Fa gairebé 6 anys vaig publicar la meva crítica sobre En Ralph el destructor, pel·lícula de Disney que tant ens va agradar als amants dels videojocs retro i que no ha estat fins ara que ha tingut una seqüela, que evidentment havia de veure i de la qual havia de parlar aquí, en comptes de Cementiri de Pneumàtics. Aviso: hi ha una mica d'spoilers, aquest cop.
En Ralph destrueix internet, ho he de reconèixer, em feia una mica de por quan n'anava veient el tràiler. Això que les recreatives vuitanteres cedissin el lloc a internet en general com a escenari em semblava arriscat, trobava que seria difícil de fer visuals unes coses que a la nostra ment són tan abstractes i que a la realitat són tan complicades que els mortals ens costen d'entendre, i argumentalment també em feia una mica de por que no arribés a estar a l'alçada.
Però m'equivocava, perquè si bé és cert que els moments d'intentar caçar tots els cameos de personatges i videojocs dels 80 i 90 són molt menys presents i molt més breus -i altre cop no hi surt en Mario, tot i que es va prometre que a la seqüela sortiria, però per qüestions de drets no s'ha pogut aconseguir-, la resta de la pel·lícula apel·la igualment als coneixements i la complicitat del públic, ja no com a nostàlgic d'aquella època, sinó com a usuari d'internet i dels videojocs actuals.
L'arribada a internet del duet protagonista comporta l'aparició d'un munt de marques conegudíssimes, en unes escenes que recorden la pel·lícula Ready Player One, però és evident que es tracta d'una pel·lícula de Disney i que les seves marques, ara que cada cop és propietària de més franquícies i un dia acabarà sent propietària també dels nostres cossos, hi tenen un pes particular, com es pot veure en aquest captura.
Però també hi veurem coses com Movistar+ (sí...), Twitter, Instagram, Pinterest... i YouTube (amb un altre nom), amb el món dels mems com a protagonista, o eBay, que té un paper especial dins la trama.
Perquè aquest cop en Ralph i la Vanellope, grans amics des dels fets de la primera pel·lícula, i que viuen un plàcid dia a dia al saló recreatiu on hi ha les seves respectives màquines i estan junts sempre que no "treballen", han d'anar-se'n a internet per tal de trobar un volent de recanvi per al moble del Sugar Rush, el joc de la menuda "defectuosa", i només n'hi ha un, evidentment a eBay.
Les coses es compliquen i es trobaran que han d'aconseguir els diners per pagar-lo, i com que són novells en això de la xarxa de xarxes acaben vivint una aventura que forma el nucli del film.
Un dels llocs on van a parar és el joc multijugador online anomenat Slaughter Race (nom força ben adaptat a la versió catalana de la pel·lícula, per cert, imitant d'una manera més que acceptable la pronunciació americana), un títol de curses i violència que enamora la Vanellope, secretament desitjosa de trobar nous reptes a la vida.
Allà hi coneixen la Shank (Gal Gadot, la Wonder Woman dels films de DC), una noia cool que és personatge del joc i que la Vanellope admira de seguida, i en vol seguir els passos. Aquest és el conflicte principal de En Ralph destrueix internet, deixant de banda la qüestió del volant. Més ben dit, són dues trames paral·leles.
En el fons el problema és que l'amistat entre la nena i el destraler protagonista, que amb la millor intenció però males decisions complica les coses de manera incalculable, es troba en un punt d'inflexió en què perilla, i veurem si desapareix o evoluciona. Sigui com sigui, com la primera part, la història ens parla d'acceptació de nosaltres mateixos i dels altres, i dels canvis que es puguin produir en les persones. L'embolcall és diferent, però el missatge més o menys es manté.
No vull entrar en més detalls, que ja hi he entrat prou, així que acabo dient que les referències i els cameos, encara que siguin publicitat desacomplexada i desvergonyida, ens fan somriure un i altre cop, i en especial les escenes de les princeses Disney -no és cap spoiler que hi surtin, ja que al tràiler les veiem- són d'allò més divertides.
Per tot plegat, En Ralph destrueix internet és un film divertidíssim, un encert com a seqüela, una evolució lògica, i no hauria de decebre ningú, així que si teniu por de les mateixes coses que tenia por jo... podeu estar tranquils. Ah, i com sempre... mireu els crèdits sencers.
Però m'equivocava, perquè si bé és cert que els moments d'intentar caçar tots els cameos de personatges i videojocs dels 80 i 90 són molt menys presents i molt més breus -i altre cop no hi surt en Mario, tot i que es va prometre que a la seqüela sortiria, però per qüestions de drets no s'ha pogut aconseguir-, la resta de la pel·lícula apel·la igualment als coneixements i la complicitat del públic, ja no com a nostàlgic d'aquella època, sinó com a usuari d'internet i dels videojocs actuals.
L'arribada a internet del duet protagonista comporta l'aparició d'un munt de marques conegudíssimes, en unes escenes que recorden la pel·lícula Ready Player One, però és evident que es tracta d'una pel·lícula de Disney i que les seves marques, ara que cada cop és propietària de més franquícies i un dia acabarà sent propietària també dels nostres cossos, hi tenen un pes particular, com es pot veure en aquest captura.
Però també hi veurem coses com Movistar+ (sí...), Twitter, Instagram, Pinterest... i YouTube (amb un altre nom), amb el món dels mems com a protagonista, o eBay, que té un paper especial dins la trama.
Perquè aquest cop en Ralph i la Vanellope, grans amics des dels fets de la primera pel·lícula, i que viuen un plàcid dia a dia al saló recreatiu on hi ha les seves respectives màquines i estan junts sempre que no "treballen", han d'anar-se'n a internet per tal de trobar un volent de recanvi per al moble del Sugar Rush, el joc de la menuda "defectuosa", i només n'hi ha un, evidentment a eBay.
Les coses es compliquen i es trobaran que han d'aconseguir els diners per pagar-lo, i com que són novells en això de la xarxa de xarxes acaben vivint una aventura que forma el nucli del film.
Un dels llocs on van a parar és el joc multijugador online anomenat Slaughter Race (nom força ben adaptat a la versió catalana de la pel·lícula, per cert, imitant d'una manera més que acceptable la pronunciació americana), un títol de curses i violència que enamora la Vanellope, secretament desitjosa de trobar nous reptes a la vida.
Allà hi coneixen la Shank (Gal Gadot, la Wonder Woman dels films de DC), una noia cool que és personatge del joc i que la Vanellope admira de seguida, i en vol seguir els passos. Aquest és el conflicte principal de En Ralph destrueix internet, deixant de banda la qüestió del volant. Més ben dit, són dues trames paral·leles.
En el fons el problema és que l'amistat entre la nena i el destraler protagonista, que amb la millor intenció però males decisions complica les coses de manera incalculable, es troba en un punt d'inflexió en què perilla, i veurem si desapareix o evoluciona. Sigui com sigui, com la primera part, la història ens parla d'acceptació de nosaltres mateixos i dels altres, i dels canvis que es puguin produir en les persones. L'embolcall és diferent, però el missatge més o menys es manté.
No vull entrar en més detalls, que ja hi he entrat prou, així que acabo dient que les referències i els cameos, encara que siguin publicitat desacomplexada i desvergonyida, ens fan somriure un i altre cop, i en especial les escenes de les princeses Disney -no és cap spoiler que hi surtin, ja que al tràiler les veiem- són d'allò més divertides.
Per tot plegat, En Ralph destrueix internet és un film divertidíssim, un encert com a seqüela, una evolució lògica, i no hauria de decebre ningú, així que si teniu por de les mateixes coses que tenia por jo... podeu estar tranquils. Ah, i com sempre... mireu els crèdits sencers.
Pot ser que lo de Movistar+ sigui una localització d'Espanya i no aparegui en altres paisos on el servei no hi és present?
ResponEliminaDe totes maneres pq tant greu et saps que surti M+ i no tots els altres serveis? xD
Si tot són malèfiques empreses capitalistes! xD