Avui serà la Mega Drive, la consola de la que repassaré l'últim joc que va rebre el seu catàleg, malgrat que cada mercat té el seu títol. S'ha de dir, però, que el 2006 va sortir un altre joc de manera no llicenciada, però veurem fins a quin punt és cert, això.
Com deia, depèn dels mercats, i en el nord-americà és on va aparèixer l'últim videojoc absolut de la Mega Drive. Era el Frogger, un port (bastant fidel, pel que en diuen) d'un clàssic de Konami tant de les recreatives com de moltes consoles, i ho feia el 1998.
Una manera una mica trista d'acabar la vida d'una consola, però en fi... com a curiositat està bé saber que va llançar títols durant 10 anys, sumant els tres mercats principals. A Europa es va acabar una mica abans, el 1997, no amb el The Lost World (seqüela de Jurassic Park), que tot i rebre molt bones crítiques va aparèixer el mes de gener, sinó amb el FIFA 98: Road to World Cup, que de ben segur va arribar a les botigues després de l'estiu:
Als Estats Units van sortir més videojocs d'Electronic Arts pensant en l'any 1998, les famoses franquícies de les lligues d'hoquei, futbol americà o bàsquet, però el Frogger va ser l'últim de tots. Al Japó, però, la cosa va acabar abans, amb el Madô Monogatari, una entrega d'una saga d'RPG que veia la llum el 1996:
A banda d'aquests tres, no compto alguns que va publicar Tectoy al Brasil, en tant que no són oficials, però sí que esmentaré el Beggar Prince, aparegut el 2006, dada que hem de matisar:
Aquest RPG no és ben bé un nou llançament, sinó que és una traducció feta per afeccionats, sense la llicència de Sega, i que solucionava bona part dels errors del títol original, aparegut el 1996 també de manera no llicenciada al mercat xinès.
Però el que sí que es pot considerar un joc totalment nou per a la Mega Drive... encara no ha sortit! L'estan fent (i ja acabant) uns programadors no professionals i es diu Pier Solar and the Great Architects, també del gènere RPG.
Certament té molt bona pinta, i a més sembla que vindrà amb un CD d'àudio que, col·locat al Mega-CD, farà que gaudim d'una banda sonora de molta més qualitat que si ens limitem a jugar-hi amb el cartutx i prou. En aquestes coses val la pena gastar-se els diners. Es veu que demanen 35 dòlars amb l'enviament inclòs per aquest últim videojoc d'una de les millors consoles de la història, sens dubte l'únic èxit incontestable de Sega al mercat del hardware.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada