Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris super mario 3d land. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris super mario 3d land. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de maig del 2012

Recomanació personal: Super Mario 3D Land

Aprofito que m'he acabat el primer títol de plataformes d'en Mario per a la Nintendo 3DS per parlar-ne i fer-ne una convençuda recomanació, tot en un. El Super Mario 3D Land és una meravella per la qual val la pena tenir la portàtil més recent de la Gran N, el millor títol de plataformes portàtil que s'ha fet mai protagonitzat pel lampista italoamericà.


És un joc que Nintendo hauria d'haver acabat abans de llançar la Nintendo 3DS, magnífica consola que va sortir amb un catàleg curt i fluix i que a resultes d'això va vendre menys del que la companyia esperava i va acabar patint una espectacular rebaixa l'agost de 2011 que a molts ens ha beneficiat. Al novembre sortia el Super Mario 3D Land i jo el tinc des del meu 30è aniversari. Una autèntica delícia.



El vídeo fa venir salivera, tot i que no hi podem apreciar l'efecte de les 3 dimensions estereoscòpiques que són la característica principal de la portàtil més recent de la Gran N. S'hi pot jugar perfectament sense les 3D, però tenen importància i permeten no només gaudir més amb els seus espectaculars gràfics, sinó també calcular millor els salts entre plataformes.



El Super Mario 3D Land no té un punt de partida extremadament original: en Bowser ha segrestat la Princesa Peach i l'hem de rescatar. Punt. Però és una meravella de joc del gènere de les plataformes, aprofita al màxim les característiques de la Nintendo 3DS i a més és ple d'homenatges a les anteriors entregues de la saga, com el que vèiem al vídeo, amb l'ítem del boomerang.

En aquest sentit és un homenatge als Germans Boomerang, però és la primera vegada que apareix com a objecte per a en Mario, malgrat que a la revisió del Super Mario Bros. 3 de la Gameboy Advance ja es podien llançar boomerangs després de vèncer un enemic que en dugués.



Sens dubte, el joc clàssic més homenatjat al Super Mario 3D Land és el Super Mario Bros. 3, perquè hi veiem per primer cop el retorn de la disfressa d'ós rentador, aquest cop completa i no només amb la cua, que ens permet planejar i atacar els enemics amb la cua.


De fet, el retorn de la cua d'ós rentador es va publicitar molt, i en aquest títol la veiem fins i tot en alguns enemics com els goomba, les bales gegants o el mateix Bowser. I ja que tornava la veiem també al Mario Kart 7 i properament al New Super Mario Bros. 2, també de la Nintendo 3DS.



Els homenatges els tenim també en format musical, com hem pogut veure en aquest vídeo en què la música ve directament del ja esmentat Super Mario Bros. 3 de la NES, i cal sumar-ho els del Super Mario Bros. (que també veiem als finals de les pantalles, que emulen els del joc de 1985) o del Super Mario World.



Fins i tot a jocs de fora de l'Univers Mario però de la mateixa Nintendo, com els The Legend of Zelda, que tenen en aquest joc un nivell d'homenatge que acaba de quedar clar amb aquest detall sonor que hem sentit al vídeo.

Gairebé tots els títols principals d'en Mario tenen el seu petit o gran homenatge a Super Mario 3D Land, a través d'elements de les pantalles, músiques, enemics que tornen a aparèixer, objectes... O al nom, que sens dubte és una referència als jocs de la Gameboy. En aquest sentit és tot un premi per als fans fidels del lampista del bigoti.


Si mireu a la part superior esquerra de la imatge veureu una moneda amb un estel, tot i que en aquest joc l'han anomenat Star Medal. Bé, doncs des dels temps del Super Mario 64 tots els títols d'aquest aventurer amb gorra i colors del Barça ens han fet no només passar pantalles i vèncer enemics, sinó també reunir objectes, generalment estels o monedes/medalles amb estels.

El Super Mario 3D Land no vol ser menys i amaga 3 d'aquests apreciats objectes a cada pantalla, fins i tot les de final de món. I per a què serveixen? Doncs per una banda ens permetran obrir pantalles que d'una altra manera ens tindrien el pas vetat, i per l'altra afegeixen un al·licient de cara a repetir escenaris, perquè no sempre trobarem les monedes/medalles a la primera.



No és necessari trobar-les totes per tal d'obrir el 100% dels móns del joc, però sí que és un repte que val la pena superar. Si tot i així no ens en sortim i ens falten medalles sempre podem trobar-ne a les pantalles de bonus que ens regalen els usuaris del joc que es creuen amb nosaltres gràcies a la funció Street Pass, com vèiem al vídeo, que apareix quan s'apropen dues persones que duen la consola tancada però no apagada, és a dir en espera o standby.

Super Mario 3D Land està format per 8 mons, i la sensació inicial és que tenen pantalles més aviat curtes i força fàcils de superar. Això és cert, en part, i si tenim molts problemes per a superar-ne una ens sortirà una fulla daurada que ens permetrà passar-la fàcilment gràcies al gran poder de la disfressa d'ós rentador sumat a l'estel d'invencibilitat infinita, però no totes les pantalles són fàcils, i quan acabem el joc...



...haurem rescatat la Princesa, i si tenim prou medalles podrem entrar als mons especials, que són versions alterades (en alguns casos més que en d'altres) dels mons normals. Superar el primer ens permetrà controlar en Luigi després de rescatar-lo també a ell, que havia estat segrestat per la versió esquelètica d'en Bowser.



També tindrem un nou objecte, que és la fulla de pedra, que ens permetrà transformar-nos momentàniament en estàtues, una habilitat que ve del Super Mario Bros. 3, i així els enemics no ens podran fer mal. Dit això, tant si volem continuar controlant en Mario com si volem provar en Luigi, tindrem l'oportunitat de tornar a fer les pantalles que ja coneixem o d'acabar les noves, que de vegades només afegeixen enemics més complicats de vèncer o un límit de temps molt baix que podrem anar incrementant trobant rellotges, però que en alguns casos són prou diferents de les normals com per considerar que la durada del joc es multiplica. És aquí on em trobo jo, perquè el que he acabat són els mons normals del títol.

En resum, Super Mario 3D Land és una obra mestra. Divertit, llarg encara que al principi no ho sembli, ple de referències als anteriors jocs però amb elements nous que el fan destacar per si mateix, amb pantalles molt divertides i diferents, reptes de tota mena i uns gràfics que, combinats amb les 3D estereoscòpiques, es poden qualificar, sense exagerar, d'espectaculars. Un imprescindible i un bon motiu per fer-se amb una Nintendo 3DS.





dimarts, 17 d’abril del 2012

Especial Super Mario volador

Entre els diversos poders que hem vist que tenia en Mario, sempre gràcies a diversos objectes que s'ha anat trobant al llarg dels seus més de 30 anys d'història, n'hi ha hagut uns quants que li han permès volar o planejar, i avui els veurem per tal de repassar la història del Super Mario volador.



Lamentablement ha de ser en un vídeo comentat, però aquí el veiem volar per primer cop, al Super Mario Bros. 3 (NES, 1988), amb la cua i les orelles d'ós rentador, tanuki en japonès, que aconseguíem agafant una fulla. Molt de tant en tant trobem també una disfressa completa d'ós rentador, que ens dóna encara més poder. Per tal de volar s'ha d'agafar impuls i llavors saltar i anar prement el botó de saltar, però si no agafem embranzida simplement podrem planejar una mica. A partir de llavors cada joc on el lampista italoamericà podia volar permetia fer-ho d'una manera diferent.



Al Super Mario World (Super Nintendo, 1990), com ens expliquen en aquest vídeo, la tècnica és una mica diferent, i també l'objecte que necessitem per tal de fer-ho, que en aquest cas és una capa groga. Mireu el següent vídeo al minut 6.45 aproximadament:



És del Super Mario Land 2 (Gameboy, 1992), on podíem volar després d'agafar una pastanaga que ens feia sortir orelles de conill, amb les que en aquest cas no es pot volar exactament, sinó planejar.



El 1996 arribava el revolucionari Super Mario 64 a la Nintendo 64, que tenia pantalles on volàvem amb una gorra alada.


Al Super Mario Sunshine (Gamecube, 2002) el nostre heroi va pel món amb un aparell que pot fer diverses coses amb l'aigua, i una d'elles és aquesta capacitat de mantenir-se a l'aire gràcies a la pressió amb què expulsa el líquid. Aneu al minut 4.20 del següent vídeo:


És del Super Mario Galaxy (Wii, 2007), on un bolet amb els colors d'una abella ens transforma en el Mario-abella i ens permet volar durant poc temps, però és molt útil i, de fet, normalment imprescindible a les pantalles on apareix. Tornaria al Super Mario Galaxy 2 (Wii, 2010), però no en poso cap vídeo perquè no aporta res. Aquest seria el primer retorn d'un objecte que permet volar a la història d'en Mario, però n'hi ha més i ara els veurem:



Són imatges del New Super Mario Bros. Wii (Wii, 2009), on hi ha aquests blocs amb hèlix que ens permeten volar si agitem el Wiimote. Doncs bé, ara és quan parlem del segon retorn d'un "sistema de vol", perquè torna a aparèixer aquí:



Al Super Mario 3D Land (Nintendo 3DS, 2011), que també seria l'escenari d'un altre retorn, i com que passa al mateix joc podem dir que també és un segon retorn, però que fa un total de 3 objectes relacionats amb el vol que surten en més d'un joc de la saga.


És l'estimada disfressa d'ós rentador (sencera), i la seva útil cua també la recupera el Mario Kart 7. No és només un dels homenatges que el joc fa a tota la història del seu protagonista, sinó també un utilíssim objecte amb què ja no podem volar del tot, però sí planejar en moments en què agrairem poder-ho fer. De fet, és l'objecte més útil de tot el joc i no ens farà mai nosa.

Aquesta és doncs la història del Mario volador (o planejador), una habilitat molt útil que ens permet superar distàncies que no podríem superar només agafant embranzida i saltant, o mantenir-nos a l'aire més estona per tal de poder evitar atacs.

Edito uns dies després: Nintendo ha anunciat de cara a l'estiu el New Super Mario Bros. 2 per a la Nintendo 3DS, que recupera la cua i permet a en Mario volar, però aquest cop sense la disfressa, és a dir com al Super Mario Bros. 3.





dimecres, 28 de març del 2012

Especial melodies dels Super Mario

Avui aprofito una idea que vaig tenir l'altre dia (després en parlaré) i que em va recordar una entrada de fa molt temps, una sobre melodies inoblidables, d'aquelles que s'enganxen i acabo xiulant sense adonar-me'n. Aquell cop eren melodies en general de la història dels videojocs, però avui la protagonista és la banda sonora dels jocs d'en Mario, almenys les dels títols que jo he provat i les melodies que se m'han quedat. 


La del Super Mario Bros., que coneix tothom i que no necessita anar acompanyada d'imatges per a ser reconeguda. Aquesta vegada no compararé les cançons amb versions diferents, remixos ni coses així, sinó que les repassaré tal com són i us demanaré que, sisplau, almenys escolteu els 30 primers segons de cadascuna. 


Del mateix joc tenim la que es podia sentir a les pantalles que tenien lloc sota terra, que també ha passat a la història dels videojocs. I deixem momentàniament la NES per anar a veure què fa la seva germana petita, la portàtil Gameboy:


La del Super Mario Land és també una d'aquelles cançons que s'enganxen i que podem xiular (almenys jo sí que puc) durant molta estona. El mateix passa amb la de la seva seqüela:


El Super Mario Land 2: 6 Golden Coins també és un títol imprescindible per als amants d'en Mario i dels videojocs en general, no em cansaré de dir-ho. Tornem a la NES:


Una altra que s'enganxa com una mala cosa, la del Super Mario Bros. 3, per a molta gent el millor títol de la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo. I ara fem un pas endavant en l'evolució de la Gran N i ens plantem a la Super Nintendo:


El Super Mario World, un altre dels grans, que tenia una música catchy, com diuen els americans. Però l'Univers Mario no està fet només de plataformes, també tenim melodies enganxoses en títols com aquest:


El Dr. Mario, que està disponible per a la Gameboy, la NES i la SNES, tenia a la seva banda sonora aquesta ballable melodia. Tampoc no són de plataformes els Mario Kart, però tenen moltes melodies inoblidables, entre les quals aquesta, la meva preferida:


Pertany al Super Mario Kart, de la Super Nintendo, i és el tema del circuit Koopa Beach. De 1996 i tornant a les plataformes ens arriba aquesta altra cançó:


El tema principal del Super Mario 64, que es va repetint amb variacions durant tot el joc. Un altre que també és de plataformes és aquest:


El Super Mario Galaxy, de la Wii, té moltes pantalles i músiques, però la que més sentim és la de l'Observatori que ens fa de menú i mapa del literal univers del joc. També m'he trobat a mi mateix xiulant-la més d'un cop, i acabarem amb la més recent, la d'una de les meves darreres adquisicions:


La cançó del Super Mario 3D Land, de la Nintendo 3DS, no em podeu negar que és de les que s'enganxen. I d'on ha vingut tot això? Doncs va ser una altra blocaire, que duu It's not a phase, qui em va passar un espectacular vídeo de 18 minuts i escaig amb un repàs a la música dels 30 primers anys d'existència del lampista italoamericà:


És una composició, un megamix fet per fans, un homenatge dels que posen la pell de gallina, els pèls de punta i el nus a la gola. Impressionant. Si no ho heu fet ara, quan tingueu temps escolteu-la sencera. 






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...