Què estàs buscant?

divendres, 12 d’agost de 2022

Jocs que no van veure la llum: Sunman

De vegades, a la història dels videojocs, hi ha hagut projectes que no han arribat a materialitzar-se per problemes de llicències, concretament el de no aconseguir-ne una que s'estava negociant o haver-la perdut quan el joc en si no estava acabat. El cas més cèlebre és el del Popeye de Nintendo, que es va haver de reconvertir en el Donkey Kong, encara que poc després la Gran N sí que va aconseguir els drets per fer un videojoc del mariner borni i va esdevenir un altre producte.

Hi ha diversos casos així, però el d'avui és especial perquè, a més de patir un problema d'aquesta mena, al final tampoc no va sortir de cap de les maneres i, per tant, no va veure la llum.

L'any 1992 havia de sortir per a la NES el Sunman, un joc de Sunsoft (encara que la Wikipedia ens diu que el va desenvolupar EIM) que tenia com a protagonista un superheroi volador i que jugablement, amb l'excepció de les pantalles de vol, era similar als magnífics Batman i Batman: Return of the Joker de la mateixa companyia i per a la mateixa consola.

A banda de les semblances pel que fa a aspecte, amb aquest gràfics tan detallats vistos als jocs d'en Batman o al Journey to Silius, a partir d'aproximadament la meitat del vídeo podem veure una comparativa amb un joc... d'en Superman!

Què va passar, aquí? Doncs, segons la Wikipedia, i malgrat que Sunsoft ja havia fet jocs amb personatges de DC com els esmentats del Cavaller Fosc, per la raó que sigui -s'especula amb la possibilitat que fos perquè la NES el 1992 ja era velleta- DC Comics no va voler que aquest joc fos de l'Últim fill de Krypton i va forçar a canviar sprites i música. 

Sembla que la web The Lost Levels, especialitzada en descobrir prototips de jocs cancel·lats o no finalitzats, el va aconseguir gràcies a un col·leccionista, i va resultar que el joc estava pràcticament acabat i era perfectament jugable en un emulador de la 8 bits de sobretaula de Nintendo.

Paral·lelament, va aparèixer una altra versió més antiga, en què en Superman no havia estat reemplaçat, així com tampoc la banda sonora del llegendari John Williams, i en comparar-los va quedar indiscutiblement clar que el Sunman havia de ser, inicialment, un joc del superheroi més emblemàtic de la Història, així com també ho confirma el director del videojoc, Kenji Eno

L'any 2014 es va llançar un hack que "restaurava" el joc perquè fos, finalment, el títol d'en Superman que sempre hauria d'haver estat. Si no, per la via legal només ens queda el Superman de la Mega Drive, que va ser bàsicament la versió, ara sí llicenciada, del producte original de la NES però adaptat als 16 bits de la màquina de Sega. Potser per això, perquè era un joc de la NES adaptat a una nova màquina, no va tenir gaire bona acollida, però la seva història és, com hem vist, força interessant.



dissabte, 6 d’agost de 2022

Jocs que no van sortir del Japó: Nekketsu Oyako

No us passa, de vegades, que voleu comprar un joc i els resultats que us surten inclouen coses que només hi coincideixen parcialment en el nom, però que no són el que busqueu? Resultats sovint molestos que obliguen a emprar tècniques booleanes com afegir un símbol de menys, de restar, davant d'un nom que no interessa, per tal que no aparegui, però que no funcionen en gaires llocs més que Google. 

En fi, "per culpa" d'això, mentre buscava coses del meu estimat Kunio-kun amb una paraula recurrent a la saga que protagonitza, "nekketsu", vaig descobrir l'existència d'un joc que primer era això, una molèstia, però que després em va acabar interessant i al qual hauré de jugar, si vull, per vies malauradament no oficials a causa del seu preu al mercat de segona mà.


Es tracta del Nekketsu Oyako, que significa "pare i fills de sang calenta", perquè els seus protagonistes són això, un pare, el seu fill i la seva filla. 

Es tracta d'un beat'em up que va aparèixer per a la PlayStation al desembre de 1994 i per a la Saturn al juliol de 1995, com a mostra que la llavors nova generació no només era la dels videojocs poligonals, sinó que també es podien fer coses remarcables en 2D.

Desenvolupat per Technosoft -aquí estilitzada com a Tecno Soft-, companyia prou coneguda sobretot per la saga Thunder Force, ens proposa la premissa d'una pare i la seva descendència que surten al carrer per combatre la malvada organització Big Black Corporation, de nom prometedor, que ha segrestat la mare dels nanos i dona del senyor amb bigoti.

Malgrat aquest punt de partida tan extremament original en el gènere, el joc té un to més aviat humorístic, amb detalls com ara el fet que una pantalla té lloc a l'interior d'una balena o que les begudes alcohòliques permeten recuperar energia al pare, però no als fills, que encara no tenen l'edat japonesa per prendre alcohol, 20 anys, i els surt un missatge avisant que són només per a adults.

Pel que fa a la jugabilitat, ens trobem amb el tòpic que el pare, físicament més corpulent, és el personatge fort, però lent, la filla és àgil però fa menys mal i el noi és el lluitador equilibrat. Es poden controlar dos personatges alhora si hi juguem amb una altra persona. A banda d'això, destaca per l'ús d'un botó per deixar anar l'arma i l'existència d'inputs de l'estil dels jocs de lluita 1 contra 1 per fer atacs especials.

Com deia més amunt, va tenir versió per a Saturn, i estan documentades una sèrie de diferències entre totes dues versions. 

Per exemple, allà on en PlayStation hi ha transparències la Saturn no les té, i a la consola de Sony es pot tenir més del 100% de vida, mentre que a la de Sega no. La música a la Saturn és remesclada i es reinicia cada cop que tornem d'una pausa, hi ha un enemic calb que a la PlayStation té cabells, i hi ha algunes animacions que es van refer per a la Saturn, a més que es van afegir moviments, cosa que podem considerar que al capdavall la situa en millor posició que la de la PlayStation malgrat altres aspectes en què queda per sota. 

En qualsevol cas, en aquella època el gènere no estava de moda com ho torna a estar ara, i era massa aviat per a la nostàlgia, de manera que va passar força desapercebut, no se'n va fer tampoc cap reedició i no va sortir del Japó. Va arribar al PlayStation Network l'any 2017, però altre cop només al seu país d'origen. Una llàstima, tot plegat, perquè amb el revival que hi ha dels beat'em ups almenys a mi m'agradaria que estigués disponible per a consoles modernes i a l'abast de tothom. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...