Tutorial realista per arreglar la Nintendo DS

Ja sabeu d'altres vegades que he publicat tutorials realistes que soc un sapastre, un maldestre que intenta coses que estan per sobre de les seves capacitats, perquè als tutorials en vídeo que es troben a internet tot sembla molt fàcil, però no ho és tant.

En aquestes entrades es mostra la cara menys amable d'algú que en altres moments pot semblar optimista i alegre, perquè quan parlo de jocs sempre sembla que m'agraden tots -i potser sí, que és així, perquè els agafo amb benevolència-. La veritat és que soc un rondinaire de fama nacional, i aquestes empreses en què m'emmerdo treuen el pitjor de mi. Perquè tot em costa més del que m'hauria de costar, i de vegades la cago ben cagada i tot.

Però la necessitat mana, i encara que em faci vergonya reconèixer-ho, feia 5 anys que tenia la Nintendo DS Lite pendent de canviar-li la pantalla superior, perquè un dia, sense cap explicació que sigui capaç de donar-li, perquè no em va caure ni res, a la tornada d'un viatge em va començar a mostrar una línia de píxels negres, com es pot apreciar a la imatge, i sí, vaig jugar unes desenes d'hores més al Dragon Quest IX perquè ja el tenia començat i sabia que la solució al problema trigaria, i al capdavall no era que no es veiés res, però no era qüestió de deixar la consola per sempre així.

Va anar passant el temps, em vaig animar a comprar a Aliexpress els materials que necessitava no fa gaire, al capdavall tinc moltes altres consoles a les quals dedicar el meu escàs temps lliure, i "només" vaig necessitar el moment que arribés una tarda lliure, sol a casa, i aplegar prou forces per no dedicar-la a jugar, que ja us dic que m'agrada més que trastejar, i finalment posar fil a l'agulla.

També he de dir que em feia una mandra al·lucinant, perquè m'havia mirat tutorials de YouTube i sabia que per canviar la pantalla havia de desmuntar la consola fins a l'últim cargol, i em feia por no saber tornar-la a muntar, però com que tenia ganes de reparar la meva DS Lite de tota la vida (bé, des que me la van regalar als 25 anys), encara que sabia que podia jugar als seus jocs a la 3DS, vaig fer el cor fort i vaig tirar endavant, tot fent fotos de diversos moments per tenir les referències per tornar-ho a posar tot a lloc.

Ja us dic que aquest no és un tutorial que us hagi de servir de gaire, perquè són tants passos, és tan laboriós, que us recomano que aneu directament a algun vídeo, com vaig fer jo. Fins i tot dos, vaig fer servir, perquè en un feien un trasplantament d'una DS a una altra i en l'altre, com en el meu cas, era una pantalla nova el que passava a la DS vella, però no estava tan ben explicat, així que vaig beure de dues fonts. Vídeos de 10-15 minuts, però vaig trigar més de 3 hores en fer-ho, jo. Amb interrupcions pròpies de la vida diària amb nens, és clar, perquè aquella "tarda sol" es va esfumar de seguida a causa de diverses complicacions.

És més aviat una entrada per compartir les meves pors i frustracions, així que m'agradaria que us la prenguéssiu així. En fi, desmuntar una consola, i encara més amb càrrega emocional d'aquest nivell, fa una certa por. Hi havia el perill de carregar-me alguna cosa, com per exemple aquest feix que hi ha a la cantonada dreta de la part inferior de la màquina, que s'ha de cargolar perquè passi per uns forats i, quan la tornes a muntar, fer el procés a la inversa. Alguna cosa podia sortir malament amb molta facilitat.

Però bé, vaig anar seguint els passos molt a poc a poc sense pretendre aprendre'm el procés de memòria. Val més no posar-se gallet.

I llavors va arribar la sorpresa: jo que me les prometia felices, perquè "només" era desmuntar, canviar una cosa i tornar a muntar, vaig trobar-me amb el meu enemic jurat. Calia dessoldar els altaveus de la pantalla antiga i soldar-los a la nova, que és la de l'esquerra de la imatge. En cas de trasplantament des d'una altra consola, aquest pas no és necessari.

Com sempre, van caldre tres setmanes senceres perquè el soldador es posés prou calent per desfer les merdes de gotetes d'estany que porta això, al contrari que als vídeos on la gent acosta el soldador i gairebé sense tocar l'estany aquest es desfà. Va sortir una cosa lletja i barroera, com sempre, i vaig haver de repetir el procés diverses vegades perquè un dels cables no se soldava bé i se separava quan manipulava les coses per tornar a muntar la màquina. Sembla mentida que fos aquest el punt més problemàtic de la primera part de la reparació...

Però encara me n'esperava un altre, que hi estava relacionat. La cosa més idiota del món: no era capaç d'encaixar la caràtula de la part superior de la màquina, que s'ha de posar una mica desplaçada i després fer lliscar amb els dits fins al lloc correcte, com els autors dels esmentats vídeos feien amb una facilitat extrema, i m'hi vaig estar ben bé mitja hora. Amb els esforços va ser quan se'm van separar els cables dels altaveus almenys un parell de cops, i sant tornem-hi. Al final ho vaig aconseguir, però forçant una mica les coses amb els cargols.

A partir d'aquí la cosa ja va anar força més rodada, i a dos quarts d'una de la matinada vaig tenir la consola tancada i llesta per provar si la cosa havia anat bé o no. Podia ser que no hagués servit de res, que m'hagués carregat algun cable important, que els altaveus al final no funcionessin... massa possibilitats nefastes.

Per sort, potser per justícia divina, per compensar el meu patiment, Nostru Senyor va voler que la cosa sortís bé i puc celebrar que ja torno a tenir una Nintendo DS completament funcional, i el so funciona perfectament. Amb un cargol que va sobrar, que em vaig descuidar de posar en alguna banda, però això ja és un clàssic.

Ara el que he de fer és tocar-la, que per això la tinc. Espero poder analitzar per a aquest blog algun joc de la consola en el que queda d'any.

 

 

Tutorial per reparar la safata de la Xbox

Fa uns anys vaig publicar una entrada sobre la modificació de la Mega Drive i la vaig batejar com a tutorial realista, atès que quan mirem tutorials tot sembla molt fàcil, bonic i net, però vull pensar que hi ha altres sapastres com jo, que es troben problemes inesperats, no tenen les eines adequades i treballen força més barroerament.

Doncs bé, abans que arribi la següent entrega de la "sèrie" on també va tenir cabuda una entrada sobre la restauració d'una Game Boy, avui parlaré d'una operació força més senzilla, però que potser necessiteu fer en algun moment i que, per mandra, podríeu cometre l'error d'ajornar sine die. 

El tutorial d'avui, ja ho avanço, és molt més senzill, no té absolutament cap complicació i fa una mica de vergonya i tot anomenar-lo "tutorial", però era una cosa que havia de fer, per molta mandra que em despertés -i me'n despertava molta-. 

Resulta que després de molt de temps m'havia tornat a comprar un joc per a la Xbox original, consola que em vaig comprar el 2009 pel meu esperit retro, tot i que abans ja tenia la Xbox 360, i vaig voler-lo provar per puntuar el venedor en un sentit o un altre, però... la safata dels discs no s'obria! 

Era molt estrany, ja que és una consola que no toco gairebé mai, però l'últim cop que ho havia fet s'havia obert sense cap problema. L'única manera de treure la safata, que feia sorolls però es notava que estava encallada, era, com passa amb els lectors de discs dels ordinadors, clavar un imperdible obert pel foradet que resulta que aquest ordinador consolitzat de Microsoft també té.

Evidentment, allò era una solució temporal, així que vaig mirar com es podia solucionar, i un cop verificat, amb el vídeo que em va servir de guia, que era una cosa factible, el primer obstacle era comprar les eines adequades, perquè els tornavisos Gamebit no van bé amb la Xbox, sinó que en requereix, a més del típic d'estrella, tres més, que són tres mides del tipus anomenat Torx, concretament els T10, T15 i T20. 

No són mides que hom tingui per casa si no és entusiasta del bricolatge i aquestes coses, així que vaig esperar que un dia es donés l'ocasió d'anar a un Leroy Merlin -amb la meva "pressa" habitual quan es tracta de fer mods i reparar coses- i hi vaig comprar un kit que tenia localitzat per la web i que incloïa aquests caps de tornavís, a més no gaire car. 

Sincerament, no recordo quina mida es feia servir en cada part del procés, però sí que s'han de fer servir totes tres, així que cal anar provant. Comencem girant la consola i localitzant els cargols grossos, en el cas del meu model, el conegut com a "Crystal", és ben fàcil perquè és translúcid i en no ser negre no es pot confondre res, ni tan sols les gomes que tapen els cargols de les cantonades, que s'han d'estirar amb compte i retirar, tot i que després es poden tornar a posar a lloc sense que perdi capacitat d'adhesió d'una manera visible.

Tocarà, també, carregar-se unes enganxines que tapen dos cargols més, una acció que representa que anul·la la garantia de la màquina, però bé, la vaig comprar fa 11 anys en un Cash Converters (per 24 euros, per cert), on li van posar enganxines pròpies, ves a saber per què -que jo sàpiga, no té cap xip ni cap altra modificació feta-. En tot cas, no crec que ningú tingui la garantia d'aquesta màquina vigent, així que és un detall sense importància, simplement que a sota d'aquestes enganxines hi ha dos cargols més. 

Quan acabem de treure els cargols, tornem a girar la consola, perquè quedi en la seva posició natural, i li traiem la part de dalt, cosa que ens permet veure, a l'esquerra, un lector de discs que és com els que fan servir els ordinadors, i tocarà separar-lo de la resta. 

No cal desmuntar del tot la consola, per a aquesta operació, sinó alliberar la part que ens interessa en aquest cas, així que haurem de treure cargols i estirar coses fins a cert punt i prou.

Hem d'identificar a simple vista on hi ha cargols que impedeixen que separem el lector de la resta de peces, i aquí haurem d'anar amb compte perquè són espais petits i si els cargols cauen per dins de l'estructura de la consola començarem a perdre temps per sapastres.

A la foto assenyalo un punt que inicialment no havia vist, perquè pot ser que sigui fàcil de passar per alt. 

La idea és separar el disc dur, que és l'element de l'esquerra, del lector de discs. Primer afluixarem el disc dur i alliberarem el feix de cables d'on estan recollits, per augmentar la maniobrabilitat del disc dur, i el deixarem repenjat a la carcassa inferior de la consola, com es veu a la foto.

Quan hàgim separat el lector de la carcassa, li traurem la peça negra de plàstic que té sota i que serveix per mantenir el lector quiet i estable, alhora que el separa dels components de la placa. És molt fàcil, i no té cap cargol. És estirar.

A continuació toca separar la llengüa grisa aquesta, el cable tipus IDE, del lector de discs, i també el cable groc que s'hi enganxa. Aquí cal estirar amb delicadesa, però estirar. Sense una por excessiva.

Per cert, suposo que és una obvietat, però val més que ens fixem en com estaven col·locades les peces al principi i que agrupem els cargols que traiem per tipus, perquè quan tot això acabi tocarà reconstruir la consola. 

Quan tinguem totalment lliure el lector de discs tocarà obrir-lo, i això es fa traient-li quatre cargols d'estrella i separant la carcassa de color gris clar que l'envolta. Molt senzill. 

I, ara sí, serà el moment de treballar en el problema que té la nostra safata, un problema de moment teòric, que veurem si amb les simplíssimes accions que durem a terme s'arregla o no. Creuem els dits perquè la ximpleria que representa que impedeix el seu correcte funcionament sigui el problema que té la nostra consola i no un de desconegut que no s'explica als tutorials, cosa que també m'ha passat alguna vegada. 

Un cop localitzada la safata en si, cosa molt fàcil perquè només que algun cop a la vida hàgim tingut qualsevol cosa que llegeixi CD, DVD o Blu-ray ja sabrem quin aspecte té, toca estirar-la una mica i trobar la goma, i retirar-la amb compte. Si tot va bé, encara estarà ben tensada, i si no... suposo que tocarà comprar-ne una de la mateixa mida. Però, per sort, la meva encara estava bé.

Ara ve la gràcia de tota aquesta història: representa que el problema és la brutícia acumulada. I ara hem d'agafar la goma i rentar-la amb aigua i sabó, i eixugar-la. La meva estava molt neta, ja he dit que no faig servir la consola pràcticament mai -cosa que espero que canviï algun dia-, però la vaig rentar igualment. 

Per si de cas, l'autor del vídeo que he esmentat que em va servir de guia afegeix, amb compte, una mica d'oli tipus 3 en 1, que això sí que sol estar present a totes les llars, a les guies que veiem als laterals, dentada la de la part dreta. I, en acabat, hi passem un paper perquè no regalimi gens i empenyem i estirem la safata diverses vegades, perquè l'oli arribi a tot arreu. 

Aquesta operació, ho reconec, em va semblar exagerada i innecessària, però com que la goma la tenia tan neta i tot plegat va funcionar, no m'estranyaria que el que realment hagués solucionat el problema hagués estat això, així que no costa res aprofitar que ho tenim tot obert i assegurar el tret. 

Un cop fet tot això, i per assegurar-nos que ha anat bé abans de tornar a tancar-ho tot, endollem la consola a la corrent sense fer res més, l'engeguem i comprovem que, pitjant el botó de la safata, ara sí que s'obre amb normalitat. I, si la cosa ha anat bé, ara sí, tornem a col·locar-ho tot on era i a gaudir de la Xbox i el seu respectable catàleg. 

Com podeu veure, més que un tutorial hipervaluós per fer alguna cosa extraordinària ha estat un tutorial sobre com obrir una Xbox per accedir al lector de discs, però el resum de tot plegat és que si la safata no s'obre bé, segurament només és qüestió de netejar-la. I, si no, de canviar-li la goma. Res més.

Per acabar, un regalet perquè veieu com és, per dins, una Xbox original. Aquestes coses, malgrat la meva inutilitat electrònica, em resulten fascinants, i quan obro una consola per fer-hi el que sigui m'agrada mirar-ne les entranyes. 

Espero que el "tutorial" us hagi resultat interessant, i si per desgràcia necessiteu arreglar la safata de la Xbox, que us serveixi d'alguna cosa. La propera vegada que escrigui en aquesta secció, però, espero fer-ho amb alguna cosa amb més substància. 

 

 

Restauració d'una Game Boy

La Game Boy va ser la primera consola que vaig tenir, almenys portàtil. De sobretaula va ser la Mega Drive, i el meu primer sistema en general, anterior a totes dues, l'MSX. 

Al llarg dels anys he jugat de tant en tant a la meva estimada Game Boy, encara que la tinc, actualment, molt abandonada. Tot i així, quan l'he agafat per fer-hi alguna partida he comprovat que, tot i l'esgrogueïment, estava en bon estat. 

La de la meva germana, en canvi, no funcionava, i quan li vaig dir que me la donés per mirar d'arreglar-la vaig veure de seguida per què. 

Fa mal a la vista, oi?

Sabia que no li funcionava, i també que feia anys que havia perdut els jocs que tenia, cosa que em trencava el cor. Me'l va trencar encara més veure la consola en si, sense la lent protectora de la pantalla. La petita 8 bits portàtil de Nintendo havia estat abandonada i mal desada en un calaix, fins al punt que...

Una imatge corprenedora

...Ho havia estat amb les piles posades, i quan el líquid d'aquestes havia sortit amb el temps, s'havia sulfatat i havia creat aquesta mena de caspa o sucre de coca -la segona imatge mental és millor, certament- que tots ens hem trobat, per desgràcia, alguna vegada a la vida en algun aparell, per haver comès la mateixa imprudència, i que per sort té solució. Ai, si pogués recuperar el meu Peugeot 206 que tenia llums i tot i era força gran, però que vam llençar perquè li passava això... 

En fi, vaig investigar com arreglar el problema, perquè jo d'aquestes coses no hi entenc, i em baso en múltiples tutorials i informació que trobo per internet. 

La Neo Geo AES de sota no és per fardar, de debò

El primer que calia fer, per veure l'abast de l'avaria, era comprovar si el corrent arribava a la consola, i això ho vaig fer connectant-la al corrent elèctric mitjançant la bateria externa recarregable que conservo, tot i que ja no la faig servir perquè el connector falla i no fa gràcia perdre el progrés de sobte per una mala postura. 

Com que la resposta va ser afirmativa, no hi havia cap problema elèctric que requerís substituir cap component, sinó que calia netejar els contactes de les piles, que en estar bruts impedien la circulació correcta del corrent elèctric.

El maleït tornavís triwing, que serveix per a moltes consoles de Nintendo, per cert

Convençut que la Game Boy s'obria amb el tornavís GameBit que vaig comprar per tal de dur a terme un altre projecte del qual parlaré en un altre moment, ho vaig intentar i no vaig poder, així que vaig haver de buscar l'adequat, el que es coneix com a triwing o triala, amb la punta ni de creueta ni plana, sinó amb un disseny que recorda el símbol de Mercedes. 

I no us penseu que en venen als xinesos -als fòrum sempre hi ha algú que ho troba tot als xinesos-, ni a les ferreteries, ni a botigues especialitzades en bricolatge, no. El vaig haver de comprar per eBay. Baratet, això sí.

Compte amb aquesta faixa, el punt més delicat

Trets aquests cargols especials, cal anar amb compte només amb una cosa: les dues meitats de la consola estan unides per una faixa que, si ens carreguem, ens farà perdre la imatge i, amb ella, la gràcia de tenir una Game Boy. 

Cal, doncs, estirar amb compte per l'extrem que està inserit a la placa de baix, movent cap als costats per fer joc, i no és gaire difícil. Delicat, sí. Fet això, és difícil que ens carreguem res més.

És interessant veure una Game Boy per dins

Per tal d'accedir als contactes de les piles hem de desmuntar les petites plaques on hi ha les  molles, que s'alliberen fent pressió sobre unes pestanyetes que localitzem aviat si comencem a girar aquella part de la carcassa i n'observem els racons. Una d'elles, però, està soldada a una part de la placa, que és la que veiem aquí. 

Netejar aquesta és més difícil, perquè el mètode empastifa una mica. Jo no m'hi vaig voler arriscar i no ho vaig fer. No va caldre.

Aquí hi havia el problema principal

Les altres tres peces sí: eren plenes de sulfat, que marxa passant-hi els dits, un drap, aigua... el que sigui. Però hi havia restes que calia treure d'alguna manera més eficaç, per tal que el metall quedés com més net millor, i el corrent hi pogués circular sense problemes.

Remeis casolans per a miracles tecnològics

Es tracta de trobar un petit recipient, posar-hi les peces, cobrir-les amb bicarbonat i afegir-hi vinagre, coses normals que tenim per casa, i deixar que la química faci màgia durant una estona. Si cal fer la quarta, la que està soldada a la placa, cosa que jo no vaig fer, s'ha de posar més líquid i repenjar-hi la placa de manera que la quarta molla també passi pel procés, amb compte de no tacar res més.

En acabat, es recuperen les peces, es raspallen amb el típic raspall de dents vell que hom té per netejar racons difícils -i, si no en tenim, aprofitem per jubilar el raspall actual, que s'hauria de fer de tant en tant- i passem les peces per aigua per tal de treure'ls la pasta fastigosa que s'hi ha format. Evidentment, després les deixarem eixugant-se.

Com una patena no, però millor

No es va obrar cap miracle, que en vídeos de YouTube trobareu que aquest mètode deixa les peces netes com una patena. No és així, però les neteja força. 

En aquest punt recomano intensament que passeu paper de vidre per les restes que no hagin marxat. Amb compte, perquè rascarà el metall, però almenys ens endurem, en fer-ho, alguna resta resistent, sobretot aquelles que provoquin irregularitats, bonys, etc. 

Aprofitem per netejar la pantalla, amb compte

Ja que la tenia oberta, volia aprofitar per blanquejar la carcassa i posar-li una nova lent protectora. Així, localitzem la pantalla, la netegem amb compte mentre admirem l'arquitectura de tot plegat. Fem-ho amb un drap que deixi anar el mínim de filets possible.

Veient això sembla que descobrim el decebedor truc d'un mag

El que és plàstic purament dit, la carcassa en si, un cop alliberada de qualsevol component electrònic, el netejarem amb aigua i, si volem, sabó. Aprofitem per netejar també els botons, que ens anirà bé per assegurar-nos que responen perfectament -a la meva Game Boy, per exemple, he de prémer l'START amb força per tal que respongui, per exemple-.

I ara tocarà blanquejar la carcassa, cosa que s'ha de fer algun dia amb les consoles més antigues de Nintendo i alguns ordinadors a causa del seu color gris que, amb el temps, es torna groguenc o directament groc. 

Hem d'eliminar aquest color groguenc tan lleig

Com que és un procés gradual, igual que la sortida d'arrugues i canes, és fàcil que ens acostumem al color que veiem i no ens n'adonem, però si fa anys que no toquem una consola o la podem comparar amb una de blanquejada -o que s'ha cuidat molt i no s'ha esgrogueït- es nota. 

A la foto veiem, però, les tres parts de plàstic d'aquesta Game Boy,  i la de davant està pitjor que les altres, que, de fet, es podria dir que ja estaven bé, però les blanquejarem igualment.

Espero que no pugi cap veí al terrat...

El blanqueig, com ha explicat ja tanta gent en diversos blogs i vídeos, consisteix a submergir el plàstic en aigua oxigenada -i molta, per una Game Boy he gastat almenys 4 ampolles-, cobrir el recipient transparent amb film també transparent, i posar-hi algun pes (sí, transparent) perquè no suri. Es deixa al sol i es va comprovant si la cosa avança. 

En el meu cas, que ho vaig haver de fer en dues vegades perquè no tenia prou aigua oxigenada, van ser unes hores, 5 o 6, cada cop. No va caldre que passessin un parell de dies, com he llegit sovint. Suposo que depèn de la gravetat del cas, però.

Per cert, en molts llocs llegia que calia aigua oxigenada "de 10 volums". Vaig preguntar en una adrogueria i em van dir que això era l'aigua oxigenada normal i corrent. Em va quedar cara d'idiota i el convenciment que hi ha gent que diu les coses emprant termes tècnics per fer-se la interessant. També hi ha qui fa aquests blanqueigs amb aigües oxigenades més potents, de les que es compren en botigues per a professionals de la perruqueria, per exemple. Però sobretot havia llegit això dels "10 volums".

Es poden apreciar les rascades, un dany col·lateral

En fi, un cop blanquejada em faltava posar la nova lent protectora, que també vaig comprar per internet. No sé d'on surten, suposo que són imitacions, però són clavades a les originals, així que ja estava bé.

Vaig fer com recomanaven als tutorials i vaig treure tantes restes de pega de l'anterior com vaig poder, perquè la lent original havia caigut en algun moment en deixar de fer efecte la pega de fàbrica, però les restes hi eren, i costaven de treure. 

Representa que s'ha de fer humitejant-les bé amb tovalloletes de nadó -d'això també en tenia a casa, però si no teniu criatures n'haureu de comprar, és clar. De tovalloletes, vull dir-, i després rascant amb un tornavís petit i pla. La idea és que no hi hagi bonys. Però farem rascades, encara que anem amb compte. Per tant, fem el que puguem, però sense carregar-nos el plàstic del tot.

Això ja és una altra cosa...

Poca broma: la de l'esquerra és la meva Game Boy, i la de la dreta la de la meva germana, després de ser blanquejada.

A posar la nova lent protectora de la pantalla

Posar la nova lent consisteix a col·locar-la amb compte, treure els papers que protegeixen la forta pega i fer pressió en tants punts com puguem durant un minutet, per si de cas. I tindrem la pantalla de la Game Boy com nova.

Un consell: després de posar-la veieu alguna petita bola de brutícia per la part de dins i voleu aprofitar que la consola encara és oberta per mirar de treure-la des del darrere? No ho feu. Jo em vaig passar més de mitja hora intentant arreglar el que jo, amb bona voluntat, havia espatllat encara més. Un puntet minúscul de brutícia és acceptable. 

Els petits detalls...

Merda, la peça del connector del cable Link no la vaig blanquejar! Fail! Bé, doncs un tercer blanqueig, aquest cop amb un tupper minúscul per no gastar tanta aigua oxigenada.

Ara toca col·locar tots els elements al seu lloc, raó per la qual va bé haver fet fotos del procés per mirar de fer aquesta "enginyeria inversa", i provar que tot ha sortit bé. 

En el meu cas no havia sortit bé, i després de patir perquè els cargols s'havien anat desdibuixant i un d'ells ja no responia a cap tornavís, i per tant ja no podia tornar a obrir del tot aquesta Game Boy, vaig fer el pas de què he parlat més amunt i que no havia fet el primer cop: el del paper de vidre per treure algunes imperfeccions més. Si hagués estat un altre problema, provocat per algunes restes d'òxid a la placa -que sí que n'hi començava a haver i que sovint estan provocades pel sulfat de les piles si no s'hi actua a temps-, el nivell de dificultat de tot plegat ja hauria pujat pels núvols, amb la necessitat de desmuntar-ho tot i rentar-ho directament amb aigua, passar-hi netejador de contactes (que no tinc) o altres mètodes més complicats. Per sort, vaig repassar les peces de les molles amb paper de vidre i...

La Game Boy ja funciona amb piles, i està restaurada, pràcticament com nova, i això m'anima a blanquejar també la meva, que sí que funciona amb piles, però està molt groga i té la lent protectora rascadíssima.

De fet, en obrir-la per comparar plaques quan la de la meva germana no funcionava un cop netejada, la meva lent va caure amb el més mínim contacte. És ben curiós. Ja la pensava canviar perquè no tingués rascades, però ara hi estic obligat. 

Veurem com va, perquè té un problema afegit: per alguna raó els cilindres on van els cargols exteriors estan trencats, almenys 3 dels 4 que hi ha, i allà no hi podran anar cargols, dos dels quals ja s'havien perdut de tota manera, suposo que per aquest motiu. Hauré de confiar en el quart cargol i els dos que van al compartiment de les piles. 

Fa patxoca, eh?

En qualsevol cas he quedat content amb aquesta restauració, jo que no soc gens manetes, tot i haver patit i haver hagut d'interrompre el procés diverses vegades per manca de materials o dificultats inesperades. Us animo a fer-ho, perquè tot i així no és gens difícil.

Dreamcast reparada!

He manifestat en diverses ocasions en aquest bloc el meu amor per la Dreamcast, l'última consola de Sega. Una consola que no em vaig comprar en el seu moment perquè en veure que la Saturn era abandonada ràpidament per la companyia em vaig retirar dels videojocs, entre emprenyat i decebut. Sí, vaig estar uns cinc anys força desconnectat d'aquest petit món. Però finalment el 2006 em vaig comprar una Dreamcast de segona mà i vaig estar al·lucinant amb els seus jocs fins que va arribar el típic problema del reinici automàtic, que feia impossible jugar-hi, perquè reiniciava la consola quan, en el millor dels casos, acabava de començar les partides. Avui, seguint la guia que trobareu aquí, l'he reparat. 

Aquesta és la meva Dreamcast despullada. No volia comprar-me'n una altra ni donar-la per perduda, però reconec que feia aproximadament dos o tres anys que gairebé ni hi pensava. I em sap greu, perquè podria haver-hi jugat força. Primer de tot, doncs, li he tret el mòdem (és la primera consola que es va poder connectar a internet) i la tapa i he procedit a separar aquesta part plena de xips i condensadors.

S'ha de fer amb molt de compte, després de treure-li dos cargols, però tampoc no m'ha costat tant com em pensava després de llegir la guia. Tot seguit m'he preparat per fer la senzilla operació que serveix per solucionar el problema que causa el reinici no desitjat: netejar els 6 pins que, si no estan en condicions, fan un mal contacte de la font d'alimentació.

Són aquests, i estan situats sota la placa de la segona foto, la que s'ha de retirar. Tal com diu la guia, s'han de rascar una mica amb un petit tornavís pla, no d'estrella, encara que no semblin rovellats. Els meus no ho semblaven, però per si de cas he fet això i els he passat també un bastonet de cotó amb alcohol. Després d'un minut els he eixugat amb paper de vàter. I ja que tenia la consola oberta he fet l'altra senzilla operació que pot ajudar a que no torni a passar el que m'ha impedit jugar al relativament petit, però ple de joies, catàleg de l'última consola de Sega, la que va inaugurar la primera generació dels 128 bits.

 

He embolicat amb cinta adhesiva la palanqueta que detecta si la tapa de la consola és oberta o no. Es veu que de vegades el contacte perd consistència, la consola es pensa que l'has obert amb el joc posat, i augmentant el seu gruix d'aquesta manera no torna a passar. No sé quina de les dues coses era la causant del problema del reinici, però per si de cas les he solucionat totes dues, també seguint el consell de la guia, i he pogut fer dos partits sencers al Virtua Tennis 2. Per tal que us en feu una idea, abans era tot just triar jugador i veure amb frustració que la consola es reiniciava. A veure si dura...

A Youtube hi ha vídeos de com fer la reparació, per si hi ha algú interessat en el tema i amb les fotos no li acaba de quedar clar, però la guia que he enllaçat és prou bona. Amb la Dreamcast, consola amb què a partir d'ara gaudiré bastant (si li faig cas, que aquesta n'és una altra), ja són dues les consoles que aconsegueixo arreglar, ja que fa temps també em vaig haver de barallar amb el típic problema del pilot vermell de la NES, que impedeix que arrenqui amb normalitat. Em queda com a fracàs la Game Gear, que implica soldar i això em va quedar clar que se m'escapa.