Jocs revolucionaris: Super Mario 64 (1996)

En aquesta secció, que feia moltíssim temps que no tocava, ja havia parlat d'un dels jocs d'en Mario, i certament no crec que torni a parlar de cap més entrega, però la d'avui sí que val la pena comentar-la, perquè va marcar un abans i un després a la història dels videojocs, i va ser un títol que encara ara, 14 anys després, es considera com un dels millors de tots els temps.

El Super Mario 64 (1996) era el videojoc estrella del catàleg de la Nintendo 64 quan aquesta va sortir, i encara ho era quan va morir, abans del que segurament s'esperava. I és que, per primer cop, la consola de Nintendo ja no era el sistema que tothom desitjava, sinó que havia estat eclipsada per la Playstation, amb la meitat de bits però una campanya de màrqueting brutal. 

Nintendo en va sortir molt més ben parada que no pas Sega, certament, però el gènere i sobretot l'aspecte gràfic dels seus videojocs van rebre l'etiqueta, que ara encara tenen, d'orientats a un públic infantil. Però això no és necessàriament dolent, com podem veure amb aquest imprescindible cartutx:

Al contrari que la Saturn i la Playstation, la Nintendo 64 funcionava amb cartutxos, i això en el seu moment va sorprendre, perquè semblava clar que el format definitiu era el CD. Potser va ser un error, perquè els costos de producció eren més elevats i això repercutia en el preu dels jocs, que de sortida valien perfectament l'equivalent d'uns 90 euros d'ara. També suposava limitacions pel que fa a l'espai, que Nintendo pal·liava amb trucs com ara les famoses boires o la poca càrrega poligonal, però tot i així presentava uns gràfics força superiors a les encara naixents 3D de les consoles de 32 bits.

Sigui com sigui, el Super Mario 64 suposava un salt immens per a la franquícia, l'última entrega de la qual havia estat a la Super Nintendo, de 16 bits. Molta gent no veia clar el pas de les dues a les tres dimensions, i fins i tot en renegava, però fins i tot ells estarien d'acord, si li donessin una oportunitat, amb què aquest és un dels videojocs més grans de la història. 

Per primera vegada, en Mario no seguia una aventura linial, sinó que havia de recollir 120 estrelles en amplíssims escenaris, per on podia córrer pràcticament com li vingués de gust, una delícia gràcies al comandament analògic de la Nintendo 64. El joc és llarg, divertidíssim i molt variat. No en va arribar a sortir cap seqüela, tot i que la intenció hi era, perquè la idea era fer-la per al 64 DD, però el projecte va morir amb l'accessori.

Malgrat tot, aquest videojoc va establir les bases de com havien de ser els plataformes en 3D i les posteriors entregues de les aventures d'en Mario per a la Gamecube i la Wii beuen de l'essència d'aquest cartutx de la Nintendo 64, amb les lògiques millores gràfiques i jugables, i no és casualitat que hagin obtingut, fins ara, crítiques excel·lents i el qualificatiu d'imprescindibles de les seves respectives consoles. 

El 2004, a més, se'n va fer un remake per a la Nintendo DS, amb alguns afegits, anomenat Super Mario 64 DS, i també està disponible a la Consola Virtual de la Wii des de 2006.