Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Will Smith. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Will Smith. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de gener del 2014

Videojocs i animació: L'Espantataurons

Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula d'animació L'Espantataurons (Shark Tale), de Dreamworks. Un simpàtic film d'animació generada per ordinador de 2004 protagonitzat per un peix molt ambiciós que esdevé, de la nit al dia i per un equívoc, l'heroi d'una ciutat submarina amb intel·ligents referències a la civilització humana occidental i especialment nord-americana. 


És un film que destaca, entre altres coses com ara una banda sonora plena d'artistes de primera, per la caracterització física d'alguns dels seus personatges basant-se en l'aspecte dels actors que els van posar les veus (Will Smith, Robert De Niro, Angelina Jolie, Renée Zellweger, Jack Black i fins i tot el director Martin Scorsese), i que en català es va mantenir amb l'ús dels actors de doblatge habituals d'aquestes estrelles, però no pas en castellà, on es va recórrer a la lamentable i habitual elecció de veus de "famosets" que a sobre no tenen gaire talent en el doblatge. En fi, que també se'n va fer un videojoc.


Un videojoc que es presentava amb aquest tràiler i que sortia per a la Xbox, la Gamecube, la Playstation 2 i també Windows, i on controlem l'Oscar, el protagonista, en 25 missions o minijocs que naveguen (mai més ben dit) per entorns vistos a la pel·lícula i també d'exclusius, i per diversos gèneres (lluita, curses, ball...) videojoquístics.

Si ens refiem de GameRankings, les notes de les 3 versions per a consoles de sobretaula van rebre notes molt similars, d'entre 67 i 68 sobre 100 (altres fonts consultades el situen per sobre del 70), amb la versió de la Gamecube un pèl per sobre de les altres dues, mentre que la d'ordinadors es queda en un 62. 

Pel que es pot llegir a les ressenyes no és pas un mal joc, i se'n celebren sobretot els gràfics i l'ambientació propera a la pel·lícula, però està clarament orientat al públic infantil i, com passa en aquests casos, no té gaire profunditat per als jugadors més grans.


Abans he dit "consoles de sobretaula" perquè també va sortir per a la Gameboy Advance, encara que per la naturalesa de la portàtil per força havia de ser diferent com a mínim en l'aspecte gràfic. No devia acabar de sortir bé, però, perquè va tenir notes sensiblement pitjors: poc rejugable, gràfics no gaire bons, dificultat excessivament baixa, mals controls i una curta durada són els motius argumentats en les poques ressenyes que n'he trobat.

En resum, sembla que les versions per a videoconsoles de sobretaula valen la pena, especialment en comparació amb el que acostuma a passar amb els videojocs que adapten pel·lícules (animades o no), però igual que el film em fa l'efecte que el joc no és gaire conegut.

 

dimecres, 23 de maig del 2012

Cinema i videojocs: Bad Boys

Suposo que tots coneixeu les pel·lícules Bad Boys, en castellà Dos policías rebeldes, protagonitzades per en Martin Lawrence i el més conegut Will Smith. Doncs bé, a mi m'agraden força, però no sabia que n'existia un videojoc i, per tant, en parlaré ara mateix.


Després de la pel·lícula de 1995 arribaria, el 2003, Bad Boys II, i aprofitant l'ocasió de l'arribada del DVD de la pel·lícula es volia llançar un videojoc que, al final, es va retardar uns mesos i va acabar sortint el 2004. Duia per títol Bad Boys II a Europa i Bad Boys: Miami Takedown als Estats Units, i feia així:



Un joc d'acció en tercera persona que volia reproduir l'esperit de les pel·lícules, i que sortia per a Xbox, Gamecube, Playstation 2 i PC. Malauradament la crítica el va destrossar i tant a Gamerankings com a Metacritic veiem com cap de les quatre versions se'n salvava. 



Malgrat un tràiler que pretenia ser espectacular i vendre'ns un joc que havia de ser l'hòstia, el Bad Boys II (o Bad Boys: Miami Takedown) tenia diversos problemes: controls dolents, mala detecció de col·lisions, gràfics indignes d'aquella generació, cares irreconeixibles dels coneguts actors, mala intel·ligència artificial dels enemics, les veus dels personatges no s'assemblen a les dels actors ni de bon tros i el guió és una vergonya, segons diuen els crítics. 

Una vegada més, i per desgràcia ho hem vist desenes de vegades, es desaprofita el potencial d'una pel·lícules (o una saga) que es podria haver transformat en un digne videojoc, potser no d'excel·lent, però sí de notable, i se'n fa una porqueria. 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...