Accessoris: el karaoke de la Dreamcast (Drikara)

Jo no sóc gens de ballar ni cantar, molt borratxo -o coaccionat- he d'estar perquè em vegeu fer una de les dues coses, però això no vol dir que no m'interessi la música, creada en principi per a ser escoltada, ni que no em faci gràcia veure altres persones cantant, especialment als karaokes. 

Doncs bé, l'accessori de què parlo avui és d'aquesta categoria, i no sabia que n'hi havia un per a la 128 bits de Sega, per tant em permet fer una entrada més d'aquesta secció i em dóna l'excusa sempre benvinguda per a parlar de la Dreamcast.

El Dreamcast Karaoke va sortir el 2001 en exclusiva al mercat japonès, país on van néixer aquests aparells que permeten cantar tot seguint la lletra de les cançons en una pantalla, i com no podia ser d'una altra manera va rebre un sobrenom basat en la contracció del seu nom, molt típic del japonès, de manera que també es coneix com a Drikara. 

No era la primera vegada que Sega llançava un karaoke, ja que el 1995 n'havia comercialitzat, també només al Japó, un per a la Saturn que es deia MKU-1, el primer karaoke per a consola i certament molt anterior a la popularíssima sèrie Singstar de les consoles de Sony, però a diferència d'aquesta mai exportat.

El Drikara en si era això que veiem a la imatge, que es connecta a la Dreamcast a través del seu port d'expansió, normalment utilitzat per al mòdem. A la primera foto hem vist també l'imprescindible micròfon, que sembla que venia sol però entenc que es podia comprar per separat per tal d'afegir una altra persona a la festa. De fet, era compatible amb altres aparells de karaoke, o sigui que entenc que els genèrics també hi funcionaven.

A més, incloïa un disc, el Sega Kara -una altra contracció, en aquest cas de "Sega Karaoke"-, que era el software que venia amb algunes cançons per a anar escalfant i sobretot permetia descarregar-ne de noves -pagant, és clar- dels servidors que en aquell moment estaven en marxa, però atès que ja fa anys que es van tancar el Drikara ha perdut el seu sentit, fins i tot per als nostàlgics.

Per què? Doncs perquè el Drikara, a banda de no tenir la possibilitat de reproduir discs de cap mena, no tenia tampoc emmagatzematge intern, així que les cançons que es baixaven quedaven esborrades en apagar la consola. 

Com a aspecte positiu tenim el fet que s'hi podia connectar la Dreameye, la càmera de la Dreamcast, per tal que els usuaris cantessin tot veient-se la cara a la pantalla. 

No n'he trobat cap anunci ni tan sols buscant en japonès, així que he posat un vídeo d'un que l'obre i ensenya com va. De tota manera, el Dreamcast Karaoke és només una curiositat de col·leccionista per a qualsevol Occidental, perquè encara que el compréssim en aquella època i tinguéssim una Dreamcast japonesa la impossibilitat d'accedir als servidors per a emprar l'aparell el feia gairebé completament inútil per a nosaltres. 

Tan inútil com la unitat de discs Zip que la consola havia de tenir i que al final no va arribar a sortir ni tan sols al Japó, però que va servir per al disseny del Drikara.