La primera dona en un videojoc de lluita

Encara falta molt de camí per recórrer per tenir una representació adequada de les dones als videojocs, tant en quantitat -que sí que ja fa anys que s'ha equilibrat força- com en qualitat -evitant la innecessària sexualització de molts personatges-, però al gènere dels videojocs de lluita, siguin 1 contra 1 o beat'em up, fa molt de temps que hi són, començant per la llegendària Chun-li, que era l'única representant femenina a la plantilla de l'Street Fighter II (1991). O no?

Doncs no, perquè resulta que la primera aparició d'una dona en un videojoc de lluita és quelcom més complex: ja existia un títol amb una dona present i protagonista.

Aital honor pertany a la protagonista del videojoc Onna sanshirô, conegut a Occident com a Typhoon Gal i llançat per a les recreatives per Taito l'any 1985. 

Amb el seu uniforme rosa i mestria en l'art del judo barrejat amb alguna disciplina que, a diferència de la que practicava la Ginger de Cinturó Negre!, inclou cops, la noia, que a l'attract mode té el nom de Yuki, s'enfronta a diversos artistes marcials, tots homes -i amb molt poca varietat pobrament compensada per colors diferents dels uniformes-, en un total de vuit pantalles que alternen combats en dojos, amb el respectiu mestre que s'ho mira fins que decideix lluitar personalment, fent d'enemic de final de pantalla, i en espais oberts. 

Després d'això, el cicle torna a començar fins que se'ns acaben les vides o arribem a la temuda pantalla 256, que ja se sap que en alguns videojocs de l'època provocava el mal funcionament del joc i s'acabava el bròquil.

Si ens hi fixem, el Typhoon Gal és un títol de lluita 1 contra 1 a les pantalles de dojo i un beat'em up a les d'exteriors, però en qualsevol cas és un videojoc de lluita, i en aquest gènere que admet els dos corrents la primera dona que hi va aparèixer i va ser controlable, doncs, va ser la seva protagonista. 

No fa gaire vaig parlar del Flashgal, un exclusiu de recreativa del qual vaig arribar a dir que tenia la primera dona protagonista d'un beat'em up. El cas és, però, que aquell joc va sortir al novembre de 1985, mentre que el Typhoon Gal és del mes d'octubre. A més -i això sí que ho havia dit-, no està clar que aquell videojoc fos un beat'em up. El d'avui, en canvi, ho és en part, com he dit. Així doncs, procediré a fer el petit canvi a l'entrada de manera retroactiva. 

Si anem a l'altre corrent, el dels videojocs de lluita 1 contra 1, tot i que es van popularitzar més tard sobretot amb l'Street Fighter II, ja tenien un precedent força estimat:

Sí, era el Yie-Ar Kung Fu, de Konami, que va arribar a les recreatives el 1984 i posteriorment va ser convertit a múltiples sistemes. Allà hi apareixia la Star (a l'esquerra de la imatge), una rival del protagonista, l'Oolong. Per tant, aquesta seria la primera dona en aparèixer en un videojoc de lluita en general, i 1 contra 1 en particular, tot i que no es podia seleccionar. N'apareixia una altra, la Fan, però amb el joc més avançat. 

En canvi, a la seqüela, exclusiva dels microordinadors i anomenada Yie-Ar Kung Fu II, existeix una opció per a dos jugadors en què el segon participant pot triar entre quatre personatges -que no són tots els enemics que apareixen al joc-, i un d'ells és la Lan Fang, una dona. Això passava al desembre de 1985, així que queda per darrere del Typhoon Gal pel que fa a primera aparició d'una dona seleccionable en un joc de lluita, si bé tindria l'honor de ser la primera que es podia triar en un títol 1 contra 1, molt abans que la Chun-li. 

Tenim, doncs, i després de fer una mica d'arqueologia de la que a mi m'agrada, dues o tres pioneres de la lluita, segons com ens ho mirem. 

El personatge: Karnov

Hi ha personatges de videojocs que són coneguts per tothom, encara que siguin secundaris i no els dugui ningú tatuats a la pell, i també n'hi ha que no tenen, ni de bon tros, la mateixa importància que un secundari d'un videojoc o una saga d'èxit, però que per alguna raó tenen un cert carisma i, com a tals, es mereixen una entrada en aquesta secció.

En el cas d'avui parlem d'un personatge que dubto que hagi tingut la transcendència que la seva companyia esperava en fer-lo aparèixer en diversos videojocs d'una manera o una altra, però Data East com a mínim se l'estimava fins al punt d'intentar que el veiéssim aquí i allà. 

És en Karnov, de nom sencer Jinborov Karnovski, un forçut d'aquells dels circs antics, amb el cap enfonsat en un coll curt i musculat com la resta del cos i un bigoti Fu Manchu, que representa que ve d'alguna república centreasiàtica pertanyent a la URSS -almenys a l'època de la seva primera aparició- i que va protagonitzar un videojoc, però va aparèixer en diverses formes, algunes jugables i altres no, en uns quants títols de l'esmentada mítica companyia desenvolupadora.

Al vídeo veiem la seva primera aparició en moviment, el títol arcade Karnov, de 1987. Es tracta d'un plataformes d'acció en què controlem el personatge que dona nom al joc en diversos escenaris en què ha de fer front a tota mena d'enemics gràcies als projectils de foc que dispara amb la boca, i que es poden anar millorant amb uns ítems que trobem, tot plegat amb l'objectiu de trobar un tresor.

A partir de finals d'any i durant el següent, el Karnov sortia per a la NES, però també el Commodore 64, l'Spectrum, l'Amstrad CPC, el PC i el Mac. Malgrat l'èxit del joc, sobretot a les recreatives, no va tenir una continuació, però, com deia al principi de l'entrada, el seu protagonista es va convertir en una mena de mascota de Data East, que el va fer servir en més videojocs.

Per exemple el mateix 1987, al Garyo Retsuden, un shooter vertical (però no de naus) en què el veiem aparèixer repetidament com a enemic comú, a partir del minut i escaig del vídeo. 

El 1988 apareixia com a enemic final de la primera pantalla del Bad Dudes vs. DragonNinja, un beat'em up del que vaig parlar aquí i en què després el veiem tornar en algun altre color:

Aquí és on l'he conegut jo, en jugar a aquest joc tant en versió arcade com en el seu port de NES, i ha refinat la tècnica del foc, que ara dispara en una flama ben llarga. 

Al Trio the Punch: Never Forget Me..., de 1989, el veiem també fer una aparició estel·lar. Bé, diverses. I no sé si estel·lars, però sí ben curioses:

El veiem com a enemic comú, però de diverses mides, també com a estàtua... L'havien de ficar com fos en aquest joc estranyíssim (i que quan escric això encara espero que es llanci en Switch, com es va anunciar fa tant de temps), i es van quedar a gust.

Un dels títols més populars de Data East, que ara veurem, també el té com a convidat: 

Sí, és el Tumblepop, el plataformes de 1991 de pantalla fixa que encara ara és recordat amb tant d'afecte, i que també conté cameos d'altres jocs de la companyia, com Atomic Runner Chelnov o Caveman Ninja (també conegut com a Joe & Mac). 

Un gènere que li faltava era el de la lluita 1 contra 1, i hi va debutar com a enemic final del Fighter's History, famós joc de 1993 (a la SNES el 1994) que es considera una còpia descarada de l'Street Fighter II però que no està gens malament. El joc originaria una trilogia, completada amb el Karnov's Revenge (Neo Geo, 1994; Saturn, 1997; Zeebo, 2010) i el Fighter's History: Mizoguchi Kiki Ippatsu!! (Super Famicom, 1995), però a la primera part només el podem controlar amb un truc.

El 1994 sortia el Joe & Mac Returns, que lluny de ser una seqüela de plataformes convencionals per a una nova aventura dels germans cavernícoles (això passaria al Joe & Mac 2 de la SNES), era un títol amb una jugabilitat estil Tumblepop, i aquí en Karnov s'hi tornaria a presentar, en escenes com la que veiem a la captura de dalt. 

També de 1994, veieu aquest senyor calb i amb bigoti de manillar (sembla que s'ha deixat créixer el pèl també sota el nas) amb una K a la samarreta? Doncs bé, això és un cameo d'en Karnov. Al capdavall, és l'Street Hoop, joc de bàsquet 3 contra 3 per a la Neo Geo i desenvolupat per... exacte, Data East.

Com hem pogut veure, en Karnov és un personatge estimat per Data East, però com que la companyia ja no existeix, per tornar-lo a veure haurem d'esperar que algú altre en ressusciti alguna IP o considerar que l'ombra del pare de la Shantae al Shantae and the Pirate's Curse és, com es diu, ell mateix. En tot cas, a mi m'ha caigut molt simpàtic, i per això li volia dedicar aquesta entrada.