Jocs que no van veure la llum: Super Battletoads

Si esteu pensant que el Battletoads de la Super Nintendo sí que va sortir, sí, teniu raó. De fet, n'hi ha dos, que són el Battletoads in Battlemaniacs i el Battletoads & Double Dragon, però no, el joc que no va veure la llum de què vull parlar avui és un altre, i malgrat el títol havia de sortir per a la Game Boy.

Probablement esteu familiaritzats amb la saga i sabeu que va passar per diverses consoles, però també que hi ha haver un joc per a recreatives que en èpoques recents s'ha recuperat oficialment dins dels recopilatoris Rare Replay de la Xbox One i Rare Collection 1 de l'Evercade.

El que potser no sabíeu -jo mateix me n'acabo d'assabentar tot buscant un candidat per a una nova entrega de la secció- és que aquell joc de 1994 havia de tenir un port per a consola, però per més sorprenent que sembli, no hauria estat la Super Nintendo, l'opció més lògica si es volia fer una versió tècnicament propera a l'arcade, sinó que es va fer per a la Game Boy, amb el nom de Super Battletoads, i havia de sortir el mateix 1994. 

En realitat sí que estava prevista una versió per a la 16 bits de Nintendo, però no va arribar gaire lluny en el seu desenvolupament, mentre que la de la portàtil sí que s'havia completat i testejat i tot.

Pel que he trobat, el joc es va desenvolupar i completar en poc temps, però la distribuïdora, Tradewest, no va voler que es distribuís. Per què? Doncs perquè l'arcade, que també es coneixia com a Super Battletoads encara que tècnicament es deia Battletoads -i encara el trobareu a la Wikipedia com a "Battletoads Arcade"-, va fracassar estrepitosament en termes econòmics. 

De fet, fins al 2020 la saga no va tornar. No és que el joc fos dolent, en absolut, i quan va reaparèixer a l'esmentat Rare Replay va tenir una acollida molt bona, però en aquell moment, el 1994, no va provocar gens d'interès -la gent estava més interessada en els jocs 3D, el beat'em up ja no estava de moda i els Battletoads tampoc- i es va decidir donar carpetada a la saga, incloent-hi aquest port per a la Game Boy que es va valorar que seria un fracàs en vendes i es va preferir oblidar tot i la inversió que hi havia hagut. Mai sabrem si tenien raó o no. 

Sembla que d'aquest joc no se'n va parlar a l'època, i és que, com podem llegir en aquest article de Kotaku, el desenvolupador Paul Machacek, de Rare, es va trobar l'any 2015, quan la companyia treballava en el Rare Replay, que ningú més que ell recordava que aquell port existia, i el va poder trobar i els el va ensenyar, tot i que, malauradament, no es va distribuir de cap manera, ni tan sols ara.

Això sí, si el voleu veure en moviment, ho podeu fer en aquest vídeo oficial de la pròpia companyia, no inclòs al recopilatori malgrat la seva gran quantitat de material documental, on parla el propi Machacek, que ja insereixo perquè comenci al punt que ens interessa: 

És una llàstima, i almenys a mi m'agradaria que es recuperés d'alguna manera, tal com s'ha fet amb alguns jocs cancel·lats o inacabats amb els anys, sobretot ara que l'original de recreativa sí que és apreciat. Tant de bo! 

 

Jocs que em criden l'atenció: Slam Dragon

Benvingudes i benvinguts a una nova entrada d'aquesta secció de recent creació dedicada a parlar de videojocs que no s'ajusten al criteri de cap altre apartat del blog, però que em criden l'atenció de tota manera i m'agradaria provar algun dia.

En aquest cas és, en part, perquè la companyia que el va desenvolupar, Jaleco, em cau molt simpàtica, essent com és famosa per haver creat molts títols, però en molts casos considerats ni gaire bons ni gaire dolents, i a mi això per algun motiu sempre m'atrau, suposo que perquè m'hi identifico perquè jo també soc, en molts aspectes, una persona que no destaca especialment.

Es tracta de l'Slam Dragon, un videojoc de lluita amb gràfics pre-renderitzats que em va sorprendre perquè, tot i que sé que la companyia va tocar gèneres molt diversos, aquest no me l'esperava i, en realitat, la seva època més coneguda es va produir als anys 80 a les recreatives i a les consoles de 8 bits.

Doncs bé, aquest joc va sortir el 1996 en exclusiva per a la PlayStation japonesa -havia d'arribar també a la Saturn, però aquella versió va ser cancel·lada-, i com deia més amunt feia ús de gràfics pre-renderitzats per als personatges, tot i que els fons eren en 3D, de manera que no és ben bé un joc de lluita 3D com els coneixem a partir del Virtua Fighter, de tres anys abans, tot i que s'esforça a la introducció perquè ens ho pensem. Seria una mica com el Killer Instinct, per buscar una comparativa ràpida.

Veient-lo, però, estarem d'acord amb què l'aspecte visual no és tan atractiu -i ja tinc en compte que aquesta mena de gràfics en general no han envellit gaire bé, si més no en pantalles no CRT- com el del joc de Rare, ni en recreativa ni en el port per a la Super Nintendo, de 16 bits contra els 32 de la PlayStation.

El joc en si ens permet controlar, als modes arcade i versus, que són els únics que té, vuit personatges que lluiten seguint disciplines com la lluita lliure, tant l'estatunidenca com la mexicana, el karate, diferents estils de kungfu o la lluita de carrer, entre altres. 

Podria haver estat l'enèsim joc de lluita que passa desapercebut per la saturació del mercat, però sembla que els problemes de l'Slam Dragon no s'acaben amb l'intent d'engany sobre la seva naturalesa 3D, sinó que també es fa difícil de jugar per uns controls que no acaben de respondre bé -error fatal en un joc de lluita- i la lentitud de salt o de moviment per l'aire o gravetat lunar que, això sí, era un dels mals d'alguns videojocs de lluita poligonals.

Pel que fa als atacs, hi ha un botó de puny, un de cop de peu i un de guàrdia, i els atacs especials no són gaire cosa més que combos. No hi ha elements sobrenaturals -tampoc passa res- i com deia, a causa de la pobra resposta dels controls, llegeixo que la manera més assenyada de jugar-hi és anar pitjant botons i resar perquè tot surti bé. 

Per si això fos poc, el contrast entre la rotació del fons, que sí que és tridimensional, i uns personatges que es mouen només en 2D distreu i queda molt malament. Tanmateix, de vegades un joc té tan mala fama que a mi em provoca una curiositat morbosa, i si algun dia puc, no m'hi he de gastar calés i em ve de gust, m'agradaria provar-lo personalment.