Còmics i videojocs: Yû Yû Hakusho (2a part)

Fa uns dies vam veure els videojocs que s'havien fet de Yû Yû Hakusho, un manga supervendes dels 90 dibuixat per Yoshihiro Togashi, autor també de Hunter x Hunter, però com que n'hi havia molts ens vam quedar precisament en els que havien sortit en aquella època, els anys 90 del segle XX. I avui, tal com havia anunciat al final de l'entrada anterior, repassarem els que van aparèixer al mercat a la dècada dels 2000. 

La dècada començaria per a la saga el 2003, amb l'arribada del Yû Yû Hakusho: Spirit Detective, per a la Gameboy Advance, un títol d'acció i aventures que va fracassar però que marcava una primera vegada: apareixia a Occident, primer als Estats Units i després, el 2005, a Europa. Al Japó no es va llançar.

Aquí tenim el Yû Yû Hakusho: Dark Tournament, de 2004 i per a la Playstation 2, que en aquest cas és un títol de lluita 1 contra 1 amb un munt de personatges i un disseny que empra l'aclamada (almenys en les adaptacions d'anime a videojocs) tècnica del cel shading. Aquest cop també sortia només als Estats Units i a Europa, on arribava el 2005.

Exactament el mateix passaria amb el Yû Yû Hakusho: Tournament Tactics, exclusiu de la Gameboy Advance que van poder provar els ianquis el 2004 i nosaltres el 2005. Aquest cop, però, era un títol del gènere dels RPG tàctics.

Sembla que les PS2 japoneses s'estaven posant geloses de tants títols de la saga exclusius d'Occident, perquè el 2005 va sortir al País del Sol Naixent el Yû Yû Hakusho Forever, un altre joc de lluita en 3D i gràfics cel shading que, a més, no es va llançar fora d'aquell país. Com tampoc no ho va fer cap dels videojocs que veurem a continuació.

D'emulador, no massa polit i sense so, però és l'únic vídeo mitjanament acceptable del Yû Yû Hakusho DS: Ankoku Bujutsukai Hen, per a la Nintendo DS, de 2006. Tot i així es pot veure clarament que pertany als RPG d'acció.

La franquícia s'acomiadaria dels videojocs el 2006 amb el The Battle of Yû Yû Hakusho: Shitô! Ankoku Bujutsukai, que va sortir per a recreatives i el 2007 es va convertir a Playstation 2 com a The Battle of Yû Yû Hakusho: Shitô! Ankoku Bujutsukai 120% Power. 

El 2005 i el 2006, però, alguns dels seus protagonistes apareixien respectivament al Jump Superstars i el Jump Ultimate Stars de la Nintendo DS, com ja deveu saber un estrany joc de lluita que reuneix els personatges més importants de la història de la revista Shônen Jump.

Còmics i videojocs: Yû Yû Hakusho (1a part)

Ara que el mestre Yoshihiro Togashi està de moda a l'estat espanyol perquè per fi ha arribat l'esperada Hunter x Hunter, obra que es publica poc a poc des de 1998 i que duu només 32 volums en més de 14 anys, coincideix amb què l'altra obra per la que és conegut per aquí, un altre supervendes com és Yû Yû Hakusho, s'està venent a preu de saldo perquè l'editorial que la va publicar, EDT, ja no en té els drets. 

I com que aprofitant l'ocasió m'estic fent aquesta col·lecció de 19 volums publicats entre 1990 i 1994, que es va adaptar en una sèrie animada de 112 episodis (vista a Catalunya), a més de diverses OVA i dues pel·lícules, he pensat que era l'hora de parlar també dels videojocs que se n'han fet. Agafeu-vos, que n'hi ha un munt.

Aquest va ser el primer, per a la Gameboy i amb el senzill títol de Yû Yû Hakusho, que va sortir el 1993, un any que també va veure aparèixer diversos altres videojocs de la franquícia, com veurem ara mateix.

La versió de la PC Engine CD, que es beneficiava, i molt, de l'àudio en CD, tot i que en principi també existeix per a la PC Engine original. Aquest es diu Yû Yû Hakusho: Ankoku Bujutsukai. 

Amb un títol molt semblant, Yû Yû Hakusho: Bakutô Ankoku Bujutsukai, sortia el mateix any un joc per a la NES, del qual no hi ha cap vídeo penjat a Youtube. He intentat gravar-lo de l'emulador però he de confessar que, no sé per què, no hi ha manera d'entrar en matèria (pel que sembla demana alguna cosa relacionada amb una carta o targeta, perdoneu el meu japonès limitat), així que no el veurem en moviment. 

No ens movem del 1993, perquè la franquícia repetiria a la Gameboy, pocs mesos després de l'aparició del primer títol, amb Yû Yû Hakusho Dai 2 Dan: Ankoku Bujutsukai Hen. Acabarem el 1993 amb el següent vídeo:

Correspon al Yû Yû Hakusho de la Super Nintendo, consola que rebria unes quantes entregues més de la saga en els mesos i anys següents. I ara sí, passem al 1994, un altre any fructífer per als videojocs de la franquícia:

Després d'uns quants títols majoritàriament de lluita 1 contra 1 més o menys pura o bé beat'em ups, que d'altra banda és el gènere que més li escau a la sèrie, arribaria el Yû Yû Hakusho Gaiden, un RPG que estrenaria la saga a la Mega Drive, que com veurem després va tenir un altre títol, també de 1994. 

També la petita de Sega volia tenir un títol, i el va tenir, amb el nom de Yû Yû Hakusho: Horobishi mono no gyakushû, encara que l'únic vídeo disponible sigui amb comentaris. 

La Gameboy tornaria a tenir un títol de la saga el 1994, amb el títol de Yû Yû Hakusho Dai 3 Dan: Makai no Tobira, que com veiem és sobretot RPG amb algunes escenes de lluita, molt típic de la primera portàtil de Nintendo. 

La lluita 1 contra 1 tornaria amb el segon joc per a la SNES, el Yû Yû Hakusho 2: Kakutô no Sho, de Namco, companyia que s'encarregava de dur els títols de la saga a la 16 bits de Nintendo. 

Ja hem dit abans que la Mega Drive tindria dos jocs el 1994, i aquest és el segon, Yû Yû Hakusho: Makyô Tôisutsen, ara ja sí de lluita 1 contra 1. Se'n sol parlar força bé, i és que al darrere hi ha la respectada third party Treasure. 

La Game Gear repetiria amb el Yû Yû Hakusho 2: Gekitô! Shichi kyô no tatakai, que també he intentat gravar d'emulador i pujar a Youtube però que s'encalla, probablement per algun defecte de la ROM, de manera que ens haurem de conformar amb una imatge estàtica.

La sèrie s'acomiadava de la Gameboy clàssica també el 1994 amb el Yû Yû Hakusho Dai 4 Dan: Makai Tôitsu Hen, que com veiem donava més pes a la lluita 1 contra 1. 

L'espectacular Yû Yû Hakusho: Tokubetsu Hen de la Super Nintendo suposava  l'últim joc de la franquícia de 1994 per a les consoles de la Gran N, però l'any encara tenia una sorpresa preparada:

És el Yû Yû Hakusho, a seques, de la Panasonic 3DO, consola fallida que va tenir aquest títol de lluita basat en l'obra de Yoshihiro Togashi amb un bon apartat sonor, però que en els altres aspectes no té gaire bona pinta. 

Acabarem els anys 90 amb un títol de 1995, el Yû Yû Hakusho Final: Makai Saikyô Retsuden, que va sortir per a la SNES. La febre per Yû Yû Hakusho va fer aparèixer molts videojocs a la primera meitat d'aquella dècada, però faria una llarga pausa i tornaria uns quants anys més tard. 

Si us sembla bé, i per tal de no saturar la RAM dels ordinadors menys potents (com ara el meu), repassarem la dècada dels 2000 en la propera entrada.