Còmics i videojocs: Zenki

No soc cap superexpert en manga, però podríem dir que conec unes quantes coses del sector, i tot i que hi ha molts còmics japonesos populars, mítics i llegendaris que encara no he llegit i en alguns casos potser no ho faré mai, sí que conec almenys el nom d'una quantitat considerable d'obres de les dècades dels 80 i 90.

Doncs bé, per alguna raó no tenia ni idea de l'existència del manga que avui protagonitza la nova entrada d'aquesta antiga i últimament poc prolífica secció, i això que és un shōnen dels 90 i de la revista més famosa d'aquesta demografia, la Shōnen Jump. Però per què en parlo? Doncs, evidentment, perquè va tenir videojocs. De fet, 5 i tot.

Es tracta de Zenki, un manga escrit per Kikuhide Tani i dibuixat per Yoshihirō Kuroiwa que es va publicar al Japó de 1992 a 1996 i es va recopilar en 12 volums.

A més, va tenir una sèrie animada de 51 episodis el 1995 i una OVA el 1997, que adaptaven a l'animació aquesta història sobre un dimoni que ha estat alliberat del segell que el mantenia captiu segles després per una descendent seva. 

El primer joc es va anomenar Kishin dôji Zenki: Rettō raiden, el va desenvolupar CAProduction i va sortir el 4 d'agost de 1995, si ens hem de refiar de la Wikipedia.

Com podem veure, és un plataformes d'acció que té força bona pinta, fins i tot si no coneixem el material original. Com hem dit abans, el 1995 el manga va ser adaptat a anime i va ser aquest el motiu pel qual es van començar a fer videojocs de Zenki, perquè el segon arribaria menys d'un mes després, l'1 de setembre, el Kishin dôji Zenki de la Game Gear.

És un altre plataformes d'acció que té també molt bona pinta, i aquest cop és un desenvolupament intern de Sega, concretament de la divisió CS5, que havia signat anteriorment títols com el Legend of Illusion, el Royal Stone o el Sonic Drift 2. Poca broma.

Aquell mateix any el joc tornaria a la Super Nintendo japonesa amb el Kishin dôji Zenki: Den'ei raibu, de Now Production, i per no posar només vídeos aquest cop la mostra és en forma d'imatge estàtica:

 

 

Sense deixar el gènere de les plataformes d'acció, podem veure que en aquest segon joc de la franquícia per a la 16 bits de Nintendo els dissenys dels personatges són més bufons, encara que no al nivell de la Game Gear, al seu torn segurament motivat per la resolució i les dimensions de la pantalla.

 

Aquí controlem la Chiaki, la descendent d'en Zenki, però a l'hora de combatre s'invoca el dimoniet. També s'hi fan combats amb la mecànica de prémer els botons adequats en el moment correcte, que es presenten amb un format diferent, amb les imatges dels personatges en gran i unes barres que s'omplen. Malgrat alguns diàlegs escrits, en termes generals aquest joc també sembla perfectament jugable sense saber japonès.

 

Us torno a posar vídeo perquè aquest joc de desembre de 1995 -per tant, el quart de l'any, i queda clar que l'efecte anime va ser important- va sortir el Kishin dôji Zenki FX: Vajra Fight per a la PC-FX de NEC, aquest cop desenvolupat per Hudson Soft, que havia fet de distribuïdora de tots els altres -excepte el de la Game Gear, que va distribuir la pròpia Sega-, per a la companyia a la qual estava tan estretament lligada.

 

Es tracta d'un joc que barreja elements de beat'em up amb combats 1 contra 1, i té múltiples escenes animades i doblatge, per la qual cosa he trobat que valia la pena veure'l en moviment. Sembla interessant i feia ús de la potència de la malaurada màquina.

 

L'últim videojoc que adaptava aquest manga fins ara desconegut per a mi va sortir al febrer de 1996, va significar el retorn a la Super Famicom i aquest cop no gosaria dir que és perfectament jugable sense coneixements de l'idioma original.

 

Amb un mapa que és bàsicament el tauler d'un joc de taula on avancem després de tirar el dau, força text i uns combats que es duen a terme amb cartes, el Kishin dôji Zenki: Tenchi meidô s'allunya de l'estil que havíem vist als jocs anteriors. Tanmateix, trobo que per ser un manga més aviat desconegut, que tingués cinc videojocs i, a sobre, en menys d'un any, és quelcom remarcable.

 

I vosaltres? Coneixíeu aquest còmic? O almenys els seu videojocs? 

Jocs que no van veure la llum: Promethus

És probable que estigueu pensant que ja l'he vessat, que m'he menjat una lletra del nom del joc, però no, us asseguro que el joc es diu, o més aviat s'havia de dir, així com ho llegiu al títol de l'entrada.

Es tracta d'una nova entrega d'aquesta secció dedicada a parlar de videojocs que no van arribar a sortir, independentment de la fase del seu desenvolupament en què es trobessin, i he descobert aquest, que em servirà també per portar a la secció una consola que no domino gens i de la que, de fet, no parlo gairebé mai.

Promethus -res a veure amb el custom firmware anomenat Prometheus- era un joc que havia de sortir per a la PSP, la primera portàtil de Sony, i que estava en desenvolupament, pel que sembla, cap als anys 2008-2009.

Geekaysoft era la companyia encarregada de crear aquest joc d'acció i trets amb vista lateral, d'estil metroidvania, en què hauríem explorat un planeta, el Promethus del títol, tot fent servir diferents armes i habilitats.

La nostra protagonista era una mercenària espacial anomenada Angel, i la seva missió anava més enllà d'omplir un diumenge buit, i és que havia de descobrir els secrets d'un complot del malvat Lord Duroth i, és clar, aturar els seus plans.

Estava previst que tinguéssim armes millorables, resolguéssim trencaclosques, desbloquegéssim zones secretes i lluitéssim contra enemics de final de zona, a més del last boss. El joc estava en un estat de desenvolupament tan avançat que es va poder provar la seva demo a la PSP, que permetia jugar a la primera zona, i tenia la data prevista de sortida el 29 d'octubre de 2009, però alguna cosa va anar malament.

I és que la demo no va agradar. Tenia bugs, els controls no acabaven de funcionar bé i el salt era massa lleuger, i davant de la negativa resposta del públic es va decidir cancel·lar el projecte, que només roman en forma d'aquesta demo, si la trobem online, ja que va ser preservada.

Font: Unseen64