Crònica de RetroBarcelona 2026: 11a Fira del Videojoc Clàssic

Un any més us porto les meves impressions i experiències relacionades amb el nostre esdeveniment retro preferit, RetroBarcelona, que enguany ha celebrat l'onzena edició, la primera en uns quants anys en què tinc l'oportunitat d'anar-hi tots dos dies, en aquest cas el 16 i el 17 de maig, atès que no coincidia, per fi, amb cap compromís familiar ineludible, si bé m'he perdut algunes coses a les quals en circumstàncies normals hauria assistit.

Però per una vegada que vaig a alguna cosa pel meu compte, trobo que ho havia de fer com cal, i estic content d'haver pogut compartir aquests dos dies amb els companys a l'estand de Retroscroll, un cop més, en una de les poques ocasions en què ens veiem en persona, amb inevitables absències, això sí. 

RetroBarcelona 2026 és el nom d'aquest esdeveniment que, un cop més, s'ha celebrat a La Farga de L'Hospitalet de Llobregat, i he de dir que l'aventura va començar amb mal peu per part meva, perquè a diferència d'altres anys, vaig tenir molts problemes per aparcar el cotxe, i vaig estar fent voltes ben bé una hora i mitja.

Després d'estar a punt d'abandonar, tornar a Mataró i tornar-ho a intentar al migdia, ja amb les zones verdes i blaves desactivades, al final vaig trobar un lloc una mica lluny el recinte i vaig carregar les pesades bosses amb les meves humils aportacions per a l'estand i em vaig retrobar amb els meus estimats companys Dani "Salore", Javi, Vicky i Jaume "Molsupo".  

A l'estand, com cada any, hi teníem un munt de sistemes de les nostres col·leccions particulars, a disposició del públic visitant per tal que hi jugui i rememori títols de la seva infantesa, en descobreixi de nous o posi a prova el seu domini d'uns altres.

És una de les zones on poden asseure's i gaudir d'aquesta afició que tots plegats compartim, i nosaltres anem solucionant incidències, canviant els jocs quan veiem que no estan acabant de triomfar o substituint màquines perquè, al capdavall, són aparells amb unes quantes dècades a l'esquena i no volem que s'escalfin en excés, i sempre n'hi ha alguna que tot i provar-la a casa un cop allà ha deixat de funcionar, com m'ha passat alguna altra vegada i aquest cop no ha estat l'excepció, per desgràcia.

Parlant de consoles que no funcionen, fa unes quantes edicions de RetroBarcelona hi vaig comprar una Game Gear amb els condensadors suposadament canviats, una operació que se'ls ha de fer a totes tard o d'hora, però fa un temps va deixar de funcionar i vaig descobrir, gràcies al company Suso, que m'havien entabanat: no estaven tots substituïts. 

Per sort, la Vicky és una manetes i ha estudiat electrònica i va arreglar, almenys parcialment, el desastre que vaig fer jo fa uns mesos intentant canviar-li els condensadors per mi mateix. Mentre escric aquestes línies no sé si la podrem salvar, però com a mínim s'engega i es manté engegada, que ja és més del que feia quan l'hi vaig portar. Passi el que passi, molt agraït per les hores que li va dedicar.  

Una altra cosa que m'agrada fer en aquest esdeveniment és saludar en persona gent del sector que ens seguim a les xarxes i interactuem, però que no ens havíem "desvirtualitzat" encara, i evidentment tornar a saludar aquelles persones que en algun moment sí que ens hem acabat veient. 

He aprofitat un Ràdio Baku Baku en directe per presentar-me al Xavi PSX i al Patrick Urbano -els Víctors els he conegut per fi en aquesta edició però un parell d'hores abans del pòdcast-, i malauradament, com que estava ocupada, al final no he pogut parlar amb la Simmer Valenciana. També he tornat a saludar en Javi "Spectrumero" Ortiz i en Víctor "Sr. Mayor", amb qui compartim canal de Telegram de l'Everpocast SP i que un any més portaven l'estand d'Evercade, s'han acostat a l'estand els companys de Pixelats.cat i en Paul Lager, i en Parufito, també hi he vist per primer cop en molts anys, però molts, en Josep Maria i en Jalabop del Multivers, al torneig del Windjammers vaig coincidir amb -i vaig desvirtualitzar- en Joe Beltza i, com no podia ser d'una altra manera, hem compartit una estona amb en Renner, en Murshus i en Sikus de Game Museum. Menció especial a la visita sorpresa i breu, un any més, de l'esmentat company Suso, i també l'habitual de l'Altaïr.

Evidentment, també m'agrada aprofitar qualsevol ocasió per jugar jo també, i a banda de fer-ho al nostre mateix estand, intento arreplegar alguna recreativa per gaudir del sentir màxim, i he de dir que aquest any, sobretot el segon dia, hi he pogut jugar força, entenent-se que com que no soc gaire bo i a sobre acostumo a triar jocs als que no he jugat mai perquè prefereixo la novetat, sempre han estat partides curtes, així que he provat molts videojocs, però en cap m'hi he estat gaire estona. 

Passo a llistar-los, com ja he fet alguna vegada (me'ls vaig apuntant al mòbil), i ja aviso que no tots són de recreativa, també n'hi ha del nostre estand, però aquest cop la proporció d'arcades ha pujat:

• Super C
• Windjammers
• 19XX
• Pang
• Scud Race
• Mushihimesama
• Dariusburst Chronicle Saviours
• Ketsui
• Guwange
• Battle Garegga
• Pulstar
• Esp.ra.de
• Ninja Warriors (Commodore 64)
• Bomb Jack
• Batsugun Special Version
• Dodonpachi
• Super Mario Strikers
• Dodonpachi Saidaioujou
• Double Dragon (Master System)

No els comentaré un per un, ja veieu que hi ha molts shoot'em ups, però sí que vull destacar alguns casos: tenia ganes especialment de l'Scud Race, arcade mític de Sega que té una aura de llegenda en part perquè mai es va portar a cap consola ni s'ha emulat oficialment, i ha estat bé, molt tipus Daytona USA. 

El Dariusburst Chronicle Saviours és un dels videojocs preferits de la Vicky, i la màquina és espectacular, amb una pantalla allargada, un banc per a quatre jugadors i una marquesina, i ens hi hem assegut ella, en Dani, en Javi i jo a fer-hi una partida on la Vicky ens ha guiat a cada pas amb els coneixements adquirits després d'haver-hi dedicat centenars d'hores. Tota una experiència.

I el Windjammers és un joc que m'encanta, encara que no soc gaire bo. El cas és que em vaig apuntar al torneig que hi organitzava l'Associació A.R.C.A.D.E. i, per practicar, a banda d'entrenar a casa amb l'Evercade Alpha i el cartutx on ve aquest joc, a RetroBarcelona he fet partides esporàdiques amb gent que no coneixia, i les he perdut totes. 

A l'hora del torneig em conformava amb guanyar un partit i marxar amb aquest record, però els astres s'han alineat i he arribat a les punyeteres semifinals! He perdut el partit pel tercer i quart lloc, però quedar quart amb el nivell que he vist em fa sentir molt content.  

Em sembla que no em queda res més per explicar. Una passada un any més, i sobretot, i no és per fer la pilota, tornar a veure en persona els amics de Retroscroll, encara que aquest any el seu fundador, en Roger, no hi ha pogut ser. 

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible, aportant màquines, televisors, coneixements, el que fos, i també per la seva generositat amb mi, en alguns casos material i tot, perquè he tornat a casa amb fundes per a jocs de Famicom, un còmic i un Earthworm Jim de Mega Drive. No m'ho mereixo.

 

 

   

Crònica d'Explora Commodore 2016

Després d'una pausa d'aproximadament 5 anys en què vaig deixar força de banda els videojocs -i encara pago aquella absència en més d'un sentit-, fa més o menys una dècada hi vaig tornar, i llavors vaig descobrir també el concepte de retro. Perquè tot intentant recuperar aquell temps perdut, que en realitat mai no tornaria, em vaig interessar per moltíssims videojocs i sistemes, anteriors a aquells 5 anys de "pausa", dels quals a la seva època no havia fet gaire cas, coneixia pel nom o ni tan sols això.

Per tant, la sensació era aclaparadora. No donava l'abast, ni econòmicament ni pel que fa a coneixements. M'havia perdut tantíssimes coses, al llarg de la meva vida, sobre una afició tan estimada per mi, que mai no ho podria compensar. A partir de llavors i per sempre, qualsevol aproximació al món retro seria no des de la fidelitat a una manera de fer tradicional, com molts altres, ni tan sols des de la nostàlgia de recuperar quelcom que feia anys que no tocava. En la majoria de casos, el retro per a mi és el descobriment actual de coses del passat, i per tant el punt de vista és diferent i potser fresc, sí, però m'hauria agradat més tenir la visió que en tenen els autèntics irreductibles. 

És per això que esdeveniments dedicats als sistemes i els videojocs d'antany m'interessen, ja he assistit a dues edicions de RetroBarcelona, i ara també a una trobada més modesta, però igualment interessant, com és Explora Commodore, celebrada durant un dia a l'Espai Jove Fontana i amb entrada gratuïta. 

I fins i tot a això arribo tard: no vaig assistir a la primera edició de cap de les dues coses, i quan hi he anat ha estat per a adonar-me que la meva ignorància era més profunda del que em pensava i que pràcticament era un intrús en aquest món. En part els meus dubtes sobre si assistir-hi o no estaven justificats, perquè en segons quins moments m'hi sento molt ridícul, molt fora de lloc. En un punt entre els experts i les famílies que hi van una estona per curiositat, però més a prop dels segons que dels primers. 

La part positiva d'aquestes fires i trobades és que puc veure en persona gent amb qui parlo per mitjans telemàtics, gent que en sap i que alhora és agradable i acollidora, com la colla de Retroscroll, que fa un temps em va acollir a casa seva i em permet escriure-hi de tant en tant. 

En aquesta segona Explora Commodore hi tenia estand, com és natural tenint en compte que formava part de la seva organització, i com ja va passar a la segona RetroBarcelona tot xerrant amb ells em vaig adonar que el parell d'hores que m'hi pensava estar -després que originalment em fos impossible anar-hi, però que finalment se m'alliberés el dissabte- se'm feien curtes.

Vaig poder xerrar amb en Salore, en Molsupo, en Xuxo, en Freaky8, no tant amb en Sikus, l'artífex principal de tot això, que anava de bòlit; vaig saludar en Murshus i en Suso i vaig conèixer en persona, finalment, en Syd i l'Ayate.  

Naturalment també vaig jugar una mica, no gaire, però almenys vaig provar alguns jocs del Commodore 64, un microordinador potentíssim per ser de l'any 1982, i que encara ara resulta més que atractiu. Tant, que a la nit en vaig guanyar un a eBay i ja l'espero.

Un sistema que va ser popularíssim, sembla que va ser l'ordinador més venut de la història, però que jo vaig descobrir precisament com deia: fa uns 10 anys, i va ser gràcies al fet de cercar informació sobre videojocs per a parlar-ne aquí, en aquest blog que podríeu considerar una estafa si tenim en compte que la majoria de coses de les que parlo sorgeixen d'investigacions fetes a l'actualitat, i no de l'experiència. Doncs bé, em va captivar la qualitat gràfica dels seus videojocs -repeteixo: per ser de 1982-, que no ha envellit gens malament, i també el famós xip SID, que origina el característic so d'alguns dels Commodore. 

Però a banda de fer una ullada a alguns videojocs i sistemes d'emulació de diverses menes que em van semblar d'allò més curiosos i que sobretot vaig poder veure en persona i, per tant, comprendre una mica millor -no llenceu els vostres mòbils vells, que poden servir per jugar amb aquests ordinadors que tenien els jocs en casset!-, també em va agradar veure l'exposició de sistemes d'aquesta mítica companyia, fundada al Canadà, amb tants i tants models. A la imatge de dalt tenim els populars VIC-20 i Commodore 64 en tres variants.

Una altra variant del C64 és el C64GS, la versió consolitzada del Commodore 64, de l'existència de la qual no tenia ni idea. 

També hi havia exposat el PET 2001, el primer ordinador de Commodore i, de fet, el primer ordinador personal de la història, llançat el 1977. Hi ha qui diria que el primer va ser l'Apple I de 1976, però bàsicament era una placa que l'usuari havia de completar amb totes les altres parts d'un ordinador, fins i tot els cables.

El Commodore SX64 també em va semblar molt curiós. Llançat el 1984, era una versió portàtil del Commodore 64, i tot i que es va vendre molt malament resulta que va ser el primer ordinador portàtil en color. 

Finalment, també hi havia diversos ordinadors de la línia Amiga, potents màquines que rivalitzaven en la qualitat dels seus videojocs amb els de la Mega Drive o la Super Nintendo sense gaires problemes. Com que no tenia més temps, no en puc parlar gaire, però també hi va haver tornejos i xerrades, com no podia ser d'una altra manera. Una trobada ben completa.

Com sempre, aquesta mena d'esdeveniment em fascina perquè més de 30 anys després encara hi ha gent que estima i fa servir aquestes màquines, i se'n fan jocs -vaig jugar, per exemple, a un de molt divertit protagonitzat per un porc que ha d'anar menjant fins que li ve de gust anar de ventre, i llavors cal seure damunt d'una tassa que travessa la pantalla-, i també hi ha gent que va a fer-hi un cop d'ull, i hi porta els nens, que també juguen i demostren que els videojocs, si són divertits, és igual de quina època siguin i quin sigui el seu nivell gràfic.

Repetiré, si puc, i també aniré a la propera Reunió d'Usuaris de l'MSX, la 49a, que se celebrarà al mateix espai el 18 de juny. Aquesta vegada resulta que sí que tinc un MSX, va ser el meu primer sistema, però per desgràcia el vaig abandonar quan vaig entrar al món de les consoles i es podria dir que sóc pràcticament un principiant. A veure què hi aprenc.