Compres: febrer de 2018

Continuo amb la relativa contenció consumidora que ja havia esmentat, fins i tot m'he proposat no comprar més d'un joc físic al mes -amb els digitals baratets em dono més marge-, que no és una gran fita, però sí que em permetria tenir "superàvit" cada mes, cosa que l'any passat no va succeir. 

I reduir una mica, és clar, la distància entre la quantitat de videojocs que entren i el temps que els dedico, tant a aquests com als centenars que ja tenia per a tota mena de sistemes, que és quelcom que darrerament m'angoixa més que mai. Així, aquest mes he comprat el següent, que serà una llista curteta:

El Dragon Quest Builders, per a la Switch, és un títol que m'havia fet dubtar molt. Al principi tenia clar que no el volia, ja que el seu innegable referent, el Minecraft, és un estil de videojoc que no m'interessa gaire, tot i el seu espectacular èxit, perquè construir no em crida l'atenció i admeto que és un concepte massa abstracte per a la meva ment, que necessita directrius i avançar amb un objectiu al cap. Massa llibertat és un problema per a mi, en altres paraules.

Però després me'n vaig anar convencent, al capdavall Dragon Quest és una de les meves sagues preferides i aquest joc és un spin-off d'aquest univers que tant m'agrada, i com que resulta que sí que té una història, i el que vaig veure a la demo el dia abans que sortís a la venda em va agradar força, al final me l'he comprat i n'estic gaudint molt.

Hi ha una saga molt aclamada del subgènere conegut com a Metroidvania que fa temps que em crida l'atenció i, tot i que en tinc un títol -la tercera entrega-, no m'hi he posat, però aquest any vull solucionar-ho, i més quan surt la versió física de la quarta entrega per a la Switch ben aviat.

Doncs el primer títol de la saga Shantae, amb el mateix nom, va sortir el 2002 per a la Game Boy Color, només als Estats Units i quan la Game Boy Advance ja duia temps a la venda, de manera que va passar desapercebut, amb el temps va esdevenir un títol de culte i ara es paguen més de 300 euros pel cartutx, sense capsa ni res. Complet l'he vist venut a eBay per més de 500. Entenc, doncs, que és el videojoc més car de tot el catàleg de la primera portàtil en color de Nintendo, el Sant Greal de la seva col·lecció.

També circula, molt més barata, una versió repro, però jo el que he comprat ha estat la versió digital per a la Consola Virtual de la Nintendo 3DS, aprofitant un descompte que donaven pels punts d'or de My Nintendo. No soc fan de les Consoles Virtuals, m'agrada jugar a les màquines originals, però és un cas comprensiblement excepcional.

Finalment, aprofitant que aviat els punts d'or de My Nintendo es devaluen i el que s'obté per la despesa original és molt inferior al que es rebia fins ara, he canviat una petita part dels que tenia per un descompte del 50% en el Kid Icarus: Of Myths and Monsters, de la Game Boy, per a la Consola Virtual de la Nintendo 3DS.

Ara ja tinc totes les entregues d'aquesta saga de Nintendo que no és entre les més conegudes, ni tan sols entre les de segona línia, però que ha generat 3 videojocs (1986 -a la NES, inclòs a la NES Mini-, 1991 -el que m'he comprat ara- i el més recent, a la Nintendo 3DS, el 2012), el protagonista dels quals ha estat un personatge controlable als dos últims jocs de la saga Smash Bros.

Febrer ha estat un mes de bondat, veurem què passa al març, però soc optimista pel que fa a la contenció que em veig obligat a fer per motius econòmics, logístics i de temps disponible per a gaudir d'allò que em compro.