Grans sagues de la història dels videojocs: Out Run

En aquesta segona entrega de la secció inaugurada amb Dragon Quest faré el repàs d'una saga que no és tan nombrosa en títols ni influent al món dels videojocs, però que és un símbol de Sega, de les màquines recreatives i la pionera en la conducció arcade. Es tracta d'Out Run (també escrit Outrun o OutRun, segons com).

Aquesta fotografia és en sí mateixa història dels videojocs, qui més qui menys l'ha d'haver vist alguna vegada, encara que sigui de reüll. És l'inici d'un títol de conducció arcade (que no vol dir fàcil) súmmament addictiu i amb una banda sonora inoblidable, d'aquelles que s'enganxen i costen de deixar de taral·lejar o xiular, com ja vaig explicar en una entrada recent sobre les melodies mítiques dels videojocs.

Però d'on surt Out Run? Doncs de la ment de Yu Suzuki, líder del grup de programació AM2 de Sega, responsables també de llegendes com After Burner II, Space Harrier, els Virtua Fighter, els Daytona USA o els Shenmue, a més d'una saga de la qual vaig parlar fa molt poc, Hang-On, entre molts altres títols.


Aquest senyor, nascut el 1958 i que sempre ha format part d'una manera o d'una altra de Sega, va regalar al món la saga que ens ocupa el 1986, mogut pel seu amor als Ferrari, cotxes que no van aparèixer, però, amb llicència oficial fins a l'Out Run 2. I ens la presentava amb aquest innovador moble als centres recreatius:


Era la primera vegada que es feia un joc de conducció amb aquest tipus de moble, aparell que si algun dia sóc ric formarà part de la meva col·lecció d'arcades en una de les moltes habitacions de la meva vil·la de fora de Barcelona.



Com ha de molar tenir això a casa... Continuem: a banda de la presentació, també innovava en la possibilitat de triar sempre la cançó que sentíem de fons, com també de tant en tant durant la cursa el camí que havíem de seguir, de manera que crea la possibilitat de tenir 5 finals diferents segons on anem a parar. Els gràfics, amb un scroll que simula bastant bé —per a l'època— les 3D, ja s'havien vist, però, al Hang-On, també de Sega i d'AM2, com hem dit. Però va, vegem-ne un vídeo sense el problema del so en directe:



Al vídeo, a banda del molest soroll del motor, hi sentim una de les cançons, Magical Sound Shower, que acompanyant les altres tres (Splash Wave, Passing Breeze i Last Wave) ha passat a formar part de l'inconscient col·lectiu dels fanàtics de Sega. Els ports per a consoles i les seqüeles no oficials tindrien alguna cançó extra, però aquestes són les originals. En Hiroshi Miyauchi era el responsable d'aquests temes que van tenir tant d'èxit que fins i tot a les versions del joc per a microordinadors, molt menys potents que les màquines arcade, venien acompanyades d'un cassette addicional amb la banda sonora per si es volia escoltar mentre es gaudia del títol.

Com deia, el joc òbviament va tenir versions per a diferents màquines. Són les següents, per ordre d'aparició:

-Commodore 64
-ZX Spectrum (portada també a l'MSX)
-Amstrad CPC
-Master System (una versió molt digna)
-Commodore Amiga
-MSX2 (el port que feia ús de la capacitat de l'MSX, no com el calcat de l'Spectrum)
-Atari ST
-PC
-PC Engine (Turbografx)
-Megadrive
-Game Gear
-Saturn (independentment al Japó i dins el Sega Ages vol. 1 fora de l'arxipèlag. És el més fidel a l'arcade)
-Dreamcast (dins el Shenmue II, com passava amb el Hang-On, i al títol Yu Suzuki Game Works vol. 1)
-Xbox (dins el Shenmue II i com a extra desbloquejable de l'Out Run 2 dos anys després)
-Gameboy Advance (dins el Sega Arcade Gallery)
-Telèfon mòbil
-Playstation 2 (dins el Sega Ages vol. 13)



La lamentable conversió per a l'Spectrum, i malauradament portada sense canvis a l'MSX.



La de l'MSX2, gràficament millor, però encara lluny de la recreativa.



La versió de la Megadrive, que s'acostava moltíssim a l'original, i afortunadament eliminava el soroll del motor del Ferrari.



I el remake, més que port, de la Playstation 2, que no va tenir una acollida gens bona.

Les referències al joc també han existit, des d'una campanya contra la conducció en estat d'embriaguesa als Estats Units fins a l'aparició de la màquina arcade a la versió del director de Donnie Darko, passant per una de les pistes de tennis del Sega Superstars Tennis.

Però la vida continua i van aparèixer seqüeles del joc no recolzades pel senyor Suzuki, amb més o menys qualitat:

-Turbo Out Run (arcade, els microordinadors esmentats i el PC, a més de la Megadrive, 1989): en aquesta entrega l'objectiu era córrer a través dels Estats Units, però aquest cop sense poder fer cap tria durant el camí. A més, també hi havia "poders especials" com ara els turbos. En general no va tenir gaire èxit, ja que no respectava gaire l'esperit de l'original, ni tan sols pel que fa a la música.



-Battle Out Run (Master System, 1989): per a la 8 bits de Sega directament, era un joc bastant diferent de l'original pel que fa a la seva concepció, en què s'havia de lluitar contra els rivals en comptes de guanyar-los netament, per tal de capturar-los com a criminals que eren.

-Out Run 3D (Master System, 1989): el mateix que amb el títol anterior, va ser llançat directament per a la Master System i venia amb unes ulleres 3D que al cap i a la fi tampoc no acabaven d'anar gaire bé, a més que el joc era dolent i les noves cançons fluixes. Un experiment realment fallit.

-Out Run Europa (Amiga, Amstrad CPC, Atari ST, Commodore 64, ZX Spectrum, Game Gear i Master System, 1991): directament per a màquines domèstiques, no va tenir gaire èxit. Corríem per carrers d'Europa fugint de la policia muntats en vehicles diferents (sacrilegi! Hi havia motos i esquís aquàtics!). Per oblidar, vaja.

-Outrunners (arcade i Megadrive, 1992): aquest títol recuperava la possibilitat de triar camins, les cançons (amb unes quantes de noves) i la jugabilitat del primer, amb paisatges de tot el món. Va tenir èxit a les recreatives, però la placa, la Sega System 32 Multi, era molt superior a la Megadrive i quan es va fer la conversió a consola va quedar força malament.



La versió original de les recreatives...



...I la de la Megadrive, que mostrava el rival a la pantalla de dalt. Si bé l'Out Run era gairebé calcat a la recreativa i en Megadrive era una versió més que digna, la diferència entre l'original de l'Outrunners i el port per a la 16 bits de Sega va fer quedar molt malament la consola.

-Out Run 2019 (Megadrive, 1993): directament per a la consola de Sega i ambientat en el futur que llavors semblava tan llunyà, però que és d'aquí a 10 anys, permet triar el camí però el vehicle que duem no és pas un Ferrari, sinó una mena de nau que arriba a velocitats increïbles. Sembla que inicialment es volia programar per al Mega-CD amb el nom de Cyber Road, però es van acabar decidint per la Megadrive. I certament el joc recorda les pantalles de conducció del Batman Returns del Mega-CD.



Sí que recorda una mica la saga, però és essencialment un reclam en forma de títol.

Finalment el 2003 arribaria la seqüela de veritat, l'oficial, recolzada pel mestre Suzuki: l'Out Run 2.



Al vídeo no es poden apreciar gaire bé els seus excel·lents gràfics, però el cas és que era el primer títol de la saga amb unes 3D autèntiques. Corria a la placa Chihiro de l'arcade i es va portar directament a la Xbox, que tenia pràcticament la mateixa potència i la mateixa arquitectura. La música, com es pot apreciar, està reinterpretada en clau més rockera. Una curiositat: a la versió de la Xbox hi ha circuits desbloquejables... del Daytona USA!



Com he dit abans, en aquest joc hi havia per primera vegada les llicències oficials de Ferrari, i per tant cotxes reals amb els seus noms de veritat, fent realitat el somni del creador de la franquícia.

El 2004 va sortir la versió actualitzada per a les recreatives, l'Out Run 2 SP, amb alguna cançó més, gràfics una mica millors i el circuit original. Aquesta versió no apareixeria a cap consola... fins a l'Out Run 2006 Coast 2 Coast, en què està inclòs l'SP.



La fins fa unes setmanes última entrega de la saga va sortir per a Playstation 2, PSP, PC i Xbox, essent la de la màquina de Microsoft la millor versió, per motius tècnics, fet que es demostra jugant al títol en una Xbox 360 connectada a un televisor LCD de 32 polzades amb el cable HDMI... sembla com si fos de la 360 i no de la primera! S'ha de dir, però, que al joc se li va criticar que aportés tan poques novetats respecte a l'Out Run 2, de manera que paradoxalment són les entregues tècnicament inferiors, les de les consoles de Sony, les que tenen més sentit, ja que el Coast 2 Coast era el primer títol de la sèrie que apareixia en un sistema de Sony des d'aquell remake del primer Out Run per a la Ps2.

I fa molt poquet va arribar l'última proposta de la franquícia, l'Out Run Online Arcade, per desgràcia per als col·leccionistes només disponible a través dels serveis de descàrrega de la Xbox 360 i la Playstation 3. El títol és interessant com a primera entrega per a les consoles de l'actual generació que és, en alta definició, amb joc en línia (més desenvolupat que el de les dues entregues anteriors) i els sempre suculents reptes que tenen totes dues consoles, però per altra banda no aporta novetats destacables, fins i tot es podria dir que no n'aporta cap, ja que no hi ha circuits, cotxes ni música nous.



Aquí podem veure un dels reptes aconseguits a la versió de la Xbox 360.

Sigui com sigui, Out Run és una saga que es caracteritza per oferir de tant en tant una nova entrega, prenent-se descansos més o menys llargs (17 anys entre la primera i la segona part, si no comptem les rareses no oficials), mantenint l'esperit de la sèrie i millorant lleugerament l'aspecte tècnic del joc, sense escarrassar-s'hi gaire, però. Sobretot en les dues entregues que hi ha hagut des de l'Out Run 2, pràcticament no hi ha diferències entre els títols, però Out Run és sinònim de Sega, doncs és un exemple perfecte de joc arcade, de jugar-hi una estona i intentar acabar un circuit en el temps que ens donen, 5 minuts aproximadament. És una saga inoblidable nascuda a les recreatives i perpetuada a les consoles domèstiques, i els seus fanàtics (entre els quals em començo a incloure) es compren totes les versions que poden dels jocs, fins i tot diverses del mateix títol per a diferents màquines.


Quin fan de l'Out Run no voldria tenir, a banda de la recreativa original, una rèplica en petit com aquesta?