Nascuts el 1996: Sagues que fan 30 anys

Ja s'ha convertit en una tradició estiuenca, em temo, però el cas és que cada setembre estic publicant una entrada sobre sagues de videojocs que han fet els 30 anys, i com que és 2026, enguany toca esmentar primers videojocs de franquícies que es van estrenar, segurament sense saber que serien tan importants, l'any 1996.

Ara, per l'època que esdevé l'objectiu de l'entrada d'aquest any, podem esperar menys gràfics pixelats, però això no significa que els jocs que esmentarem avui siguin menys retro, ni tampoc que el píxel desaparegui del tot, encara. L'any vinent ja en tornarem a parlar. En fi, comencem!

I ho fem amb el Crash Bandicoot, el clàssic de Naughty Dog que es va convertir en sinònim de "PlayStation" i el seu protagonista en una mascota oficiosa de la primera consola de Sony. 

El plataformes 3D però sense llibertat absoluta de moviments, a diferència del Super Mario 64, del mateix any, presentava una proposta diferent però que va captivar el públic igualment, i va originar una saga que encara belluga i que va tenir entregues en consoles d'altres companyies més endavant, però el primer -ara disponible remasteritzat a la Crash Bandicoot N. Sane Trilogy- quedarà per sempre com un clàssic i un imprescindible del catàleg de la consola que el va veure néixer. 

També va veure néixer el Resident Evil, de Capcom, que en aquest cas no era exclusiu de la consola, com de vegades cal recordar, perquè també passaria per la Saturn i PC durant aquella finestra de llançament de 1996-1997, però és igualment un mític del seu catàleg i l'iniciador d'una saga conegudíssima, popularíssima, rellançada i "remakejada" un fotimer de vegades.

En aquest cas no és només que la saga encara estigui viva amb alguna entrega de tant en tant, sinó que en surten remakes molt sovint i es combinen, a sobre, amb ambicioses noves entregues. A més, ha generat una pila de productes relacionats, entre els quals pel·lícules, i quan escric aquestes línies està a punt d'arribar-ne una altra. 

La majoria del que he dit de la saga Resident Evil es pot repetir amb la de Tomb Raider, cosa que no faré, doneu-ho doncs per repetit, però vull comentar que aquest emblemàtic primer títol apareix aquí amb la portada de la versió Saturn perquè, de fet, va ser la primera versió que va sortir, encara que fos amb poques setmanes de diferència i, en el cas dels Estats Units, alhora que la versió PlayStation. 

Va ser a la màquina de Sony i al PC on, per desgràcia per als que érem propietaris de la 32 bits de Sega, la franquícia creada per Core Design va continuar i va esdevenir el monstre de la indústria que és, protagonitzada per un dels personatges més icònics de la història dels videojocs. 

Tant la Saturn com la PlayStation van tenir el primer Dead or Alive, el joc de lluita 3D de Tecmo que també va generar una saga que, amb menys freqüència, demostra que encara viu, però allò va ser entre 1997 i 1998. 

El joc original va ser de recreativa i va sortir el 1996, raó per la qual he posat el flyer en aquesta ocasió. El joc volia competir amb els Virtua Fighter i ho va fer amb una proposta més ràpida i provocativa -raó per la qual la saga es va fer famosa, eclipsant les seves qualitats intrínseques-, i curiosament funcionava a la mateixa placa, la Model 2 de Sega, on va sortir el Virtua Fighter 2. Més curiosament encara, aquest joc que venia d'una recreativa de Sega -almenys des del punt de vista del hardware- va ser el primer joc d'aquestes característiques que va sortir a la competència al mercat domèstic en arribar a la PlayStation.

Fins ara hem vist molts polígons, però no oblidem que la Neo Geo ens va donar grandíssims jocs durant més de 10 anys i gairebé sempre feien servir pixel art, com és el cas del Metal Slug, de Nazca, que també està representat per un flyer en aquesta entrada perquè, tot i que va ser de manera gairebé simultània, la veritat és que va sortir un pelet abans per a Neo Geo MVS que per a la domèstica AES.

Un altre títol emblemàtic, dels més populars de l'ecosistema Neo Geo i encara ara venerat per la seva proposta run and gun espectacular gràfica i jugablement, difícil però divertidíssima, plena de detalls, que actualment podem jugar en gairebé qualsevol consola, tant en llançaments individuals com en recopilatoris, senyal del caràcter etern d'aquest joc (i de la saga que va venir després). 

I acabem amb un altre joc pixelat, en realitat dos jocs, perquè 1996 va ser també l'any en què va sortir, per a les Game Boy japoneses, i amb una distribució inicialment limitada i no gaire èxit inicial, el duet Pocket Monsters, de Game Freak, en versió Red i Green. L'anomenat Blue es va vendre inicialment per correu a subscriptors de la revista de manga CoroCoro, i després ja es va distribuir amb normalitat i, dos anys després, a Occident, com a Pokémon.

Tenint en compte l'enorme èxit sense precedents d'aquest producte multimèdia, perquè va anar associat a tota mena de marxandatge, especialment cartes col·leccionables, el seu naixement va ser poc menys que miraculós, amb dubtes sobre si Nintendo acceptaria la proposta, que sembla que inicialment no va entendre, i més per a una consola que estava en la seva tercera edat comercialment parlant. La resta, com se sol dir, és història. 

 

Exclusius de recreativa: Round Up 5 - Super Delta Force

De videojocs de cotxes per a recreativa n'hi ha un fotimer, i les fórmules d'èxit de cada moment provocaven el naixement de competència més o menys descarada pel que fa a grau de semblança amb els productes que la inspiraven.

Suposo que tots plegats coneixem el mític Chase H.Q. de Taito, però com que va tenir un munt de ports per a sistemes domèstics no és aquest el lloc on parlaré d'ell, si és que algun dia ho faig -el tinc a la Master System, però tant de bo algú s'animi a rellançar-ne la versió arcade, perquè de manera incomprensible no hi és en Switch, Evercade ni la mateixa Egret II Mini tot i que al març de 2027 ja tindrà 100 títols al seu catàleg-. Doncs bé, avui us porto un joc que s'hi inspirava clarament.

El protagonista d'avui és el Round Up 5: Super Delta Force, un joc de Tatsumi Electronics de 1989 que ja us dic que no havia sentit anomenar ni n'havia llegit el nom mai de la vida, fins que algú a Twitter, com em passa amb tants altres jocs que porto a aquesta secció, en va parlar.

Igual que al mític joc abans esmentat, conduïm un cotxe, en aquest cas no de policia, sinó esportiu, amb què hem d'empaitar dolents i fer-los fora de la carretera a cops, amb l'ajuda dels nostres propulsors, mentre viatgem per una versió força particular i desordenada dels Estats Units d'Amèrica, amb un sistema de bifurcacions que ve de l'altre gran títol de cotxes arcade de l'època, l'Out Run.

Bé, com es por veure a les imatges, en el moment que trobem el dolent ens surt una sirena d'aquestes que es posen els cotxes de la policia secreta, així que sí que és policia, però en comptes de fer servir un turisme discret va cridant l'atenció amb un vehicle esportiu amb aleró i tot. 

També podem apreciar que l'estil gràfic té un to de còmic pronunciat, amb línies negres gruixudes que recorden una mica l'aspecte dels sprites, per exemple, del Ninja Baseball Bat Man. En qualsevol cas, per derrotar l'enemic de cada pantalla primer ens hem de desfer dels seus esbirros motoristes, i és llavors quan podem començar a colpejar el cotxe que és el nostre objectiu principal. 

Però no es deixen empènyer fàcilment, sinó que ens ataquen de diferents maneres. Si se'ns escapen per culpa d'aquesta resistència i se'ns acaben els 60 segons que tenim per derrotar l'enemic, qualsevol d'ells que hàgim fet desaparèixer torna i hem de desfer-nos de tots els motoristes altre cop. I anem fent fins que arribem a l'enemic final, més complicat que tots els altres -que fan exactament el mateix- en portar un tràiler i llançar-nos, rodes que hem d'esquivar.

Pel que fa a la màquina recreativa original, sembla que hi havia una versió normal i una com la que veiem a la imatge, amb sostre i triple pantalla, a més del volant i els pedals, evidentment.

Malauradament, a més de no portar-se a cap consola ni ordinador -raó per la qual en puc parlar aquí-, la versió arcade no ha estat rellançada tampoc en cap sistema recent, i llegeixo que l'emulació a MAME tampoc és del tot bona. Tornarà algun dia? A mi em faria gràcia.