Jocs que no van sortir del Japó: Sin & Punishment

Ara ja feia una bona temporada que no escrivia cap entrada d'aquesta secció dedicada a repassar títols que valen la pena però que es van quedar al mercat japonès, però ho compensaré amb una altra ben aviat. Avui, però, toca parlar del Sin & Punishment, anomenat al Japó Tsumi to Batsu: Hoshi no keishôsha.

Al Japó va sortir el 21 de novembre de 2000, al final de la vida de la Nintendo 64, i se n'havien encarregat els de la pròpia Nintendo en col·laboració amb Treasure, companyia reconeguda per obres d'art com el Gunstar Heroes, el Guardian Heroes, l'Astroboy: Omega Factor o l'Ikaruga, entre altres. I feia així:

Era un shooter sobre rails, però no en primera persona com la majoria de vegades que es fa servir aquesta expressió, sinó en tercera. I no és precisament un gènere massa original, però la crítica japonesa, concretament la prestigiosa revista Famitsu, el va puntuar amb un envejable 35 sobre 40. 

Malgrat que els seus desenvolupadors asseguraven que l'havien creat pensant en el públic dels Estats Units i que s'havia traduït parcialment, al final es va decidir no llançar-lo ni allà ni a Europa, perquè com hem vist abans era l'època del final de la consola i es va estimar imprudent treure'l en territoris on ja gairebé ningú no comprava la Nintendo 64.

Però el cas és que als occidentals ens va quedar l'espina d'aquell joc que els especialistes consideraven tan bo, i el 2007 va arribar a la Consola Virtual de la Wii (cosa que no l'invalida per a aquesta secció), aquest cop per als tres mercats principals dels videojocs. I no només això, sinó que el seu èxit va propiciar-ne una seqüela:

Era el Sin & Punishment: Star Successor, a Europa Sin & Punishment: Successor of the Skies, títol més fidel al japonès, i sortia per a la Wii el 2009 (2010 a Occident). També el van fer Nintendo i Treasure en equip, estava protagonitzat pel fill de la parella protagonista del primer títol i, igual que el joc original, va tenir molt bona acollida, malgrat que no és un títol excessivament conegut. 

Final feliç per a tota aquesta història, oi? Però... hauria cridat tant l'atenció als occidentals el primer Sin & Punishment si hagués sortit del Japó en un moment en què la Nintendo 64 estava agonitzant? L'èxit del segon el podem atribuir a l'espina clavada del primer? No ho sabrem mai.