Darrerament estic fent entrades d'una secció que va néixer el 2009, com aquest bloc, perquè quan em pensava que ja no em quedaven accessoris per a repassar vaig descobrir els que no van sortir del Japó, de manera que encara tindrem uns quants articles més protagonitzats pels perifèrics de les consoles.
En aquest cas parlarem de la Dreameye, la càmera de la Dreamcast, perquè la Playstation 2 no era l'única consola que va tenir una càmera per a fer servir amb els seus jocs.
La va fabricar la mateixa Sega, i només va sortir, com hem dit, al mercat japonès. Allò va passar l'any 2000 i la càmera anava acompanyada d'uns auriculars amb micròfon, un programari d'edició d'imatges anomenat Visual Park amb què es podien visualitzar i enviar les imatges i una targeta per a l'ús del micròfon.
La resolució d'aquella càmera, de 0,3 megapíxels (640x480), no era gaire elevada i si volíem transferir-les per e-mail gràcies a la connexió de la Dreamcast, després de passar-les a la Visual Memory Unit, perdien la meitat d'aquesta resolució.
En aquest vídeo un paio ens ho explica (en anglès), però per les imatges ja podem veure que actualment no val gaire la pena més enllà del col·leccionisme. De fet, com la resta de servidors de la Dreamcast el de la Dreameye ja fa temps que va tancar.
Tot i així, la Dreameye permetia tant les funcions de webcam, amb la llavors pionera connexió a internet, com les de càmera de fotografies. De fet, va ser la primera càmera digital per a una videoconsola, ja que l'Eyetoy de Sony va arribar el 2003. Sega, per enèsima vegada, s'avançava a la resta de companyies i presentava un aparell innovador.
Hem vist un vídeo promocional japonès sobre aquest aparell, però no s'hi explica que estava previst que la càmera es pogués fer servir amb els videojocs, projecte que va quedar cancel·lat quan l'any següent es va descontinuar la consola.
Tot i així, el mític Jet Set Radio permetia pujar fotografies i convertir-les en graffiti a través de l'editor de graffiti d'aquest joc, i compartir-les amb els altres. Ara els servidors ja no funcionen, però sembla que encara es poden introduir imatges preses amb la càmera a l'editori de graffiti del joc i gaudir-ne de manera privada.
La resolució d'aquella càmera, de 0,3 megapíxels (640x480), no era gaire elevada i si volíem transferir-les per e-mail gràcies a la connexió de la Dreamcast, després de passar-les a la Visual Memory Unit, perdien la meitat d'aquesta resolució.
En aquest vídeo un paio ens ho explica (en anglès), però per les imatges ja podem veure que actualment no val gaire la pena més enllà del col·leccionisme. De fet, com la resta de servidors de la Dreamcast el de la Dreameye ja fa temps que va tancar.
Tot i així, la Dreameye permetia tant les funcions de webcam, amb la llavors pionera connexió a internet, com les de càmera de fotografies. De fet, va ser la primera càmera digital per a una videoconsola, ja que l'Eyetoy de Sony va arribar el 2003. Sega, per enèsima vegada, s'avançava a la resta de companyies i presentava un aparell innovador.
Hem vist un vídeo promocional japonès sobre aquest aparell, però no s'hi explica que estava previst que la càmera es pogués fer servir amb els videojocs, projecte que va quedar cancel·lat quan l'any següent es va descontinuar la consola.
Tot i així, el mític Jet Set Radio permetia pujar fotografies i convertir-les en graffiti a través de l'editor de graffiti d'aquest joc, i compartir-les amb els altres. Ara els servidors ja no funcionen, però sembla que encara es poden introduir imatges preses amb la càmera a l'editori de graffiti del joc i gaudir-ne de manera privada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada