Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris godzilla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris godzilla. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’agost del 2024

Diferències regionals: Godzilla

Em sembla que qui més qui menys tenim videojocs que ens vam comprar o ens van regalar a la nostra infantesa i no sabem ben bé per què. No parlo dels típics jocs basats en pel·lícules o dibuixos animats que després no eren tan bons com esperàvem -tot i a aquelles edats no n'érem gaire conscients-, sinó de títols que, en general, no recordem ni per què tenim.

A mi em passa, per exemple, amb el Godzilla de la Game Boy, perquè ni he estat mai gaire interessat en el llegendari kaijû ni vaig donar cap motiu a la meva família per pensar-ho, però el cas és que tinc aquest joc, i m'agradava, i un dia m'hi vull posar seriosament. Però avui no venim a parlar d'això, sinó de les diferències regionals entre la versió japonesa i l'occidental.

Veient-ne les portades americana (que hauria jurat que era la que jo vaig tenir, però el cert és que és una de les moltes capses que no conservo, i mirant a internet veig diverses versions de la que se suposa que és la PAL i no són com la que adjunto) i japonesa sembla que estiguem davant de dos jocs diferents.

Ho són, perquè tenen importants diferències que justifiquen l'existència d'aquesta entrada, però en el fons són el mateix videojoc. Passa que a la versió japonesa, que va sortir després de l'estatunidenca, es va optar per apel·lar un públic més jove, amb una il·lustració de portada feta pel mestre Yukio Sawada, que és el responsable del manga Super Mario-kun que s'està publicant actualment en castellà com a Super Mario Aventuras. Doncs bé, en aquella època dibuixava SD Godzilla World: Godzilla-kun, i d'allà es van treure elements del propi joc, a banda de l'embolcall.


Publicat per Toho, la gegantina productora de cinema japonesa responsable de la que segurament és la saga més famosa del cine nipó, però desenvolupat per la mítica Compile, coneguda sobretot per les sagues Aleste i Puyo Puyo, el Godzilla de la Game Boy bevia una mica del concepte d'un joc anterior de l'MSX, Gojira-kun, pel que fa a la resolució de trencaclosques amb personatges bufons, però no tenia res a veure amb el joc d'acció de la NES anomenat Godzilla: Monster of Monsters, desenvolupat també per Compile.

El cas és que es tracta d'un títol amb monstres de la saga cinematogràfica en versió bufona, SD, però la versió japonesa del joc, que arribava al desembre de 1990, dos mesos després de l'americana, va modificar substancialment unes quantes coses, començant pel sprites, com podem veure en aquesta comparativa.

Puc entendre que de cara al llançament occidental es volgués vendre, en tots els sentits de la paraula, aquest joc apel·lant a un públic infantil però més interessat en l'acció, la violència i els monstres, tot i que en aquest cas va ser a l'inrevés: la japonesa va ser la segona versió en sortir. Tampoc em sorprèn que hi hagués canvis argumentals: a la versió occidental el protagonista ha de rescatar el seu fill Minilla, mentre que a la japonesa cal salvar la Bijira, la xicota d'en Gojira-kun. El que no entenc és el canvi d'sprites perquè, al final, els monstres siguin diferents però bufons en tots els casos, intentin ser la versió SD dels models de les pel·lícules o del còmic ja super deformed japonès, en aquest cas amb roba. 

Sembla que es volien acostar més al manga esmentat més amunt, però es van produir altres canvis: per exemple, hi havia una modalitat per a dos jugadors a la versió japonesa -que no he sabut trobar en vídeos-, i a les imatges estàtiques amb text que apareixen després d'algunes pantalles surten monstres i una frase amb algun consell a la versió, mentre que a la japonesa hi ha amics del protagonista animant-lo.

Però també hi va haver algú que, en algun moment i amb molt de temps lliure, va decidir comparar els jocs amb més profunditat i va descobrir que hi ha canvis importants en la jugabilitat, perquè a la versió japonesa els enemics es comporten de manera diferent de l'occidental, sent més o menys actius en la persecució del protagonista, més o menys agressius, però sobretot sembla que es mouen més ràpidament en totes les seves accions. Si voleu més detall sobre aquesta qüestió, els trobareu als enllaços del final de l'entrada.

Val la pena fer-se amb la versió japonesa tenint ja l'occidental? Això dependrà de cadascú, però sigui quina sigui jo us dic que a mi aquest joc em va agradar força, em va sorprendre perquè per la portada m'imaginava una altra cosa, i passats els primers moments d'incredulitat em va atrapar. Doneu-li una oportunitat.

Fonts: The Cutting Room Floor, Toho Kingdom, Wikizilla, Bonus Stage Magazine



divendres, 26 de novembre del 2010

Jocs de la meva infantesa: Godzilla (Gameboy)

És una cosa que critico dels joves videojugadors d'ara, però reconec que de petit jo també ho feia: volia els jocs pel que em suggeria la seva portada, per la franquícia a la qual pertanyien, per la força del seu nom. Va ser el cas del Godzilla, que no sabia ben bé com seria però que de ben segur no em pensava que em trobaria el que em vaig trobar.


Veient aquesta portada t'imagines, i més si has vist alguna de les seves pel·lícules (que no era el cas), que es tracta de vèncer el monstre o bé de destruir coses i enfrontar-se a altres monstres controlant-lo a ell. Doncs el cartutx de 1990 no té res a veure amb això, tot i que la intro també indicava que el contingut del joc seria més o menys el que esperava:


I a l'hora de la veritat era un trenca-closques amb els personatges petits i bufons! Però no em va decebre pas, no. Potser sí, al principi, tot i que confesso que no recordo què vaig sentir en aquell moment. Però la qüestió és que em va agradar molt i encara hi penso, en aquest joc. 

Es tractava de rescatar el fill d'en Godzilla, en Minilla, passant per les diverses pantalles que es resolien bàsicament destruint totes les roques i desfent-se dels enemics. El concepte és senzill i al vídeo pot semblar fàcil, però jo ho recordo bastant fumut i pel que veig als comentaris del vídeo a Youtube no sóc pas l'únic, i és que de vegades no trobava la manera de resoldre els puzzles. Per tant, estem davant d'un títol aparentment poca-solta, que no té res a veure amb totes les altres incursions del rei dels monstres japonesos en el món dels videojocs (que n'hi ha unes quantes), però que és molt més interessant del que sembla després d'una primera ullada.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...