Tots els bolets d'en Mario

Tothom sap que als videojocs d'en Mario surten bolets. I sabem que, com a mínim, hi ha els que permeten créixer físicament i els que proporcionen vides extra, però n'hi ha molts més, que s'han vist en els 28 anys que han passat des del primer cop que se'n va fer ús, al Super Mario Bros., i que ara repassarem, tal com fa temps vam veure els diferents objectes que permetien al lampista italoamericà més famós dels videojocs volar.

Encara que aquest és l'aspecte oficial actual del xampinyó (tot i que de xampinyó en té més aviat poques coses i és una traducció del més genèric "mushroom" de l'anglès, que fan servir per a tota mena de bolets), el bolet va debutar, com dèiem, al Super Mario Bros., que va sortir per a la Nintendo (NES) el 1985 i no s'assemblava gens a l'actual.



Hem vist la seva primera aparició, un trosset d'història dels videojocs, però en aquell títol també es va estrenar el bolet verd, el que ens donava una vida extra. Una variant d'aquest, a la sèrie Mario & Luigi, permet ressuscitar el germà que hagi caigut en combat i tornar amb la barra de salut plena.



Al Super Mario Bros. 2 (l'autèntic, el japonès, que era molt més semblant al primer joc però molt més difícil), el bolet tenia ulls per primera vegada. Allò passava el 1986 i en aquell títol també hi apareixia el bolet verinós, que es podia veure igualment al remake del Super Mario All-Stars per a la Super Nintendo, anomenat Super Mario Bros.: The Lost Levels.

Aquí el tenim amb uns colors lleugerament diferents del bolet normal o bo, un dels molts paranys d'aquell difícil videojoc. Al remake de la Super Nintendo, en canvi, el van redissenyar dràsticament i era molt més fàcil adonar-se del perill.

Aquesta és més o menys la seva aparença definitiva i oficial, de color lila i amb una calavera al que seria el "front". En tocar-lo ens tornem petits si érem grans, i si som petits morim. Si mentre ens persegueix en trobem un de bo desapareixerà. Curiosament, al Super Mario Bros. Deluxe de la Gameboy Color també el van fer aparèixer, malgrat que era un remake del primer Super Mario Bros.

Al Super Mario Kart (1992) tornava a sortir, tot i que amb un aspecte de bolet normal, i era un objecte que podien fer servir en Toad i la Princesa quan els controlava la màquina. En tocar-lo ens fèiem petits i més lents, però si en tocàvem un altre en aquest estat recuperàvem les condicions normals.



Després de passar pels Mario Kart de recreatives, el Donkey Kong de la Gameboy, alguns títols de la saga Mario Party, alguns altres dels Mario & Luigi, dos dels Smash Bros. o dos Paper Mario, entre altres, el bolet verinós tornava a un plataformes per primer cop des del Super Mario Bros. 2 gràcies al Super Mario 3D Land (2011), com es veu al vídeo. 

El normal apareix en pràcticament tots els videojocs d'en Mario, de vegades fent una funció purament decorativa, d'altres proporcionant turbos temporals (als esmentats Mario Kart), però de vegades no l'hem vist, com ara al Super Mario 64, on el protagonista no té mida gran ni petita. En canvi, al remake per a la Nintendo DS, el Super Mario 64 DS, sí que sortia, però feia els personatges gegants, tal com ho fa el Megabolet.



Tot i que va debutar al Mario Party 4, el 2002, el Megabolet és conegut sobretot per la seva presència (i el seu aspecte) al New Super Mario Bros. de la Nintendo DS i el New Super Mario Bros. 2 de la Nintendo 3DS. També surt al Mario Kart Wii, al Mario & Luigi: Bowser's Inside Story i al Mario & Sonic at the Olympic Winter Games.



Això que acabeu de veure (si heu tingut la paciència d'aguantar amb prou feines 20 segons de res) és el Minibolet, que també va debutar el 2002 al Mario Party 4, però que a banda d'aquest joc i el Mario Pinball Land del mateix any, dos jocs on era de color rosa, té un especial protagonisme a la saga New Super Mario Bros., ja que hi ha aparegut en totes les entregues, la més recent el New Super Mario Bros. U (Wii U, 2012) i la primera la que acabem de veure, la de la Nintendo DS, el 2006.

Aquí és de color lila i el seu efecte és fer en Mario (o en Luigi) diminut, però no és pas un problema, sinó que permet accedir a canyeries i altres llocs que d'una altra manera serien inabastables. Al New Super Mario Bros. U, a més, permet córrer en vertical, tal com passava amb el bloc triangular del Super Mario World. Aquest bolet surt també a la versió DS del Mario & Sonic at the Olympic Winter Games i al Mario Sports Mix de la Wii, també amb l'efecte d'empetitir els personatges.

Tornant al bolet normal (o superbolet), que per molt normal que sigui podem veure que dóna molt de joc, abans del seu aspecte actual i després del que es va poder veure a l'inici de la seva història en va tenir un altre durant força temps. És el del Super Mario Bros. 3 (1988), per a la NES, i és el que també es faria servir al Super Mario World i substituiria el clàssic dins els remakes del Super Mario All-Stars.



El 1989 en Mario debutava en el seu propi videojoc al Super Mario Land de la Gameboy, i allà hi havia coses que es creia que tècnicament no es podien fer (el Super Mario Land 2 demostraria que sí) i el resultat era un títol molt divertit però també molt simple gràficament parlant. Doncs bé, el bolet allà és com l'hem vist al vídeo: sembla ben bé un xampinyó real.

Aquest bolet, que ens permet créixer en la majoria de videojocs de la franquícia, és el més conegut, estès i utilitzat, però hem de continuar el repàs perquè n'hi ha alguns que encara no hem vist, com ara el bolet daurat.



La seva primera aparició es va produir el 1996 al Mario Kart 64, on proporcionava tots els turbos que volguéssim durant un temps limitat, i des de llavors ha estat un dels objectes més útils d'aquesta saga, però també s'ha pogut veure als Mario & Luigi i als Mario Party, amb efectes diferents segons l'entrega. L'últim cop que l'hem vist, però, ha estat al New Super Mario Bros. 2 (2012), a la modalitat de la Febre de l'Or.  

Igual que al Super Mario 64, a la també obra mestra Super Mario Galaxy (2007) de la Wii en Mario sempre té la mateixa mida, per tant no hi surt el superbolet o bolet normal, però ho compensa (i amb escreix) amb la presentació d'una pila de bolets nous que tenen efectes d'allò més curiosos.

Aquest de la imatge és el bolet de la vida (podríem anomenar-lo així per tal de diferenciar-lo del verd), que fa que la nostra energia passi de 3 a 6 caselles, molt útil si ens hem d'enfrontar a segons quins enemics. Al Super Mario Galaxy 2 (2010) tornaria, però aquest cop ens donaria una vida extra si abans ja n'havíem agafat un altre. Mireu el següent vídeo a partir del minut 4:18 aproximadament:



És el bolet abella, que permet a en Mario disfressar-se d'abella i volar, per un temps molt limitat (quan toqui terra recuperarà l'energia) i evitant l'aigua, que li faria perdre aquesta habilitat. Al Super Mario Galaxy 2 també es podia fer. Al següent vídeo, a partir del minut 0:45, més o menys:



El bolet fantasma fa que el protagonista agafi la forma del famós Boo, de manera que podrà travessar objectes sòlids. Tornarà a l'estat normal si el toca un raig de llum o altres fantasmes que se li acostaran mentre estigui en aquest estat fantasmagòric. No el trobarem en gaires llocs, però al Super Mario Galaxy 2 encara menys, ja que només hi surt en una pantalla.



A partir del minut 0:30 d'aquest vídeo coneixíem el bolet molla, que proporciona l'habilitat de saltar molt amunt, però no és fàcil controlar-la i de vegades ens pot fer perdre una mica la paciència. Al Super Mario Galaxy 2, com passava amb el bolet fantasma, només es pot trobar en una pantalla. Si sou tan amables, aneu al minut 2:55 del vídeo que veureu a continuació:



És el bolet helicòpter, estrenat al New Super Mario Bros. Wii (2009) i vist també al New Super Mario Bros. U, encara que al Super Mario 3D Land hi ha un bloc que té exactament el mateix efecte.

Aquí acabaríem amb el repàs d'aquest element que al llarg dels anys ha donat tant de si, una bona pila de bolets diferents que han ajudat en Mario a dur a terme la seva gairebé impossible tasca videojoc rere videojoc i que volia recollir en una entrada per tal de recordar-los i, en alguns casos, donar-los a conèixer.