Malalts dels videojocs: Tatuatges de The King of Fighters

Fa molts anys, de fet durant el primer any del blog, el 2009, vaig publicar una entrada de la secció Malalts dels videojocs protagonitzada per la saga Street Fighter, tot i que no hi sortien tatuatges (potser algun dia faig una entrada solucionant-ho). Avui, però, veurem tatuatges de la seva saga rival per excel·lència.

Perquè la proposta d'SNK que barrejava personatges de diferents jocs seus de lluita i en creava d'originals per a l'ocasió va començar el 1994 i ha tingut un fotimer d'entregues, l'última fa poc, de manera que he pensat que seria una bona idea veure exemples de gent que duu The King of Fighters a la pell.

Començarem amb un de senzill, i potser no excessivament atractiu, que correspon al logo de la franquícia, o almenys la vol representar sencera, però es basa en el logotip del KOF Maximum Impact Regulation A, l'actualització del Maximum Impact 2 que va sortir per a recreatives.

Ara he quedat com tot un expert, però us ben asseguro que ho he hagut de buscar perquè jo, de The King of Fighters, no en sé pràcticament res, tot i que m'atrau i m'agradaria endinsar-m'hi.

Amb aquest no cal tanta recerca, queda clar que és el logo del The King of Fighters XIII, que va sortir el 2010 i que és evident que a la persona que se'n va tatuar el títol a l'espatlla (?) li va encantar, i s'encarregarà de fer-ho saber a tothom i recordar-s'ho a si mateixa cada dia quan es miri al mirall.

Un dels punts forts de la saga són els seus personatges, amb unes plantilles espaterrants i lluitadores i lluitadors d'allò més carismàtics. 

És per això que m'agrada força aquest tatuatge que, sense fer servir el color, almenys ens mostra tres personatges de la saga, de dalt a baix en Iori Yagami -que tornarem a veure-, la Leona Heidern (pel que em comenten companys de Retroscroll, perquè està molt canviada) i en Kyô Kusanagi, probablement "la cara" de The King of Fighters i el rival d'en Iori.

L'esmentada rivalitat la trobem representada també en aquest altre tatuatge, ara sí en color, amb els dos personatges en posicions xul·lesques, qui sap si fent una aliança temporal. 

Aquí tornem a veure aquest duet, tot i que en Kyô està prou canviat (o mal fet) com perquè l'únic que em fa pensar que sí sigui la llegendària rivalitat, que li atorgaria el dret a aparèixer amb l'hereu del clan Yagami sense ningú més.

Se suposa que en Iori és un dels dolents, està decidit a matar en Kyô i l'ataca sempre que pot, però que un personatge enemic tingui prou carisma com per enamorar bona part del públic no és pas una cosa nova, i veient tatuatges de la saga queda prou clar, com aquest en què el veiem d'esquenes, però mirant cap a nosaltres, en solitari.

Aquí en Iori torna, però ja no està sol, i de fet està per sota, tant posicionalment com pel que fa a la mida, d'un altre dolent, l'Orochi, que li roba protagonisme i també esdevé enemic seu. De fet, dona nom a l'anomenada "saga d'Orochi", que són els The King of Fighters 95, 96 i 97, tot i que debut físicament al 97.

A The King of Fighters hi ha molt de lore, equips i personatges amb bagatge, i uns quants venen de sagues de lluita amb entitat pròpia, encara que formin part del crossover del gènere per excel·lència.

Dit això, no sé si aquest tatuatge seria considerat vàlid, perquè també podria ser que el seu portador fos senzillament fan de la saga Fatal Fury, però la Mai Shiranui és un personatge popular als KOF, de  manera que jo el dono per bo.

I acabarem amb aquest de la mexicana Ángel, que va debutar al The King of Fighters 2001 sense venir de cap altra saga, que no sigui dit -i certament podria buscar tatuatges d'en Terry Bogard o en Kim Kaphwan, que no són exclusivament de la saga que avui ens ocupa-, i ens serveix per veure, juntament amb la Mai, que no tots els tatuatges de KOF tenen per què ser d'en Iori i/o en Kyô.

 

Nascuts el 1993: Sagues que fan 30 anys

Cada any, més o menys per aquestes dates, publico una entrada repassant les sagues de videojocs més importants que fan els 30 anys. No ho he fet sempre, però: hi ha anys que no tenen gaire material per rascar. 

Afortunadament, 1993 va ser també un bon any, en què van aparèixer grans jocs, alguns dels quals van generar estimades sagues.

Un d'ells és el Samurai Spirits, conegut a Occident com a Samurai Shodown, joc per a la Neo Geo -i després convertit a diversos sistemes de la competència- que es caracteritza per l'ús d'armes blanques i una ambientació feudal japonesa.

Va generar seqüeles numerades, diverses versions de la cinquena part, versions chibi per a les Neo Geo Pocket, un RPG, altres entregues menys celebrades, jocs per a mòbils, un reboot l'any 2019 per a sistemes moderns i ha format part de diverses antologies de la saga.

També va ser l'any de l'Star Fox, durant molts anys Starwing a Europa, un joc per a la Super Nintendo que feia ús del famós xip Super FX per oferir gràfics poligonals.

Aquella aposta va meravellar el públic, va esdevenir un títol d'allò més popular i va generar una saga que associem a Nintendo des de fa 30 anys, amb entregues per a Nintendo 64, GameCube, Nintendo DS, Wii U i la recuperació de la cancel·lada segona part numerada per a la Super Nintendo a la versió mini de la consola el 2017.

Tenint només una seqüela per a la Game Boy Advance no sé si compta com a saga, però ho farem encaixar per la importància del joc i la popularitat que té dins del catàleg de la Mega Drive, i és que el 1993 va veure néixer el Gunstar Heroes, el llegendari run and gun de Treasure.

La saga que té més entregues de totes les que veurem en aquesta entrada és la dels FIFA, que s'iniciava pels pèls el 1993, concretament el 15 de desembre, amb aquest FIFA International Soccer per a la Mega Drive que després va rebre ports per a diversos sistemes i que, popularment, també es coneix com a "FIFA 94", tot i que els jocs no van començar a dur l'any al títol fins a la segona part, el FIFA Soccer 95. 

Com a curiositat, se celebren els 30 anys del primer FIFA precisament l'any que l'emblemàtica saga de videojocs de futbol ha deixat de dir-se així, perquè l'acord de la federació internacional de futbol amb Electronic Arts ha expirat.

Força més curta és l'altra saga esportiva, si bé una miiica més allunyada de la simulació, que veurem avui, i és que el 1993 va ser l'any d'estrena a les recreatives del mític NBA Jam, que després va passar per diversos sistemes domèstics de l'època i va tenir algunes noves entregues, no tan recordades, actualitzant la fórmula i les plantilles dels equips d'aquesta divertida proposta de bàsquet purament arcade.

No deixem els videojocs de caràcter arcade ni els esports, perquè també va sortir el primer Daytona USA, un dels grans èxits del gènere de les curses de cotxes de Sega a les recreatives i també a les conversions domèstiques.

No ha estat una saga gaire prolífica, tot s'ha de dir, però va tenir una segona part el 1998 i... una tercera, feta per Sega Xina, el 2017!

De cotxes és també un joc mític de Namco, el Ridge Racer, que es va estrenar als salons arcade japonesos i americans a finals de 1993, i que després va ser un gran èxit a la PlayStation. Té l'honor de ser el primer videojoc de recreativa amb gràfics 3D amb mapeig de textures, i a banda d'estar considerat el rival del Daytona USA va generar una pila de seqüeles.

Es van poder veure a les mateixes recreatives, a la PlayStation, la Nintendo 64, la PlayStation 2, la Xbox, la GameCube, la Nintendo DS, la PSP, la Xbox 360, la PlayStation 3, mòbils, la Nintendo 3DS, la PS Vita, Windows i telèfons intel·ligents. Poca broma.
 

Tornant a Sega, no podem passar per alt que aquell any va néixer el primer videojoc de lluita poligonal, el Virtua Fighter, una proposta antiquada per als estàndards actuals, però que va ser revolucionària, va impulsar els videojocs de lluita en 3D -que des de llavors competeixen amb els 2D, cosa que ja passava aquell any amb la coexistència amb l'esmentat Samurai Shodown- i va generar diverses seqüeles i ports per a recreatives i consoles.

Actualment, però, no passa pel seu millor moment pel que fa a popularitat, probablement perquè té complex d'Street Fighter II i des de l'aparició del Virtua Fighter 5 l'any 2006 només han sortit actualitzacions d'aquesta mateixa entrega, l'última el 2021.

I ara tornem cap a casa, que va fent fresqueta, i tancarem el repàs de les sagues que van néixer el 1993 amb aquest títol per a MS-DOS que és el llegendari Doom, no el primer first person shooter però, sens dubte, el que va impulsar la popularitat del gènere.

La saga encara belluga, amb noves entregues a més del rellançament millorat de les clàssiques, però la primera versió del joc per a ordinadors -i per a un fotimer de sistemes durant els anys següents- va ser també revolucionària.

Què us ha semblat? No va ser pas un mal any, oi?

I si us fa gràcia veure els d'anys anteriors, aquí els teniu: 1986, 1987, 1989, 1990, 1991 i 1992.