Fa molt poc vaig publicar una entrada en què repassava l'any 2017 pel que fa a videojocs, i també deia que em proposava, per al 2018, comprar molt menys i jugar més retro.
Després se'm va acudir que també podia proposar-me reptes concrets com a jugador, coses que tinc pendents de fer, espines clavades, o que vull fer sense més ni més. Aquesta és una entrada, doncs, de caràcter similar a l'altra, però l'he de fer ja perquè encara és gener.
El primer repte, que no serà necessàriament el primer que assoleixi, que tenia clar era el d'acabar el Super Mario Bros., un clàssic entre clàssics de la història dels videojocs al que no he jugat prou, però que sens dubte no he acabat, i vull que això canviï. No és l'únic joc del lampista italoamericà que tinc per acabar, però es mereix ser el proper que completi.
No he decidit, però, si serà a la versió de la NES o a la de recreativa, diferent i més difícil i anomenada Vs. Super Mario Bros., ara que la tinc a la Switch.
Hi ha jocs que m'agraden molt, però en els quals no soc gaire bo. De fet, això de no ser gaire bo em passa amb moltíssims jocs. Però alguns dels que se'm resisteixen continuen agradant-me molt, i un d'ells és l'Out Run, que tinc en diverses versions però en el qual mai he aconseguit arribar a cap meta, a diferència de l'Out Run 2 i les seves petites variants, en què la jugabilitat canvia molt gràcies a la tècnica de la derrapada.
Per a aquest 2018 em proposo aconseguir-ho, sigui a la versió de la Nintendo 3DS -la que he tocat més-, la de la Saturn -la més propera a la recreativa original-, la de la Mega Drive o la de la Master System. I si aconsegueixo una meta potser m'animo a acabar també les altres, però no prometo res.
Això dels videojocs que m'agraden molt però en què no soc bo es pot aplicar al gènere dels shoot'em up o shmup sencer, però aquest any em proposo acabar-ne algun. Trobo que aquest repte serà més difícil que el de l'Out Run, però ho intentaré igualment.
Segurament serà l'R-Type, títol que em cridava l'atenció des que fa uns 25 anys el vaig provar una tarda a casa d'un amic que tenia la Super Nintendo i el va llogar. Ara jo el tinc en Game Boy, Master System i Xbox 360, i segurament serà aquesta versió la que formarà part del repte, ja que conté la primera entrega en versió recreativa.
Hi ha reptes que tenen a veure amb la necessitat d'endinsar-me en sagues mítiques. Jocs que em vull passar per poder continuar gaudint d'aquestes franquícies.
És el cas del Metroid, de la NES, que vaig començar l'any passat, però que encara he d'acabar, i la feina que em queda. Després tinc ganes de jugar al II de la Game Boy, al remake d'aquest per a la Nintendo 3DS i al Super Metroid de la SNES. Ja veurem fins on aconsegueixo arribar. Potser no m'acabo ni el primer, encara.
Una altra saga que tinc moltes ganes de conèixer bé és la que s'iniciava amb el Castlevania, joc de la NES que també vaig provar en tenir la NES Mini, però al principi, i després no el vaig tornar a posar.
Tinc ganes de fer-ho i anar jugant a més entregues, concretament les parts 2 i 3, la de la Super Nintendo i el Castlevania: Symphony of the Night que tinc a la Xbox 360.
Conec una mica més la saga The Legend of Zelda, l'any passat em vaig acabar el primer joc a la NES Mini, i ara vull continuar amb el Zelda II: The Adventure of Link, un títol molt diferent del primer, només cal veure'n la imatge, però que vull jugar i acabar abans de ficar-me amb el The Legend of Zelda: A Link to the Past de la Super Nintendo.
Tot plegat mentre tiro endavant el Breath of the Wild de la Switch, que no considero repte perquè no m'he ni de plantejar que l'acabaré aquest 2018.
Veurem a quants d'aquests videojocs puc acabar jugant al final, però un altre dels reptes que tinc és el d'acabar 5 títols retro/clàssics/antics, i aquests poden incloure els que ja he esmentat o no, ja ho veurem.
L'any passat vaig acabar el Dragon Quest VII en versió Nintendo 3DS, i vaig decidir deixar reposar aquell joc i les sensacions que m'havia provocat, en comptes de passar al següent títol de la saga com havia estat fent fins llavors, que els encadenava.
Ara toca jugar, per fi, al Dragon Quest VIII, també en remake per a la Nintendo 3DS, ara que fa un any que el tinc. Això té a veure, també, amb el repte, o més aviat propòsit, de tornar a jugar a la Nintendo 3DS, la Nintendo DS i la Game Boy, directament afectades en la seva categoria de portàtils per l'arribada de la Switch a la meva col·lecció, malgrat que hi tinc molts jocs començats i per començar. Tocarà deixar la Switch a casa unes quantes vegades i recuperar aquestes tres magnífiques portàtils pures.
Una altra consola afectada per l'arribada tant de la Switch com, en aquest cas, la Xbox One ha estat la Wii U. I em sap greu, perquè ja ha tingut prou mala sort comercialment, i jo en soc defensor i m'agrada molt, però no puc estar per tot.
Em proposo, per a aquest any, jugar a 3 dels seus jocs, encara que no els acabi tots (però si puc, sí). El Super Mario 3D World sí que el vull acabar tant sí com no, però en general el que vull és dedicar força temps a almenys 3 dels seus jocs i consideraré el repte aconseguit.
Sense posar números, també em proposo jugar a l'MSX fora de les Reunions d'Usuaris. És el meu primer sistema de videojocs i vull tornar a jugar, ara més seriosament, als títols que m'encantaven de petit, però també jugar als que no tocava gaire, i continuar gravant jocs desconeguts per a mi en disquet, projecte que tinc abandonat per pura deixadesa.
Finalment, una altra cosa que he anat deixant, i que fa que després d'un any i mig no hagi pogut jugar als jocs japonesos que em vaig comprar al país del Sol Naixent l'estiu de 2016, és la modificació de la Super Nintendo per tal que se li pugui canviar la freqüència de refresc de la imatge dels 50 hertzs de la regió PAL als 60 de la japonesa i la nord-americana.
Són uns quants reptes, no tots sobre videojocs concrets, i crec que són assumibles, tot i que no m'estranyarà gens que algun o alguns no es facin realitat -hauré d'establir prioritats-, com tampoc passarà res si els supero més enllà del que m'he proposat aquí -per exemple, acabant 10 títols retro- o sobre la marxa se me n'acudeixen més. Quan acabi l'any veurem com ha quedat tot plegat.
El primer repte, que no serà necessàriament el primer que assoleixi, que tenia clar era el d'acabar el Super Mario Bros., un clàssic entre clàssics de la història dels videojocs al que no he jugat prou, però que sens dubte no he acabat, i vull que això canviï. No és l'únic joc del lampista italoamericà que tinc per acabar, però es mereix ser el proper que completi.
No he decidit, però, si serà a la versió de la NES o a la de recreativa, diferent i més difícil i anomenada Vs. Super Mario Bros., ara que la tinc a la Switch.
Hi ha jocs que m'agraden molt, però en els quals no soc gaire bo. De fet, això de no ser gaire bo em passa amb moltíssims jocs. Però alguns dels que se'm resisteixen continuen agradant-me molt, i un d'ells és l'Out Run, que tinc en diverses versions però en el qual mai he aconseguit arribar a cap meta, a diferència de l'Out Run 2 i les seves petites variants, en què la jugabilitat canvia molt gràcies a la tècnica de la derrapada.
Per a aquest 2018 em proposo aconseguir-ho, sigui a la versió de la Nintendo 3DS -la que he tocat més-, la de la Saturn -la més propera a la recreativa original-, la de la Mega Drive o la de la Master System. I si aconsegueixo una meta potser m'animo a acabar també les altres, però no prometo res.
Això dels videojocs que m'agraden molt però en què no soc bo es pot aplicar al gènere dels shoot'em up o shmup sencer, però aquest any em proposo acabar-ne algun. Trobo que aquest repte serà més difícil que el de l'Out Run, però ho intentaré igualment.
Segurament serà l'R-Type, títol que em cridava l'atenció des que fa uns 25 anys el vaig provar una tarda a casa d'un amic que tenia la Super Nintendo i el va llogar. Ara jo el tinc en Game Boy, Master System i Xbox 360, i segurament serà aquesta versió la que formarà part del repte, ja que conté la primera entrega en versió recreativa.
Hi ha reptes que tenen a veure amb la necessitat d'endinsar-me en sagues mítiques. Jocs que em vull passar per poder continuar gaudint d'aquestes franquícies.
És el cas del Metroid, de la NES, que vaig començar l'any passat, però que encara he d'acabar, i la feina que em queda. Després tinc ganes de jugar al II de la Game Boy, al remake d'aquest per a la Nintendo 3DS i al Super Metroid de la SNES. Ja veurem fins on aconsegueixo arribar. Potser no m'acabo ni el primer, encara.
Una altra saga que tinc moltes ganes de conèixer bé és la que s'iniciava amb el Castlevania, joc de la NES que també vaig provar en tenir la NES Mini, però al principi, i després no el vaig tornar a posar.
Tinc ganes de fer-ho i anar jugant a més entregues, concretament les parts 2 i 3, la de la Super Nintendo i el Castlevania: Symphony of the Night que tinc a la Xbox 360.
Conec una mica més la saga The Legend of Zelda, l'any passat em vaig acabar el primer joc a la NES Mini, i ara vull continuar amb el Zelda II: The Adventure of Link, un títol molt diferent del primer, només cal veure'n la imatge, però que vull jugar i acabar abans de ficar-me amb el The Legend of Zelda: A Link to the Past de la Super Nintendo.
Tot plegat mentre tiro endavant el Breath of the Wild de la Switch, que no considero repte perquè no m'he ni de plantejar que l'acabaré aquest 2018.
Veurem a quants d'aquests videojocs puc acabar jugant al final, però un altre dels reptes que tinc és el d'acabar 5 títols retro/clàssics/antics, i aquests poden incloure els que ja he esmentat o no, ja ho veurem.
L'any passat vaig acabar el Dragon Quest VII en versió Nintendo 3DS, i vaig decidir deixar reposar aquell joc i les sensacions que m'havia provocat, en comptes de passar al següent títol de la saga com havia estat fent fins llavors, que els encadenava.
Ara toca jugar, per fi, al Dragon Quest VIII, també en remake per a la Nintendo 3DS, ara que fa un any que el tinc. Això té a veure, també, amb el repte, o més aviat propòsit, de tornar a jugar a la Nintendo 3DS, la Nintendo DS i la Game Boy, directament afectades en la seva categoria de portàtils per l'arribada de la Switch a la meva col·lecció, malgrat que hi tinc molts jocs començats i per començar. Tocarà deixar la Switch a casa unes quantes vegades i recuperar aquestes tres magnífiques portàtils pures.
Una altra consola afectada per l'arribada tant de la Switch com, en aquest cas, la Xbox One ha estat la Wii U. I em sap greu, perquè ja ha tingut prou mala sort comercialment, i jo en soc defensor i m'agrada molt, però no puc estar per tot.
Em proposo, per a aquest any, jugar a 3 dels seus jocs, encara que no els acabi tots (però si puc, sí). El Super Mario 3D World sí que el vull acabar tant sí com no, però en general el que vull és dedicar força temps a almenys 3 dels seus jocs i consideraré el repte aconseguit.
Sense posar números, també em proposo jugar a l'MSX fora de les Reunions d'Usuaris. És el meu primer sistema de videojocs i vull tornar a jugar, ara més seriosament, als títols que m'encantaven de petit, però també jugar als que no tocava gaire, i continuar gravant jocs desconeguts per a mi en disquet, projecte que tinc abandonat per pura deixadesa.
Finalment, una altra cosa que he anat deixant, i que fa que després d'un any i mig no hagi pogut jugar als jocs japonesos que em vaig comprar al país del Sol Naixent l'estiu de 2016, és la modificació de la Super Nintendo per tal que se li pugui canviar la freqüència de refresc de la imatge dels 50 hertzs de la regió PAL als 60 de la japonesa i la nord-americana.
Són uns quants reptes, no tots sobre videojocs concrets, i crec que són assumibles, tot i que no m'estranyarà gens que algun o alguns no es facin realitat -hauré d'establir prioritats-, com tampoc passarà res si els supero més enllà del que m'he proposat aquí -per exemple, acabant 10 títols retro- o sobre la marxa se me n'acudeixen més. Quan acabi l'any veurem com ha quedat tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada