Videojocs i animació: Doug

Jo de petit mirava la tele molt, com tothom, i tenia les meves sèries preferides i d'altres que potser no ho eren tant, però que mirava amb freqüència. D'altres m'agradaven en la seva justa mesura i les veia amb un nivell de compromís inferior, i en aquest grup n'hi ha una que la Wikipedia ens diu que va tenir 117 episodis repartits en 7 temporades de 1991 a 1994 i de 1996 a 1999, i que va emetre als Estats Units la cadena Nickelodeon, però que jo vaig veure en català, al Super 3, on es va emetre des del 8 de gener de 1995, com em confirmava a Twitter en Xerinola.

Doug és una sitcom animada -almenys així és com es descriu a l'esmentada enciclopèdia online gratuïta- que protagonitza un nano d'11 anys, el Doug del títol, de cognom Funnie, i on veiem la seva vida quotidiana entre casa i l'institut.

Ens explica el seu dia a dia barrejant fets reals amb altres d'imaginaris, i toca temes habituals en aquest tipus d'ambientacions com ara les relacions sentimentals, la relació amb els companys, l'autoestima, l'assetjament escolar, etc. Tot plegat basant-se en les experiències personals del seu creador, Jim Jinkins, que va intentar donar-li vida com a col·lecció de llibres infantils, sense èxit, fins que a la tele li van fer cas i es va convertir en aquesta sèrie que va tenir molt d'èxit, amb una bona colla de premis i nominacions, es va passar múltiples vegades i va tenir també el seu musical i un llargmetratge que servia com a tancament de la història.   

Però això no és Cementiri de Pneumàtics, sinó 3 Botons i START, i aquí parlem de videojocs, així que si escric aquesta entrada és perquè se'n va fer un videojoc, anomenat Disney's Doug: Doug's Big Game, que va sortir l'any 2000 en exclusiva per a la Game Boy Color als Estats Units i el 2001 a Europa.

Desenvolupat per ImaginEngine (companyia que el 2003 es fusionaria amb Digital Eclipse i esdevindria Backbone Entertainment, responsable de rellançar clàssics en plataformes modernes), i amb el paraigua de Disney, que havia adquirit la productora original, Jumbo Pictures, i havia fet possible la segona tongada d'episodis, es tracta d'una aventura en què en Doug va a la recerca de la noia que li agrada, la Patti Mayonnaise, que ha desaparegut.

Com podem veure al vídeo, és una aventura amb càmera semizenital en què anem, acompanyats pel nostre gos, parlant amb personatges per obtenir pistes i resolent trencaclosques, i també hi ha segments en què fem d'Home Guatlla, el superheroi imaginari que el protagonista s'imagina que és, i que donen una mica d'acció al joc, en forma de shoot'em up.

No hi ha gaires ressenyes d'aquest joc, però sembla que no és gaire bo, amb un nivell de dificultat excessivament baix i unes tasques en forma d'encàrrecs per part dels NPC que es fan avorrides. Jo no hi he jugat mai, amb prou feines he sabut fa poc que existia aquest videojoc, i vosaltres?

 

 

Exclusius de recreativa: Top Skater

Tot i que el monopatí de carrer (com en diu la Viquipèdia en català) no és un esport que m'hagi despertat mai gaire interès, ni hi entenc, ni he jugat seriosament a cap videojoc que s'hi basi, em sorprèn que el joc de què us parlaré avui tot just el descobrís fa uns dies, mentre repassava una mica la història de les plaques de recreativa de Sega.

És a dir, que no hi hagi jugat és normal, que no l'hagi vist mai també, però que no l'hagués sentit esmentar fins fa pocs dies quan escric aquestes línies, la veritat és que em costa més de creure. Però és així, i en bona part és, precisament, perquè no va sortir en cap consola domèstica, raó per la qual arriba a aquesta secció.

Top Skater és el nom d'aquest arcade de Sega, desenvolupat per l'estudi intern AM3 (Sega Rally, Virtua Tennis, Crazy Taxi... poca broma) i llançat per a recreatives el 1997, concretament per a la placa Model 2 de la companyia, que a més dels esmentats títols havia acollit altres clàssics com Virtua Cop, Daytona USA o, de fora de Sega, Dead or Alive.

La gràcia de la història és que el moble del joc és especial perquè per jugar-hi ens hem de posar al damunt d'un monopatí, ajudats per unes barres laterals per si no tenim la destresa real requerida per practicar aquest esport, i que els personatges que surten en pantalla facin el que esperem. 

Considerat el pare espiritual de la saga Tony Hawk, ja de consola, el joc ens convida a fer els típics trucs dels patinadors per rampes, baranes i els llocs habituals en què es demostra la destresa d'aquests cracs, i l'objectiu és aconseguir el màxim de punts dins del temps que se'ns dona. 

Com ens explica en Marcade, el protagonista del vídeo i gran fan de la màquina -he de dir que vaig trobar-ne primer una foto i ja em va semblar que podia ser ell, i resulta que ho era!-, com més arrisquem i aguantem a la taula abans de saltar, més punts aconseguim.

És possible que el disseny del joc i dels personatges, l'estètica en general, a més de la banda sonora -en aquest cas, totalment feta de cançons de la banda de punk rock Pennywise- us recordi el Crazy Taxi, ja esmentat, i si és així és normal, perquè el director del Top Skater és en Kenji Kanno, que va dirigir després el joc de l'esbojarrat transport privat. 

El llegat del Top Skater és enorme: va inspirar, com dèiem, els Tony Hawk de PlayStation, ja que els seus creadors hi estaven enganxats, i un altre títol d'skateaboarding, l'Ollie King, que va sortir el 2004 i havien signat els responsables del Jet Set Radio, mític joc de la Dreamcast que en aquell cas ens posava als peus dos patins en línia, tenia una jugabilitat i un moble arcade molt similars. 

L'any 2001 havia sortit una seqüela pròpiament dita del joc protagonista d'avui, anomenada Air Trix, per a la placa Hikaru de Sega, que tampoc va tenir versió domèstica. I és una llàstima que tant l'un com l'altre es quedessin als salons recreatius, perquè encara que bona part de la gràcia, el control en forma de monopatí, no es pogués traslladar fidelment a un comandament tradicional, el gran èxit que havia tingut aquell títol arcade potser s'hauria reflectit, encara que fos en menor mesura, en una Dreamcast, tal com va passar amb altres arcades de Sega de finals dels 90 i principis dels 2000. Mai ho sabrem.