Feia temps que no recomanava cap joc, i he d'admetre que m'ha costat trobar-ne un de la meva col·lecció que tingués ganes de recomanar als meus fidels i nombrosos lectors, però avui se m'ha acudit aconsellar-vos que proveu el Dead or Alive 4, exclusiu de la Xbox 360.
El Dead or Alive 4 és, com diu el seu nom, la quarta part d'una saga, Dead or Alive, que va començar a les recreatives el 1996 amb un primer títol que després passaria a la Saturn el 1997 i a la Playstation el 1998, essent aquesta última una versió millorada, fins i tot amb dos personatges nous. El Dead or Alive 2 arribava als salons arcade el 1999 i el 2000 sortia el primer port per a la Dreamcast, però successivament se'n van fer actualitzacions, algunes de les quals van sortir només per a recreatives i d'altres, el mateix 2000, per a Dreamcast i Playstation 2.
Aquest és del primer joc, versió de la Saturn.
I aquest del segon, versió Dreamcast.
La tercera part, el Dead or Alive 3, iniciaria la relació d'exclusivitat entre aquesta coneguda franquícia de la companyia Tecmo i les consoles de Microsoft, ja que es va llançar el 2001 únicament per a la Xbox, que també va tenir el Dead or Alive Ultimate (recopilatori de 2004 que incloïa el primer joc tal i com es veia a la Saturn i una versió millorada del Dead or Alive 2) i el Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball (2003), un producte per al gaudi del públic masculí, fet de minijocs protagonitzats pels personatges femenins del la sèrie, que representa que passen uns dies de vacances a la platja.
El Dead or Alive 3, de la Xbox. Es nota la superioritat tècnica de la consola sobre qualsevol altra màquina domèstica de l'època, tot i que era de la mateixa generació que la Dreamcast, la Ps2 i la Gamecube.
Però és el quart títol, el Dead or Alive 4, de 2005 i ja per a l'actual generació, concretament per a la Xbox 360, el que recomano aquí. No és una saga desconeguda, en absolut, però sempre ha viscut a l'ombra de les més conegudes de les tres dimensions, Virtua Fighter i Tekken. A la generació actual encara falta un Tekken, que és a punt d'arribar a la Xbox 360 i a la Ps3 en forma de sisena entrega de la sèrie, però ja hem vist un Virtua Fighter, el 5, que és espectacular.
Que el DOA 4 fos el primer joc de lluita en 3D que va sortir en l'era actual no l'afavoreix respecte a la competència, però jo vull defensar-lo com a títol molt i molt recomanable, amb uns gràfics espaterrants (ho eren abans, quan no s'havia vist res de semblant, i ho són ara, que ja hem vist què poden fer les 3D de les consoles modernes) i uns combats d'alta tensió, amb molta acció i velocitat. I recomano el quart perquè és l'únic que tinc, però també perquè trobo que és en els nostres temps on els jocs de lluita en tres dimensions es poden lluir més i el clàssic moviment encarcarat que ha definit el subgènere es nota menys.
Ja ha quedat clar quan he esmentat l'spin-off de voleibol, però ho diré per si no s'ha notat: una part dels esforços dels programadors, els veterans Tecmo, s'ha dedicat a l'aspecte de les noies, sempre voluptuoses, disposades a ensenyar la roba interior i amb una gràcia a l'hora de moure's, especialment la part superior del tronc, que han donat a la saga una fama segurament merescuda, però que obvia les autèntiques virtuts d'aquests jocs de lluita tan divertits. Però per si no havia quedat clar que amb la tecnologia actual l'espectacularitat de les protagonistes femenines brillava més, també es va fer la seqüela del —videojoquísticament parlant— lamentable Xtreme Beach Volleyball.
El Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball 2, que amb aquest vídeo també representa la primera part que he comentat abans, ens permet fer coses tan interessants com batalles de culs o fotografies de les noies mentre passegen pel bosc. Un parell de jocs molt enfocats cap al públic masculí, com deia, i amb poc interès jugable. En aquest sentit també es va estrenar una pel·lícula al cinema, DOA: Dead or Alive, el 2007 i amb un repartiment ple de noies (que en algun moment també juguen a voleibol), però el film va passar sense excessiu èxit per les cartelleres.
En fi, crec que cap aficionat al gènere de la lluita no s'hauria de perdre el Dead or Alive 4, per les raons que ja he exposat. Ja té gairebé 4 anys i es podria pensar que ha quedat obsolet, però no és així de cap manera. L'únic que passa és que si volem fer-hi combats en línia, amb l'edat que té és difícil trobar-hi gaire gent connectada, però també té aquest problema el Virtua Fighter 5, que va sortir un any després.
Un dels alicients del joc, ja per acabar, és la presència d'en Ryû Hayabusa, el protagonista de la saga Ninja Gaiden. Sens dubte, molt atractiu per als fans del sanguinari ninja.
Per tancar l'article i mirant cap al futur, hi ha en preparació un Dead or Alive 5, així com el Dead or Alive Online per a PC, però mentre aquest últim no està acabat, el cinquè de la línia principal està, de moment, aturat per diferències entre el creador de la saga, el senyor Itagaki, i la gent de Tecmo.
Aquest és del primer joc, versió de la Saturn.
I aquest del segon, versió Dreamcast.
La tercera part, el Dead or Alive 3, iniciaria la relació d'exclusivitat entre aquesta coneguda franquícia de la companyia Tecmo i les consoles de Microsoft, ja que es va llançar el 2001 únicament per a la Xbox, que també va tenir el Dead or Alive Ultimate (recopilatori de 2004 que incloïa el primer joc tal i com es veia a la Saturn i una versió millorada del Dead or Alive 2) i el Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball (2003), un producte per al gaudi del públic masculí, fet de minijocs protagonitzats pels personatges femenins del la sèrie, que representa que passen uns dies de vacances a la platja.
El Dead or Alive 3, de la Xbox. Es nota la superioritat tècnica de la consola sobre qualsevol altra màquina domèstica de l'època, tot i que era de la mateixa generació que la Dreamcast, la Ps2 i la Gamecube.
Però és el quart títol, el Dead or Alive 4, de 2005 i ja per a l'actual generació, concretament per a la Xbox 360, el que recomano aquí. No és una saga desconeguda, en absolut, però sempre ha viscut a l'ombra de les més conegudes de les tres dimensions, Virtua Fighter i Tekken. A la generació actual encara falta un Tekken, que és a punt d'arribar a la Xbox 360 i a la Ps3 en forma de sisena entrega de la sèrie, però ja hem vist un Virtua Fighter, el 5, que és espectacular.
Que el DOA 4 fos el primer joc de lluita en 3D que va sortir en l'era actual no l'afavoreix respecte a la competència, però jo vull defensar-lo com a títol molt i molt recomanable, amb uns gràfics espaterrants (ho eren abans, quan no s'havia vist res de semblant, i ho són ara, que ja hem vist què poden fer les 3D de les consoles modernes) i uns combats d'alta tensió, amb molta acció i velocitat. I recomano el quart perquè és l'únic que tinc, però també perquè trobo que és en els nostres temps on els jocs de lluita en tres dimensions es poden lluir més i el clàssic moviment encarcarat que ha definit el subgènere es nota menys.
Ja ha quedat clar quan he esmentat l'spin-off de voleibol, però ho diré per si no s'ha notat: una part dels esforços dels programadors, els veterans Tecmo, s'ha dedicat a l'aspecte de les noies, sempre voluptuoses, disposades a ensenyar la roba interior i amb una gràcia a l'hora de moure's, especialment la part superior del tronc, que han donat a la saga una fama segurament merescuda, però que obvia les autèntiques virtuts d'aquests jocs de lluita tan divertits. Però per si no havia quedat clar que amb la tecnologia actual l'espectacularitat de les protagonistes femenines brillava més, també es va fer la seqüela del —videojoquísticament parlant— lamentable Xtreme Beach Volleyball.
El Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball 2, que amb aquest vídeo també representa la primera part que he comentat abans, ens permet fer coses tan interessants com batalles de culs o fotografies de les noies mentre passegen pel bosc. Un parell de jocs molt enfocats cap al públic masculí, com deia, i amb poc interès jugable. En aquest sentit també es va estrenar una pel·lícula al cinema, DOA: Dead or Alive, el 2007 i amb un repartiment ple de noies (que en algun moment també juguen a voleibol), però el film va passar sense excessiu èxit per les cartelleres.
En fi, crec que cap aficionat al gènere de la lluita no s'hauria de perdre el Dead or Alive 4, per les raons que ja he exposat. Ja té gairebé 4 anys i es podria pensar que ha quedat obsolet, però no és així de cap manera. L'únic que passa és que si volem fer-hi combats en línia, amb l'edat que té és difícil trobar-hi gaire gent connectada, però també té aquest problema el Virtua Fighter 5, que va sortir un any després.
Un dels alicients del joc, ja per acabar, és la presència d'en Ryû Hayabusa, el protagonista de la saga Ninja Gaiden. Sens dubte, molt atractiu per als fans del sanguinari ninja.
Per tancar l'article i mirant cap al futur, hi ha en preparació un Dead or Alive 5, així com el Dead or Alive Online per a PC, però mentre aquest últim no està acabat, el cinquè de la línia principal està, de moment, aturat per diferències entre el creador de la saga, el senyor Itagaki, i la gent de Tecmo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada