Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris motos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris motos. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juliol del 2024

Exclusius de recreativa: Racing Hero

Ja sabeu que m'encanta descobrir videojocs que no sabia que existien, encara que aquesta afició té la part dolenta, molt dolenta, d'adonar-se que, com més obscur és un videojoc, més possibilitats hi ha que no l'acabi podent provar de manera legal, que és com m'agrada a mi.

A la secció Exclusius de recreativa això és quelcom que passa molt, tot i que mantinc que, fins i tot quan ens arriben a sistemes moderns, els podem continuar considerant exclusius dels salons arcade perquè, de fet, no s'estan emulant versions de consola que no existeixen. Sigui com sigui, avui us porto un nou joc a aquesta secció. 

De videojocs de velocitat de Sega n'hi ha uns quants, i concretament de motos també, però d'aquest no n'havia sentit parlar mai, i curiosament l'he descobert tot escoltant música de videojocs. Es tracta del Racing Hero, un títol de 1989 que, com ja he dit, no es va poder veure en cap sistema domèstic de la companyia ni tampoc ara que publica videojocs per a sistemes de l'antiga competència. Tampoc, malauradament, el trobem en cap de les dues Astro City Mini que Sega ha llançat en els darrers anys.

Pel que podrem veure al vídeo aquí sota, les reminiscències del Hang-On, el Super Hang-On i fins i tot l'Out Run hi són, encara que la perspectiva de la càmera sigui diferent, però en comentem més coses després del vídeo:

L'aspecte és diferent, com hem pogut veure, els sprites més grans -i per això sembla més difícil esquivar els altres vehicles-, i la velocitat clarament menor que la dels llegendaris títols esmentats, però també hi ha un sistema de checkpoints més que no pas l'obligació de quedar en una posició mínima, i si ens surt la pantalla de game over o aconseguim acabar el joc veurem un mapa de la ruta que hem seguit -perquè al final de cada etapa podem triar on anirem després-, que potser us recorda el mapa d'un altre joc i que veureu també si avanceu el vídeo cap al final. 

Com a curiositat, aquestes noves etapes que podem triar en acabar-ne una corresponen a dos països, i els dissenyadors del videojoc es nota que tenien un coneixement profund d'Itàlia:

La primera pantalla, que hem vist al vídeo, amb les seves palmeres recorda, segurament no per casualitat, la primera de l'Out Run, però representa que pertany a Austràlia. Sigui com sigui, hi veiem el famós sprite scaling que Sega emprava per a aquells jocs, però en aquest cas en una placa Sega X Board, més potent que la dels títols esmentats i que també es faria servir per a l'After Burner o el Power Drift.

Pel que fa al moble original, en teníem dues versions, que són força similars: totes dues tenen manillar de moto, però una d'elles incorpora un seient i l'altra, no. 

La seva manca de conversions domèstiques, naturalment, va contribuir a que no sigui un dels títols més esmentats ni de la companyia ni del gènere, però per a això existeix internet i la gent que ens agrada excavar en la història dels videojocs gaudim amb aquestes troballes.

 


divendres, 27 de desembre del 2019

Còmics i videojocs: Baribari Legend

M'imagino que no havíeu sentit mai a parlar, llevat que sigueu autèntics experts en manga, que no és el meu cas, d'un còmic que en japonès es diu Baribari Densetsu, que per alguna raó la Wikipedia decideix traduir com a "Baribari Legend". Vull dir, la traducció seria aquesta, però no s'ha publicat fora del Japó.


Escrit i dibuixat per Shûichi Shigeno, autor del posterior Initial D, es tracta d'un manga serialitzat a la revista setmanal Shônen Magazine entre 1983 i 1991 i recopilat en 38 volums, poca broma, i amb una adaptació a OVA de 2 episodis l'any 1986.

Protagonitzat per en Gun Koma, ens explica les aventures d'un grup de pilots il·legals de motos que encara van a l'institut, i sembla que hi va haver opinions en el sentit que va influir en la figura dels bôsôzoku, les bandes juvenils de moters del Japó, però ja se sap com van aquestes coses. En tot cas, va guanyar el Premi Kodansha al millor manga el 1985 a la categoria de shônen, i se'n va fer un videojoc, raó per la qual en parlo en aquest blog.


El Baribari Densetsu, desenvolupat per Taito, va sortir el 1989 per a la PC Engine, exclusivament al Japó, i com és lògic -però no puc dir "com no podria ser d'una altra manera", perquè en aquell país mai se sap què poden fer amb els gèneres dels videojocs- es tracta d'un videojoc de curses de motos.

Veient-lo ens recordarà inevitablement el Hang-On de Sega, però en aquest tipus de joc tampoc no hi ha gaire cosa a fer pel que fa a destacar per l'originalitat. Fem-hi un cop d'ull:



En aquest cas es tracta de competir en un campionat mundial, mirant d'arribar a classificar-nos en cada cursa i, evidentment, intentant aconseguir la millor posició possible.

Això es fa tenint en compte un cert grau de personalització de la moto (rodes, motor, frens, suspensió...), que tindrà importància en combinació amb les condicions climàtiques, un element que a l'esmentat títol de Sega, per exemple, no trobem.

No té, doncs, mala pinta, i sembla que no cal tenir ni idea del manga per gaudir-ne, així que els afortunats propietaris de la consola de NEC i aficionats a les motos teniu aquesta interessant alternativa.



dilluns, 18 de setembre del 2017

Jocs de la meva infantesa: Motocross Maniacs (Game Boy)

No sempre que parlo de videojocs que em van marcar a la infantesa i l'adolescència són necessàriament títols que jo mateix posseïa. Tanmateix, he de dir que no tenia costum d'intercanviar jocs amb els amics, però hi ha algun cas que recordo amb afecte, com el d'avui.


N'hi va haver un que vaig provar en un cartutx de múltiples videojocs i contrastada il·legalitat que tenia un amic meu per a la seva Game Boy, i era dels que més tocava quan me'l deixava o anava a casa seva. 

Es tracta del Motocross Maniacs, un joc que va sortir el 1989, el mateix any que la Game Boy, i que havia desenvolupat Konami com un dels primers videojocs que faria per a la portàtil de Nintendo.


Veient-lo en acció, i també jugant-hi, recorda el mític Excitebike de la NES, amb rampes, zones de fang, etc. Però el Motocross Maniacs és molt més vertical, atès que, si volem, podem accedir a parts del circuit que suren a l'aire. És recomanable fer-ho, ja que així tindrem l'oportunitat d'aconseguir objectes com ara bombones d'òxid nitrós -que possibiliten els turbos, sovint necessaris per tirar endavant-, més benzina -que equival al temps que ens queda per completar el circuit-, millor tracció i més velocitat. 

El joc està format per 8 pistes de dificultat creixent, i ja de petit-adolescent no me les vaig acabar mai, segurament per culpa de la mala gestió que feia dels objectes, però fa poc vaig poder comprar el joc complet -en japonès, això sí- i fent-hi una partida plena de nostàlgia no vaig poder passar de la tercera pista. No hi ha més modalitats, però el repte és prou interessant, i si no sempre queda el de batre els propis temps.


El 1999, en el 10è aniversari del joc va sortir el Motocross Maniacs 2, en aquest cas per a la Game Boy Color. Bàsicament és l'original acolorit i amb l'afegit d'una modalitat que ens permet jugar contra la màquina. 


Finalment, l'any 2002 va sortir, per a la següent consola portàtil de Nintendo, el Motocross Maniacs Advance, que ara sí era un remake sense cap mena de dubte, amb dissenys renovats, més modalitats de joc, més objectes -alguns dels quals armes per atacar els rivals- i diversos personatges amb les seves característiques per triar. 

De tota manera jo em quedo amb l'original, que tan bons records em porta i del qual ara podré gaudir sempre que vulgui, més encara quan amb aquella primera partida per comprovar que funcionava bé vaig veure que la nostàlgia no m'havia jugat una mala passada i que em continuava agradant molt. 




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...