Especial malalts dels videojocs: Pac-man

Tal com vaig prometre abans-d'ahir, un article dedicat al revolucionari Pac-man es mereixia una continuació en forma de curiositats sobre la febre que va despertar i encara desperta, i aquí la teniu, en un nou Especial Malalts dels Videojocs.

A aquests japonesos, més que malalts del Pac-man el que els passa és que s'han tornat bojos del tot. Quin vídeo més estrany... En fi, coses com aquestes són les que veurem avui, perquè de tatuatges ja n'haviem vist (recordeu aquell del tio que tenia el cul tatuat amb motius del joc? I aquella noia que el tenia tatuat al cap?).

Aquest francès, que ha fet altres coses barrejant videojocs i vida real, s'endú els seus amics per veure quina cara li queda a la gent en veure que en Pac-man i els seus estimats enemics han cobrat vida i van per la ciutat. Però, com hem vist, no li fa la mateixa gràcia a tothom. L'altre dia parlava del rècord del món de punts al Pac-man, us en recordeu? Doncs un penjat ha fet el contrari, el rècord del món de la mínima puntuació possible, que és zero, perdent totes tres vides sense haver-se menjat ni un sol punt. I ho fa de la següent (i lletgíssima) manera, tenint en compte que en Pac-man sempre es mou i no hi ha manera d'aturar-lo:

Per la naturalesa del vídeo, jo diria que no hi ha hagut una comissió dels Rècords Guinness per a anotar aquesta "proesa", per tant ens podem prendre aquest rècord d'una manera no oficial. On sí que hi va haver, pel que sembla, una comissió d'aquesta organització va ser el dia que es va certificar la partida perfecta del Pac-man, que comentava l'altre dia: 255 pantalles menjant-se tots els punts, tots els fantasmes i totes les fruites possibles sense perdre ni una sola vida, cosa que dóna 3.333.360 punts i que va aconseguir per primer cop el senyor Billy Mitchell:



El vídeo està en anglès, però amb una mica de coneixements podem entendre'l pràcticament tot. Un malalt que va tenir els seus quinze minuts de fama quan va assolir aquesta fita el 1999. Després, precisament fa molt poc, al setembre i a l'octubre de 2009, el van igualar dos tios diferents i ho van fer en menys temps (ells s'hi va estar més de 6 hores), però en Mitchell sempre quedarà com el primer que ho va aconseguir.



Aquí no es veu gaire, tot just és el començament de la prova, però també és un Rècord Guinness: el del Pac-man més gran del món, que van representar uns estudiants de la Universitat de Nova York a Manhattan el 2004, amb la ciutat com a escenari i uns col·laboradors que, per mòbil, els anaven comunicant les respectives posicions.

Però hi ha hagut moltes més referències a aquest llegendari joc en diversos àmbits, alguns dels quals en forma de cameo o aparició estel·lar fora del medi habitual, sense comptar les que es poden veure en alguns jocs de la mateixa Namco:



Molt bo! Però també en veiem referències en un altre tipus de "màquina recreativa":



Ara, es trobava només al Regne Unit i és de principis dels 80. Canviant de tema, però sense sortir de les mostres de febre pel Pac-man, tenim coses com les següents:

De mal gust? Potser sí, però com sempre dic, s'ha de fer humor de tot, encara que siguin temes com la mort. Evidentment, es tracta d'un muntatge fotogràfic... o no?

A qui no li agradaria celebrar una festa d'aniversari amb un pastís així? Això sí, ja podrien haver posat els fantasmes i els puntets al damunt d'unes tovalles (negres, naturalment).

Recupero aquesta imatge, que ja havia mostrat en un altre article, perquè l'ocasió ho demana. Impressionant, s'han de tenir ben posats.

Un altre que és per no perdre-se'l: un gat disfressat de Pac-man, clarament contra la seva voluntat. Hi ha gent per a tot! I ara, el millor pel final: un ximpanzé jugant al Pac-man:



Per acabar de fer-ho friki, narració en japonès sobre àudio directe en anglès. No sé si el simi va aprendre a jugar a aquest joc, sincerament, però és curiós. Amb això ho deixo estar per avui, crec que ha estat una bona mostra de la febre i el munt d'homenatges que s'han fet i que es continuaran fent a un dels videojocs més importants de la història, pel que va representar, per la seva senzillesa i alhora capacitat d'atrapar, i per un indubtable carisma que fa que sigui pràcticament impossible no conèixer-lo.