Clons de Grand Theft Auto

El gènere del sandbox, és a dir la "lliure" circulació per l'escenari d'un joc d'acció, no el va inventar pas la saga Grand Theft Auto, ni de bon tros, però sí que el va popularitzar, amb el Grand Theft Auto III, fins al punt que permet parlar de "clons dels Grand Theft Auto", o títols que es van inspirar indiscutiblement en el seu estil i les seves característiques, que són els que veurem avui. 

Aquest estil, ja en 3D, el podem veure des d'aquell GTA III de 2001 i en posteriors títols de la saga, el més recent dels quals el GTA IV. N'hi ha prou amb uns segons de vídeo per tal de reconèixer-lo, encara que no ens agradi aquest tipus de joc. I això és així perquè els GTA són immensament populars. Tant, que han generat clons com aquest:

Un dels més coneguts és el The Simpsons: Hit & Run, de 2003, que no dissimula gens i adapta la fórmula perfectament a l'univers creat per en Matt Groening. Escenes animades, missions que impliquen agafar el cotxe, controls molt similars i fins i tot un mapa-radar com el dels GTA.

El True Crime: Streets of LA, també de 2003, presentava algunes diferències en termes de jugabilitat respecte al títol imitat, però en aquest cas ens posava a la pell d'un policia.

Aquí teníem el Driv3r, o Driver 3, de 2004, que donava més pes que mai, dins la franquícia, a les parts de no conducció, influenciat clarament pel Grand Theft Auto III, que al seu torn s'havia inspirat en la sèrie Driver però afegint-hi moltes parts fora dels cotxes. 

També The Getaway, de 2002, bevia del GTA III, encara que situés l'acció a Anglaterra i no als Estats Units. 

La resposta de Rockstar, els creadors dels GTA, a tots aquests "homenatges" va ser incloure entre els objectius del protagonista del Grand Theft Auto: Vice City personatges amb els noms de Dick Tanner (el protagonista del Driver 2 es deia Tanner), Nick Kong (el del True Crime es diu Nick Kang) i Marcus Hammond i Franco Carter (a The Getaway hi sortien uns sospitosament semblants Mark Hammond i Frank Carter. 

 

La guerra de referències malintencionades continuava amb elements dins els jocs, com ara un rètol del Grand Theft Auto: San Andreas amb una evident mofa dels True Crime o un personatge que juga a un videojoc sense anomenar però amb una curiosa animació a l'hora de fer caminar el seu protagonista, referència a la criticada manera de caminar del protagonista del Driv3r. 

Precisament el Driv3r hi surt un personatge repetit 10 cops que hem de matar i que es diu Timmy Vermicelli, sospitosament semblant a Tommy Vercetti, que és el protagonista del GTA: Vice City. La gràcia és que el veiem dur maneguets, i és que al GTA III i al GTA: Vice City els seus personatges no sabien nedar i morien en contacte amb l'aigua. 

El 2006 va sortir el primer joc de The Godfather, i la franquícia que representava, sumada amb el gènere que havien triat els seus programadors, ens va fer venir salivera, tot i que després no n'hi va haver per tant. 

Curiosament el mateix any sortir la versió en videojoc d'un altre clàssic del cinema de gàngsters, Scarface: The World is Yours, que també adaptava la fórmula GTA i ho feia amb força encert. Però el que realment es va considerar competència dels títols de Rockstar va ser el següent:

El Saints Row, també de 2006, va ser el primer títol del gènere que sortia per a la Xbox 360 en exclusiva i per tant estrenava la nova generació, que és la que en aquests moments està arribant poc a poc i de manera digna a la seva fi. Abans de l'arribada del GTA IV (2008) era el millor sandbox disponible, i després de l'arribada d'aquest... va donar una nova entrega amb un anunci que val la pena veure:

Atacant directament la competència, apareguda uns mesos abans, el Saints Row 2 es publicitava sense mostrar imatges del GTA IV, però sí el tipus de font que caracteritza la saga de Rockstar. Malgrat els seus esforços el joc es va quedar per sota del GTA IV, i també el Saints Row: The Third (2011), però com s'acostuma a dir la competència beneficia els consumidors, i si les imitacions o les inspiracions generen títols divertits com els que hem repassat, benvinguts.