Videojocs i animació: Brave

Segurament ja heu vist l'èxit de Pixar de l'any passat, el 2012, que a més es va endur el més recent Premi de l'Acadèmia (o Oscar) a la Millor Pel·lícula Animada, a més d'altres guardons i nominacions. El seu nom era Brave i el pòster, aquest:

L'aclamat film, que per cert val molt la pena, està protagonitzat per la princesa escocesa Mèrida (sí, com la ciutat extremenya que abans es deia Emerita Augusta), experta arquera des que era petita i que s'oposa a casar-se de manera que provoca l'aventura que té lloc a la pel·lícula. Evidentment, si en parlo a 3 Botons i START és perquè se'n va fer un videojoc:

Brave: The Video Game va sortir el juny de 2012 i si heu llegit altres vegades articles sobre videojocs basats en pel·lícules, tant de dibuixos animats com d'imatge real però especialment en el cas dels films adreçats al públic més jove, ja deveu saber que no acostumen a sortir gaire bé. Què va passar en el cas de Brave? 

Malgrat que hi ha poques ressenyes publicades trobem que, segons l'agregador de GameRankings, la versió de la Playstation 3 va ser la més ben rebuda, amb un 74 i escaig %, seguida per la de la Xbox 360, que és la del vídeo que hem vist, amb un 67,70%, la de la Wii aprovaria pels pèls i la de la Nintendo DS no arribaria al suficient pelat. També va sortir, però, per a ordinadors. 

No les veurem totes, però valia la pena saber com era la versió de la portàtil de Nintendo, que per força havia de ser diferent. Se li va criticar la poca intel·ligència artificial dels enemics, la inutilitat dels elements RPG i una mala adaptació de la història. La versió de la Wii, per altra banda, tenia problemes amb la càmera i sembla que els únics moments divertits que oferia eren els de tir amb arc.

El cas és que el videojoc de Brave, en les versions més ben valorades, va agradar perquè estava prou cuidat en termes de sistema de joc com per cridar l'atenció del públic adult aficionat a les pel·lícules de Pixar, del doblatge de la protagonista se n'encarregava l'actriu escocesa de Boardwalk Empire Kelly MacDonald, com al film, i perquè al cap i a la fi era un videojoc d'aventures prou interessant que a més permetia el multijugador cooperatiu i l'ús de Kinect (en el cas de la Xbox 360) i de Playstation Move (PS3). La seva curta durada i una facilitat extrema, però, li van fer perdre força punts.

Videojocs i animació: Cars

Abans-d'ahir vaig veure Cars 2, una de les poques de Disney Pixar que no està disponible en català, i vaig pensar en fer una entrada sobre videojocs basats en aquesta saga de, de moment, dues pel·lícules protagonitzades per cotxes humanitzats i animats per ordinador. 

La primera pel·lícula, de 2006, va donar lloc a un videojoc, com era previsible, per a moltes plataformes. Concretament van ser, les dividirem per companyies, les següents: PSP, Playstation 2, Xbox, Xbox 360, Gamecube, Gameboy Advance, Nintendo DS, Wii, PC i Mac.

El veiem en el que em sembla que és la versió de PC, la més ben valorada, tot i que s'ha de dir que cap d'elles no va tenir una gran nota. Per tal de fer-nos-en una idea, aquesta va obtenir, segons GameRankings, una mitjana de 73,91%. 

Poso també la de la Gameboy Advance, per anar a buscar l'altre extrem pel que fa a aspecte visual, i de fet és la que té la nota més baixa, 53,63% a l'esmentada pàgina i un 4 a Meristation, pel que sembla pel control dolent i per la poca durada que té, principalment. Jo vaig provar la demo de la versió Xbox 360 (que gràficament deu ser la més semblant a la de PC) i he de dir que em va semblar lent per ser un títol de velocitat, i un pèl difícil de controlar. És el que en diuen, també, a les anàlisis. 

El 2007 va sortir el Cars: Mater-National, un títol no basat en cap de les pel·lícules i que apareixia per a PC, Gameboy Advance, Nintendo DS, Wii, Playstation 2, Xbox 360 i Playstation 3, versió aquesta que suposava l'estrena de la saga a l'actual consola de sobretaula de Sony i que és la del vídeo que he posat. Aquest va agradar un xic més i el més ben valorat va ser el de la Wii. I el següent ja seria el de Cars 2? Doncs no.

El Cars: Race-o-rama va sortir el 2009 per a PSP, PS2, PS3 (la versió del vídeo), Nintendo DS, Wii i Xbox 360. Aquest tornava a ser dels fluixets, però la versió de la Nintendo DS és la que va agradar més, dins el que cap. I aneu al minut 1.20, aproximadament, del següent vídeo:

És el The World of Cars Online, un curiós títol que barreja els gèneres MMORPG (joc de rol massiu en línia) i velocitat, i no n'he trobat informació, pel que fa a puntuacions, però sí que puc compartir amb vosaltres que es va estrenar el 2010 per a ordinadors i que els servidors es tancaran, segons la Wikipedia, el 8 de febrer d'aquest 2012.

El mateix 2010 sortia aquest Cars Toon: Mater's Tall Tales, basat en la sèrie d'animació de 10 episodis del mateix nom que, pel que sembla, continua en marxa. Va sortir per a Wii i PC i, com podeu veure, canviava de gènere per passar als minijocs, fórmula que sembla que no va triomfar gaire, per excessivament fàcil i curt.

Finalment (sembla mentida que s'hagin fet tants jocs de Cars) teníem, el 2011 i aprofitant l'estrena de la seqüela del primer film, va aparèixer el Cars 2. Les plataformes triades en aquest cas van ser la Playstation 3 (la més ben valorada a GameRankings), la Xbox 360 (la del vídeo i la segona que més va agradar), la Wii, la PSP, la Nintendo DS, PC, Mac, i la Nintendo 3DS i sistemes amb iOS per primera vegada. Però hi ha una coseta més:

No és un joc de Cars, però sí que hi apareix com a part de les pel·lícules triades per formar part d'aquest Kinect Rush: A Disney Pixar Adventure, exclusiu per tant de la Xbox 360 i el seu Kinect, un títol que sortirà aquest 2012 orientat al públic més jove.

Videojocs i animació: Toy Story

Fa poc que m'han deixat la trilogia Toy Story en DVD, formada per Toy Story (1995), Toy Story 2 (1999) i Toy Story 3 (2010), que no havia vist. Bé, la primera sí, però fa moltíssims anys. Les altres dues, en canvi, les havia deixat passar. I em sap greu, perquè estan molt bé, molt. Fins i tot vistes ara, d'adult. Si sóc honest, mentre escric això encara no he vist la tercera, però és qüestió de dies i tothom en parla molt i molt bé. En realitat això passa amb totes les produccions de Disney Pixar, entre altres, i de fet s'aprecien més detalls i més humor intel·ligent amb ulls d'adult que de nen, però en fi, això són figues d'un altre paner. No cal dir que totes tres van ser un gran èxit, i no sorprèn que es fessin videojocs d'una franquícia tan sucosa, com tot seguit veurem.



El 1996, un any després de l'estrena de la primera pel·lícula, en va sortir el joc oficial, per a diverses plataformes, com la Super Nintendo (la del vídeo que hem vist), la Mega Drive, la Gameboy i PC. La versió de la Mega Drive era molt semblant a la de la Super Nintendo, però va ser especialment ben rebuda perquè al catàleg de la 16 bits de Sega no hi havia gaires jocs amb gràfics 3D renderitzats. A més, tot i que era força clavat al de la SNES, tenia un nivell exclusiu:



Aquest nivell també es trobaria a la versió d'ordinadors, mentre que la versió per a la Gameboy pretenia igualar les "grans", però quedava enrere per les seves limitacions tècniques:



De tota manera, tampoc no va ser un títol amb un èxit de crítica gaire espectacular, si bé es va vendre de meravella per la tirada que tenia el film. El que va agradar més, com hem dit abans, va ser el de la Mega Drive, que a Gamerankings.com, a més, consta com el títol de la saga amb més bona nota mitjana de tots. El 1999, coincidint amb l'estrena de la segona pel·lícula, apareixia el Toy Story 2: Buzz Lightyear to the Rescue, per a Playstation, Nintendo 64, Gameboy Color i Dreamcast, les dues últimes només als Estats Units.



Aquí vèiem la versió de la Playstation, que va ser la que va tenir més bona rebuda, però també podem mirar, per exemple, la de la Dreamcast:



Bàsicament és el mateix, però amb millors gràfics. Com a diferència destacable, la versió de la Nintendo 64 no tenia les escenes animades de les que sí que gaudien les seves germanes en format disc. La versió de la Gameboy Color també estaria bé veure-la, perquè per força era diferent:



Com podem veure, en aquest cas és un plataformes en 2D, i pels comentaris de la gent al vídeo... sembla que no va agradar gaire. El 2001, sense que fos la contrapartida en videojoc de cap pel·lícula en concret, arribava el Toy Story Racer, per a la Playstation i la Gameboy Color:



Aquest ja va agradar una mica més, però altre cop la versió de la primera portàtil en color de Nintendo deixava molt a desitjar, i si no mireu el següent vídeo:



Uns gràfics realment mediocres, oi? Tot i que hi havia un esforç per crear uns gràfics que intentaven ser en tres dimensions. Després de vuit anys de sequera arribaria, el 2009 i només per a la Wii, el Toy Story Mania!,



El gènere passava a ser el dels minijocs de disparar. Va rebre unes notes d'aprovat i poc més, però en la seva defensa s'ha de dir que incloïa un parell d'ulleres 3D, adequades per a sis de les pantalles 3D. I curiosament es basava en l'atracció Toy Story Midway Mania! dels parcs California Adventure i Hollywood Studios de la Disney. L'any següent, coincidint amb l'arribada de l'aclamada tercera pel·lícula de la saga, sortia el joc Toy Story 3 per a unes quantes plataformes, concretament les portàtils Nintendo DS i PSP, i les domèstiques Playstation 2 (que va sortir mesos més tard que la resta), Playstation 3, Wii, Xbox 360 i ordinadors.



Aquesta era la versió de la Xbox 360, però en general totes van rebre una bona acollida, amb una mitjana de notable baix, però notable al cap i a la fi. I veurem també la de la Nintendo DS, per posar-ne un altre exemple:



Tampoc no està gens malament, oi? La versió de la Wii i la de la Nintendo DS van ser les que van sortir més mal parades (per comparació), però tot i així se'n van sortir dignament. I això està molt bé, tenint en compte que els videojocs basats en pel·lícules, d'animació o no, no acostumen a agradar gaire. Per tant, tenim la presència de Toy Story als videojocs amb diversos intents, no tots igual de bons però per sort cap d'ells suspès per la crítica ni el públic, que ja és molt.