Aquesta secció va néixer el mateix any que el blog, té per tant molts anys, però repassant la llista d'entrades m'adono que l'he tocat massa poques vegades. Algun any fins i tot només un cop, i en general la recupero dos cops cada any.
Doncs bé, espero que aquest 2017 siguin almenys 3 vegades, i la primera la dedico a un personatge no tan conegut pel gran públic com els de les entrades anteriors, però sens dubte sí pels jugadors més veterans.
Per edat jo hauria de pertànyer a aquest grup, però no tinc tanta experiència com els companys d'aquest petit gran món i reconec que ha estat ara que he descobert fins on arribava la importància (sense exagerar, però) del protagonista d'avui, i tot i que coneixia l'existència d'alguns dels seus jocs no ha estat fins ara que gràcies al recopilatori Rare Replay de la Xbox One l'he pogut controlar en diversos títols.
Per edat jo hauria de pertànyer a aquest grup, però no tinc tanta experiència com els companys d'aquest petit gran món i reconec que ha estat ara que he descobert fins on arribava la importància (sense exagerar, però) del protagonista d'avui, i tot i que coneixia l'existència d'alguns dels seus jocs no ha estat fins ara que gràcies al recopilatori Rare Replay de la Xbox One l'he pogut controlar en diversos títols.
Es tracta d'en Sabreman, un explorador d'edat avançada o simplement de canes prematures que, amb el seu casc colonial i el seu frondós mostatxo (que originalment no se li veia perquè el disseny gràfic dels videojocs no permetia tantes filigranes), protagonitza quelcom inusual als anys 80: una saga de videojocs, i en aquest cas, a sobre, prevista des del principi.
El primer seria el Sabre Wulf, que va sortir per al ZX Spectrum el 1984 signat per la britànica Ultimate Play the Game, antic nom de l'actual Rare i fundada pels germans Tim i Chris Stamper. Ens proposa controlar l'explorador, armat amb un sabre, per una jungla laberíntica en què hem de trobar 4 objectes i buscar la sortida tot esquivant enemics i altres perills, entre els quals algunes orquídees que entorpeixen en comptes d'ajudar-nos.
El joc és molt curt -si ho fem tot perfecte i sabem per on hem d'anar-, però difícil, i va ser molt ben rebut en el seu moment. És un clàssic no només de l'Spectrum, sinó de l'època. Va ser convertit també a BBC Micro, Commodore 64 i Amstrad CPC. Ara bé, tenia una sèrie de seqüeles que ja estaven creades quan es va llançar el Sabre Wulf, però que es van llançar després per tal de construir la saga, i és que en acabar el joc ens deien que l'aventura continuava al següent títol:
A l'Underwurlde en Sabreman torna, i aquest cop també ha de buscar una sortida, però no d'una jungla, sinó d'un castell i unes cavernes en què la perspectiva passa a ser totalment lateral i el gènere és el de les plataformes, amb salts inclosos, que recorden, per cert, el Booga-boo.
Aquesta segona part tenia més pantalles per explorar i era encara més difícil. A més, es podien fer servir diferents armes (de fet, els enemics especials ho requereixen), però són llancívoles.
Comencem amb una pistola de bombolles amb què matem els enemics, que per altra banda no ens poden fer mal, però sí que dificulten els nostres salts, i segons on cometem errors saltant ens fotem una patacada que sí que ens treu vides. Igual que passava amb el Sabre Wulf, en acabar l'Underwurlde ens deien on continuaria la història de l'explorador, però en aquesta ocasió se'ns presentaven tres títols.
El mític Knight Lore, que va marcar una època, era un d'ells, i de fet és el que va sortir primer, aquell mateix 1984. La perspectiva isomètrica que presentava no era nova (sí recent), però la va popularitzar amb el seu motor gràfic Filmation, i com que el joc va tenir tant d'èxit el disseny de les pantalles va ser directament clonat durant els anys següents per diversos videojocs, els més coneguts dels quals el Batman (1986) i el Head over Heels (1987).
En fi, aquest cop en Sabreman, que representa que a l'Underwurlde va rebre la maledicció del licàntrop o home llop, en busca la cura dins un castell. La particularitat del joc és que veiem a la part inferior de la pantalla els canvis de cicle de sol i lluna, i durant la nit el protagonista es transforma, cosa que li permet fer salts més grans.
Això no treu que el control d'aquest joc sigui imprecís (la perspectiva i la lentitud en els salts no hi ajuden) i pugui arribar a ser frustrant, passa també amb l'esmentat Batman, però tot i així es considera un clàssic revolucionari i a les anàlisis de l'època en lloaven precisament aquest control que a mi no em convencia de petit ni em convenç ara.
La quarta part de la saga, el Pentagram, va sortir el 1986 i per desgràcia no es va incloure al Rare Replay de la Xbox One, per tant no hi he jugat. En aquesta ocasió en Sabreman s'ha convertit en mag i ha de trobar el pentagrama màgic, però el joc és més complex que els anteriors tot i que repeteix el motor gràfic Filmation del Knight Lore.
En el seu moment la fórmula començava a cansar i potser és per això que la cinquena part de la saga, anunciada al final d'aquesta quarta amb el nom de Mire Mare, no va arribar a veure la llum. Però això no vol dir que el 1986 fos l'última vegada que vèiem en Sabreman.
Trigaríem, però: l'any 2000 (2001 a Europa) sortia per a la Nintendo 64 el Banjo-Tooie, seqüela del Banjo-Kazooie, i en una de les missions cal rescatar un home que s'ha quedat congelat i que és ni més ni menys que en Sabreman, per fi amb la imatge "oficial" dins el joc, amb els bigotis i tot.
Tornaria a ser protagonista, però, al Sabre Wulf de la Game Boy Advance (2004), una nova aventura del vell explorador que va més enllà del remake i que presenta, per cert, moltes referències a jocs de la història de Rare (o d'Ultimate Play the Game).
Curiosament llavors ja feia dos anys que Rare havia estat comprada per Microsoft i havia deixat de ser una second party de Nintendo després de dècades de col·laboracions (cosa que va desembocar, per exemple, en què hi hagi personatges i remasteritzacions de títols clàssics que hagin aparegut en consoles de la família Xbox des de llavors, excepte els de la saga Donkey Kong), però com que la companyia de Redmond no tenia (ni té encara) consoles portàtils va permetre que Rare fes alguns jocs per a la portàtil de Nintendo, com el Banjo-Pilot o aquesta nova versió del Sabre Wulf.
Fa poc parlava del cancel·lat Banjo-Karting, on un dels personatges que hauríem pogut triar era precisament en Sabreman, però no va ser l'únic projecte cancel·lat i relacionat amb l'entranyable aventurer, i és que també s'estava desenvolupant el Sabreman Stampede, amb un camí tortuós que es va traduir en la desaparició de la història.
I tot ve del mateix: el 2002 Rare va ser adquirida per Microsoft i ja no podia llançar el seu Donkey Kong Racing, que havia de ser una seqüela del Diddy Kong Racing, de manera que aquell projecte va evolucionar. Primer es va transformar en un títol de curses amb altres personatges, i després va passar a ser d'aventures i apuntava a la Xbox, però el van canviar a la Xbox 360. A Unseen64 ens expliquen que tot i així es va acabar abandonant perquè l'equip que se n'estava encarregant va haver d'ajudar a crear el Kameo.
Acabo amb una curiositat. El 1994 Rare estrenava la saga de lluita Killer Instinct, encara vigent tot i que entre l'entrega per a la Nintendo 64, Killer Instinct Gold (1996), i el reboot per a la Xbox One, de 2013, van passar 17 anys.
Doncs bé, un dels personatges originals és en Sabrewulf, un licàntrop que oficialment no té res a veure des del punt de vista històric amb el que sortia al Sabre Wulf ni amb la transformació d'en Sabreman al Knight Lore, però sens dubte s'hi va inspirar. Massa coincidències, oi?
El primer seria el Sabre Wulf, que va sortir per al ZX Spectrum el 1984 signat per la britànica Ultimate Play the Game, antic nom de l'actual Rare i fundada pels germans Tim i Chris Stamper. Ens proposa controlar l'explorador, armat amb un sabre, per una jungla laberíntica en què hem de trobar 4 objectes i buscar la sortida tot esquivant enemics i altres perills, entre els quals algunes orquídees que entorpeixen en comptes d'ajudar-nos.
El joc és molt curt -si ho fem tot perfecte i sabem per on hem d'anar-, però difícil, i va ser molt ben rebut en el seu moment. És un clàssic no només de l'Spectrum, sinó de l'època. Va ser convertit també a BBC Micro, Commodore 64 i Amstrad CPC. Ara bé, tenia una sèrie de seqüeles que ja estaven creades quan es va llançar el Sabre Wulf, però que es van llançar després per tal de construir la saga, i és que en acabar el joc ens deien que l'aventura continuava al següent títol:
A l'Underwurlde en Sabreman torna, i aquest cop també ha de buscar una sortida, però no d'una jungla, sinó d'un castell i unes cavernes en què la perspectiva passa a ser totalment lateral i el gènere és el de les plataformes, amb salts inclosos, que recorden, per cert, el Booga-boo.
Aquesta segona part tenia més pantalles per explorar i era encara més difícil. A més, es podien fer servir diferents armes (de fet, els enemics especials ho requereixen), però són llancívoles.
Comencem amb una pistola de bombolles amb què matem els enemics, que per altra banda no ens poden fer mal, però sí que dificulten els nostres salts, i segons on cometem errors saltant ens fotem una patacada que sí que ens treu vides. Igual que passava amb el Sabre Wulf, en acabar l'Underwurlde ens deien on continuaria la història de l'explorador, però en aquesta ocasió se'ns presentaven tres títols.
El mític Knight Lore, que va marcar una època, era un d'ells, i de fet és el que va sortir primer, aquell mateix 1984. La perspectiva isomètrica que presentava no era nova (sí recent), però la va popularitzar amb el seu motor gràfic Filmation, i com que el joc va tenir tant d'èxit el disseny de les pantalles va ser directament clonat durant els anys següents per diversos videojocs, els més coneguts dels quals el Batman (1986) i el Head over Heels (1987).
En fi, aquest cop en Sabreman, que representa que a l'Underwurlde va rebre la maledicció del licàntrop o home llop, en busca la cura dins un castell. La particularitat del joc és que veiem a la part inferior de la pantalla els canvis de cicle de sol i lluna, i durant la nit el protagonista es transforma, cosa que li permet fer salts més grans.
Això no treu que el control d'aquest joc sigui imprecís (la perspectiva i la lentitud en els salts no hi ajuden) i pugui arribar a ser frustrant, passa també amb l'esmentat Batman, però tot i així es considera un clàssic revolucionari i a les anàlisis de l'època en lloaven precisament aquest control que a mi no em convencia de petit ni em convenç ara.
La quarta part de la saga, el Pentagram, va sortir el 1986 i per desgràcia no es va incloure al Rare Replay de la Xbox One, per tant no hi he jugat. En aquesta ocasió en Sabreman s'ha convertit en mag i ha de trobar el pentagrama màgic, però el joc és més complex que els anteriors tot i que repeteix el motor gràfic Filmation del Knight Lore.
En el seu moment la fórmula començava a cansar i potser és per això que la cinquena part de la saga, anunciada al final d'aquesta quarta amb el nom de Mire Mare, no va arribar a veure la llum. Però això no vol dir que el 1986 fos l'última vegada que vèiem en Sabreman.
Trigaríem, però: l'any 2000 (2001 a Europa) sortia per a la Nintendo 64 el Banjo-Tooie, seqüela del Banjo-Kazooie, i en una de les missions cal rescatar un home que s'ha quedat congelat i que és ni més ni menys que en Sabreman, per fi amb la imatge "oficial" dins el joc, amb els bigotis i tot.
Tornaria a ser protagonista, però, al Sabre Wulf de la Game Boy Advance (2004), una nova aventura del vell explorador que va més enllà del remake i que presenta, per cert, moltes referències a jocs de la història de Rare (o d'Ultimate Play the Game).
Curiosament llavors ja feia dos anys que Rare havia estat comprada per Microsoft i havia deixat de ser una second party de Nintendo després de dècades de col·laboracions (cosa que va desembocar, per exemple, en què hi hagi personatges i remasteritzacions de títols clàssics que hagin aparegut en consoles de la família Xbox des de llavors, excepte els de la saga Donkey Kong), però com que la companyia de Redmond no tenia (ni té encara) consoles portàtils va permetre que Rare fes alguns jocs per a la portàtil de Nintendo, com el Banjo-Pilot o aquesta nova versió del Sabre Wulf.
Fa poc parlava del cancel·lat Banjo-Karting, on un dels personatges que hauríem pogut triar era precisament en Sabreman, però no va ser l'únic projecte cancel·lat i relacionat amb l'entranyable aventurer, i és que també s'estava desenvolupant el Sabreman Stampede, amb un camí tortuós que es va traduir en la desaparició de la història.
I tot ve del mateix: el 2002 Rare va ser adquirida per Microsoft i ja no podia llançar el seu Donkey Kong Racing, que havia de ser una seqüela del Diddy Kong Racing, de manera que aquell projecte va evolucionar. Primer es va transformar en un títol de curses amb altres personatges, i després va passar a ser d'aventures i apuntava a la Xbox, però el van canviar a la Xbox 360. A Unseen64 ens expliquen que tot i així es va acabar abandonant perquè l'equip que se n'estava encarregant va haver d'ajudar a crear el Kameo.
Acabo amb una curiositat. El 1994 Rare estrenava la saga de lluita Killer Instinct, encara vigent tot i que entre l'entrega per a la Nintendo 64, Killer Instinct Gold (1996), i el reboot per a la Xbox One, de 2013, van passar 17 anys.
Doncs bé, un dels personatges originals és en Sabrewulf, un licàntrop que oficialment no té res a veure des del punt de vista històric amb el que sortia al Sabre Wulf ni amb la transformació d'en Sabreman al Knight Lore, però sens dubte s'hi va inspirar. Massa coincidències, oi?
los machaque hasta la saciedad. Underwurlde brutal.
ResponEliminaMicros forever! xD