Què estàs buscant?

dijous, 8 d’octubre de 2009

Jocs revolucionaris: Tetris (1984)

Vaig dir fa un dies, quan vaig parlar dels tatuatges del Tetris, que en una entrada propera parlaria del joc, i això és el que faré avui a la secció dels títols que van revolucionar el món dels videojocs. El Tetris és un dels grans, un dels més influents i imitats de la història, i no crec que hi hagi ningú que no hi hagi jugat o que almenys sàpiga què és.



No, aquesta no és la portada del joc, sinó la foto del seu creador, el senyor Alexei Leonidovitx Pazhitnov (1956), un informàtic que mentre treballava a l'Acadèmia Soviètica de les Ciències va crear, el 1984, el Tetris.

No va rebre ni un duro per la creació d'aquell títol que va obtenir un èxit sense precedents a la història dels videojocs, coses del comunisme. La seva feina va esdevenir propietat de la URSS, així com els beneficis que va generar. Després se'n va anar als Estats Units i va entrar a Microsoft, a més de treballar en diferents videojocs del gènere que va contribuir a crear, el dels trenca-closques.

Però centrem-nos en el Tetris. La primera versió, acabada el 6 de juny de 1984, va néixer per a l'aparell Electronica 60, i aquesta és una versió remake per al Tetris Worlds, que va sortir per a PC, Gamecube, Ps2, Xbox i Gameboy Advance el 2001:




Vadim Gerasimov va portar el joc a PC, i va sortir oficialment per als ordinadors el 1986 i per a tot el món (fins llavors no havia sortir de la URSS), encara que no s'havien acabat de tancar les negociacions sobre els seus drets. La majoria de microordinadors d'aquells anys, per cert, també en van rebre diverses versions, com és el cas del meu estimat MSX.

El cas és que va triomfar com la Coca-cola, per la tremenda addicció que suposava malgrat el seu disseny simplíssim. La Unió Soviètica va crear una nova companyia que en negociaria els drets, Electronorgtechnica ("Elorg" per als amics) i el 1989 diverses companyies es barallaven per obtenir-ne els drets i tenir-lo en exclusiva a les seves plataformes (mentre que Atari se'n va endur els drets en el camp dels recreatives). Qui va guanyar?




En aquest anunci ho podem veure: va ser, efectivament, La Gran N. No és que el Tetris fos de producció pròpia, ja hem vist que no, però durant molt de temps i a la ment de molta gent s'associava el joc a la companyia japonesa sense cap ombra de dubte. La versió de la NES  és prou coneguda, mentre que la de la Gameboy, que acompanyava el pack de la consola al principi i durant molts anys, va ser la més venuda (gràcies al pack) i un dels millors i més exitosos videojocs del catàleg de la portàtil i, en definitiva, la més popular.



Amb aquesta cançó del Trencanous de Txaikovski es presentava la versió de la 8 bits de Nintendo, que a diferència de la proposta d'Atari per a les recreatives no permetia el joc simultani de dos jugadors, que a l'arcade, de fet, en podien ser fins a tres.



Jo el tinc en el famós cartutx de la NES en què acompanyava el Super Mario Bros. i el Nintendo World Cup. Pel que fa a la versió de l'Atari, hi va haver problemes quan va voler fer-ne una versió per a la NES. Els tribunals van donar la raó a Nintendo, però es va arribar a vendre un nombre indeterminat de cartutxos del TETЯIS: the soviet mind game.



La qüestió és que aquell joc va sortir en l'època en què se li acabaven de concedir els drets a Nintendo per a les plataformes domèstiques, i Atari podia al·legar que "no ho sabia", però sigui com sigui se li va acabar el bròquil, tot i que tenia una proposta millor en tots els sentits.

La versió que va esdevenir llegendària i probablement la millor del moment va sortir aquell mateix any per a la Gameboy. Un títol ideal per a una portàtil i amb la possibilitat, aquest cop sí, de partides de dos jugadors gràcies al cable link.



Brutal. Jo reconec que quan em van regalar la Gameboy, el 1992, tenia 10 anys i em semblava una mica avorrit que el meu primer joc fos aquest, perquè venia amb la consola, però no vaig trigar gaire a apreciar-lo i actualment és dels pocs que encara toco de la primera portàtil de Nintendo. Una joia, un imprescindible.

Tirem una mica enrere en el temps: el 1988 la companyia Mirrorsoft, que tenia els drets del Tetris en aquell moment, els va vendre a Sega, que el va desenvolupar per a la Mega Drive. Malauradament per als seguidors de Service Games, mentre encara s'estava produint va ser Nintendo la que es va fer amb els drets del joc i no va poder veure la llum a la 16 bits de Sega, que feia poc que havia nascut. Els pocs cartutxos que es van acabar, pràcticament versions de venda, són actualment dels més buscats entre les rareses de la història dels videojocs i hi ha qui anomena el Tetris de la Mega Drive "el joc més car de la història" o "el Sant Graal dels videojocs", però no són apel·latius gaire exagerats, no. Però curiosament sí que va acabar sortint-ne una versió legal i oficial: a la recreativa Mega-tech de Sega, que feia servir exactament els mateixos cartutxos que la consola.

La famosa melodia que acompanya la versió de la Gameboy (i l'original) del joc està basada en la cançó tradicional russa Korobeiniki, mentre que el tema C, el més malencònic, és de Bach, de la suite francesa número 3 en si menor.




Ja des del principi es van fer molts clons del Tetris i molts jocs de trenca-closques basats en una mecànica similar. De fet, el mateix Pazhitnov va col·laborar en la creació de seqüeles del títol, com ara el Hatris (Turbografx-16, 1990; Gameboy i NES, 1991), que va tenir molt menys èxit que el seu predecessor:



Segurament el Tetris és el joc on s'ha notat més que cap de les seqüeles no ha superat la idea original, però s'ha intentat moltíssimes vegades. El 1991 el mateix Pazhitnov presentaria el Welltris, per a ordinador, Amiga, Commodore 64, Amstrad CPC i ZX Spectrum, si bé només tornaria a tocar la "franquícia" amb el Tetrisphere de la Nintendo 64. Però no avancem esdeveniments, vegem el Welltris:



Aquesta és la versió de l'Amiga. També per a aquesta plataforma, i per a ordinadors, tenim el Super Tetris, del mateix any:



Mentrestant continuarien sortint versions de l'original per a plataformes com el CD-i, o renovades per a diversos microordinadors. El 1991 va aparèixer l'estrany cartutx Tetris 2 + Bombliss, que contenia aquests dos jocs, per a la Nintendo. El 1994 tindria versió per a la Super Nintendo, amb el nom de Super Tetris 2 + Bombliss:



I després, el 1993, va sortir, per fi, el Tetris 2, aquest cop per a la Nintendo, el Famicom Disk System, la Gameboy i la Super Nintendo (1994).



La mecànica havia canviat i s'havien de col·locar les fitxes tenint en compte els colors, però mantenia força l'essència de l'original.L'any anterior havia sortit per al Cervell de la Bèstia el Tetris Battle Gaiden, que introduïa el concepte de lluita contra el rival, com en els Super Puzzle Fighter o els Puyo Puyo. No era un concepte original, això de fer males passades a l'altre jugador, però sí que introduïa per primer cop personatges que ho representaven.


Tornant al 1994, però, la Super Nintendo va rebre un títol curiós, el Tetris & Dr. Mario, que unia en un cartutx els dos jocs de trenca-closques. Recordem que el Dr. Mario havia sortit per a la Gameboy i la NES, però no per a la Super, i que a la 16 bits també li faltava el primer Tetris.

I sembla que el 94 va ser l'any dels Tetris i la Super Nintendo, perquè encara n'havia d'aparèixer un altre: el Super Tetris 3: Sparkliss, Magicaliss, Familiss

Fem un salt de dos anys, al 1996, i veurem un títol exclusiu de la Gameboy, el Tetris Blast, que és un Bombliss reciclat:



El vídeo és del resultat de col·locar el cartutx en un adaptador Super Gameboy per jugar-hi a la Super Nintendo, però és que no n'he trobat cap versió "pura" i que fos un vídeo de prou qualitat. També aquell any, l'altra Boy de Nintendo, el Virtual Boy, rebia el 3D Tetris o V-Tetris:



Aquest és un anunci, com es pot deduir fàcilment. El 1995 havia sortit per a les recreatives el Tetris Plus, que afegia per enèsima vegada alguns elements nous, i després apareixeria en algunes plataformes domèstiques, com la Saturn i la Playstation (1996) i la Gameboy (1997):



La versió arcade, que veuria una seqüela en exclusiva el 1997, el Tetris Plus 2. Tornant al 1996, també va veure la llum el Tetris Attack, que realment no s'assemblava gaire al concepte original del joc, per a la Super Nintendo i la Gameboy:



Tot i així es considera una seqüela oficial del primer Tetris. Coses de la vida. Aquesta mateixa mecànica la veuríem anys després al Pokémon Puzzle League de la Nintendo 64, el Pokémon Puzzle Challenge de la Gameboy Color, el Puzzle League de la Gameboy Advance i el Planet Puzzle League de la Nintendo DS.

Ara sí que passem al 1997, any en què es va publicar el Tetrisphere de la Nintendo 64, l'últim cop que el mestre Pazhitnov, que a partir de 1996 va començar a cobrar royalties per la seva feina a la franquícia, va participar en un Tetris i es va començar a dedicar en exclusiva, almenys fins ara, a diversos jocs de trenca-closques més allunyats de l'obra que el va fer famós.



El 1998 es va fer una versió renovada del primer Tetris de la Gameboy per a la Gameboy Color, amb el "cognom" DX, habitual en aquells jocs que s'acolorien per a la successora de la primera portàtil de Nintendo. Però també va sortir per a recreatives una proposta de les companyies Arika i Capcom, el Tetris: The Grand Master:



El títol veuria diverses seqüeles: The Grand Master 2 (2000), The Grand Master 3 - Terror Instinct (2003) i The Grand Master - Ace (2005, i l'única versió que va tenir port oficial per a una consola, concretament la Xbox 360).

Retrocedim fins el 1998, any del Tetris 4D de la Dreamcast. De fet, feia anys que els drets no els tenia en exclusiva Nintendo, com hem pogut veure en parlar del Tetris Plus de la Saturn.


El mateix any arribava el Tetris 64, de la Nintendo 64, òbviament, que no va sortir del Japó, i el 1999 un altre, que sí que ho va fer, el The New Tetris:



També aquell any va néixer el Kids Tetris, per a PC, a més del The Next Tetris, per a Dreamcast, Playstation, PC i el Nuon de Toshiba:



Va, he posat un vídeo de la versió de la Playstation, que no sigui dit, encara que sospito que la musiqueta toca-collons no és original. En fi... Però el 1999 encara havia de dur-nos un altre Tetris, com és el casdel Magical Tetris Challenge, per a Nintendo 64, Playstation i Gameboy Color (2000) de la mà de Capcom:



Finalment el 2000 sortiria per a la 128 bits de Sega el Sega Tetris, potser una manera de dir "ei, que també en tenim, nosaltres", tot i que ja havien sortit tres jocs oficials per a plataformes de Sega, però devia ser cosa de la ràbia acumulada des de l'afer de la Mega Drive:



I el mateix any, per a la Playstation, en la línia del de Disney teníem el Tetris with Card Captor Sakura: Eternal Heart, exclusiu del Japó i basat en el manga i l'anime de les famoses CLAMP:



Saltem al període 2001-2002, en què va sortir el Tetris Worlds, per a PC, Playstation 2, Gamecube, Xbox i Gameboy Advance, versió de la qual poso el vídeo:



El joc conté diverses variants del Tetris vistes en entregues anteriors. En aquella època també va sortir el Pokémon Tetris, per a la pseudo-consola LCD de Nintendo Pokémon Mini:




El 2004 sortia el Tetris Elements, només per a ordinadors, que incloïa el clàssic i diverses variacions. I el 2006 tindríem el Tetris DS, que pel que sembla és probablement la millor seqüela que s'ha fet de la llegendària primera entrega:




Jo el tinc en versió no comprada (però intento canviar la situació) i he de dir que és una passada. El joc en sí, el joc en línia, l'ús de la pantalla de dalt per recrear escenes de títols mítics de Nintendo, les remescles musicals dels mateixos videojocs... Imprescindible.

També el 2006 va sortir l'iPod Tetris, i l'any següent el Tetris Evolution, només per a la Xbox 360. Aquell 2007 tornava als ordinadors en exclusiva amb Tetris Zone, juntament amb un segon joc de la Xbox 360, aquest cop de descàrrega a través del sistema Xbox Live Arcade, el Tetris Splash.


El 2008 apareixeria el Tetris Friends, una versió per jugar a través d'Internet que podem trobar, per exemple, al Facebook. El mateix any debutaria a la Wii amb el Tetris Party, amb el servei Wii Ware, de descàrrega:



Va rebre crítiques boníssimes i fins i tot ha estat qualificat com la millor versió domèstica en molts anys. Serà qüestió de pensar-s'ho, oi? Per acabar amb les seqüeles oficials del Tetris (de les no oficials ni tan sols en parlaré perquè l'entrada ja és prou llarga), tenim el Tetris Pop, de 2008, d'Electronic Arts... per a mòbils.



En fi, crec que no seria gaire agosarat dir que el Tetris ha estat el joc més copiat, admirat i influent de la història dels videojocs. Se'l considera el segon millor després del Super Mario Bros. i és la franquícia més venuda (125 milions) després dels jocs d'en Mario (210 milions) i els de Pokémon (186 milions). De fet, té diversos rècords Guinness, com ara el de Joc Més Versionat, Joc amb més Variants Oficials i No Oficials i és el causant de la Sentència Més Llarga per Jugar a Videojocs, quan un home va ser empresonat perquè no volia parar de jugar-hi en una versió de mòbil mentre anava en avió.

A més, se n'han fet múltiples referències en diferents productes d'entreteniment, com ara pel·lícules i sèries. Un exemple d'això és aquesta escena de Padre de Familia:



Es diu que la pràctica prolongada del Tetris ajuda a millorar moltíssim l'activitat cerebral. Segons els científics, com més jugues al Tetris més activitat cerebral fas i menys se't cansa el cervell, de manera que cada cop aquesta activitat és més eficient.

Ja per acabar (deixo més curiositats per a un proper especial "Malalts dels Videojocs"), hi ha el conegut com a Efecte Tetris, en què veiem partides del joc a la nostra ment i hi juguem amb la imaginació. En els casos més espectaculars, es diu que hi ha gent capaç de recordar totes les peces que han "caigut" en aquesta partida imaginària, les hagi pogut col·locar bé o no. Per al·lucinar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...