Jocs revolucionaris: Super Mario Bros. (1985)

I continuem amb els naixements de seccions amb una altra que també vaig idear fa molt de temps, la dels jocs que per un motiu o un altre van suposar una revolució dins el món dels videojocs i van inspirar desenes de propostes més o menys exitoses per part d'altres companyies de programació. Comencem amb el Super Mario Bros., de la Nintendo. Però no parlaré de tots els jocs que hi ha protagonitzats per en Mario, això passarà a "El personatge", en un altre moment.

Un dels jocs més populars de la història era aquest Super Mario Brothers (el "Bros." és una contracció) que va sortir per a la Nintendo el 1985 com a una mena de seqüela del Mario Bros. de les recreatives, de 1983. I el seu creador, el senyor Shigeru Miyamoto, la va encertar de ple. Segons les dades és el segon joc més venut de la història, amb més de 40 milions d'unitats venudes. Per sobre només té el Wii Sports, amb més de 45 milions, però val a dir que tots dos són títols que acompanyaven la consola dins el pack inicial, almenys durant gran part de la seva vida.


Aquí tenim un dels talents més reconeguts de la història dels videojocs posant amb una figura (tot i que segurament és un muntatge fer per ordinador) de la seva creació més coneguda. Però vegem una mica el joc, abans de continuar donant informació:

Aquesta melodia és de les més conegudes de la història dels videojocs i ha estat versionada, parodiada, xiulada i taral·lejada moltíssimes vegades. Els efectes sonors també han estat imitats amb insistència per tot el planeta, i jo admeto la meva part de culpa. A qui devem aquest clàssic de la música videojoquística? Doncs al senyor Kôji Kondô, que en aquell moment tenia 23 anys, responsable també de la banda sonora de sagues com The Legend of Zelda, tots els jocs d'en Mario i una llarga llista de títols de totes les consoles de Nintendo.

Bé, aquest best-seller absolut va ajudar, diuen, a ressuscitar el moribund sector després del famós crash dels videojocs de 1983, provocat per la saturació de consoles al mercat i la gran quantitat de jocs de qualitat dolentíssima que sortien a la venda. Però Super Mario Bros. innovava, posava les bases del gènere de les plataformes, ens presentava (tot i que a les recreatives ja el coneixíem pel Mario Bros. i el Donkey Kong) un personatge simpàtic i carismàtic (no oblidem el seu germà Luigi!), així com desenes d'enemics curiosos i diversos, i era extremadament divertit, fins al punt que encara ara qualsevol persona hi faria una partida de gust, malgrat tot el que ha plogut des de llavors i tot el que s'ha arribat a innovar dins el sector.



En aquest vídeo podem veure com ens podem acabar el joc en aproximadament 5 minuts. No és cap truc extern, és una possibilitat proporcionada pels programadors gràcies a les Warp Zones, però si es juga tot seguit és una aventura llarga i inoblidable. Ara, en aquella època no es podien gravar les partides i si volem acabar-nos-el sense fer "trampes" val més que tinguem molta estona per dedicar-li i que no ens tallin la llum!



Què és això tan estrany? Doncs els anomenats minus worlds, que eren en principi uns glitches (errors del joc) que permetien jugar en móns secrets. Els hi van posar els programadors expressament? Suposo que sí, però estan fets de manera que semblen anomalies. El que es veu al vídeo és de la versió per a la Famicom Disk System, que tenia més minus worlds d'aquests que la versió de la NES i a més són més curiosos.

L'èxit d'aquell joc és innegable, i se'n van fer moltes versions i remakes per a consoles posteriors de La Gran N. Un d'ells va ser el Vs. Super Mario Bros., per a recreatives i llançat després de la versió de consola. Bàsicament era el mateix però amb petites diferències que en general feien el joc més difícil. Una autèntica raresa va ser All Night Nippon Super Mario Bros., edició especial per al Famicom Disk System que es va fer en homenatge a un programa de ràdio japonès:



El 1993 sortiria el primer remake per a una consola de Nintendo, concretament la que va succeir la NES, la Super Nintendo, dins el Super Mario All-Stars:



Com es pot veure, es va renovar completament l'aspecte i la banda sonora del joc. Diguem-ne que se'ls va fer un rentat de cara, però... què voleu que us digui? A mi m'agrada més la versió de sempre. I el Super Mario Bros. Deluxe, de 1999 i per a la Gameboy Color, el respectava més.



Hi afegeix modalitats noves de joc, permet desar les partides i inclou, com a element desbloquejable, el Super Mario Bros.: The Lost Levels (l'autèntic Super Mario Bros. 2), però respecta els gràfics originals, així com la música. De tota manera es nota força que la "càmera" està més a prop d'en Mario (o en Luigi) que a la versió original, a causa de la petita mida de la pantalla de la portàtil. A més, es pot anar canviant de germà sempre que siguem al mapa, que per cert és un altre element nou, mentre que al primer joc només sortia en Luigi si érem dos jugadors.

Aquell remake de grandíssim èxit el vam veure també a la línia Classics NES Series de la Gameboy Advance, però no tenia els extres desbloquejables i es va considerar un desencert. I la versió idèntica del joc de la NES la tenim també a la Consola Virtual de la NES, que ha mantingut tots els elements del títol, glitches inclosos, mentre que el Super Mario All-Stars eliminava aquells "errors". I bé, també hi ha el New Super Mario Bros. de la Nintendo DS, que també sortirà per a la Wii, però és un joc completament diferent, només inspirat en el que ens ocupa.

I avui ho deixarem aquí, amb satisfacció en haver inaugurat la secció amb aquest llegendari títol, sens dubte un dels més importants i influents de la història, amb els seus elements relacionats amb els protagonistes, els enemics o els mateixos decorats, a banda de la música, que ja fa molts anys que formen part de la cultura popular.



I l'anunci, que al final té una mica de publicitat d'altres jocs, però quedem-nos només amb la part que ens interessa. Per cert, ja l'havia ensenyat una vegada, a la secció d'Anuncis.