Cinema i videojocs: Els Mercenaris 2

Acabo de veure una pel·lícula que tenia pendent des de feia temps i que és d'aquelles que no passaran a la història del cinema per cap altre motiu que pel fet de reunir un bon grapat de superestrelles del cinema d'acció dels anys 80 i 90 (i algunes de més joves, dels anys 2000), entre les quals Sylvester Stallone, Dolph Lundgren, Arnold Schwarzenegger, Jean-Claude Van Damme, Chuck Norris i Bruce Willis. Sí, tots a la mateixa pel·lícula.

Es tracta d'Els Mercenaris 2 (The Expendables 2), de 2012, i n'he gaudit, però també he descobert que se'n va fer un videojoc que feia de preqüela i de pont entre la primera entrega, de 2010, i la que he vist avui. Parlem primer del The Expendables 2: Deploy & Destroy, un joc en Flash que feia així:

No és ben bé un videojoc per a consola, que són els objectius habituals de les entrades d'aquest bloc, però sembla que no era un mal entreteniment. De tota manera el que ens interessa és el The Expendables 2 Videogame, que veureu tot seguit:

S'ha de reconèixer que el tràiler del joc és tan espectacular com les dues pel·lícules que se n'han fet fins ara (i s'està preparant la tercera, per cert), però malauradament la versió cinematogràfica d'aquesta història va tenir una acollida força millor que no pas el videojoc.

Va sortir l'estiu passat, concretament per a PC, Playstation Network i Xbox Live Arcade, sempre en versions digitals, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula, i estava pensat per al multijugador cooperatiu de fins a 4 jugadors amb l'al·licient de les veus reals d'almenys dos dels personatges, interpretats als films i al videojoc per en Dolph Lundgren i en Terry Crews (la resta del repartiment sembla que va passar de participar-hi).

No és que fos rematadament dolent, el joc, però sembla que no era cap meravella gràfica, ni de jugabilitat, ni d'originalitat, i que en general feia la sensació que s'havia cuidat poc. És una llàstima, perquè les pel·lícules, tot i que no són meravelles pel que fa a història i guió, són ben entretingudes i tenen el valor afegit (o potser és el seu principal atractiu) de reunir velles glòries del cinema que demostren que encara els queda corda i, alhora, fotent-se d'elles mateixes i dels personatges més coneguts amb què els associem. 

Cinema i videojocs: Total Recall

Suposo que no cal presentar gaire aquesta pel·lícula protagonitzada per l'Arnold Schwarzenegger i la Sharon Stone, dirigida per en Paul Verhoeven el 1990 i basada en un relat de l'escriptor de ciència-ficció Philip K. Dick Ho podem recordar per vostè a l'engròs. 

Per si de cas, però, us recordaré que Desafiament Total, títol mal traduït respecte a l'original i que en la versió catalana s'ha tret de la castellana, és aquell film amb escenes tan mítiques com la del protagonista asfixiant-se al sòl de Mart amb els ulls sortint-li de les òrbites, l'aparició del llegendari Kuato, una mena de Jordi Pujol que es trobava a la panxa d'un altre personatge o una mutant que tenia no dues, sinó tres glàndules mamàries.

Un dels èxits més grans del cinema d'acció dels anys 90 del segle passat, estrenat precisament l'any que s'obria la dècada, que com us podeu imaginar també va passar pel món dels videojocs. Llàstima, però, que només ho fes una vegada.

Va aparèixer el mateix 1990 per a la NES gràcies a Acclaim, i de fet jo recordo haver-lo vist als anuncis de botigues de videojocs que hi havia a la Hobby Consolas de l'època. Però aquest plataformes d'acció no va tenir gens de bona acollida, almenys és el que podem deduir veient la nota mitjana que li dóna la majoria dels jugadors.

El 1991 Ocean va portar el joc a l'Amstrad CPC (la versió que hem vist al vídeo), el ZX Spectrum, l'Amiga i el Commodore 64, després d'haver-lo tret el 1990 per a l'Atari ST. Sembla que a alguns usuaris els van agradar una mica més aquestes versions per a microordinadors, però l'experiment no va ser especialment afortunat en el cas de la versió C64. Mireu i escolteu (si enteneu l'anglès, és clar) el següent vídeo:

En resum, problemes de moviment, errors que impedien jugar-hi correctament, maneres absurdes de morir i poca fidelitat a l'argument de la pel·lícula (tot i que la versió de la NES, pel que en diuen, té problemes semblants). En canvi, el de l'Amiga sembla força millor:

Hem vist altres casos de mals videojocs basats en films, moltes vegades de fet, però sovint no suposa un problema a l'hora de fer-ne més i més jocs. No és el cas de Total Recall, que no va tornar a passar per les consoles... fins l'any que ve, el 2012.

Encara no hi ha cap imatge del videojoc que es farà, però es basarà en el remake de la pel·lícula que s'estrenarà el proper estiu i que comptara amb en Colin Farrell, la Kate Backinsale, la Jessica Biel i el gran Bryan Cranston (Breaking Bad) al repartiment. 

De moment només se'n sap que serà un multijugador massiu en línia i que serà per a PC. Si hi haurà altres versions, que segurament sí, és quelcom que encara s'ha de confirmar. La pel·lícula, com és habitual, serà examinada amb lupa perquè toca un clàssic molt estimat de la ciència-ficció i l'acció, però el videojoc té l'oportunitat de superar un llistó que no està gens alt. El temps ens ho dirà.