Jocs que no van veure la llum: Sonic X-Treme (Saturn)

Ara que ja no he d'anar a classe, almenys fins a l'octubre, a les tardes podré dedicar-me a crear noves seccions del bloc, entre les quals l'esperadíssima "Història de les consoles". Però això serà més endavant, perquè avui estic mentalment esgotat i m'estimo més fer una cosa més modesteta i després anar-me'n a llegir còmics, no us ho amagaré. Avui s'inaugura una altra secció que fa molt temps que volia fer, la dels jocs que no van veure la llum en alguna consola perquè es van cancel·lar en algun punt de la seva producció. Comencem amb un dels més cèlebres en aquest sentit, el Sonic X-Treme de la Saturn.

Una de les grans decepcions del catàleg de la Saturn, no perquè fos un joc dolent, sinó perquè no va sortir, i la 32 bits de Sega es va quedar sense cap joc d'en Sonic, a banda del recopilatori Sonic Jam, el Sonic R (que és de curses) i el Sonic 3D (que ja havíem vist a la Mega Drive).



Doncs a mi aquesta pantalla em recorda els móns del Super Mario Galaxy de la Wii... Bé, la cosa estava força avançada, però sembla que les desavinences entre els desenvolupadors americans del joc, de Sega of America, i el creador del personatge, en Yuji Naka, van impedir que es fes realitat.

En Mario ho havia aconseguit amb un grandíssim èxit, però la Nintendo 64 era superior en aquest sentit. El que feia la Nintendo 64 en aquell moment era espectacular, i els gràfics del Super Mario 64 van obligar, sens dubte, als seguidors més tradicionalistes d'en Mario a claudicar, però el llistó era massa alt i un Sonic en 3D a la Saturn no hauria tingut tant d'èxit, seguríssim. Tot i així Sega pensava, molt encertadament, que era imprescindible fer-lo.



Hi havia una còpia en CD d'aquella versió inacabada del joc, i es va vendre en subhasta per uns 3.000 dòlars, diuen. Això va passar el 2005, però al cap de dos anys es va distribuir il·legalment per internet.

És un dels grans temes de la interessantíssima història de la Saturn, però el que potser no se sap tant és que inicialment havia de ser per a la Mega Drive, vista l'experiència amb el Sonic 3D (falses tres dimensions, en realitat). Posteriorment el projecte va passar al fallit accessori-consola 32X (allà s'havia de dir Sonic Mars, en "honor" al nom en clau que tenia el 32X quan s'estava creant, "Sega Mars") i després a la Saturn, on va acabar de morir. L'havíem de veure el 1996, segurament per Nadal, i es diu que havien de ser 4 els personatges controlables, cadascú amb les seves característiques, segons un sistema que vam començar a veure a la franquícia a partir del Sonic Adventure de la Dreamcast.

La Tiara era un dels personatges, de nova creació, de fet, però no l'hem tornat a veure. Els altres dos, a banda d'en Sonic, naturalment, eren en Tails i en Knuckles.

Les desavinences que he esmentat abans sembla ser que venien del fet que, per una banda, els japonesos no van quedar convençuts de com estava avançant la creació del joc i van fer canviar gairebé tot l'equip. Per l'altra, als programadors els va agradar la versió beta que van veure del Nights into Dreams, volien aprofitar el seu motor perquè se'ls acostava massa la data d'entrega i això no va agradar gens al senyor Yuji Naka, que estava ficat precisament en la creació del joc de l'arlequí volador.

Com que tot allò va acabar malament, al final els programadors van pensar en reconvertir el joc en un títol per a PC, però Sega no els va oferir suport i aquí es va acabar la cosa. El moviment de Sega va ser treure l'esmentat Sonic 3D, va quedar clar que la Saturn perdia la batalla contra les seves rivals en no tenir un joc en tres dimensions de la mascota de la companyia i es considera que aquesta història va ser un dels motius de la mort prematura de la 32 bits.

El 2006 el director del joc, Chris Senn, va obrir una pàgina web, més aviat un fòrum, on va començar a donar tota manera d'informació sobre aquell títol que no va veure mai la llum, i fins i tot va difondre'n part de la banda sonora, amb el permís del seu creador, el mestre Hirokazu Yasuhara, el cervell darrere  la música d'altres jocs d'en Sonic, entre ells el primer de tots.



I amb aquesta música relaxant del tristament cancel·lat joc m'acomiado per avui. No sempre podré escriure tan extensament en aquesta secció, dependrà de la informació que s'hagi publicat sobre cada història concreta, però com a primer article em satisfà força.