Literatura i videojocs: Harry Potter

De vegades, quan he escrit entrades d'aquesta secció, he hagut d'admetre que tot i l'origen literari dels universos retratats el producte més conegut, i amb diferència, era la versió cinematogràfica. 

No és el cas d'avui, que tot i haver estat una saga de films més que rendible -i malgrat que els videojocs es llançaven tan a prop de les pel·lícules com era possible- neix d'una igualment coneguda sèrie de llibres, per tant no em cal, avui, defensar-me tant per a parlar a Literatura i videojocs dels títols que veurem.

Estem parlant (al títol ja ho deia) de les aventures d'en Harry Potter passades pel filtre dels videojocs, que es van iniciar el 2001 amb el Harry Potter and the Philosopher's Stone, per a Playstation, Gameboy Color, Gameboy Advance i PC, i refet el 2003 per a la següent generació de consoles de sobretaula, formada per la Playstation 2, la Gamecube i la Xbox i oblidant la ja desapareguda Dreamcast.

Aquí el teníem per a Playstation, que igual que la versió per a PC és un videojoc d'aventures i plataformes, i va obtenir unes puntuacions no excessivament bones, però sí més que decents. Val la pena, però, veure altres versions del joc, perquè eren molt diferents:

La de la Gameboy Color, per exemple, era un RPG i es va endur les millors notes, ja de notable, però el segon classificat (encara que les diferències eren poques) seria aquest:

El de la Gameboy Advance aparentment és similar, però amb millors gràfics. Tanmateix es basa en l'exploració, l'assistència a classes, la recol·lecció d'articles i la resolució de trencaclosques. 

Va agradar més, amb totes les notes per sobre del 70 sobre 100, Harry Potter and the Chamber of Secrets, que el 2002 va sortir per a les mateixes consoles que la primera part, i altre cop hi havia diferències: la de la Playstation (vídeo) era una seqüela del primer videojoc tant argumentalment com des del punt de vista de la jugabilitat i els gràfics. 

La de la Gameboy Color, que als Estats Units va ser l'últim joc per a aquesta consola, tornava a ser un RPG, però aquest cop podíem controlar altres personatges a banda d'en Harry, i la de les plataformes més potents era totalment diferent:

Així es veia als ordinadors, i a la Playstation 2, la Xbox i la Gamecube permetia explorar amb més llibertat, especialment amb l'escombra. La de la Gameboy Advance, pel que sembla, era un conjunt de petites missions, i a més s'hi podia trobar una cambra secreta gràcies a la connexió amb la Gamecube.

Sense correspondència exacta amb cap llibre, el 2003 va sortir per a ordinadors, Gamecube (vídeo), Playstation 2, Xbox i Gameboy Advance (considerada la pitjor versió) el Harry Potter: Quidditch World Cup, que com ja veieu i podeu endevinar pel nom és un títol de quidditch exclusivament.

S'hi podia reviure la Copa del Món que apareix a Harry Potter i el Calze de Foc i també els campionats escolars de Hogwarts, cosa que no es reflecteix al títol i que trobo que està força bé.

El quart videojoc, el Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (2004) el repassem primer precisament en Gameboy Advance, que ara era la versió RPG en no existir ja cap versió per a la Gameboy Color. 

Les de sobretaula (PS2, Xbox i Gamecube) eren aventures amb elements de plataforma, i com passava als dos jocs anteriors als ordinadors el gènere era el mateix, però el joc completament diferent. La versió de la PS2 diu la Wikipedia que incloïa minijocs amb l'EyeToy, mentre que la de la Gamecube, igual que al segon joc, permetia la connectivitat amb la Gameboy Advance amb el connector que unia les llavors dues consoles de Nintendo, en aquest cas amb minijocs com a resultat.

De cara a la quarta aventura, Harry Potter and the Goblet of Fire (2005), es va optar per unificar estils de joc, aquest cop no hi havia RPG, i totes les versions eren aventures d'acció, tant per a Xbox (vídeo) com per a Gamecube, Playstation 2, PC, Gameboy Advance i les debutants Nintendo DS i PSP. També era més lineal, amb menys llibertat d'exploració. 

Aquell hauria estat l'últim Harry Potter per a la Gamecube i la Xbox, i el següent, Harry Potter and the Order of the Phoenix (2007) va arribar a les ja veteranes Gameboy Advance, Playstation 2 i -no tan veteranes- PSP i DS, però va fer debutar la Xbox 360 (tràiler del vídeo), Playstation 3 i Wii. També va sortir per a PC i va suposar el retorn de la llibertat d'exploració.

La rebuda, que en totes les altres entregues havia estat moderadament bona, va caure notablement i només se'n van salvar, sense notes gaire espectaculars, les versions per a PS3, Xbox 360 i Wii. Les altres van rebre notes més mediocres, especialment en el cas de les portàtils.

La cosa anava de baixada, perquè va tornar a passar amb el següent, Harry Potter and the Half-Blood Prince (2009), per a PC, Nintendo DS, Wii, Playstation 2, Playstation 3, PSP i Xbox 360. Seria l'últim Harry Potter per a PS2 i PSP, i es va considerar repetitiu, curt i amb poca gràcia sobretot, altre cop, a les portàtils.

Curiosament el 2010 al setè joc -que era la primera part de Harry Potter and the Deathly Hallows, una divisió heretada dels films- la cosa va anar a la inversa: la de la Nintendo DS va ser l'única versió aprovada, i pels pèls. Les de Playstation 3, Xbox 360 i Wii no van arribar al 5 pelat. De fet, en alguns casos i en alguns mitjans s'acostaven més al zero que al 5.

No va servir de res que es volgués fer un gir cap al gènere dels shooters en tercera persona i la infiltració. Es va considerar mal implementat, empal·lidia al costat dels grans del gènere, hi havia greus problemes de jugabilitat i argumentalment es veu que es desviava força de la pel·lícula.

Es van recollir les queixes i en teoria s'havien fet millores de cara al Harry Potter and the Deathly Hallows Part II (2011) però l'única puntuació que va millorar, i de manera considerable, va ser la de la Nintendo DS.

Fem un salt enrere en el temps per parlar d'uns títols completament diferents, i així també acabem amb un regust dolç després d'haver vist la decadència dels jocs basats en els llibres i les pel·lícules d'una manera seriosa: el 2001 sortia el Lego Creator: Harry Potter per a ordinadors, i seria el primer títol de Lego basat en la franquícia. 

Tornem on érem pequè entre 2010 i 2011 va sortir, ara sí, el Lego Harry Potter: Years 1-4, un videojoc d'aventures de l'estil que tant d'èxit ha tingut en títols posteriors en què s'han retratat, en to humorístic, diverses sagues de ficció. Va sortir per a ordinadors, iOS, Playstation 3, PSP, Xbox 360, Nintendo DS i Wii, i se'n va cancel·lar la versió per a PS2, tal com li va passar al Lego Indiana Jones 2: The Adventure Continues. 

Potser no cal posar el vídeo del següent, el Lego Harry Potter: Years 5-7, que entre 2011 i 2012 va aparèixer per als sistemes abans esmentats i va acollir també la PS Vita i la Nintendo 3DS. Si el primer va obtenir les millors notes d'entre tots els jocs que s'han fet d'en Harry Potter, aquest va baixar una mica i es va situar als voltants del 7, com els primers "seriosos". En qualsevol cas el repàs als videojocs basats en l'univers ideat per la J.K. Rowling acaba d'una manera positiva.