Fa poc, parlant amb els companys de Retroscroll sobre l'origen del nom d'en Waluigi, em vaig adonar que podia ser interessant dedicar-li una entrada d'aquesta secció en què homenatjo personatges de la història dels videojocs, però que apareix al blog de manera molt esporàdica.
M'agrada més quan es tracta de personatges no tan coneguts, o secundaris de franquícies populars, com va ser el cas d'en Sabreman, el pingüí de Konami o la Pauline. De fet, m'agradaria que la secció sortís més sovint i orientar-la d'aquesta manera, al capdavall els grans personatges ja han tingut la seva entrada. Doncs bé, avui trobo que és un d'aquells casos.
En Waluigi -no és cap secret- va néixer, és evident, inspirat per en Wario. Si la "versió malvada" d'en Mario tenia un nom que sortia de girar la inicial del nom del lampista italoamericà, tard o d'hora n'havia de sortir una d'en Luigi, però... què podien fer amb una ela? La van posar a l'inrevés a la gorra del personatge, sí, però això no es va reflectir en el nom.
Tirem una mica enrere, perquè cal explicar l'origen de tot això. I és ben senzill: en japonès "warui" és "dolent", i el que es va fer amb en Wario va ser agafar "Mario" i barrejar-ho amb "warui", de manera que va quedar "Wario", una mica agafat pels pèls. En el cas del personatge que avui ens ocupa funciona pitjor des del punt de vista occidental, però en japonès, tot i que una ela a l'inrevés no sembla una ve doble, el nom funciona millor que en el cas d'en Mario, i és que "warui" més "Luigi" connecta més bé i queda "Waluigi", atès que en japonès no es fa distinció entre les nostres erra i ela a l'hora de pronunciar-les, i queda una mena d'erra suau -i no l'odiosament tòpica ela atribuïda als asiàtics en general-. Per cert, canviant l'ordre de les síl·labes surt "ijiwaru", que significa "cruel".
En Waluigi no té una història tan llarga com altres personatges de l'univers Mario, però els seus orígens es remunten unes quantes consoles de Nintendo enrere: va debutar al Mario Tennis, de 2000 i per a la Nintendo 64.
Durant el desenvolupament d'aquell joc es van trobar amb la necessitat de trobar una parella de dobles per al veterà Wario, i se'ls va acudir que podia ser el rival d'en Luigi, tal com en Wario ho era d'en Mario. I, de la mateixa manera que en Wario exagerava la qualitat de rodanxó d'en Mario, en Waluigi tenia una constitució més alta i prima que la d'en Luigi, i força angulosa.
Com a curiositat, ens explica la Super Mario Wiki que es van plantejar fer una rival per a la Peach amb el mateix estil, però el mateix Shigeru Miyamoto, el pare d'en Mario, la va desaprovar.
El rival d'en Luigi continuaria sortint a la saga Mario Tennis, on va debutar, i el mateix 2000 en què el vam poder veure per primera vegada es va afegir a la plantilla del Mario Party 3, una altra saga on es va quedar i ha sortit sempre des de llavors, excepte en el Mario Party Advance.
A la Game Boy Advance també se'l va poder veure als jocs Boxing i Rain Shower del Game & Watch Gallery 4 (2002), i va començar a jugar a golf al Mario Golf: Toadstool Tour, de la Gamecube (2003), i va repetir al Mario Golf: Advance Tour (Game Boy Advance, 2004) i al Mario Golf: World Tour (Nintendo 3DS, 2014).
No podia faltar a la saga Mario Kart, on es va estrenar amb el Mario Kart: Double Dash!! (Gamecube, 2003), i l'hem pogut veure en totes les entregues posteriors de la franquícia, excepte el Mario Kart 7 i el Mario Kart Arcade GP.
A la saga on sí que surt en totes les entregues, tot i que era fàcil havent-n'hi només dues, és a la dels jocs de beisbol d'en Mario, que són el Mario Superstar Baseball (Gamecube, 2005) i el Mario Super Sluggers (Wii, 2008, inèdit a Europa).
Té més mèrit, potser, que hagi sortit a tota la saga dels Jocs Olímpics d'en Mario i en Sonic, formada per 5 jocs que han passat, segons l'entrega, per la Wii, la Nintendo DS, la Nintendo 3DS i la Wii U. Al vídeo, imatges de la prova de ping-pong del primer, Mario & Sonic at the Olympic Games (Wii, 2009).
Se l'ha vist també jugar a futbol al Super Mario Strikers (Gamecube, 2005) i el Mario Strikers Charged Football (Wii, 2007), a bàsquet al Mario Slam Basketball (Nintendo DS, 2006) i a diversos esports al Mario Sports Mix (Wii, 2010) i al Mario Sports Superstars (Nintendo 3DS, 2017).
La Super Mario Wiki, d'acord amb diverses fonts com ara les explicacions donades en alguns videojocs, ens el descriu com un paio amargat, mal perdedor -i sortint en tants títols de caràcter competitiu és quelcom que es nota molt-, envejós, autocompassiu i amb una baixíssima autoestima, i el que més desitja és destacar, ser popular i tenir el seu moment de glòria, encara que sigui perquè són els altres els que fallen.
De tota manera és evident que no és un inútil, perquè si no no tindria sentit controlar-lo en aquesta mena de jocs. Salta, colpeja amb punys i peus i té característiques pròpies en sagues com Mario Kart o Mario Tennis, com les tenen també els altres personatges, que el fan més fort en alguns punts i més feble en d'altres. En general, la llargada de les seves cames fa que en alguns videojocs sigui un bon saltador, i també hi té força a l'hora de clavar cops de peu.
Pel que fa a la relació amb els altres personatges, sens dubte marcada per la seva personalitat, resulta que no té amics, llevat d'en Wario, amb qui en realitat el que té és una aliança, amb els seus estires i arronses, perquè no és que el rival d'en Mario el tracti gaire bé, de vegades.
Amb en Luigi, repetint l'esquema d'en Wario amb en Mario, hi té una gran rivalitat, desfogada -o no, segons els resultats- en tots aquests títols competitius, però té la batalla perduda pel que fa a l'àmbit sentimental: sembla que també està enamorat de la Daisy, però aquesta no li fa gens de cas i, de fet, el menysprea. Ja se sap que en Luigi i la Daisy són parella, o si més no tot hi apunta.
L'aparició d'en Waluigi als videojocs, malauradament, es limita a les sagues esmentades, perquè a diferència d'en Wario no té cap títol de plataformes on el puguem controlar, ni ha estat mai protagonista.
Tanmateix, tampoc no es pot dir que sigui un personatge amb poques presències, i se l'ha homenatjat a bastament en diversos títols on no surt com a tal. Per exemple, al Super Mario Odyssey (Switch, 2017) en forma de roba que pot dur en Mario, també amb la roba en un pack del Minecraft de la Wii U i la Switch o en un dels conills del Mario + Rabbids Kingdom Battle (Switch, 2017).
Personalment, repassant-ne la història, m'ha fet una mica de llàstima, i em proposo controlar-lo la propera vegada que jugui a un joc on se'l pot seleccionar. El vull reivindicar.
El rival d'en Luigi continuaria sortint a la saga Mario Tennis, on va debutar, i el mateix 2000 en què el vam poder veure per primera vegada es va afegir a la plantilla del Mario Party 3, una altra saga on es va quedar i ha sortit sempre des de llavors, excepte en el Mario Party Advance.
A la Game Boy Advance també se'l va poder veure als jocs Boxing i Rain Shower del Game & Watch Gallery 4 (2002), i va començar a jugar a golf al Mario Golf: Toadstool Tour, de la Gamecube (2003), i va repetir al Mario Golf: Advance Tour (Game Boy Advance, 2004) i al Mario Golf: World Tour (Nintendo 3DS, 2014).
No podia faltar a la saga Mario Kart, on es va estrenar amb el Mario Kart: Double Dash!! (Gamecube, 2003), i l'hem pogut veure en totes les entregues posteriors de la franquícia, excepte el Mario Kart 7 i el Mario Kart Arcade GP.
A la saga on sí que surt en totes les entregues, tot i que era fàcil havent-n'hi només dues, és a la dels jocs de beisbol d'en Mario, que són el Mario Superstar Baseball (Gamecube, 2005) i el Mario Super Sluggers (Wii, 2008, inèdit a Europa).
Té més mèrit, potser, que hagi sortit a tota la saga dels Jocs Olímpics d'en Mario i en Sonic, formada per 5 jocs que han passat, segons l'entrega, per la Wii, la Nintendo DS, la Nintendo 3DS i la Wii U. Al vídeo, imatges de la prova de ping-pong del primer, Mario & Sonic at the Olympic Games (Wii, 2009).
Se l'ha vist també jugar a futbol al Super Mario Strikers (Gamecube, 2005) i el Mario Strikers Charged Football (Wii, 2007), a bàsquet al Mario Slam Basketball (Nintendo DS, 2006) i a diversos esports al Mario Sports Mix (Wii, 2010) i al Mario Sports Superstars (Nintendo 3DS, 2017).
La Super Mario Wiki, d'acord amb diverses fonts com ara les explicacions donades en alguns videojocs, ens el descriu com un paio amargat, mal perdedor -i sortint en tants títols de caràcter competitiu és quelcom que es nota molt-, envejós, autocompassiu i amb una baixíssima autoestima, i el que més desitja és destacar, ser popular i tenir el seu moment de glòria, encara que sigui perquè són els altres els que fallen.
De tota manera és evident que no és un inútil, perquè si no no tindria sentit controlar-lo en aquesta mena de jocs. Salta, colpeja amb punys i peus i té característiques pròpies en sagues com Mario Kart o Mario Tennis, com les tenen també els altres personatges, que el fan més fort en alguns punts i més feble en d'altres. En general, la llargada de les seves cames fa que en alguns videojocs sigui un bon saltador, i també hi té força a l'hora de clavar cops de peu.
Pel que fa a la relació amb els altres personatges, sens dubte marcada per la seva personalitat, resulta que no té amics, llevat d'en Wario, amb qui en realitat el que té és una aliança, amb els seus estires i arronses, perquè no és que el rival d'en Mario el tracti gaire bé, de vegades.
Amb en Luigi, repetint l'esquema d'en Wario amb en Mario, hi té una gran rivalitat, desfogada -o no, segons els resultats- en tots aquests títols competitius, però té la batalla perduda pel que fa a l'àmbit sentimental: sembla que també està enamorat de la Daisy, però aquesta no li fa gens de cas i, de fet, el menysprea. Ja se sap que en Luigi i la Daisy són parella, o si més no tot hi apunta.
L'aparició d'en Waluigi als videojocs, malauradament, es limita a les sagues esmentades, perquè a diferència d'en Wario no té cap títol de plataformes on el puguem controlar, ni ha estat mai protagonista.
Tanmateix, tampoc no es pot dir que sigui un personatge amb poques presències, i se l'ha homenatjat a bastament en diversos títols on no surt com a tal. Per exemple, al Super Mario Odyssey (Switch, 2017) en forma de roba que pot dur en Mario, també amb la roba en un pack del Minecraft de la Wii U i la Switch o en un dels conills del Mario + Rabbids Kingdom Battle (Switch, 2017).
Personalment, repassant-ne la història, m'ha fet una mica de llàstima, i em proposo controlar-lo la propera vegada que jugui a un joc on se'l pot seleccionar. El vull reivindicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada