La Gameboy Advance, dirigida als adults

Sempre s'ha dit que Nintendo era una companyia per a nens, i és cert que tradicionalment ha fet les seves consoles i els seus jocs per a un públic ampli però en molts casos d'una franja d'edat jove que, amb l'arribada de la Wii, es va ampliar al que ara s'anomena casual i que comprèn gent que no tenia costum de jugar a videojocs, com ara les mestresses de casa o la gent gran. 

Això no significa que un adult i expert en els videojocs no pugui gaudir amb un bon joc d'en Mario o qualsevol altre d'aspecte infantil i alegre, ni que no hi hagi títols pujats de to en un sentit o un altre que formin part del catàleg de les consoles de la companyia, tot i que generalment no són títols fets per la pròpia Nintendo. En tot cas, el tema d'avui és la publicitat retro, tema que m'agrada força, de la Gameboy Advance, que anava dirigida a un públic més gran del que és habitual en les campanyes de la Gran N.

Ho veiem en anuncis com aquest, que necessita poques explicacions i que ens mostra 3 protagonistes adults i extremadament interessats en la portàtil del pacient. 

En aquest de l'edició decorada amb motius de la NES es torna a incidir en la maduresa dels jugadors potencials, i més amb una línia de títols que eren conversions de jocs de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, apel·lant doncs als jugadors veterans. 

Tornem a l'humor i als protagonistes adults amb aquest altre que porta a l'extrem el costum d'algunes persones d'endur-se la consola al lavabo, i amb aquest deixem els anuncis televisius, però no el tema de l'orientació adulta de la publicitat de la GBA, perquè també hi ha els gràfics:

Aquest sembla el d'un perfum, i és la intenció que té, perquè si ens fixem en la part dreta de la imatge hi podem llegir "for men". 

Aquí el paio se la col·loca en una zona força curiosa, just darrere la sivella del cinturó, cosa que personalment em fa patir per la integritat de la pintura de la consola, però ja s'ho farà.

Els dos anuncis que hem vist abans corresponen a una campanya agressiva en ocasió de l'aparició de la Gameboy Advance SP, el model quadrat que certament és molt més portàtil i que certifico que es pot portar perfectament a la butxaca posterior dels pantalons per a fer partides al metro si ens hem de menjar un trajecte massa llarg, però abans d'això hi va haver anuncis com aquest, en què un paio normal (no pas model ni guaperes ni res d'això) no pot parar de jugar ni tan sols per a prendre's un cafè.

Entrem ara en els polèmics, perquè continuen apuntant a un jugador masculí i adult, però també entren en el sexisme i en l'apologia de l'abandó de la parella, com aquest, en què ens estan dient que quan la nostra xicota plori, suposant que és habitual, no cal que deixem anar la Gameboy Advance per a passar-li un mocador. 

Tornant a la GBA SP però en la mateixa línia de la desconsideració veiem una visita a la presó en què el paio, possiblement el mateix però amb una altra companya, s'estima més jugar a la consola durant els escassos instants que podria estar invertint en xerrar amb la seva estimada reclusa. 

Aquí tornem al lema "for men" (en petit, a la cantonada inferior dreta) i a la desconsideració respecte a la parella. L'eslògan en aquest cas és "La segona millor cosa que es pot fer en la foscor", tot i que si volem ser justos fa l'efecte que el jugador ja ha complert com a parella i ara es dedica a jugar perquè no deu tenir son. 

Acabarem amb aquest, que també està dirigit al públic adult, però al femení, i és que va sortir un model de la Gameboy Advance SP que era de color rosa. Per si això (i els anuncis que hem vist fins ara) no fos prou sexista, comparen la portàtil amb els artilugis de maquillatge que, s'insinua, totes les dones haurien d'emprar. Què us sembla tot plegat?

Especial Anuncis de la Gameboy

He fet entrades d'anuncis de videojocs moltes vegades, però aprofitant que les últimes dues entrades les he dedicat a la portàtil més mítica de Nintendo avui el que faré serà dedicar-li un article d'anuncis, tant gràfics (escanejats de revistes) com audiovisuals, en comptes de separar-los en 2 entrades diferents.

Aquest m'ha fet gràcia, i és que els càstigs a l'habitació mai no havien estat tan divertits fins que a algú se li va acudir veure'n el cantó positiu, i amb la Gameboy la cosa millorava exponencialment.

Però encara que s'entestin a fer-nos creure el contrari, els videojocs no són només per als nens o els adolescents, i una consola que dugui la paraula "boy" al seu nom també pot oferir diversió al públic adult després d'un dur dia de feina.

El catàleg de la primera portàtil de Nintendo sens dubte és impressionant, i alguns dels seus títols permetien jocs de paraules a la publicitat gràfica, com aquest que pren com a referència una famosíssima frase de la història del cinema, precisament de la pel·lícula en què es basa el joc, i alhora incideix en la portabilitat de la consola.

Sí, la Gameboy tenia defectes, i un d'ells era la manca de retroiluminació, solucionada més tard (el 1998) amb la Gameboy Light, apareguda només al Japó. A la resta del món ens havíem de conformar amb accessoris com aquest, el Light Boy, que ens permetien jugar-hi en la foscor i, ja posats, aportaven un cristall magnificant (lupa) que contrarestava l'altre "gran" problema de la Gameboy: una pantalla massa petita, amb uns gràfics proporcionals.

No va ser pas l'únic accessori que es va inventar per a la petita consola, perquè també se n'hi van sumar d'altres, com la bateria recarregable (altre cop, per tal de solucionar un problema, en aquest cas el de la curta durada de les piles). Això va fer que fos necessari crear-ne un altre: el maletí Game Keeper. Jo en tinc un, per cert, però no és com aquest, i va bé tant per a dur la consola com per a la bateria i els cartutxos en els seus estotgets de plàstic.

Pel que fa als jocs en si, la publicitat continuava en la línia creativa que, sovint, exagerava les bondats d'aquests cartutxos meritoris, però tecnològicament limitats.

Aquest altre m'ha fet gràcia, perquè és cert que quan va sortir el Donkey Kong Land va suposar una fita en termes tecnològics per a la consola, tot reproduint el Donkey Kong Country de la Super Nintendo i els seus gràfics pre-renderitzats a la 8 bits de 4 tonalitats de verd d'una manera més que satisfactòria, però d'aquí a dir que eren "els millors gràfics"...

Tot és relatiu, potser es referien al propi catàleg de la Gameboy, però aquest senyor no fa pinta de tenir experiència en els videojocs com per comparar, de manera que si ens aturem a pensar-hi potser no està fent cap favor al missatge de l'anunci. I ara els vídeos, que ja he dit que n'hi hauria:



Aquest vídeo apareix a Youtube com el primer anunci japonès de la Gameboy, però sembla que estigui fet amb traducció simultània. Mirem aquest altre:



És exactament el mateix, només que el de dalt se suposa que és el primer al Japó i el de sota el primer als Estats Units. Una llàstima, perquè és poc interessant que siguin el mateix.  I si no és així i la informació és incorrecta us en demano disculpes, però és el que he trobat.



I sí, aquest ja l'he posat en 3 o 4 ocasions, sense anar més lluny a l'entrada sobre la història de la Gameboy, però l'havia de tornar a posar perquè, a més, recordo haver-lo vist a la televisió quan era petit.



Allò que dèiem del públic adult ho veiem també en aquest anunci, i parlem d'una època en què l'associació videojocs-infants estava molt més estesa que no pas ara i en què, en teoria, a Nintendo l'amoïnava menys. Us heu fixat, per cert, en el logo de la consola, sota la pantalla? No és així!



Acabem amb aquest, del Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan, on veiem que els nord-americans eren els millors a l'hora de fer anuncis, que ara tenen aquell regustet nostàlgic i cinematogràfic dels 80.