Còmics i videojocs: Popeye

Ah, en Popeye... segurament el coneixereu, com jo fins fa poc, pels dibuixos animats. Que ignorants que som... En Popeye és un secundari del gran còmic americà Thimble Theater, nascut de la ploma i la ment d'E.C.Segar, que apareixia en forma de tira diària als diaris i que va veure desfilar diversos personatges, el millor dels quals és el nostre mariner forçut i guerxo.

Aquí tenim la primera aparició d'un secundari que adquiriria ràpidament popularitat i esdevindria el protagonista indiscutible de la tira, desplaçant fins i tot el personatge que veiem a la vinyeta esquerra assegut i que fins llavors era el xicot de l'Olivia.

En Popeye va arribar a la tira el 1929 i s'hi va estar fins el 1938 en mans del seu creador, però com que aquest va morir el van succeir uns quants dibuixants, que ja no van tornar a donar a la sèrie la qualitat que havia tingut fins llavors, i encara ara es publica, amb el nom del mariner inclòs al títol des dels anys 60. Sense voler allargar-me massa en aquest punt, que correspondria al meu bloc Cementiri de Pneumàtics, el cas és que se'n va fer una infantilitzada o temàticament suavitzada versió animada en forma de curts a partir de 1933, que més endavant van passar a ser una sèrie, un serial de ràdio, també hi va haver pel·lícules i, com podeu endevinar, videojocs.

El 1980 apareixia per a la Magnavox Odyssey 2 aquest joc tan retro que fa mal a la vista. Ens podem creure que són els personatges de la sèrie de dibuixos (vull aclarir que tots els videojocs, així com les sèries de televisió i les pel·lícules, parteixen d'una ingenuitzada (existeix aquesta paraula?) visió a la qual pertanyen la cèlebre musiqueta i el concepte dels espinacs) com ens podem creure que al joc de l'Atari 2600 del Pelé hi surt el Pelé. Però el 1982 va veure la llum el  bo, el de la Nintendo, amb la participació del gran Shigeru Miyamoto, el pare d'en Mario.

No us recorda, per la mecànica i el concepte, un joc famosíssim del segell de La Gran N? No és per casualitat.

Aquest era el Popeye de l'Atari 2600 (1983), bastant lamentable, com es pot veure. No era gaire diferent, tot i que millor en tots els aspectes, el de la 5200, consola també d'Atari, clarament superior:

El mateix any sortia per a la Colecovision:

I també tenim el de 1984, del Commodore 64:

Tots ells (llevat del de l'Odyssey 2) eren versions domèstiques del Popeye de les recreatives de 1982, que és evident que no va veure's ni superat ni igualat per cap versió casolana.

Per què deia que us podia sonar el videojoc d'haver-lo vist en alguna altra banda? Molt fàcil: va ser creat per a les recreatives per Nintendo, que en aquell moment encara no havia presentat la NES, i per tant el va llicenciar per a d'altres companyies, tot i que el mateix 1982 es va posar a treballar en la versió per a la consola de 8 bits més famosa de la història. En el disseny del Popeye hi va participar, com he dit abans, en Shigeru Miyamoto, que també és al darrere dels dos jocs que van acompanyar el del mariner en el debut de la Nintendo: el Donkey Kong i el Donkey Kong Jr.

I...

Curiós, eh? Però el 1983 sortiria, només al Japó, una cosa encara més curiosa, segurament el joc més estrany de la franquícia.

És Popeye no eigo asobi, o el joc d'anglès d'en Popeye. El 1986 el personatge i el seu univers televisiu repetien al Commodore 64 amb un títol que no ajuda gaire a desfer la confusió a l'hora de fer una recerca història: Popeye. Aquesta vegada, però, els programadors eren uns altres i el videojoc completament diferent i amb mala pinta:

Amb gairebé el mateix aspecte i títol, però un any abans i amb un apartat sonor molt pitjor (contra el C64 poques màquines podien competir) va sortir també per al ZX Spectrum, l'Amstrad, l'Amiga i l'Atari ST. També les "seqüeles" Popeye 2 (1990) i Popeye 3: WrestleCrazy (1992):

Del Popeye 2 només n'he trobat una foto, i de la versió de l'Amstrad.

El mateix amb el 3 (foto de la versió Amiga). La segona part sembla que no va sortit per al Commodore 64, per cert. Però retrocedim una mica i veurem el primer Popeye portàtil (sense comptar el Game & Watch de Nintendo dedicat al personatge), el de 1990 per a la Gameboy (només al Japó):



He hagut de pujar jo mateix el vídeo a partir de l'emulador, perquè no en trobava cap, però la bona notícia és que he après a fer-ho de manera que se senti el so. Com podem veure, té un plantejament una mica de l'estil Pac-man. Del que sí que hi havia vídeo del Popeye 2 per a la mateixa consola, que es va editar el 1993 i aquest cop també fora del País del Sol Naixent.

Com es pot veure, aquesta versió era un plataformes més modern i divertit. Malgrat la indubtable americanitat del personatge, el 1994 es tornaria a fer un joc del mariner només per al Japó, aquest cop per a la Super Nintendo:

És un plataformes de l'estil del de la Gameboy esmentat tot just a dalt, però he posat el vídeo de la introducció perquè era l'únic que es veia bé. El seu títol és Popeye: Ijiwaru Majô Shihaggu no Maki (Popeye: el conte de la Bruixa Maregassa), i se'n va encarregar la companyia Technos Japan. La mateixa gent que després va treure, novament només al Japó i el mateix 1994, el Popeye Beach Volleyball per a la Game Gear, que és l'únic joc del personatge per a una consola de Sega.

Un altre que he hagut de treure de l'emulador i penjar-lo jo mateix. Després d'allò es va cancel·lar un projecte per a la Ps2 anomenat Popeye: Hush Rush for the Spinach, que havia de sortir el 2003. Amb un títol molt semblant, Popeye: Rush for the Spinach, va sortir el 2004 un cartutx per a la Gameboy Advance:

Amb la mítica Namco al darrere, no és estrany que tingui tan bona pinta, aquesta incursió a la portàtil de 32 bits de Nintendo. Malgrat tot, la crítica en general li va donar unes notes discretes per repetitiu i senzillot. El 2004, per altra banda, va sortir també l'últim joc de la franquícia fins ara, el Popeye Kart Racing, per a mòbils.

Com és habitual quan es tracta de jocs de mòbil, l'únic que he trobat ha estat en forma de captura. I amb aquest (o amb el de la Gameboy Advance, depèn de com es miri) s'acaba fins ara el periple de Popeye el mariner pel món dels videojocs, on va arribar amb força a principis dels 80 per desaparèixer durant llargues temporades i tornar només esporàdicament. En realitat, però, l'última aparició és un remake per a mòbils del primer arcade, i data de 2008.

Us recomano que el mireu sense so, perquè el tio que ha pujat el vídeo s'ha encarregat de deixar clar que el vídeo és seu. Encara gràcies que l'he trobat en format vídeo i no de captura estàtica... Pel que sembla, i gràcies a una companyia com Namco, s'ha fet una bona feina i fins i tot es pot triar entre el joc clàssic i una versió millorada, amb extres. Però quan tornarem a veure en Popeye en una consola?