Jocs de la meva infantesa: Super Mario Land

Havia parlat, fa anys, del Super Mario Land 2 i del Wario Land: Super Mario Land 3, però m'adono que l'altre joc d'en Mario de plataformes de la Game Boy no havia estat objecte de cap entrada, i ha arribat el moment de solucionar aquest greuge.

Potser és perquè, a diferència d'altres persones i del que era normal per una simple qüestió de cronologia, el vaig tenir després de la seva seqüela, àmpliament millor en tots els sentits, i vivia a la seva ombra tot i que l'havia demanat amb plena consciència del salt qualitatiu enrere que representaria per a mi.

Però el cert és que, tot i les enormes diferències amb el Super Mario Land 2 -que no tenia res a envejar al Super Mario Bros. 3 de la NES o fins i tot el Super Mario World de la Super Nintendo en molts aspectes tècnics-, el primer Super Mario Land té un encant particular, hi vaig jugar força quan era petit i es mereix que, per fi, li faci un homenatge ara que hi he tornat a jugar.   

Llançat amb la pròpia Game Boy al Japó a l'abril de 1989, trobo que és un joc molt estimat per la comunitat però poc referenciat per la pròpia Nintendo, tot i que ha tingut alguns moments de petits reconeixements, com la cançó principal xiulada al Mario Kart World, de la Switch 2.

Però tornant al joc en si, em resulta impossible parlar-ne com si hagués sortit fa poc i jo fos un nen. Com he dit més amunt, el vaig tenir després de l'altre, i amb totes les dècades que han passat no puc evitar considerar-lo en el seu context, cosa que es reflectirà en les coses que en diré en les properes línies, abans de posar-me amb el joc pròpiament dit.

Pel moment que va sortir i el nivell de coneixement que els programadors tenien a l'època sobre la consola, no es podria culpar ningú de percebre el Super Mario Land com una versió reduïda del Super Mario Bros. de la seva germana gran -en edat, per tant la NES, que poc després en potència tindríem la Super Nintendo-, i això es pot veure en coses com un nombre més petit de zones i pantalles per zona o la mida i el nivell de detall dels sprites, que es continuen identificant amb els elements que l'esmentat joc insígnia de la 8 bits de sobretaula de Nintendo va gravar per sempre a la nostra ment, però sí que es veuen algun esglaó per sota, i no parlem només de la qüestió cromàtica, que seria injust.

Els blocs destructibles i d'interrogants hi són i els identifiquem de seguida, els enemics són versions simplificades dels Goomba, els Koopa Troopa i la Planta Piranya, el xampinyó per convertir-nos en Super Mario és més senzill, el "foc" que disparem després d'obtenir una flor que sí que s'assembla molt a la del Super Mario Bros. semblen caques de cabra que reboten al terra i se'n van fins al cel d'una manera que impedeix una cadència ràpida de foc, i les vides extra no són bolets d'un altre color -evidentment-, sinó cors. Tot això és lògic i es deu a la petitíssima mida dels sprites.

Altres coses que no tenen a veure amb els gràfics han quedat igual: cent monedes ens proporcionen una vida extra, algunes canonades ens permeten accedir al subsol i embutxacar-nos monedes extra i el primer enemic de final de zona s'ha de vèncer de la mateixa manera que en Bowser al Super Mario Bros.

Després de veure totes aquestes semblances, la veritat és que el joc presenta moltes diferències que el fan molt original i una aventura única: l'aventura té lloc, segons el lore de la franquícia, al país de Sarasaland, la princesa que hem de rescatar és la Daisy -una altra de les "amistats" d'en Mario abans que es decidís a rondar només la Peach- i no hi ha ni rastre d'en Bowser, ja que l'enemic final aquí és en Tatanga.  

En aquest país veiem quatre escenaris diferents que no són versions adaptades de cap altre Mario: comencem al regne (sí, hi ha regnes dins d'un estat, una bogeria) de Birabuto, basat en l'Antic Egipte, amb piràmides, esfinxs, etc.; després anem al de Muda, on veiem zones de platja i enemics basats en animals marins, el tercer és el regne d'Easton, basat en l'Illa de Pasqua, amb els mítics moais, i l'últim és el regne de Chai, inspirat en la Xina clàssica, amb un tema musical molt tòpic i algun enemic basat en el folklore del país com és el zombi xinès jiangshi.

Els enemics tant normals com finals també presenten una diversitat i originalitat que donen al joc una personalitat pròpia, sense perdre, com deia, la connexió amb el que el públic coneixia amb versions dels enemics clàssics. La resta d'elements no es repeteixen a la franquícia d'en Super Mario, així que estem davant d'un videojoc únic en aquest sentit i que val la pena revisitar.

A més -i això és una cosa que la gent recorda amb afecte-, dues de les pantalles del joc canvien el gènere de les plataformes pel dels shoot'em ups, el primer cop amb un submarí en una pantalla aquàtica i el segon, a la pantalla final, amb una avioneta que serà l'instrument amb què haurem de derrotar l'enemic final. 

Aquests desviaments del gènere principal del joc devien sorprendre molt en el seu moment, però encara ara són benvinguts i caracteritzen encara més aquest títol, que és veritat que no pot competir en termes tecnològics amb la seva espectacular seqüela, però és una experiència tan agradable i diferent que ve de gust tornar-hi de tant en tant. 

Per cert, després de passar-nos les 12 pantalles del joc i veure els crèdits podem jugar-hi un altre cop en una segona volta una mica més difícil -el joc, en general, és força fàcil- a causa del comportament d'alguns enemics, i si ens acabem aquesta segona aventura la pantalla principal ens oferirà poder jugar directament a la pantalla que vulguem. 

Menció especial també a l'entranyable i encomanadissa banda sonora composta pel llegendari Hirokazu "Chip" Tanaka, una llegenda de la història de Nintendo. 

En fi, feia molt de temps que tenia pendent rejugar-hi, estic molt content d'haver-ho fet i em proposo tornar a jugar també al Super Mario Land 2, el Wario Land: Super Mario Land 3 i, per fi i per primera vegada, continuar amb la saga d'en Wario, que tinc sencera però que no volia tocar fins que jugués primer a l'origen de tot plegat. 

 

El personatge: Tatanga

Les aventures d'en Super Mario han estat, al llarg dels seus 40 anys d'història, molt diverses. Amb molts elements comuns, sí, però també en escenaris diferents, fins i tot a l'espai, en múltiples planetes. És per això que ha tingut més d'una nèmesi, des d'en Donkey Kong al primer videojoc que tots dos van protagonitzar fins a en Wario, passant per en Bowser, el més habitual. 

Ara bé, algunes de les seves aventures han estat especials per algun motiu, i una d'elles és la que va tenir lloc al Super Mario Land, on va conèixer un enemic final que no ha quedat com un dels seus grans rivals, cal admetre-ho, però que tampoc es va limitar a sortir en aquella primera aventura de la Game Boy.

En Tatanga és un invasor espacial que va arribar al país de Sarasaland i va segrestar la princesa Daisy, i en fer-ho es va guanyar l'enemistat d'en Mario. També tenia l'objectiu de sotmetre els quatre regnes que formaven aquell país, i gràcies a la hipnosi dels seus habitants va crear, en un tres i no res i sense gastar-hi ni un cèntim, un exèrcit d'esbirros als quals el lampista italoamericà va haver de fer front en la seva aventura.

Com que en Tatanga en realitat és un petit alienígena lila, sempre el veiem a la seva nau, anomenada Pagosu, i és així com s'enfronta a en Mario, que al seu torn pilota la Sky Pop, al final del videojoc de 1989. 

Això passa, com és natural, al final de l'última pantalla, que destaca perquè trenca el gènere plataformer del joc i se submergeix en el dels shoot'em up. La derrota d'en Tatanga, però, no va comportar la seva desaparició.

Però mentre en Mario estava fent l'heroi a l'estranger, casa seva, el país conegut com a Mario Land (que ja té nassos que el primer joc es digués "Super Mario Land" si era una aventura fora d'aquell territori) era conquerit per en Wario, cosa que esclataria al Super Mario Land 2: 6 Golden Coins, de 1992, i un dels seus subordinats i guardians d'una de les 6 monedes daurades va ser precisament en Tatanga. 

Segons l'enciclopèdia Perfect ban Mario character daijisho ("Edició Definitiva: Gran Diccionari de personatges de Mario"), a més, el seu afany de revenja incloïa la frustració per no haver-se pogut casar amb la Daisy. 

Evidentment, aquell segon combat -en què en Tatanga té una nau més petita i uns patrons d'atac diferents-, té lloc a la Zona Espacial del Super Mario Land 2. Si em permeteu, em recorda els combats d'en Goku i en Ten Shin Han a Bola de Drac, perquè van ser primera una final i després una semifinal en dues edicions consecutives del Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai. 

Ens el tornaríem a trobar -bé, si érem petits i ens vam comprar aquell joc- al Super Mario Bros. & Friends: When I Grow Up, una mena de llibre digital d'acolorir que va sortir per a MS-DOS el mateix 1992.

Aquella aparició va ser testimonial, i així seria a partir de llavors, perquè per exemple se l'esmentaria al Super Smash Bros. Melee (GameCube, 2001), al Mario Superstars Baseball (GameCube, 2005), , al Super Smash Bros. Brawl (Wii, 2008), sempre en relació amb la història de la Daisy, i al Mario & Sonic at the London 2012 Olympic Games (Wii, 2011 i Nintendo 3DS, 2012).  

La seva aparició més recent en un videojoc la tenim com a esperit al Super Smash Bros. Ultimate (Switch, 2018), on fa que el nostre enemic comenci el combat amb un Super Scope a les mans. 

Dit això, sí que va tenir alguna aparició fora del format electrònic, concretament en còmics de l'òrbita de Nintendo. 

El primer va ser el manga Super Mario, de Kazuki Motoyama -que no és el manga Super Mario Aventuras que s'està publicant aquí-, i que anava canviant el títol segons la saga que retratés. Va començar el 1988 amb Super Mario Land i van ser els tres primers volums recopilatoris que es van anomenar així.

En voler ser una adaptació de la història d'aquell joc, s'hi reflecteixen els esdeveniments dels quals al videojoc se'ns parlava a través de les instruccions, evidentment aprofundint-hi i ficant-hi collita pròpia (com l'establiment del seu interès romàntic per la Daisy, que és com el d'en Bowser amb la Peach), a més d'un to humorístic.
 

Finalment el trobem a l'anomenat Nintendo Comics System, una línia de títols de Valiant Comics basats en videojocs de Nintendo, en un especial anomenat Super Mario in: Tatanga Invades Earth, de 1991. En aquesta història hipnotitza un humà que està jugant al Super Mario Land i aconsegueix sortir de la Game Boy. Però en Mario també surt de la Game Boy i frustra els seus plans, en una estructura que es va repetint. 

En aquestes històries, a banda de mostrar-se com un alienígena més alt i musculós, s'insisteix en la seva obsessió amb la Daisy.

Com podem veure, en Tatanga és un personatge menor de la història de Nintendo, que no s'ha recuperat per fer-ne res concret, i tot i que la companyia no se n'ha oblidat ni ha provat de treure'l del canon, atès que sí que apareix esmentat o en alguna imatge, sí que trobo que el podria haver rescatat per a algun dels moltíssims videojocs d'en Mario que s'han fet des de la seva última aparició en moviment, el 1992.