Què estàs buscant?

dimarts, 1 de gener de 2013

Cinema: En Ralph el destructor

Si sou aficionats als videojocs segurament ja sabeu que s'acaba d'estrenar, concretament va ser el dia de Nadal, una pel·lícula animada pensada especialment per a nosaltres. És una pel·lícula de Disney feta amb ordinador, però encara que sembli mentida no és de Disney Pixar. Al principi, de fet, hi ha un curt com els que fa Pixar, però no: és Disney a seques.


La pel·lícula es pot veure en català, bastant habitual quan el públic objectiu és el "familiar", però com sempre cada dia que passa es pot veure en menys sales i en menys sessions, de manera que si la voleu veure en la nostra (vostra) llengua val més que us afanyeu. Una mostra en forma d'espot televisiu:



En Ralph el destructor ja fa mesos que es promociona i els videojugadors més veterans hem estat tot aquest temps amb salivera perquè només cal fer una ullada al pòster: la franquícia d'en Sonic i la d'Street Fighter, el mític Pac-man, un dels enemics de l'Altered Beast i el clàssic Q-Bert són algunes de les referències que hi trobem, però tot plegat té, a més, el regust dels videojocs de l'era dels 8 bits. 


La premissa del film és la següent: en Ralph el destructor, el dolent d'un videojoc dels 80 que acaba de fer 30 anys, vol deixar de viure com un dolent i canviar de vida, però per tal d'aconseguir-ho haurà de guanyar una medalla. 

I ho fa, però en un altre videojoc, el Hero's Duty, un FPS on l'acaba fent tan grossa que les circumstàncies el superen i va a parar al món de llaminadures del Sugar Rush, un títol aquest cop del gènere dels karts. 


Allà coneixerà la Vanellope, una nena, personatge defectuós del joc, que vol participar a la cursa que li permetrà formar part dels personatges seleccionables l'endemà, quan les sales recreatives es tornin a obrir. Per altra banda, el joc original d'en Ralph està en perill per la desaparició del seu dolent, de manera que el canvi de vida del protagonista del film està provocant tants embolics que caldrà que ajudi a posar-ho tot en ordre altre cop... o bé a crear un nou statu quo. 


Així, el missatge de la pel·lícula és el del respecte a tots els personatges, més enllà de les aparences, que en el cas d'en Ralph no són gaire bones, de la funció que se'ns ha assignat a la vida o dels defectes que puguem tenir. Tothom té dret a canviar de vida, però també a acceptar-se i ésser acceptat tal com és, sense que li pengin etiquetes. El dret a decidir, a determinar el propi futur, en altres paraules, és quelcom individual.

Fins aquí el que tenim és el típic argument de les pel·lícules per al públic familiar o infantil, però En Ralph el destructor té un enorme valor afegit, especialment per als més frikis, i és el de les múltiples referències a la història dels videojocs (si no, n'estaria parlant a Cementiri de Pneumàtics, no pas aquí), tant per l'aparició de personatges reals, encara que sigui en forma de cameos o aparicions curtes —i en aquest sentit el pòster és una mica enganyós—, com en alguns sons, frases escrites que només els més observadors trobaran ("Shen Long was here", diu una d'elles) o objectes reconeguts per tothom com ara un bolet de l'univers Mario.


Malgrat que els videojocs amb més pes a la pel·lícula són ficticis, és evident que s'inspiren en algunes llegendes d'aquest mitjà d'entreteniment. Sense anar més lluny, en Ralph i el seu videojoc fan pensar en el Donkey Kong, i el món del Sugar Rush recorda inevitablement els Mario Kart, però també una de les seves millors "còpies", que és la saga Sonic & Sega All-Stars Racing.

Tot i així hi ha una pila de referències reals, que són alguns personatges dels Street Fighter, en Sonic i el Dr. Robotnik (també conegut com a Dr. Eggman des de fa uns anys), en Bowser de l'Univers Mario, en Kano dels Mortal Kombat, el rinoceront de l'Altered Beast, en Q-Bert i alguns personatges del seu propi videojoc, els fantasmes de colors dels Pac-man i el mateix Pac-man "en persona", el protagonista dels Paperboy, les pales del Pong, el bàrman del Tapper, en Dig Dug i dos personatges més del seu joc, en Qix del títol al que dóna nom o la granota del Frogger.    


Són només algunes de les referències que podreu trobar, però per internet se'n van recopilant més, ja he dit que n'hi havia un munt i que no totes eren fàcilment detectables. Cal tenir, a més, cert bagatge en el món dels videojocs per a entendre-ho tot. 

Cosa que no vol dir que sigui imprescindible per a gaudir del film, ja que com també he dit abans la major part del pes se l'enduen els videojocs ficticis, uns personatges originals i carismàtics i un guió que sap barrejar una història bona per si mateixa amb un munt de referències reals, sempre de manera natural i amb gags molt divertits


Una pel·lícula de Disney totalment recomanable per a públics de totes les edats, amb o sense coneixements de videojocs, feta amb animació per ordinador i que, en algunes escenes, reprodueix els gràfics pixelats de l'era de les 2D i els 8 bits, amb una banda sonora que podria passar per melodia d'aquella època daurada.

No us perdeu els crèdits, mireu-los fins al final perquè hi ha una referència al Pac-man que els més veterans sabreu apreciar. I si heu sentit els rumors que diuen que en Mario no hi apareix perquè Nintendo demanava massa diners per a cedir-lo, pel que sembla no són certs: el lampista italoamericà, que sí que és esmentat en una frase i és referenciat indirectament a través d'un objecte i la presència del seu gran enemic, no hi surt senzillament perquè els creadors d'En Ralph el destructor no van trobar la manera d'incloure'l fent-li justícia, però sí que apareixerà a la seqüela del film, que ja s'està preparant i que se centrarà més en les consoles, mentre que aquesta primera part és més aviat un homenatge a les recreatives.


Com no podia ser d'una altra manera, ja que s'ha fet una pel·lícula basada en els videojocs i que destil·la ambient de videojoc del principi al final, s'han fet també videojocs basats al seu torn en aquest film. Malauradament només n'ha estat un i per a la Wii, la Nintendo DS i la Nintendo 3DS, que no han estat gaire ben rebuts per la crítica, com és per desgràcia habitual. També teniu, però, minijocs flash a la pàgina web oficial de la pel·lícula.


I la seqüela d'un videojoc esmentat abans, que es diu Sonic & All-Stars Racing Transformed, apareguda aquest any per a Xbox 360, Playstation 3, PS Vita, Wii U, Nintendo 3DS, Windows i iOS, inclou en Ralph com a un dels personatges convidats de la graella, encara que no sigui, realment, un personatge de videojoc. Ho és de manera honorària, però en tenir els seus propis videojocs o aparèixer en un altre com a convidat, n'esdevé un de ple dret.






3 comentaris:

  1. Bona entrada i realment una peli que val la pena i recomano :D
    Hi ha coses que si no vas amb algú que entengui de videojocs et quedes pensant si existeix de veritat o no, com el dolent, però és algo que et penses al principi i després t'oblides xD
    Vaig sortir amb una gran sensació del cine, em va encantar ^^

    ResponSuprimeix
  2. L'altre dia la vaig anar a veure. Molt bona! :D Tot i que hi va haver un moment que en vaig avorrir un xic, tot el demés perfecte.

    Hauré de buscar per internet tots els detalls frikis que hi ha, perquè si bé vaig intentar estar molt atent, a l'estació, et tornes boig amb els milers de referències! Hauré de mirar-la frame a frame!

    Brutal el pac-man dels crèdits, vaig flipar XD ara, de tots amb els k anava, era l'únic que en coneixia el problema XDD

    El tema aquest de pixar i Disney, ara no fa uns anys que son el mateix? o vaig equivocat?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, a l'estació era per dir "poseu pausa!" XD

      Pixar està associada amb Disney, tenen un acord, però també poden no renovar i anar per lliure. En tot cas aquesta pel·lícula és de Disney sense Pixar, encara que no ho sembli.

      Suprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...