Jocs que no van veure la llum: Sonic Crackers

En la meva entrada més recent, la dedicada al personatge d'en Knuckles, vaig descobrir l'existència -o més aviat la no existència- d'un videojoc de Sega que hauria format part de la història de la seva mascota i del qual no tenia constància. 

Forma part igualment de la llegenda d'en Sonic, sí, és clar, però com a curiositat més que no pas com a un dels títols que la van forjar. No va veure mai la llum, però per sort en aquest blog hi ha una secció dedicada a aquest tema.

Es tracta del Sonic Crackers, un projecte que s'estava desenvolupant per a la Mega Drive i havia de sortir en algun moment de 1994, de manera que hauria estat segurament el quart títol de la saga, posició que al final va ocupar el Sonic & Knuckles. 

Val la pena veure sencer aquest vídeo, que tampoc no és tan llarg, perquè a més de ser la prova que el prototip es va acabar filtrant a internet i és relativament jugable, el seu autor explica en amens quadres de text els bugs i les curiositats d'aquest títol que es va deixar córrer en un estat tan primitiu, amb dues fases normals i dues d'especials amb prou feines, sense polir gens.

La mecànica i alguns elements, si teniu calés i sort i posseïu el 32X i el Knuckles Chaotix -o bé hi heu jugat en emulador- us sonaran. I és normal, perquè això dels dos personatges -si bé al final en van ser uns altres- lligats per uns anells enormes que porten agafats, la possibilitat de llançar-se mútuament i el disseny dels escenaris que sí que estaven més o menys avançats es van reciclar per al joc de plataformes protagonitzat per en Knuckles i els seus amics, a la venda el 1995. I les especials, sens dubte, van inspirar el futur Sonic 3D, de 1996, per a la Mega Drive i la Saturn.

El malaurat Sonic Crackers no va ser l'únic videojoc de l'eriçó blau que es va quedar sense acabar ni veure la llum, ja havíem parlat del Sonic X-Treme i del Sonic Extreme (sí, són diferents), però m'ha fet il·lusió descobrir-lo i aprendre un bocinet més de la història de la meva estimada Sega. El final d'aquestes històries és trist, atès que són videojocs dels quals el públic no va poder gaudir, cancel·lacions que van contribuir a enfonsar la companyia, però actualment ens permeten fer una mica d'arqueologia i parlar-ne.