Exclusius de recreativa: J. J. Squawkers

Per si no tingués ja prou problemes de temps per jugar a tots els videojocs que tinc i als que tinc intenció de comprar-me o provar d'alguna manera, les xarxes socials, en concret Twitter o Bluesky, em fan descobrir coses de les que no tenia ni idea, i me les vaig apuntant en una llista de jocs per buscar i provar algun dia.

Moltes d'elles són jocs que no van sortir mai dels salons arcade, i això em va molt bé també per nodrir aquesta secció, a la qual avui porto un plataformes simpàtic amb protagonistes aviaris. 

J. J. Squawkers és un títol de 1993 desenvolupat per Athena, una companyia que no és de les grans, però que ha fet coses interessants tot i ser més discretes que els títols coneguts per tothom, entre les quals segurament caldria destacar els Dezaemon, que són creadors de shmups. És un cas, doncs, d'aquells que m'agraden a mi, perquè em van bé per descobrir coses i gaudir-ne.

En fi, els seus protagonistes són els germans Karasukun, uns ocells antropomòrfics que volen trobar el culpable dels encanteris que han transformat la gent en éssers violents i destructius, però aviat veiem que, tot i que la primera pantalla és un bosc típic dels videojocs de plataformes, i nosaltres llancem tomàquets per acabar amb altres enemics antropomòrfics -fins aquí tot normal- aviat comencen a aparèixer personatges estranys, fins i tot delirants, i les posteriors pantalles ja són tan atípiques que, si una cosa no se'ls pot negar, és que són originals.

A mi em recorda una mica el surrealisme del Pu·li·ru·la de Taito, i em sembla igualment fascinant, a més que trobo que els seus gràfics i dissenys tenen molta vida i color. De fet, la segona pantalla pot recordar el surrealisme de Dalí, i en qualsevol cas sembla que ens traslladen a un món de malsons. Després tenim un escenari espacial i altres metxambrats d'idees, i tot plegat acaba amb un boss rush. Després dels crèdits del final, podem tornar a començar. 

És un joc esbojarrat, podem pensar fins i tot en la implicació de drogues a l'hora de dissenyar-lo, però és bonic, ple de color i amb unes animacions molt bones, bons controls, les armes que tenim són variades (a banda dels tomàquets, tenim claus, carbasses o unes sabates connectades per una molla) i el disseny dels enemics ens pot arribar a sorprendre força. A més, sembla que no és excessivament difícil, tot i que als següents loops els enemics es mouen cada cop més de pressa fins que ja és impossible avançar més.

Parlo del que he vist i llegit, però m'agradaria provar-lo personalment. Tant de bo aparegués als Arcade Archives, i no seria tan estrany, perquè hi ha jocs d'Athena a la llista d'aquest segell produït per Hamster, però malauradament només n'han sortit tres, en fa molt de temps i no sé si tenen previst llançar-ne més. Si ho fan, espero que el següent sigui aquest.

 

Logos: SNK

Ara feia temps que no tocava aquesta secció en què repasso la història dels logos de companyies que han deixat la seva empremta a la indústria dels videojocs, i una que no podia faltar i que no sé com no hi havia pensat abans és la mare de la Neo Geo, que també té una història prèvia al naixement de la desitjada consola.

Fundada el 1973 pel senyor Ekichi Kawasaki, al principi la companyia es deia Shin Nihon Kikaku, que vol dir "Nou Projecte Japó", i que si mirem les inicials ens dona la protagonista d'avui, SNK. 

Ja em perdonareu la mala qualitat de la imatge, però és l'única que he trobat del que va ser el primer logo de la companyia, que el 1978 es va convertir en Shin Nihon Kikaku Corporation i va passar a ser una societat anònima.

Com podem veure, aquest primer logo té el nom sencer, una mena de cinta tricolor en forma d'essa i, ara ja en japonès, les paraules "leisure system", que són en anglès, però ja m'enteneu: estan escrites en el sil·labari katakana, que en japonès fa servir, entre altres coses, per transcriure paraules estrangeres.

1978 va ser l'any en què es va especialitzar en la fabricació de màquines i videojocs per a salons recreatius -ignoro, de debò que no ho he sabut trobar en cap idioma, què va fer els cinc primers anys de la seva existència- i s'hi va posar de ple. El seu primer joc va ser el Micon Kit, de 1978, un clon del Breakout, i l'any 1981 va canviar el seu logo per aquest que veieu aquí dalt, també de mala qualitat.

Com es pot observar, conserva el logo original a l'esquerra, ara amb "leisure system" en alfabet llatí, i abraça les inicials amb què es faria famosa per sempre, però amb el recordatori, a sota, del nom sencer, a més del "Corp." abreujat. Potser sí que era un logo massa carregat. 

Si teniu curiositat, la pantalla de títol del Micon Kit no mostrava cap logo, però podem veure-hi un intent de donar-li estil artístic al nom SNK amb l'allargament de a part de dalt de la lletra essa. Al costat, però, tenim "Shin Nihon Kikaku" en l'esmentat sil·labari katakana. 

Almenys és millor que el que es veu a la pantalla de títol de l'Ozma Wars, sovint mal acreditat com el primer joc de la companyia. Però aquest és de 1979.

El cas és que torna a ser "Shin Nihon Kikaku", sense inicials, i el nom no destaca de cap manera en una pantalla de títol on tot el text té la mateixa font i la mateixa mida. Els asteriscs, potser, són l'únic i pobre intent de cridar l'atenció sobre el nom de la companyia. 

Ens hem d'esperar al 1981, a la pantalla de títol del Satan of Saturn, o Zarzon al Japó, per veure un nom diferent: SNK Corporation, que ja comença a fer-nos posar la pell de gallina si ens agrada la història dels videojocs.

Aquell mateix any el logo tornaria a canviar, amb la mateix estructura i distribució, però amb uns altres colors, sobretot els de les inicials SNK, ara en vermell i amb una font que sí que apareixeria a les pantalles de títol d'alguns jocs.

Per tant, el que hem vist més amunt va durar només uns mesos. Com de costum, quan una marca és jove experimenta amb la imatge corporativa, i aquella primera meitat dels 80 va ser convulsa, en aquest sentit, a can SNK.

De fet, hi ha variants que se solapen, perquè si bé el logo vermell en teoria va durar de 1981 a 1983, el 1982 va aparèixer aquesta versió amb la mateixa font, però en blau, i el logo antic de l'esquerra altre cop amb el fons blanc, però ara sense "leisure system".

Va conviure un temps amb l'altre, que com dic es va fer servir fins al 1983, i després va "regnar" en solitari fins a l'any 1986. Pel mig, però, entre 1983 i 1984, es va fer servir un logo força diferent per als Estats Units: 

Aquí no hi ha cap referència japonesa, simplement "SNK", amb la lletra ca desproveïda de la meitat del seu cos, però encara reconeixible. En podem veure un exemple en aquest flyer americà del Marvin's Maze, de 1984:

Doncs bé, el 1986 es va produir un altre canvi de logo, que bàsicament és el mateix de 1982, però canviant les paraules en negre de sota d'"SNK", i feia així: 

Les lletres blaves d'"SNK", amb les discretes però visibles, van continuar apareixent a les pantalles de títol dels jocs de la companyia fins al gener de 1988, any en què hi va haver un altre canvi de logo. I puc especificar tant perquè m'he mirat les pantalles de títol dels llançaments de la companyia d'aquell any i només hi ha un joc que hi mostrés el logo que havia de ser substituït, i va ser un que m'agrada especialment:

Doncs sí, el 1988 va ser un any important per a l'empresa, que va començar a desenvolupar un moble de recreativa que permetria inserir-hi diversos cartutxos perquè s'hi pogués triar el joc, i que veuria la llum el 1990.

Potser veient que era un any important pels canvis que s'acostaven per l'horitzó, va fer l'enèsim redisseny del logo, que va quedar així, sense floritures, noms explicatius ni herències del passat. Com diu el lema de la companyia, també d'aquell 1988, The Future is Now: 

Si ens resulta més familiar que els altres és perquè aquest és el que es va quedar durant moltíssims anys i el que es va poder veure en els seus llançaments més exitosos durant els anys 90, ja centrada en la màquina que seria la Neo Geo, MVS a les recreatives i AES a les cases dels més afortunats i benestants. 

 

El primer joc que va lluir el nou logo va ser el Touch Down Fever II, però després en van venir molts més, els més populars i importants ja sota la marca Neo Geo, llegendària recreativa amb versió domèstica que sí que era tenir l'arcade a casa i a la qual SNK deu el fet d'haver passat a la història com una de les grans, i no ser simplement una petita companyia recordada amb afecte però desapareguda molts anys enrere.

 

Però no tot són flors i violes: aquell logo va durar moltíssim, però la companyia es va declarar en fallida l'any 2001, i el logo es va veure afectat pel terrabastall. 

 

 

Els seus actius i les seves propietats intel·lectuals es van subhastar i la companyia que va guanyar la licitació va ser Playmore, que ja feia un temps que era afiliada d'SNK, per a la qual feia ports de jocs seus a consoles com la Dreamcast i la PlayStation 2, i que havia establert el mateix 2001 un tal Ekichi Kasawaki, que va recontractar la majoria de treballadors i va continuar la seva activitat.

 

 

Aquella situació en què no vam tenir logo d'SNK va durar dos anys, perquè la nova empresa va recuperar els drets del nom d'SNK -en un complicat procés que en tot cas tocaria en una entrada sobre la companyia, però aquí estem parlant del logo i l'estem contextualitzant breument- i el va voler posar fusionar amb el seu logo, de manera que va quedar així:

 

SNK Playmore era el nou nom de la companyia, i també va coincidir amb un període en què la Neo Geo ja s'acabava i la companyia faria jocs per a altres plaques arcade i consoles domèstiques, a més d'obrir el negoci a jocs per a mòbil i pachislot. En qualsevol cas, aquest logo que veiem aquí damunt va ser vigent de 2003 a 2016.  

 

Va ser llavors quan es va centrar en recuperar el seu llegat per a consoles modernes i els seus propis productes de hardware d'emulació, i va eliminar el nom de "Playmore", de manera que el nom oficial de la companyia va passar a ser SNK Corporation. 

En qualsevol cas, ja fa 10 anys que tornem a tenir el logo de la seva època més popular, i que també té una variant amb el lema incorporat. SNK torna a estar de moda perquè podem veure'n jocs llicenciats per a consoles actuals, incloent-hi l'Evercade, i al novembre d'aquest 2026 torna la Neo Geo, amb el model Neo Geo AES+, per replicar l'experiència original amb la màxima fidelitat possible, cartutxos inclosos, però amb comoditats modernes opcionals.

SNK, doncs, després d'uns anys a segona divisió, encara belluga i ho fa amb força, i amb la curiositat de parlar del futur, dient que el futur és ara però amb un logo de finals dels 80. 

Fonts: Logos, Avid i Wikipedia