Història de les videoconsoles: Game Boy

Ahir va fer 20 anys que es va morir la meva àvia, la primera mort propera de la meva família, i en pensar "vint anys, ja..." també m'adono que fa 20 anys que per tal de distreure'm una mica els meus pares em van avançar uns dies el regal del meu sant i vaig estrenar la Game Boy, de manera que avui és el dia més adequat per a dedicar-li l'homenatge de fer-ne una entrada.

Ara esgrogeïda pel pas del temps, la meva Game Boy era com aquesta, quan me la van regalar el 1992. Em va costar que me la regalessin, perquè suposo que els meus pares no volien que em convertís en un addicte als videojocs i vaig haver de passar uns mesos negociant, suplicant, etc. perquè ells consideraven que amb l'MSX ja en tenia prou. 

Vaig incidir en la portabilitat d'una màquina que pràcticament no coneixia, però que volia perquè un company de classe me'n parlava molt convençut, i al final van cedir. Fins i tot hi va haver un punt que la cosa va estar entre la Game Boy i la famosa Nasa, la NES pirata, amb jocs en memòria. Crec que vaig triar bé. La Super Nintendo, que sortia llavors, valia —me'n recordo perfectament— 44.000 pessetes amb el Super Mario World a les botigues del port de Barcelona on acabaríem comprant els videojocs els següents anys.

Venia amb el Tetris, ja ho sabeu, un joc que quan tens 10 anys no et crida gaire amb el seu concepte, però que quan el proves t'adones que és extremadament addictiu. Per tal d'acompanyar-lo em van regalar dos jocs més. Un d'ells la meva bestia, germana del meu avi:

Era el Batman, estrany, poc fidel als còmics, i difícil, però també força addictiu. Me l'havia demanat, que consti. 

I el seu germà, el meu avi, vidu recentíssim, em va regalar el The Amazing Spider-man, un altre que tampoc no m'he acabat. Cap dels tres familiars esmentats és en aquest món, ara, però la Game Boy i els meus primers jocs sempre me'ls recordaran.

Durant els anys següents vaig anar acumulant jocs, però era petit i només podia tenir els que em regalaven en ocasions assenyalades. En aquella època, tot i així, tenia costum d'intercanviar temporalment cartutxos amb els amics que tenien la consola, de manera que en vaig provar uns quants, però ara que ja no ho faig em compro, de tant en tant, jocs que em vaig quedar amb les ganes de tenir o provar. 

I ara que hem fet una mica d'història de la Gameboy i jo, fem-la sobre la consola i prou. La va inventar aquest senyor, en Gunpei Yokoi (1941-1997), que és també l'inventor de les Game & Watch (aquelles maquinetes amb pantalla LCD però de Nintendo) i l'home que va introduir el control amb creueta. Es veu que la idea se li va acudir en veure un paio avorrit "jugant" amb una calculadora. Impressionant.

Entre les seves fites destaquen l'esmentat aparell, l'assistència a un jove anomenat Shigeru Miyamoto a l'hora de crear el Donkey Kong (1981) i el Mario Bros. (1983, no el confonguem amb el Super Mario Bros.) i la producció de diversos jocs de Nintendo fins que se'n va anar poc després del fracàs del Virtual Boy i l'èxit de la Game Boy Pocket.

Però tornem a la Game Boy en si mateixa, que malgrat que era tècnicament inferior a algunes de les portàtils de la competència (concretament la Game Gear i la Lynx), que tenien color mentre que la de Nintendo era "en blanc i negre", es va menjar el mercat amb el carisma que tenia i uns videojocs meravellosos. 

Entre la versió original, de 1989 (descontinuada el 2003), la Pocket, la Light (exclusiva del Japó i retroil·luminada) i la Game Boy Color, que era igual però oferia color quan tecnològicament va ser possible sense que les piles se li acabessin en 3 hores, la portàtil va vendre arreu del món més de 118 milions d'unitats, i sens dubte va esdevenir un símbol recognoscible per tothom. 

No em podia estar de tornar a posar aquest anunci que feien als anys 90 a les televisions de l'estat espanyol i que jo recordo més llarg, amb més lletra, però malauradament no l'ha penjat ningú així (o bé és un engany de la meva ment, que també pot ser). Ara veurem un vídeo d'homenatge a alguns dels seus jocs. És llarg, de 10 minuts, però hi surten imatges de 100 títols. Val la pena:

Jocs originals, conversions més o menys afortunades dels títols de les consoles de sobretaula, jocs que desafiaven els límits tecnològics de l'aparell com la sèrie Donkey Kong Land, jocs senzills però addictius com el Dr. Mario, versions de grans clàssics de l'era pre-Gameboy, jocs japonesos que no van arribar aquí, imprescindibles com el The Legend of Zelda: Link's Awakening, els Pokémon (saga que va debutar a la Gameboy), els Super Mario Land, els Castlevania, els Megaman... 

Són els que l'autor del vídeo ha considerat més representatius de la consola, però n'hi ha més de 800, per a la primera Game Boy, i aquí al blog jo ja havia parlat d'alguns, però també dels més venuts, els títols de llançament, els últims que van sortir, alguns accessoris emblemàtics com la Game Boy Camera o el Super Game Boy, tot plegat per a aquest sistema, un dels més estimats de la meva col·lecció, la meva primera consola si no comptem el microordinador MSX. Un aparell que m'acompanya, encara ara, des de fa 20 anys i que es mereixia un homenatge.