El personatge: Bowser

Li hem perdut el respecte amb el pas dels anys perquè, no ens enganyem, no és un enemic gaire difícil de vèncer. Però és un dels primers enemics finals potents de la història, potser fins i tot el primer -almenys amb nom- i des d'aquí li volia fer un homenatge.

Perquè ens ha estat acompanyant com a enemic principal d'en Mario des de la seva primera aparició a la saga Super Mario Bros., amb interrupcions ocasionals per part de personatges també interessants, però no tan emblemàtics, com en Wario, i no oblidem que el primer enemic d'en Mario en general va ser en Donkey Kong, tot i que no era ben bé "final", atès que apareixia a cadascuna de les pantalles del joc en què tant el goril·la com el lampista debutaven en recreatives l'any 1981. 

En Bowser va sortir per primera vegada al Super Mario Bros., llançat per a la NES el 1985 i principi d'una llegendària franquícia que encara ens dóna alegria, 31 anys després -i el que queda-, i ens el trobàvem a la quarta i última pantalla de cadascun dels 8 mons. 

Perquè el paio tenia (i encara té) el lleig costum de segrestar la Princesa Peach, que en Mario ha de rescatar en un bon nombre dels seus jocs, un tema recurrent, de vegades incloent-hi l'obsessió amb casar-se amb ella, que, per sort, s'ha anat deixant de banda en els darrers anys. El que no ha deixat de fer, però, és intentar conquerir regnes i mons d'allò més diversos.

Però resulta que, tot i que nosaltres el coneixem amb aquest nom, al Japó es diu Daimaô Kuppa, és a dir Gran Rei Kuppa, aquesta última paraula la transcripció japonesa del nom d'un plat coreà, i que a Occident va arribar, transcrit com a Koopa, però d'una altra manera: en el nom d'alguns dels seus esbirros, els adorables i llegendaris Koopa Troopa.

Ja que estem parlant dels seus orígens, representa que és una mena de tortuga monstruosa, líder (rei, de fet) de les tortugues bufones i de molts altres éssers que obstaculitzen el camí d'en Mario i en Luigi en les seves missions, però el seu disseny original és molt diferent del que després veuríem a les imatges oficials i del que, en realitat, trobàvem dins el joc.

La imatge que he posat més amunt és la que podem trobar a la portada del Super Mario Bros., i queda clar que el disseny dels personatges ha canviat, però en el cas d'en Bowser és un canvi radical. Per cert, aquesta il·lustració és del gran Shigeru Miyamoto, un dels responsables tant de la franquícia Mario com dels Zelda, els Star Fox o els Pikmin.

Es veu que el temps se'ls tirava a sobre i se'n va encarregar a corre-cuita, tot i que posteriorment l'il·lustrador Yôichi Kotabe i el dissenyador de Nintendo Takashi Tezuka li van acabar de donar la forma i un aspecte més proper a les tortugues que governava.



No és qüestió d'anar posant vídeos de totes les seves aparicions, però el podíem tornar a veure al Super Mario Bros. 2 autèntic (el que a Occident es diu Super Mario Bros.: The Lost Levels), el Super Mario Bros. 3, el Super Mario World, el Super Mario World 2: Yoshi's Island en versió bebè, i en el futur tornaria al Super Mario Sunshine, a la saga New Super Mario Bros., als dos Super Mario Galaxy i la resta de jocs de la saga principal, el més recent dels quals el Super Mario Run, per a dispositius mòbils.

Però sí que volia posar aquí la seva primera aparició tridimensional o poligonal, que es va produir al mític i revolucionari Super Mario 64 (Nintendo 64, 1996), on per fi el vèiem de la mida que representa que hauria de ser, força més gros que en Mario o en Luigi.



Les aparicions d'en Bowser als títols de la saga original no són pas poques, però la seva presència i importància a l'Univers Mario és més evident amb la gran quantitat de vegades que se l'ha pogut veure, i sovint fer servir, en jocs d'altres gèneres, com els de la saga Mario Kart (al vídeo, la primera part, Super Mario Kart), on és un corredor dels considerats "pesos pesants" i aparta els altres quan els toca, però en canvi si surt del circuit li costa córrer. És un dels pocs personatges que han aparegut en tots els títols de la saga, comptant els 8 de consola i els 3 de recreativa.



També se l'ha pogut controlar als 3 últims jocs de la saga Super Smash Bros. que s'han publicat fins ara (al vídeo la segona, Super Smash Bros. Melee, de la GameCube), no pas al primer de tots, el de la Nintendo 64.



A la saga d'RPG protagonitzada per els germans lampistes, generada al Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars, també hi apareix, i val la pena destacar l'entrega que veiem al vídeo, Mario & Luigi: Bowser's Inside Story (Nintendo DS, 2009), perquè el controlem a ell en una aclamada aventura on col·labora amb els seus odiats enemics. Sense sortir gaire d'aquest gènere, se'l pot veure igualment a la saga Paper Mario.



Com no podia ser d'una altra manera, en Bowser participa en els videojocs d'esports protagonitzats per en Mario i companyia, i és el cas de la saga Mario & Sonic at the Olympic Games, però també el veiem jugar a beisbol, bàsquet, futbol, tennis i altres esports en múltiples jocs.

No són esports, però s'hi assemblen una mica, els minijocs que apareixen a la popular saga Mario Party, on també surt, però curiosament no va esdevenir controlable fins al Mario Party 10 (Wii U, 2015).

Hem vist les sagues principals on es pot trobar en Bowser, però també ha sortit en força títols individuals, que no formen part de sagues, més desconeguts (en alguns casos molt desconeguts). Però a banda de les seves habilitats, bàsicament la capacitat de llançar flames i boles de foc per la boca, canviar de mida i una resistència i una força tremendes -cosa que no treu que sigui bastant fàcil de derrotar un cop aprenem el patró dels seus atacs-, què més en sabem?

Per exemple, que durant un temps va ser pare de molts fills. Al Super Mario Bros. 3 (NES, 1988) debutaven els Koopalings, que són en Larry, en Morton, en Lemmy, en Ludwig, l'Iggy, en Roy i la Wendy. De tot l'exèrcit que lidera aquest monstre, els Koopalings són el que podríem considerar lloctinents, enemics habituals a la meitat dels mons, abans que al final ens hàgim d'enfrontar a en Bowser.

Alguns videojocs després d'aquell van validar el parentesc, però al Super Mario Sunshine (GameCube, 2002) es va establir que el seu fill era en Bowser Jr., i així ha quedat. En canvi, quan els Koopalings van reaparèixer al Mario & Luigi: Superstar Saga (Game Boy Advance, 2003), havien perdut l'estatus de fills d'en Koopa i des de llavors han quedat com a lloctinents. La mare d'en Bowser Jr., per cert, segons en Shigeru Miyamoto no se sap qui és.



A banda de tot això, també ha fet múltiples aparicions en mitjans fora dels videojocs, com per exemple un munt de còmics i llibres oficials de Nintendo, evidentment marxandatge, i una pila d'adaptacions animades com la que veiem al vídeo, una pel·lícula de 1986 exclusivament japonesa anomenada Super Mario Bros.: Peach-hime Kyûshutsu Daisakusen! (que seria més o menys Super Mario Bros.: La gran missió de rescat de la princesa Peach), però també moltes sèries animades, algunes de les quals ens van arribar als anys 90. Curiosament en va protagonitzar una (que no ens va arribar), durant una única temporada, que es deia King Koopa's Kool Kartoons.



No podem deixar d'esmentar, perquè és Història dels Videojocs, encara que la vulguem oblidar, la pel·lícula d'imatge real Super Mario Bros. (1993), on l'anomenat King Koopa (curiós que se'l conegués així, quan aquest nom no era el que es feia servir a Occident) era interpretat pel desaparegut Dennis Hopper, i en Mario pel també finat Bob Hoskins.



Acabarem amb més bon gust de boca amb el recordatori que en Bowser apareix, i força, a la pel·lícula de Disney de 2012 Wreck-it Ralph (en català En Ralph, el destructor), una autèntica delícia per a amants dels videojocs, per cert.

Em penso que més o menys he repassat tota la història d'en Bowser, almenys em quedo satisfet, però s'hi pot aprofundir molt més, trobar totes les seves aparicions i mil curiositats més relacionades amb el seu caràcter icònic, com ara algunes referències en videojocs moderns com el Guacamelee Super Turbo Championship Edition o la seva presència (física fins i tot) al videojoc Skylanders: Superchargers a les versions de les consoles Nintendo 3DS i Wii U, del gènere conegut com a toys-to-life, en què les figures que el jugador té apareixen dins el joc.

Aquest ha estat, però, el meu homenatge a un dolent entranyable, babau però temible quan s'hi posa, que al capdavall és un dels personatges més coneguts i populars de la història dels videojocs, a l'alçada del protagonista que controlem gairebé sempre que el veiem.