Recomanació personal: Super Mario 3D Land

Aprofito que m'he acabat el primer títol de plataformes d'en Mario per a la Nintendo 3DS per parlar-ne i fer-ne una convençuda recomanació, tot en un. El Super Mario 3D Land és una meravella per la qual val la pena tenir la portàtil més recent de la Gran N, el millor títol de plataformes portàtil que s'ha fet mai protagonitzat pel lampista italoamericà.

És un joc que Nintendo hauria d'haver acabat abans de llançar la Nintendo 3DS, magnífica consola que va sortir amb un catàleg curt i fluix i que a resultes d'això va vendre menys del que la companyia esperava i va acabar patint una espectacular rebaixa l'agost de 2011 que a molts ens ha beneficiat. Al novembre sortia el Super Mario 3D Land i jo el tinc des del meu 30è aniversari. Una autèntica delícia.



El vídeo fa venir salivera, tot i que no hi podem apreciar l'efecte de les 3 dimensions estereoscòpiques que són la característica principal de la portàtil més recent de la Gran N. S'hi pot jugar perfectament sense les 3D, però tenen importància i permeten no només gaudir més amb els seus espectaculars gràfics, sinó també calcular millor els salts entre plataformes.



El Super Mario 3D Land no té un punt de partida extremadament original: en Bowser ha segrestat la Princesa Peach i l'hem de rescatar. Punt. Però és una meravella de joc del gènere de les plataformes, aprofita al màxim les característiques de la Nintendo 3DS i a més és ple d'homenatges a les anteriors entregues de la saga, com el que vèiem al vídeo, amb l'ítem del boomerang.

En aquest sentit és un homenatge als Germans Boomerang, però és la primera vegada que apareix com a objecte per a en Mario, malgrat que a la revisió del Super Mario Bros. 3 de la Gameboy Advance ja es podien llançar boomerangs després de vèncer un enemic que en dugués.



Sens dubte, el joc clàssic més homenatjat al Super Mario 3D Land és el Super Mario Bros. 3, perquè hi veiem per primer cop el retorn de la disfressa d'ós rentador, aquest cop completa i no només amb la cua, que ens permet planejar i atacar els enemics amb la cua.

De fet, el retorn de la cua d'ós rentador es va publicitar molt, i en aquest títol la veiem fins i tot en alguns enemics com els goomba, les bales gegants o el mateix Bowser. I ja que tornava la veiem també al Mario Kart 7 i properament al New Super Mario Bros. 2, també de la Nintendo 3DS.



Els homenatges els tenim també en format musical, com hem pogut veure en aquest vídeo en què la música ve directament del ja esmentat Super Mario Bros. 3 de la NES, i cal sumar-ho els del Super Mario Bros. (que també veiem als finals de les pantalles, que emulen els del joc de 1985) o del Super Mario World.



Fins i tot a jocs de fora de l'Univers Mario però de la mateixa Nintendo, com els The Legend of Zelda, que tenen en aquest joc un nivell d'homenatge que acaba de quedar clar amb aquest detall sonor que hem sentit al vídeo.

Gairebé tots els títols principals d'en Mario tenen el seu petit o gran homenatge a Super Mario 3D Land, a través d'elements de les pantalles, músiques, enemics que tornen a aparèixer, objectes... O al nom, que sens dubte és una referència als jocs de la Gameboy. En aquest sentit és tot un premi per als fans fidels del lampista del bigoti.

Si mireu a la part superior esquerra de la imatge veureu una moneda amb un estel, tot i que en aquest joc l'han anomenat Star Medal. Bé, doncs des dels temps del Super Mario 64 tots els títols d'aquest aventurer amb gorra i colors del Barça ens han fet no només passar pantalles i vèncer enemics, sinó també reunir objectes, generalment estels o monedes/medalles amb estels.

El Super Mario 3D Land no vol ser menys i amaga 3 d'aquests apreciats objectes a cada pantalla, fins i tot les de final de món. I per a què serveixen? Doncs per una banda ens permetran obrir pantalles que d'una altra manera ens tindrien el pas vetat, i per l'altra afegeixen un al·licient de cara a repetir escenaris, perquè no sempre trobarem les monedes/medalles a la primera.



No és necessari trobar-les totes per tal d'obrir el 100% dels móns del joc, però sí que és un repte que val la pena superar. Si tot i així no ens en sortim i ens falten medalles sempre podem trobar-ne a les pantalles de bonus que ens regalen els usuaris del joc que es creuen amb nosaltres gràcies a la funció Street Pass, com vèiem al vídeo, que apareix quan s'apropen dues persones que duen la consola tancada però no apagada, és a dir en espera o standby.

Super Mario 3D Land està format per 8 mons, i la sensació inicial és que tenen pantalles més aviat curtes i força fàcils de superar. Això és cert, en part, i si tenim molts problemes per a superar-ne una ens sortirà una fulla daurada que ens permetrà passar-la fàcilment gràcies al gran poder de la disfressa d'ós rentador sumat a l'estel d'invencibilitat infinita, però no totes les pantalles són fàcils, i quan acabem el joc...



...haurem rescatat la Princesa, i si tenim prou medalles podrem entrar als mons especials, que són versions alterades (en alguns casos més que en d'altres) dels mons normals. Superar el primer ens permetrà controlar en Luigi després de rescatar-lo també a ell, que havia estat segrestat per la versió esquelètica d'en Bowser.



També tindrem un nou objecte, que és la fulla de pedra, que ens permetrà transformar-nos momentàniament en estàtues, una habilitat que ve del Super Mario Bros. 3, i així els enemics no ens podran fer mal. Dit això, tant si volem continuar controlant en Mario com si volem provar en Luigi, tindrem l'oportunitat de tornar a fer les pantalles que ja coneixem o d'acabar les noves, que de vegades només afegeixen enemics més complicats de vèncer o un límit de temps molt baix que podrem anar incrementant trobant rellotges, però que en alguns casos són prou diferents de les normals com per considerar que la durada del joc es multiplica. És aquí on em trobo jo, perquè el que he acabat són els mons normals del títol.

En resum, Super Mario 3D Land és una obra mestra. Divertit, llarg encara que al principi no ho sembli, ple de referències als anteriors jocs però amb elements nous que el fan destacar per si mateix, amb pantalles molt divertides i diferents, reptes de tota mena i uns gràfics que, combinats amb les 3D estereoscòpiques, es poden qualificar, sense exagerar, d'espectaculars. Un imprescindible i un bon motiu per fer-se amb una Nintendo 3DS.