Què estàs buscant?

diumenge, 30 d’agost del 2026

Malalts dels videojocs: Tatuatges de la Game Boy Advance

En aquesta secció hem vist entrades dedicades a tatuatges relacionats amb els videojocs de tota mena de temes, però específicament de consoles diria que molt poques vegades, al llarg dels anys.

Avui us posaré uns exemples de tatuatges d'una consola molt estimada que no tenia cap dubte que apareixeria tatuada a la pell de prou gent com per poder confeccionar una entrada del blog, i tenia raó.


La Game Boy Advance, que va sortir el 2001, fa 25 anys, va anar més enllà de ser una Game Boy en color, això ja ho va fer la Game Boy Color, i va presentar una potent portàtil en color que era com tenir una Super Nintendo portàtil, fins i tot més.

El seu èxit va ser aclaparador i encara ara és molt estimada i s'hi continuen desenvolupant jocs dels anomenats "after market". S'arriba a l'extrem -i això em fa una ràbia particular, ja em coneixeu- que moltes persones l'anomenen "la Game Boy", com si les dues predecessores no haguessin existit mai. Per tant, no sorprèn gens que hi hagi gent que la porti a la pell, perquè és una de les més grans portàtils de la història dels videojocs. N'hem vist un de senzillet, però bonic, i ara continuem amb més exemples:


Aquest no sé si vol representar que el tatuatge va ser dolorós o que la persona valora la consola més que la seva sang, parafrasejant els Lax'n'Busto.

Però li falta una mica de color, potser mullar-se una mica pel que fa al seu model preferit.


Aquí en tenim un de lila, que era el color inicial amb què es va llançar la consola, una decisió per a mi sorprenent perquè els sistemes de videojocs se solen comercialitzar inicialment de colors més estàndard i fins i tot elegants, com el negre, el gris o el blanc, i després, si de cas, ja venen les variants de colors.

Tanmateix, Nintendo va prendre aquesta decisió potser tranquil·la després de l'èxit de les Game Boy i Game Boy Color de diversos colors, i sigui com sigui cal reconèixer que la majoria de la gent ens imaginem la GBA així.


Aquí la tornem a tenir en una curiosa representació que potser m'aventuro massa en interpretar, veient la carcassa esquerdada i la imatge d'una estrella d'invencibilitat d'en Mario -saga que, per cert, no va tenir una entrega pròpia en aquesta màquina, sinó versions dels grans títols de la franquícia fins llavors-, com una manera de recalcar la seva resistència, la seva capacitat de continuar funcionant per molta tralla que se li donés.

Val a dir que, a mi, que no la vaig tenir a la seva època però sí ara, el que és la forma m'agrada més que la del model que veurem a continuació en un altre tatuatge:


La Game Boy Advance SP arribava el 2003 per oferir un model més pràctic en tenir bateria recarregable en comptes de funcionar amb piles, una pantalla amb possibilitat d'il·luminar-se lleugerament i aquest format quadrat plegable sobre si mateix que ja dic que a mi m'agrada menys, però que sé que moltíssima gent prefereix, i em sembla d'allò més respectable i, veient-lo en tatuatges, és evident que va triomfar també.

Ara bé, es podia millorar encara més i el 2005 va arribar el model retroil·luminat de la Game Boy Advance SP als Estats Units, amb la Nintendo DS ja al mercat -també sortia la Game Boy Micro, que és una GBA però literalment de butxaca, i que no he trobat tatuada-, i a Europa sortia el 2006 en tres variants, potser la més famosa de les quals l'anomenada tribal.


La veiem representada en aquest tatuatge on, per algun raó, tenen presència els Boo d'en Mario, segurament per l'èxit de les versions per a Game Boy Advance dels clàssics de NES i Super Nintendo.

Però què seria una consola sense jocs propis? Res. I la GBA va donar l'oportunitat de jugar a videojocs de la immensament popular saga Pokémon amb uns gràfics ben bonics i en color, i l'èxit d'aquest matrimoni es pot veure reflectit als tatuatges.


Aquest Blastoise que sembla que sobresurti i que tingui vida pròpia, per exemple, és espectacular. 

Però aquesta no va ser l'única saga ben representada al catàleg de la consola. Ni l'única d'una second-party.


Alguns videojocs de la saga d'en Kirby també van aprofitar el múscul de la portàtil pel que fa a sprites i aquí tenim una persona que segur que s'ho va passar d'allò més bé amb aquests títols que encara apareixen a les llistes de recomanats del sistema.

El que m'agafa totalment descol·locat a l'hora d'escriure i lligar-ho bé és el següent tatuatge, però volia que constés com a curiositat igualment:


Una Game Boy Advance que podríem considerar d'inspiració psicodèlica, que potser vol representar el píxel com a unitat gràfica mínima dels videojocs que corren pels seus circuits i el caràcter acolorit de la consola... Ves a saber.

A vosaltres quin model de la consola us agrada més? I, sigui com sigui, quin tatuatge us ha cridat més l'atenció?





diumenge, 23 d’agost del 2026

Jocs que no van veure la llum: Super Battletoads

Si esteu pensant que el Battletoads de la Super Nintendo sí que va sortir, sí, teniu raó. De fet, n'hi ha dos, que són el Battletoads in Battlemaniacs i el Battletoads & Double Dragon, però no, el joc que no va veure la llum de què vull parlar avui és un altre, i malgrat el títol havia de sortir per a la Game Boy.

Probablement esteu familiaritzats amb la saga i sabeu que va passar per diverses consoles, però també que hi ha haver un joc per a recreatives que en èpoques recents s'ha recuperat oficialment dins dels recopilatoris Rare Replay de la Xbox One i Rare Collection 1 de l'Evercade.

El que potser no sabíeu -jo mateix me n'acabo d'assabentar tot buscant un candidat per a una nova entrega de la secció- és que aquell joc de 1994 havia de tenir un port per a consola, però per més sorprenent que sembli, no hauria estat la Super Nintendo, l'opció més lògica si es volia fer una versió tècnicament propera a l'arcade, sinó que es va fer per a la Game Boy, amb el nom de Super Battletoads, i havia de sortir el mateix 1994. 

En realitat sí que estava prevista una versió per a la 16 bits de Nintendo, però no va arribar gaire lluny en el seu desenvolupament, mentre que la de la portàtil sí que s'havia completat i testejat i tot.

Pel que he trobat, el joc es va desenvolupar i completar en poc temps, però la distribuïdora, Tradewest, no va voler que es distribuís. Per què? Doncs perquè l'arcade, que també es coneixia com a Super Battletoads encara que tècnicament es deia Battletoads -i encara el trobareu a la Wikipedia com a "Battletoads Arcade"-, va fracassar estrepitosament en termes econòmics. 

De fet, fins al 2020 la saga no va tornar. No és que el joc fos dolent, en absolut, i quan va reaparèixer a l'esmentat Rare Replay va tenir una acollida molt bona, però en aquell moment, el 1994, no va provocar gens d'interès -la gent estava més interessada en els jocs 3D, el beat'em up ja no estava de moda i els Battletoads tampoc- i es va decidir donar carpetada a la saga, incloent-hi aquest port per a la Game Boy que es va valorar que seria un fracàs en vendes i es va preferir oblidar tot i la inversió que hi havia hagut. Mai sabrem si tenien raó o no. 

Sembla que d'aquest joc no se'n va parlar a l'època, i és que, com podem llegir en aquest article de Kotaku, el desenvolupador Paul Machacek, de Rare, es va trobar l'any 2015, quan la companyia treballava en el Rare Replay, que ningú més que ell recordava que aquell port existia, i el va poder trobar i els el va ensenyar, tot i que, malauradament, no es va distribuir de cap manera, ni tan sols ara.

Això sí, si el voleu veure en moviment, ho podeu fer en aquest vídeo oficial de la pròpia companyia, no inclòs al recopilatori malgrat la seva gran quantitat de material documental, on parla el propi Machacek, que ja insereixo perquè comenci al punt que ens interessa: 

És una llàstima, i almenys a mi m'agradaria que es recuperés d'alguna manera, tal com s'ha fet amb alguns jocs cancel·lats o inacabats amb els anys, sobretot ara que l'original de recreativa sí que és apreciat. Tant de bo! 

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...