Un mes que torna a ser més estàndard, amb jocs digitals, sí, però també un de físic. El saldo continua, doncs, on estava, però ja és matemàticament impossible que acabi l'any amb una mitjana d'un sol joc físic al mes, per tant rebaixo les expectatives forçat per l'evidència.
Ara bé, l'objectiu de tot plegat era gastar menys, que del pressupost que tinc cada mes sobrés alguna cosa, i això sí que ho he anat complint llevat d'un parell d'excepcions per molt poc. I és una millora notable respecte l'any passat, així que ara només em quedaria l'objectiu de no comprar tant pel fet que no en podré gaudir per manca de temps. Hi hauré de treballar.
En fi, comencem amb un parell de clàssics, ToeJam & Earl i ToeJam & Earl in Panic on Funkotron, dos clàssics de la Mega Drive als que no havia jugat mai, dins el recopilatori digital que hi ha a la línia Sega Vintage Collection de la Xbox 360.
Per comprar aquest joc em va "entabanar" el company Molsupo, que parlava molt bé del Letter Quest: Grimm's Journey Remastered, un títol de formar paraules que he d'admetre que enganxa força, i que he comprat a la Xbox One.
El Maldita Castilla EX, també per a la Xbox One, me l'havia plantejat per a la Nintendo 3DS diverses vegades perquè havia estat d'oferta, però al final m'he decantat per aquesta versió perquè ha estat a un preu tan baix que no hi havia discussió.
El preu també va ser decisiu -normalment, quan compro jocs digitals és perquè estan d'oferta, també ho he de dir- a l'hora de comprar l'Aqua Kitty UDX: Xbox One Ultra Edition (cal dir per a quina consola?) un simpàtic i felí shoot'em up d'estil retro i amb una mecànica diferent que m'ha enganxat força.
Un que feia moltíssim temps que volia comprar, i que em permet alimentar una mica la col·lecció de la meva estimada Saturn, és aquest Parodius Deluxe Pack, versió japonesa (Gokujô Parodius da! Deluxe Pack) per una qüestió de preu, que per fi he aconseguit una mica per sota del que pensava pagar, tot i que a canvi de tenir-lo amb la portada una mica descolorida, però tal com van els preus des de fa temps, ja m'està bé.
Inclou dos títols de recreativa portats també a la PlayStation en un pack equivalent, i són el Parodius da! - Shinwa kara owarai e i el Gokujô Parodius! Kako no eikô o motomete, respectivament el segon i el tercer títol d'aquesta popular saga del que es coneix com a cute 'em ups, ja que el primer va ser el de l'MSX.
Tornem a la Xbox One, perquè també "entabanat" per en Molsupo, però en part també perquè el seu creador el conec de les Reunions d'Usuaris de l'MSX, encara que ell no em coneix a mi, he comprat, digital i baratíssim, l'Unepic, una barreja de plataformes, RPG i "Metroidvania".
I ara passem a la Switch: cada cop tinc més jocs de la línia ACA Neo Geo, i aquest mes s'hi ha unit, per exemple, el Zupapa!, un joc sovint comparat amb l'Snow Bros. que en realitat no va sortir per a la Neo Geo AES o domèstica, sinó que es va quedar a la recreativa, la Neo Geo MVS... després d'estar anys aparcat, perquè va sortir el 2001, però estava llest el 1994.
L'altre és el Shock Troopers, que tampoc va sortir a la Neo Geo AES, que finalment he descarregat, després de molt de temps veient com es l'esmentava com un dels grans d'aquest sistema conegut pels seus jocs de lluita, però amb molts altres gèneres, també, representats per títols que valen molt la pena.
Així ha estat aquest mes, no pas tranquil, però tampoc esbojarrat, però el novembre promet i ja sé algunes de les coses que explicaré que m'he comprat a la propera entrada d'aquesta secció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada