Malalts dels videojocs: Tatuatges de beat'em ups

No hi ha dubte que el beat'em up va ser un gènere tremendament popular a les recreatives, i també a les cases, durant molts anys. Després va ser substituït espiritualment pels jocs de lluita 1 contra 1, i ja fa uns anys que ha revifat amb notables exemples, però sigui com sigui mai ha abandonat els cors dels videojugadors.

Són títols recordats amb nostàlgia, encara ara són divertits de jugar i algunes sagues han envellit perfectament, mentre que d'altres no tant. Sigui com sigui, trobem gent que no només les duu al cor, sinó també a la pell -quantes vegades dec haver fet servir aquesta expressió en aquesta secció?-, així que farem una ullada a alguns exemples de tatuatges de beat'em ups. 

Si hi ha un beat'em up que va revolucionar el gènere va ser el Double Dragon, el primer que va permetre que dos jugadors compartissin aventura de manera simultània i fer servir armes per colpejar els enemics, uns ingredients que van esdevenir exigència per a aquesta mena de videojocs.

Va generar una estimadíssima saga amb alts i baixos, però no hi ha dubte que en Jimmy Lee havia d'aparèixer en algun tatuatge, i en aquest cas el tenim en versió NES. 

Si el Double Dragon va néixer com a adaptació més occidental del Renegade / Nekketsu Kôha Kunio-kun amb els afegits esmentats i revolucionaris, després es va fer el camí invers per crear el Downtown Nekketsu Monogatari o River City Ransom (o Street Gangs a Europa), directament per a la NES, amb en Kunio altre cop com a protagonista (Alex a l'estranger) i aquesta vegada amb la possibilitat de jugar amb un company.

És el que devien fer aquests dos germans o amics que es devien pasar la infantesa lluitant colze a colze controlant en Kunio i en Riki i ho van voler immortalitzar duent-ho a la pell i, suposo, anant a tot arreu junts per sempre més per poder-ho ensenyar.

No podem parlar de beat'em ups tampoc sense esmentar la saga Streets of Rage, de la qual tenim un parell d'exemples molt similars amb l'Axel com a protagonista, que són del seu famós atac Grand Upper. 

Quin us agrada més? El més artístic de la primera imatge o el pixelat de la segona, encara que des del punt de vista del disseny no sembli que estigui extret de cap videojoc concret de la saga?

Però Streets of Rage no acabaria la representació en aquesta entrada sobre tatuatges amb els dos exemples que hem vist, sinó que veurem també un altre dels seus emblemàtics protagonistes.

La mítica Blaze Fielding, que acompanya la Tyris Flare, protagonista femenina de Golden Axe -joc que no he trobat en cap tatuatge d'una altra manera, per desgràcia-, en un tatuatge amb missatge feminista. 

Després d'aquesta col·laboració seguera de somni, potser us esteu preguntant si no hi ha tatuatges de l'Altered Beast, que hi ha qui no considera un beat'em up perquè és d'aquells que no tenen profunditat de moviments en l'escenari, però jo sí, així que n'he buscat i... malauradament, només he trobat aquest.

Sortint de Sega, un altre joc que és un beat'em up però amb un fort component plataformer és el Battletoads, que aquí tenim representat per un dels seus membres amb un pixel art que és tan emblemàtic de la NES.

Reconec que el Captain Commando el tinc en un recopilatori, però no l'he provat mai. De ganes no me'n falten. El que em falta és temps. Doncs bé, un dels seus personatges, en Ginzu, apareix en aquest senguinari tatuatge.

I us estareu demanant com pot ser que parli de beat'em ups, concretament de Capcom, i no hagi esmentat el seu títol més famós del gènere. Doncs bé, perquè me l'estava reservant per al final...

Sí, és un tatuatge d'en Mike Haggar del Final Fight, fent-li un piledriver a un tauró, una imatge que es podria dir que ja és un mem i que va néixer, pel que he trobat, d'un anunci per al llançament del recopilatori digital Final Fight Double Impact. 

No he trobat tatuatges de cap més personatge de la saga, cosa que em decep, així com també em decep no haver trobat més tatuatges de beat'em ups en general. Aquest cop confesso que no he hagut de fer una selecció per a l'entrada. Ho he posat tot.

En tot cas, quin us agrada més? Quin us hauria agradat veure en aquesta entrada? Quin us faríeu (si no us l'heu fet ja)?

Portades: Alisia Dragoon

Torna una de les seccions amb més bona acollida de les que he creat darrerament per al blog, i quan dic això és perquè dins de les baixes expectatives que tinc pel que fa a nombre de visites, el que més il·lusió em fa és que m'hi deixeu comentaris, i en aquest apartat dedicat a comparar portades de videojocs de moment he tingut sort en aquest sentit.

Avui us porto uns dissenys de portada diferents segons la regió, com sempre, però en aquest cas no considero que hi hagi cap de les versions que sigui dolenta, ridícula o absurda. Per a mi no hi ha una guanyadora clara, però evidentment parlarem de quins són els punts forts de cadascuna i espero que també vosaltres opineu quina us sembla millor, si és que us podeu decidir.

Alisia Dragoon és un dels jocs més estimats de la Mega Drive, un clàssic que jo de petit mai vaig veure de prop, però la portada del qual tenia vista d'una col·lecció de cromos que venien ja no sé si amb les Matutano o els Bollycao. 

Em suggeria un context de fantasia heroica o de Conan el bàrbar, com el d'una altra portada que tenia vista en les mateixes circumstàncies, la del Golden Axe, i la veritat és que encara ara m'agrada molt. El joc, però, no l'he tingut mai en físic, i he hagut d'esperar a tenir la Mega Drive Mini per poder dir que forma part oficial i legal de la meva col·lecció. 

Doncs bé, es va llançar al febrer de 1992 als Estats Units, segons la Wikipedia, i dos mesos després arribaria al Japó i a Europa -aquesta última concreció la puc fer gràcies a Sega Retro-, i d'aquestes dues veurem primer de tot la portada europea, que és realment la que tenim tots plegats a la memòria:

Com podem comprovar, la nostra és pràcticament igual que l'estatunidenca, però encara que inicialment puguem pensar que, com de costum, la de l'altra banda de l'Atlàntic té un marc més invasiu, si ens hi fixem bé, el problema del disseny de la portada PAL és que tapa una mica un dels dos guerrers que es veuen a la part inferior. 

És un detall molt petit, però, i jo m'estimo més la netedat que transmet el disseny de l'europea, si em permeteu l'opinió. No he trobat informació, potser perquè hauria d'haver remenat més, sobre qui va ser el responsable de la il·lustració, però la gràcia d'aquesta secció és veure'n de diferents, i per tant és hora que veiem com era la japonesa.

Res a veure, oi? És que semblen directament jocs diferents. Doncs bé, aquest disseny sí que té un nom que es pot trobar sense perdre-hi gaire temps, i és el d'en Takehiko Itô, autor de manga no especialment prolífic -sí que va fer més coses en anime-, però del qual al nostre mercat es va publicar, entre 1999 i 2000, Outlaw Star, en aquell format tan caduc i per a mi inadequat com era l'anomenat Biblioteca Manga, de mig volum japonès en comptes d'un gruix 1:1. 

Tot i que va sortir una mica més tard que als Estats Units, el cas és que l'Alisia Dragoon era una producció japonesa, concretament de Gainax -la productora al darrere d'Evangelion, que ja havia fet videojocs, però sobretot simuladors de cites- i Game Arts, aquesta última coneguda també per sagues com Lunar, Sylpheed o Grandia. 

El senyor Itô -poca conya amb aquesta combinació de paraules- va proporcionar la il·lustració de portada, que sembla ben bé de la portada d'un manga, i també els dissenys de personatges que després Game Arts va convertir en pixel art, però en la meva opinió, tot i que és una portada bonica, espectacular fins i tot, el que veig als gràfics i l'ambientació del joc m'evoca coses més occidentals que no pas el que suggereix la portada japonesa on, per cert, curiosament hi ha una petita finestra amb gràfics reals del joc, potser perquè la gent es fes una idea del que trobaria realment un cop inserís el cartutx i engegués la màquina.

I a vosaltres quina us agrada més? Independentment d'això, quina creieu que reflecteix millor el que ens trobem en realitat dins del joc?