Clons del Donkey Kong

El primer Donkey Kong, el joc que el 1981 va veure debutar el personatge del títol i també un tal Super Mario, que primer va passar per les recreatives i després per plataformes domèstiques no necessàriament de Nintendo, és un gran clàssic de la història dels videojocs.

Els més afortunats el van poder provar en el seu dia al moble dels salons recreatius, els més rics segurament tenen la màquina a la seva col·lecció particular, d'altres el van poder provar amb el cartutx de la NES, i la majoria l'hem tocat en emulador o en remake per a consoles més modernes. Però qui ha provat algun dels seus múltiples clons?

El Crazy Kong, segurament el més famós i important, va sortir el mateix any que el títol que clonava, el 1981, i el va dur a terme la companyia Falcon. Curiosament representa que tenia llicència oficial... fora del territori dels Estats Units. El cas és que aquest Crazy Kong tenia dues parts, Part I i Part II, que presentaven petites diferències entre si, igual que totes dues presentaven ben poques diferències respecte a l'original.

No hi ha cap dubte que és una còpia barata, suposo que a ningú li va passar pel cap intentar defensar cap altra cosa. A la Wikipedia hi ha una llista de diferències entre el Crazy Kong i el Donkey Kong, bàsicament colors, algun detall gràfic, una quantitat menor d'animacions (i per tant una animació més pobra, només cal veure que el gorila s'ajup per a agafar els barrils però no es mou per a llançar-los), i la detecció de col·lisions és pitjor i, per tant, el joc esdevé més difícil, entre altres coses.

Són detalls ínfims en què sempre surt perdent aquest Crazy Kong, per tant el que queda clar és que es tracta d'això, una còpia barata. Un altre fet destacat és que en termes sonors aquest títol copia directament, en molts casos, el Crazy Climber, un clàssic de què penso parlar en una propera ocasió. 

La broma no va ser cosa d'un dia, no. Aquest clon va sortit també per a alguns sistemes domèstics, com el Commodore 64 (al vídeo) o el ZX Spectrum. I tal com Nintendo va llançar la seqüela anomenada Donkey Kong Jr. el 1983, també Falcon va presentar el Crazy Kong Jr., amb dos pebrots. 

I el 2005 fins i tot se'n va fer un remake per a Android i ordinadors, ja no tan clavat al DK, amb el títol Jack's Crazy Cong. 

Ara bé, hem vist la còpia més descarada del Donkey Kong, però també hi va haver un munt de videojocs que en copiaven la mecànica fent-li un rentat de cara perquè no fos tan evident, i de vegades ni tan sols això. 

Tenim per exemple el Beauty and the Beast, per a Intellivision, de 1982, però també hi ha el Donkey King, més descarat, del mateix any i per als desconeguts TRS-80 Coco i Dragon 32/64, o aquest altre:

El Congo, de l'MSX, com que era de 1986, no hi sortia en Mario i l'enemic era un ós, ja no el podem considerar un clon del Donkey Kong, oi que no? (wink wink). 

El Champ Kong, per a MS-DOS i de 1996, era una còpia descarada i es permetia el luxe d'introduir el que suposo que considerava millores.

Posar tots els vídeos de totes les còpies que hi ha d'aquest gran clàssic seria massa i el navegador s'ofegaria, així que em limitaré a esmentar subterfugis com el Monkey Kong, el Killer Gorilla, el Kongo Kong, el Wrath of Kong, el Kong o el Monkey Bizness, tots ells de 1983.

Després hi havia títols, com aquest Platform Capers (1982) de l'Atari ST, que se n'allunyaven més, però que sens dubte bevien de molts dels elements d'aquell joc. Estem parlant d'aquest i també del Hard Hat Mack (1983), el Jumpman i el Jumpman Junior (1983) o el Jumpman Lives! (1991). 

Eren tots plegats clons o gairebé clons, poc innovadors, gens originals i, en el fons, homenatges i mostres de la immensa influència i la importància que va tenir aquell títol nascut mig per casualitat, com una alternativa després que Nintendo no aconseguís fàcilment la llicència per a fer un videojoc d'en Popeye. Qui els ho havia de dir, que no tindrien el pes que han tingut en els darrers més de 30 anys sense aquell plat de segona taula...

El personatge: Donkey Kong

Quan fa un parell de dies vaig fer l'entrada sobre els "dibuixos animats" de Donkey Kong Country va revifar en mi la flama d'una vella intenció, la de fer una entrada sobre el propi Donkey Kong, tal com n'he dedicat ja unes quantes a diversos personatges cabdals de la història dels videojocs, i és el que em disposo a fer ara.

Perquè tots el coneixem, en Donkey Kong, però potser hi ha algunes dades d'ell que no tothom coneix, ni jo mateix, i trobo interessant que això deixi de ser així. En primer lloc aquest que veiem aquí dalt, la imatge que tothom en té, no correspon al DK original. De fet, és el seu nét. 

La primera aparició i per tant el naixement del personatge es produïa el 1981 a Donkey Kong, un títol del llegendari Shigeru Miyamoto on feia de dolent que impedia que el nostre protagonista, en Jumpman (posteriorment rebatejat com a Mario), arribés a rescatar la Pauline.

Doncs bé, aquell joc de Nintendo per a les recreatives, que seria versionat per a diversos sistemes domèstics i que es quedaria a les consoles de la Gran N un cop en va començar a fabricar, tindria diverses seqüeles, la primera de les quals el Donkey Kong Jr. 

Va sortir a les recreatives el 1982, en la seva versió de maquineta LCD Game & Watch s'anomena Donkey Kong II i aquest cop ens convidava a controlar el fill d'en Donkey Kong, que donava el nom al títol, i rescatar el seu pare d'en Mario, que el tenia engabiat. Aquell mico petit era el pare del que durant la major part de la història del personatge (és a dir, des de 1994) s'ha considerat en Donkey Kong, cosa que de fet ens està dient que en Mario pràcticament no ha envellit, mentre que els micos sí.

I tornem a esmentar el 1994 perquè va ser l'any en què, per una banda, el joc original va rebre una magnífica nova versió per a la Gameboy, i per l'altra va debutar la saga Donkey Kong Country, una meravella amb gràfics pre-renderitzats i del gènere de les plataformes pures que va tenir tres entregues per a la Super Nintendo, amb un equivalent de tres parts per a la Gameboy anomenat Donkey Kong Land (a partir de 1995) i on, a banda de tot això, coneixíem diversos nous personatges com en Cranky Kong, que és el Donkey Kong original, i el nou Donkey Kong, el d'ara. 

El personatge que controlem en aquests jocs és, doncs, el nét de l'original, que al seu torn té un nebot, en Diddy Kong, i en definitiva el que des de llavors, en tots els jocs que no pertanyen a la línia Mario vs. Donkey Kong (situada temporalment a l'època en què en Cranky era en Donkey) duu aquest mític nom. 

Aquí veiem en Cranky al Donkey Kong 64 (Nintendo 64, 1999), que seria el salt a les 3D de la línia Donkey Kong Country, tot i que el 2010 la Wii rebria el celebrat Donkey Kong Country Returns, que recuperava el títol. 

A la Gamecube el simi gegant tindria jocs com aquest, el Donkey Kong Jungle Beat, original com ell sol perquè es controlava amb els bongos i amb alguna seqüela directa o espiritual, i cal destacar també el Donkey Kong Jungle Climber (Nintendo DS, 2007), que ens feia avançar a través de lianes i sense tocar el terra. 

Així, el personatge ha seguit des de mitjan anys 90 una evolució pròpia i de dolent del primer joc d'en Mario ha passat a ser una figura que no podem situar en cap dels dos bàndols, però que ja només coincideix amb el lampista italoamericà en jocs que els enfronten directament com l'esmentada sèrie Mario vs. Donkey Kong (on en DK és l'actual Cranky) o els de competicions "esportives" o de lluita, dels quals veurem tres exemples a continuació:

Aquest joc és naturalment el Super Mario Kart, de 1992, previ al "canvi generacional", i el Donkey Kong que hi corre és el Junior, però a partir de llavors totes les altres entregues de la saga l'han tingut d'adult com un dels membres grans i pesats de la plantilla. Al Mario Kart Double Dash!!, de la Gamecube, anava acompanyat d'en Diddy Kong, que tornaria només al Mario Kart Wii i que protagonitzaria el seu propi títol de velocitat, el Diddy Kong Racing (Nintendo 64, 1997). 

També el tenim a la saga Super Smash Bros. des de la seva primera entrega per a la Nintendo 64 el 1999, on sí que pot atacar físicament el seu antic enemic, que en tots els altres jocs tolera o, com a molt, intenta vèncer en competició. 

Finalment hi ha els jocs "esportius" (entre cometes perquè de realistes en tenen més aviat poc), entre els quals els de tennis, en què podem emparellar-lo amb el gran enemic d'en Mario, en Bowser, i enfrontar-nos-hi junts. 

Jocs de plataformes, de velocitat humorística, de lluita, de tennis, de futbol, de beisbol, de bàsquet, de Jocs Olímpics barrejats amb personatges de Sega... en Donkey Kong és des de fa molts anys un importantíssim personatge de Nintendo i de la història dels videojocs en general, però... d'on ve?

Aquest, ja n'havia parlat en fer una entrada dels videojocs d'en Popeye, és el Popeye, que Nintendo va llançar per a les recreatives el 1982. No es pot considerar un clon del primer Donkey Kong, però sí que hi veiem una certa semblança, en termes de jugabilitat i també en els personatges: un heroi, un enemic simiesc i una damisel·la en perill. També es va inspirar en King Kong, el mestre Miyamoto, i de fet Universal Studios va denunciar Nintendo, gens poderosa en aquell moment als Estats Units però igualment vencedora d'aquell judici.

Tornant al tema DK-Popeye he de dir que no és cap paranoia meva: el 1981 la companyia volia fer un joc d'aquesta franquícia, però no va aconseguir els permisos i va inventar nous personatges. Gràcies a allò va néixer el Donkey Kong, i el joc Popeye arribaria l'any següent amb les necessàries modificacions. 

Aquesta imatge publicitària d'un joc clònic i presumiblement il·legal ens serveix per tocar el darrer tema de l'entrada d'avui, que és el del nom del personatge. Se n'expliquen dues versions: la que personalment he llegit més vegades afirma que va ser un malentès telefònic en què el senyor Miyamoto va dir "monkey" i els nord-americans van entendre "donkey", però els va fer gràcia i així es va quedar.

L'altra versió és la que diu que els ianquis també es van fer un fart de riure, però aquesta vegada en Miyamoto hauria dit intencionadament "donkey" en associar l'insult de "ruc" a l'estupidesa, quan probablement en anglès correcte hauria estat més adequat "Silly Kong". El cas és que així es va quedar el nom del videojoc amb què Nintendo per fi va triomfar als Estats Units i d'una de les franquícies més emblemàtiques de la companyia i de la història dels videojocs, coneguda per tothom i referenciada un bon nombre de vegades en diversos mitjans.