Continuem amb l'extens repàs a tots els videojocs que s'han basat en la mítica Bola de Drac, i avui encetem l'era de les 32 bits, entenent més aviat un període concret que una potència consolística.
Quan estaven sortint encara els darrers títols per a la Super Nintendo, la franquícia va donar el salt a la nova generació de consoles, i la primera mostra d'allò va ser el Dragon Ball Z: Ultimate Battle 22 de la Playstation, el 1995.
El tenien posat a les botigues de videojocs i tots estàvem al·lucinats amb aquella gran quantitat de personatges, 22 més 5 de desbloquejables, en el que pensàvem que era l'hereu dels mítics Super Butôden de la Super Nintendo. De fet, va ser durant molt temps un dels meus jocs espina, i quan vaig tenir al Playstation 2 me'l vaig comprar, perquè com tothom sap la Ps2 admet jocs de la PSX, però... me'l vaig vendre al cap d'una setmana. Quina enorme decepció... El control és dolentíssim, els superatacs espectaculars queden reduïts aquí a boletes de llum que semblen simples boles d'energia, i els paisatges en 3D són realment lamentables. Però...
Oh! Això ja és una altra cosa! Aquest és l'autèntic hereu dels jocs de la Super Nintendo (els que van arribar aquí, vull dir), és el Dragon Ball Z: Shin Butôden. Per a la Saturn. També es de 1995 i aparentment es tracta de la versió per a la 32 bits de Sega de l'Ultimate Battle 22, i certament comparteixen intro i personatges (a la Saturn tots controlables des del principi, per cert), però el joc és completament diferent.
La jugabilitat és infinitament millor, els atacs especials conserven la seva clàssica espectacularitat... tot molt millor que a la Playstation. Sense discussió possible. Quin va ser el seu problema? Que incomprensiblement no va sortir del Japó, de manera que els fanàtics de Sony que corren per aquí, que són majoria, no poden veure amb els seus propis ulls aquesta realitat. Dos anys després, en canvi, arribava a les nostres terres un experiment curiós, un títol que té molt d'interès però que s'allunya completament del que enteníem fins llavors per un joc de Bola de Drac.
El Dragon Ball Z: The Legend, amb un aspecte gràfic molt fluix i una jugabilitat estranyíssima que consistia en prémer repetidament un mateix botó, escapar de l'enemic o apropar-s'hi i carregar energia, va sortir per a la Playstation i la Saturn sense diferències remarcables.
Certament no és per a tots els públics, però és un joc molt curiós que val la pena provar, perquè després d'unes quantes partides se li troba la gràcia (això de fer batalles campals i triar qui lluita, qui és suplent i qui es pega amb qui és divertit), i argumentalment parlant abarca des del combat amb en Vegeta i en Nappa fins al Bu. A més, després de cada fase ens puntuaran la fidelitat amb què hem reproduït les circumstàncies dels combats respecte a la història.
I també el 1997, tot i que només per a la Playstation, apareixia el primer joc de Bola de Drac en autèntiques 3D, el Dragon Ball GT: Final Bout que, de pas, era el primer títol basat en aquella criticada seqüela exclusivament televisiva.
Un autèntic desastre. Jugava amb foc pel tema de les 3D, però és que a més és un títol lamentable, amb un control terrible (un defecte imperdonable en aquest gènere) i uns personatges que semblen fets de plastilina. Tot i així, tenia modalitats de joc interessants, com la del torneig, que el fan interessant si es juga contra una altra persona. Però no va tornar a sortir cap joc de la saga per a cap consola fins el 2002...
I aquests són, doncs, els jocs de Bola de Drac que van sortir a mitjan anys noranta, per a les consoles de 32 bits. En les properes entregues només ens falta repassar els anys 2000 (amb les seves dues generacions de consoles i per altra banda les entregues portàtils per a Gameboy Color, Gameboy Advance, Nintendo DS i PSP) i acabarem amb els jocs per a màquines recreatives, que abarquen molts anys però que volia comentar a banda.
Quan estaven sortint encara els darrers títols per a la Super Nintendo, la franquícia va donar el salt a la nova generació de consoles, i la primera mostra d'allò va ser el Dragon Ball Z: Ultimate Battle 22 de la Playstation, el 1995.
El tenien posat a les botigues de videojocs i tots estàvem al·lucinats amb aquella gran quantitat de personatges, 22 més 5 de desbloquejables, en el que pensàvem que era l'hereu dels mítics Super Butôden de la Super Nintendo. De fet, va ser durant molt temps un dels meus jocs espina, i quan vaig tenir al Playstation 2 me'l vaig comprar, perquè com tothom sap la Ps2 admet jocs de la PSX, però... me'l vaig vendre al cap d'una setmana. Quina enorme decepció... El control és dolentíssim, els superatacs espectaculars queden reduïts aquí a boletes de llum que semblen simples boles d'energia, i els paisatges en 3D són realment lamentables. Però...
Oh! Això ja és una altra cosa! Aquest és l'autèntic hereu dels jocs de la Super Nintendo (els que van arribar aquí, vull dir), és el Dragon Ball Z: Shin Butôden. Per a la Saturn. També es de 1995 i aparentment es tracta de la versió per a la 32 bits de Sega de l'Ultimate Battle 22, i certament comparteixen intro i personatges (a la Saturn tots controlables des del principi, per cert), però el joc és completament diferent.
La jugabilitat és infinitament millor, els atacs especials conserven la seva clàssica espectacularitat... tot molt millor que a la Playstation. Sense discussió possible. Quin va ser el seu problema? Que incomprensiblement no va sortir del Japó, de manera que els fanàtics de Sony que corren per aquí, que són majoria, no poden veure amb els seus propis ulls aquesta realitat. Dos anys després, en canvi, arribava a les nostres terres un experiment curiós, un títol que té molt d'interès però que s'allunya completament del que enteníem fins llavors per un joc de Bola de Drac.
El Dragon Ball Z: The Legend, amb un aspecte gràfic molt fluix i una jugabilitat estranyíssima que consistia en prémer repetidament un mateix botó, escapar de l'enemic o apropar-s'hi i carregar energia, va sortir per a la Playstation i la Saturn sense diferències remarcables.
Certament no és per a tots els públics, però és un joc molt curiós que val la pena provar, perquè després d'unes quantes partides se li troba la gràcia (això de fer batalles campals i triar qui lluita, qui és suplent i qui es pega amb qui és divertit), i argumentalment parlant abarca des del combat amb en Vegeta i en Nappa fins al Bu. A més, després de cada fase ens puntuaran la fidelitat amb què hem reproduït les circumstàncies dels combats respecte a la història.
I també el 1997, tot i que només per a la Playstation, apareixia el primer joc de Bola de Drac en autèntiques 3D, el Dragon Ball GT: Final Bout que, de pas, era el primer títol basat en aquella criticada seqüela exclusivament televisiva.
Un autèntic desastre. Jugava amb foc pel tema de les 3D, però és que a més és un títol lamentable, amb un control terrible (un defecte imperdonable en aquest gènere) i uns personatges que semblen fets de plastilina. Tot i així, tenia modalitats de joc interessants, com la del torneig, que el fan interessant si es juga contra una altra persona. Però no va tornar a sortir cap joc de la saga per a cap consola fins el 2002...
I aquests són, doncs, els jocs de Bola de Drac que van sortir a mitjan anys noranta, per a les consoles de 32 bits. En les properes entregues només ens falta repassar els anys 2000 (amb les seves dues generacions de consoles i per altra banda les entregues portàtils per a Gameboy Color, Gameboy Advance, Nintendo DS i PSP) i acabarem amb els jocs per a màquines recreatives, que abarquen molts anys però que volia comentar a banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada