Portades: Slider

Hi ha videojocs que no arribes a provar mai però que coneixes de nom, probablement perquè n'has vist la portada més d'un cop, especialment a l'època de les revistes de videojocs dels anys 90, amb aquells enyorats catàlegs del llavors anomenat Centre Mail.

És el que em passa amb la portada del joc d'avui, un petit clàssic de la Game Gear que espero poder tenir algun dia, atès que és econòmicament assequible, però de moment amb conformaré amb comparar la seva portada en versió japonesa i occidental:

Pel bé de l'impacte del canvi he de començar amb la portada que no coneixia, la japonesa, d'un joc que Loriciel i Victor Musical Industries van desenvolupar el 1989 per a MS-DOS, Amiga, Atari ST i Amstrad CPC, i el 1991 per a PC Engine i la portàtil de Sega, que al Japó es deia d'una manera diferent de com l'he posat al títol, Skweek.

Es tracta d'un joc de trencaclosques d'acció protagonitzat per un ésser bufó, groc i peludet que ha de superar 99 pantalles trepitjant totes les rajoles perquè siguin roses, evitant els enemics -o matant-los- i acabant dins del temps assignat. Però potser us sonarà més com a...

Ja us ho deia, això de l'impacte. L'Slider, que és com es va rebatejar a Occident, tenia aquesta portada a Europa -i no posaré l'americana perquè és igual, però amb el típic marc negre dels jocs de la Game Gear en aquell territori, i ens presenta un panorama molt més amenaçador, fins i tot per part del protagonista, que fa pensar en una mena de gremlin. 

Segurament es va apostar per una imatge més adulta, o almenys no tan infantil com la japonesa, on fins i tot els enemics eren bufons. De fet, suposo que el canvi de nom també es va deure a això, perquè "Skweek" era bufó, també, i "Slider" sona més cool. 

Els sprites del joc, però, són els mateixos que a la versió original japonesa, de manera que estem davant d'un nou cas de portada enganyosa. Un cop venut el producte, la feina ja estava feta. 

Irònicament, això passava només a la Game Gear, perquè la versió de PC Engine -que tenia la mateixa portada bufona que la de la Game Gear- es va quedar al Japó i no sabem com s'hauria gestionat a la Turbografx-16, i les dels ordinadors esmentats més amunt van tenir un redisseny dràstic però sense el toc terrorífic, i tot i així van mantenir el nom de Skweek.

Com a curiositat, l'Slider va tenir una seqüela per a Atari Lynx, Amiga, Amstrad CPC i Atari ST i es va anomenar Super Skweek.

Quina us agrada més? Totes tenen el seu atractiu, segons com es miri, i és interessant veure o intentar endevinar què passava pel cap als responsables de màrqueting de les distribuïdores responsables d'aquests llançaments. 

Cinema i videojocs: Bill & Ted's Excellent Adventure

Hi ha obres que ens queden a la memòria no perquè les haguem vist o llegit, sinó perquè ens en va fer gràcia el nom o, simplement, sabíem que existien. És el cas de la pel·lícula a partir de la qual van sorgir els videojocs de què parlo avui.

Bill & Ted's Excellent Adventure és un film de 1989 protagonitzat per un joveníssim Keanu Reeves i el desconegut i pràcticament retirat de la interpretació Alex Winter. 

En una premissa que de per si incloïa una paradoxa -un viatger del temps anava al passat a assegurar-se que el futur seria com toca-, la pel·lícula presentava dos estudiants babaus i metalheads, en Bill Preston i en Ted Logan, que al seu torn també viatjaven al passat per tal d'informar-se dels esdeveniments històrics que els havien de permetre aprovar un treball d'Història i evitar que els enviessin a una acadèmia militar.

El 1991 hi va haver una seqüela, Bill & Ted's Bogus Journey, i de la tercera part se'n va començar a parlar el 2010 però encara no hi ha res de concret. Tanmateix, si a mi em va cridar l'atenció va ser per això:

La sèrie animada, de 1990, que a la versió original tenia les veus dels mateixos intèrprets de la pel·lícula. Va tenir un total de dues temporades amb només 21 episodis repartits entre les dues, i tot i que no en recordo res específic sí que crec que la mirava, de vegades, quan l'enganxava.

Però bé, ens interessa per un altre tema, i és que va tenir prou impacte cultural com perquè se'n fessin alguns videojocs.

El primer va ser el Bill & Ted's Excellent Adventure de 1990, una aventura gràfica que va sortir per a PC -al vídeo-, però també Amiga i Commodore 64. El creava Off the Wall Productions. 

L'any 1991 ja s'havia estrenat la segona pel·lícula, i per a la Game Boy va sortir el Bill & Ted's Excellent Game Boy Adventure: A Bogus Journey. En realitat, però, s'inspirava en el concepte, però no seguia fil per randa la trama, i encara menys la de la segona pel·lícula. Però... temes de màrqueting.

Com podem veure, aquest cop era un títol de plataformes de l'estil del Jumpman, (no el Mario del Donkey Kong original, tot i que aquell mític joc tampoc no era tan diferent d'aquest Bill & Ted).

El mateix any, però només als Estats Units, sortia el Bill & Ted's Excellent Video Game Adventure de la NES, una aventura de perspectiva isomètrica en què, després dels esdeveniments de la primera pel·lícula, en Bill i en Ted (que es controlen per separat) han de retornar personatges històrics al període correcte.  

Finalment, per a la Lynx i creat per la mateixa Atari tenim el Bill & Ted's Excellent Aventure, un videojoc també d'aventures, però amb càmera zenital, que se situa cronològicament després de la segona pel·lícula, i que ens convida a rescatar les xicotes dels protagonistes mentre busquem també notes musicals.

Com podem veure, hi va haver una petita febre per aquests dos films que, francament, no ha tingut gaire transcendència, cosa que ja es va veure poc després malgrat adaptacions a còmic, musical i sèrie d'imatge real de curta durada. Però són propostes jugablement molt diferents, cadascuna amb un grau de fidelitat diferent respecte a l'argument de les pel·lícules i amb acollida diversa per part de la crítica. 

Petits clàssics: Toki

Abans de res, vull dir que jo no he jugat mai a aquest joc, però que protagonitzi una entrega d'aquesta secció es deu al fet que el recordo i de seguida que sento el seu curt i fàcil nom, Toki, em ve al pensament un mico de videojoc.

La caràtula de la versió de la Mega Drive del que en japonès es diu JuJu Densetsu. Però no avancem esdeveniments. Els seus orígens es remunten a l'any 1989, en què va veure la llum a les recreatives aquest shoot'em up horitzontal en què controlem un mico forçut en comptes de la típica nau, amb molts elements del gènere de les plataformes. Se suposa que és un cavernícola transformat en mico que ha de rescatar la princesa de la tribu (de pas, la seva enamorada) del malvat xaman que ha donat al nostre protagonista l'aspecte d'un simi.

Sembla ser que la seva dificultat era remarcable i un dels seus punts negatius, cosa de que vegades fa que un joc perduri més temps a la memòria de la gent, fins i tot amb cert afecte. I el cas és que va triomfar prou com perquè diverses companyies, com les llegendàries Ocean o Taito, en fessin versions domèstiques en els següents dos anys: Atari ST, Amiga, Commodore 64, Amstrad CPC, PC, NES, Mega Drive o Atari Lynx. N'havia de sortir una versió per al ZX Spectrum, però es va cancel·lar com ens indica en TwinBee007 als comentaris.

La versió de l'Amiga que, com sempre, no decep, almenys gràficament.

La del Commodore 64, destacable com és habitual per la música, però amb uns gràfics inferiors als vistos per exemple a la versió de l'Amiga.

La versió de la NES, impossible de confondre. Més color que al Commodore 64, però el so és el pitjor dels que hem vist fins ara.

I aquesta és la que jo coneixia fins avui, la de la Mega Drive, que va ser reprogramada per Sega per tal de convertir-la en una versió exclusiva i més atractiva, amb més nivells i gràfics millorats. De fet, es deia Toki: Going Ape Spit, afegint doncs aquest subtítol per remarcar la diferència.

Un petit clàssic que potser no és un imprescindible de la història dels videojocs, però que és entretingut i amb el regust que tenen tots els jocs d'aquells vells i bons temps. Tot i així ha de tenir alguna cosa, perquè en sortirà un remake en alta definició per als sistemes de descàrrega Xbox Live Arcade i Playstation Network, i un sense HD per al WiiWare. En aquests moments no s'ha acabat de negociar l'aprovació de les tres companyies, però no crec que el tombin, després de tot l'esforç que ha representat.

Un bon vídeo, fet per la gent que s'ha encarregat de la nova versió, Golgoth Studio, on es compara la versió clàssica arcade i la que està a punt d'arribar. A veure si han fet una bona feina, com malauradament no passa sempre. Però hem de confiar que sí.