Els Tiny Toons, les entranyables contrapartides infantils dels popularíssims personatges de dibuixos animats de la Warner Bros., ja han aparegut en entrades d'aquest blog altres vegades.
El Tiny Toon Adventures: Defenders of the Looniverse -també conegut com a Defenders of the Universe- era un joc desenvolupat per la mítica i aclamada Treasure que havia de sortir el 2004 per a la PlayStation 2 i, segons Unseen 64, possiblement també per a la Gamecube.
Es tractava d'un joc de plataformes en què els protagonistes de la ja llegendària sèrie animada s'embrancarien en una aventura en què haurien d'ajudar uns éssers espacials, i aquí el tenim en moviment:
No se saben exactament les causes de la seva cancel·lació, però una de les teories és que Conspiracy Entertainment, que era la companyia que l'havia de publicar, estava passant per un mal moment econòmic i això va provocar algunes cancel·lacions. Tanmateix, durant un temps es va mantenir que acabaria sortint, però la cosa es va aturar i, amb l'arribada de la nova generació, encapçalada per la Xbox 360, es va acabar deixant córrer el projecte.
Estava prou avançat, però, perquè als mitjans especialitzats ja se'n parlava i havia rebut fins i tot la qualificació per edats de l'organisme nord-americà ESRB, per tant sembla que va anar de ben poc que no sortís a la venda. Una llàstima.
M'he plantejat seriosament si havia de crear una nova secció que s'hauria anomenat Petites Joies, però de moment m'estimo més no fer-ho. El dubte ha nascut del fet que el joc de què parlaré avui no és ben bé un clàssic en el sentit de "videojoc conegut més o menys per tothom i que va ser rellevant", ni tan sols un dels petits, que van tenir el seu moment de glòria i no se'n va parlar gaire més, i que són els habituals protagonistes d'aquesta secció. En realitat ni el coneixia. No és que em sonés d'haver-ne vist la portada als catàlegs de les revistes dels 90 ni res d'això.
Però malgrat que no encaixa del tot en la definició de clàssic, tampoc no sé si justificaria la creació d'una nova secció que no sé si podré regar amb freqüència, de manera que per ara no m'embolicaré en aquest sentit. Al capdavall, aquest joc és petit, va tenir el seu petit moment i... és dels 90. Petit clàssic, doncs.
El Mischief Makers és un joc que va sortir el 1997 per a la Nintendo 64, i que pel que he pogut llegir a la Wikipedia té una interessant història. Per començar, va ser el primer videojoc en 2D per a la Nintendo 64, un sistema que va néixer en una època en què els programadors volien exhibir la seva força amb els gràfics poligonals, en els quals precisament la Nintendo 64 insistia molt, i en què el públic també els demanava, raó per la qual -sumada a d'altres- aquest títol no va tenir gaire bona acollida en el seu moment.
Una altra dada interessant és que el va programar Treasure, l'aclamat estudi responsable entre altres dels dos Gunstar Heroes, el Dynamite Headdy, l'Alien Soldier, el Radiant Silvergun o l'Ikaruga. Una third party estimada especialment pels propietaris de sistemes de Sega, perquè va nodrir algunes de les seves màquines de títols encara ara considerats imprescindibles.
Doncs bé, això ja seria prou interessant per a fixar l'atenció en el Mischief Makers, però resulta que, a més, va ser el primer joc de Treasure per a una consola de Nintendo i, per tant, per a una màquina que no era de Sega (després això va passar a ser habitual, però en aquest cas era el primer cop). Cal dir que els seus responsables el van començar a fer atrets per la Nintendo 64 i el seu discutit suport cartutx per a moure polígons, i és que van considerar que un joc d'acció seria més adequat en cartutx en accedir més ràpidament a les dades i, a més, trobaven que gràficament tindria més qualitat.
Tanmateix, no van fer gaire ús de les possibilitats tridimensionals de la consola, sinó que van voler dissenyar un joc en les tradicionals 2D (amb fons 3D, per tant allò que s'anomena popularment 2,5D) i amb la màgia que caracteritzava Treasure i que tan bona fama li havia donat.
La premissa d'aquest títol és que controlem la Marina, una criada robòtica que ha de rescatar el seu creador, segrestat per un emperador malvat en plena guerra civil del planeta Clancer -nom lleig, sí-, i ho fa desplaçant-se per colorits escenaris i seguint les convencions del gènere de les plataformes, però curiosament enfrontant-se als seus enemics sense disparar ni saltar-los a sobre: ella pot agafar objectes i remenar-los per tal d'aconseguir coses, i ho fa també amb els dolents per derrotar-los.
Quan va sortir, el Mischief Makers va tenir unes crítiques més aviat dolentes -no gaire, tampoc-, perquè es considerava que gràficament no era gran cosa (el que deia abans: no lligava gaire amb l'època i el que s'esperava de la Nintendo 64 i els polígons), però també perquè el van trobar curt, fàcil i poc rejugable. A més, els controls, que no feien ús de la palanca analògica i no eren gaire senzills, no van convèncer.
Però van passar els anys, el que als 90 es va qualificar de defecte 10 o 15 anys més tard es va mirar amb uns altres ulls -misteris de la vida- i se'l va acabar considerant un videojoc infravalorat, amb encant, amb pantalles i mecàniques molt diverses i innovadores i digne dels productes amb què Treasure s'havia fet famosa. En altres paraules, una petita joia.
Ara ja feia una bona temporada que no escrivia cap entrada d'aquesta secció dedicada a repassar títols que valen la pena però que es van quedar al mercat japonès, però ho compensaré amb una altra ben aviat. Avui, però, toca parlar del Sin & Punishment, anomenat al Japó Tsumi to Batsu: Hoshi no keishôsha.
Al Japó va sortir el 21 de novembre de 2000, al final de la vida de la Nintendo 64, i se n'havien encarregat els de la pròpia Nintendo en col·laboració amb Treasure, companyia reconeguda per obres d'art com el Gunstar Heroes, el Guardian Heroes, l'Astroboy: Omega Factor o l'Ikaruga, entre altres. I feia així:
Era un shooter sobre rails, però no en primera persona com la majoria de vegades que es fa servir aquesta expressió, sinó en tercera. I no és precisament un gènere massa original, però la crítica japonesa, concretament la prestigiosa revista Famitsu, el va puntuar amb un envejable 35 sobre 40.
Malgrat que els seus desenvolupadors asseguraven que l'havien creat pensant en el públic dels Estats Units i que s'havia traduït parcialment, al final es va decidir no llançar-lo ni allà ni a Europa, perquè com hem vist abans era l'època del final de la consola i es va estimar imprudent treure'l en territoris on ja gairebé ningú no comprava la Nintendo 64.
Però el cas és que als occidentals ens va quedar l'espina d'aquell joc que els especialistes consideraven tan bo, i el 2007 va arribar a la Consola Virtual de la Wii (cosa que no l'invalida per a aquesta secció), aquest cop per als tres mercats principals dels videojocs. I no només això, sinó que el seu èxit va propiciar-ne una seqüela:
Era el Sin & Punishment: Star Successor, a Europa Sin & Punishment: Successor of the Skies, títol més fidel al japonès, i sortia per a la Wii el 2009 (2010 a Occident). També el van fer Nintendo i Treasure en equip, estava protagonitzat pel fill de la parella protagonista del primer títol i, igual que el joc original, va tenir molt bona acollida, malgrat que no és un títol excessivament conegut.
Final feliç per a tota aquesta història, oi? Però... hauria cridat tant l'atenció als occidentals el primer Sin & Punishment si hagués sortit del Japó en un moment en què la Nintendo 64 estava agonitzant? L'èxit del segon el podem atribuir a l'espina clavada del primer? No ho sabrem mai.
La setmana passada vaig recomanar un joc per a la Game Boy i vaig acabar fent pràcticament un repàs de la història dels jocs de Tiny Toon, però no era la meva intenció perquè és un altre tipus de secció que obriré més endavant. Aquest cop, doncs, recomanaré un videojoc i no aniré més enllà, tot i que en aquest cas és més fàcil perquè només va sortir-ne una entrega i va ser per a la Mega Drive i la Game Gear (sembla que se n'havia de fer una versió per a 32x, però al final es va cancel·lar). Parlaré de la primera, la de la Mega Drive, que és la que tinc.
Un bon coneixedor del catàleg de la Mega Drive no ignora que Dynamite Headdy és un dels millors jocs del seu catàleg.
El joc, editat el 1994 per a la Mega Drive i la Game Gear (tot i que també compta amb una versió no llicenciada per a la Master System brasilera), és una creació de Treasure, la companyia de programació responsable dels celebrats Gunstar Heroes (Mega Drive), Guardian Heroes (Saturn), Radiant Silvergun (Saturn) o Ikaruga (Dreamcast, Xbox Live Arcade), entre altres. El protagonista és un titella que pot projectar el seu cap per combatre els enemics al llarg d'unes quantes fases de plataformes amb la particularitat, per una banda, d'un scroll continu que no permet tornar enrere, i per l'altra de la possibilitat per al nostre personatge d'anar canviant de cap per poder fer servir diverses habilitats.
Val a dir que no és un joc gens fàcil, però sí molt divertit i que en certs moments posa en tensió, perquè en Dynamite Headdy té una vida força llarga, però pot ser desesperant la quantitat d'atacs que rebem de totes bandes, com passa amb un altre dels grans de Treasure, Gunstar Heroes.
Així, a banda de la Mega Drive també tenim la versió de la Game Gear (aquest cop em permeto fer aquest petit comentari perquè no és una gran saga), tècnicament força inferior però igualment interessant. Per desgràcia, l'únic vídeo que he trobat sense comentaris en àudio ha estat un d'emulador:
Com a curiositat, la versió japonesa del joc presenta diferències respecte a l'americana i l'europea. Entre altres coses hi ha personatges que tenen un color diferent, però també és una versió molt més fàcil que les altres dues. I si a algú li ha semblat interessant aquest joc però no té ni pensa tenir cap de les dues consoles que el van fer anar en el seu moment, el pot trobar en els següents sistemes moderns:
-Consola Virtual de la Wii
-Sega Mega Drive Ultimate Collection (Xbox 360, Ps3), en alta definició.
-Gunstar Heroes: Treasure Box (Ps2, Japó), on es recullen els jocs de Treasure que van sortir per a la Mega Drive: Gunstar Heroes, Dynamite Headdy i Alien Soldier.
