Aquesta secció podria donar molt més de si, o com a mínim una mica més, si jugués més. M'explico: valorar els meus videojocs preferits d'una consola quan encara no ha acabat la seva vida, com és el cas de la Xbox 360, per exemple, no acaba de ser just, però si a sobre tinc un fotimer de sistemes sense explotar la cosa es complica. Ja ho vaig dir quan la vaig inaugurar.
Ara bé, encara que no m'hagi acabat gaires títols de la Nintendo DS, i encara que tingui alguns videojocs més a la llista de desitjos i molts dels que ja posseeixo per explorar amb profunditat, crec que puc valorar quins són els meus preferits d'entre els que tinc, perquè de vegades ni tan sols cal haver-se acabat un joc per a saber que és un dels que et fan i et faran gaudir més. Aquesta és, doncs, la llista dels meus 5 videojocs preferits d'aquesta portàtil trenca-rècords de la Gran N.
No em costa gaire dir que el Mario Kart DS, de 2005, és el meu videojoc preferit de la Nintendo DS, i segurament el meu preferit de la meva saga preferida, o sigui que és un dels meus videojocs preferits històricament parlant. Com que hi tinc pràctica (en algunes entregues més que en d'altres) puc dir que em defenso força, però és que el de la Nintendo DS, una autèntica meravella amb un munt de personatges i pistes, el tinc totalment dominat.
L'únic problema que té és que no podem triar en Koopa Troopa, que m'encanta, perquè per alguna raó inexplicable, tot i formar part de la plantilla del primer Super Mario Kart (Super Nintendo, 1992), ha estat absent en moltes entregues de la franquícia. Ara bé, al Mario Kart DS en tenim un succedani, la versió esquelètica coneguda com a Dry Bones, que és el personatge que escullo gairebé sempre.
El Mario Kart 7 (Nintendo 3DS, 2011) el supera en termes tècnics, nombre de personatges (torna en Koopa Troopa!) i pistes, però les hores que he passat amb el de la DS no les he passat amb cap altre títol de la saga.
Un imprescindible de la Nintendo DS que vaig trigar a aconseguir original és el New Super Mario Bros., de 2006, que és sense cap mena de dubte el Mario d'aquesta consola, tenint en compte que el Super Mario 64 DS és un remake.
La imprescindible línia de 4 videojocs que recuperen l'essència 2D dels Mario dels 80 i principis dels 90, a la qual també pertanyen el New Super Mario Bros. Wii (Wii, 2009), el New Super Mario Bros 2 (Nintendo 3DS, 2012) i el New Super Mario Bros. U (Wii U, 2012), va començar en aquesta proposta aclamada per crítica i públic.
Divertit com pocs, cal reconèixer que el nivell de dificultat és molt inferior al dels frustrants títols de la NES, perquè en aquest New Super Mario Bros. podem aconseguir fàcilment un fotimer de vides i cada poques pantalles podem desar el progrés. Tanmateix no es tracta d'un remake basat en una actualització gràfica i jugable, sinó que les pantalles són totalment originals i fa aportacions que esdevindrien part de l'Univers Mario en general i la saga NSMB en particular.
Parlant de remakes, un altre que trobo que val molt la pena és el Tetris DS, de 2006, que és l'únic de la llista que no tinc, però hi vaig jugar força amb una "còpia de seguretat" i encara el busco a bon preu per tal d'adquirir-lo i que formi part de la meva col·lecció.
De Tetris n'hi ha moltíssims, alguns de més propers a la fórmula original i d'altres més innovadors, i reconec que pràcticament no n'he provat cap, però el de la Nintendo DS és increïblement addictiu, divertit i amb interessants modalitats de joc.
En termes de presentació també és una passada. Com podem veure al vídeo, a la pantalla de dalt de la consola ens intenten distreure, i sovint ho aconsegueixen, amb imatges dels videojocs clàssics de Nintendo les músiques dels quals també sentim remesclades.
Per a acabar-ho d'adobar, amb un sol cartutx (i també amb una sola "còpia de seguretat") hi poden jugar fins a 10 jugadors. El joc en línia, actualment discontinuat, vaig trobar que funcionava prou bé i era entretingut.
El Dragon Quest: The Chapters of the Chosen, o Dragon Quest IV, de 2008, és un altre remake, però en aquest cas d'un títol de la NES de 1990 que no va arribar mai a Europa, per tant, i igual que ha passat amb les parts cinquena i sisena de la saga, vaig fer una excepció en la meva norma habitual de passar dels remakes.
No sóc gaire bo amb els RPG, ni tan sols amb els d'acció com és el cas del que ens ocupa, però la franquícia sempre m'havia cridat l'atenció —en part pels dissenys de personatges i monstres del mestre Akira Toriyama i en part també per la sèrie animada, no basada en cap videojoc concret, que va arribar al nostre país en forma de dibuixos animats com a Fly— i me'ls he anat comprant quan he pogut.
Vaig dedicar una entrada a Dragon Quest com una de les grans sagues de la història dels videojocs, però confesso que per diversos motius encara tinc videojocs per provar i fins i tot un parell per desprecintar. El Chapters of the Chosen, però, el vaig "acabar". Només em falta el capítol extra afegit en aquesta versió, que al seu torn ve del remake per a la Playstation, exclusivament japonès i de 2001, que és complicadet i repetitiu i requereix una dedicació immensa.
En qualsevol cas amb aquest joc vaig poder confirmar el meu amor per una saga que m'havia entrat per la vista i m'ho vaig passar molt bé, encara que en molts moments també em vaig arribar a desesperar perquè, com m'acostuma a passar amb aquest gènere, de vegades no és que no sàpiga com vèncer un enemic o com resoldre un trencaclosques, sinó que no sé què coi he de fer en general, on anar, etc. Ja tinc ganes de completar aquesta entrega al 100% i posar-me amb la següent, que en teoria seria el V.
Acabo amb un videojoc que sempre recomano de la Nintendo DS, el Grand Theft Auto: Chinatown Wars, de 2009, que mesos després va ser convertit a la PSP i, ja a partir de 2010, a dispositius iOS, a més dels Android el 2014.
Com a fan de la saga l'havia de provar, i trobo encertat que sigui un dels títols més ben puntuats de la portàtil més venuda de la història. A causa de les limitacions tècniques de la màquina presenta un aspecte diferent del dels videojocs que ha fet gran aquesta saga, però no ens hem de refiar de les aparences.
Ja veureu que en principi no s'assembla gens a, per exemple, el Grand Theft Auto IV, llançat el 2008, però té lloc a la mateixa ciutat, Liberty City, de la qual s'afirma que s'han respectat absolutament tots els carrers i indrets, llevat d'una illa sencera.
Hi podem fer el mateix que en qualsevol GTA modern: robar vehicles, matar, perseguir, dur a terme encàrrecs i missions, fer les coses amb força llibertat d'ordre, provocar el caos per diversió i en aquest cas fins i tot traficar amb drogues per tal de guanyar més diners.
D'acord, la ràdio dels vehicles té música instrumental i no hi ha diàlegs amb veus gravades ni escenes cinemàtiques (en aquest cas són estàtiques amb textos a sota), però manté de manera magistral l'esperit de la franquícia, el seu estil, el seu humor, i alhora aprofita al màxim les possibilitats tàctils de la consola a l'hora de dur a terme determinades accions. Després diuen que Nintendo és una companyia per a nens. No és del tot cert, i jocs com aquest ho demostren.
Acaba d'aquesta manera el repàs dels meus 5 videojocs preferits de la Nintendo DS. Són tots d'allò més comercials, no faig cap descobriment, i tot pot ser que un cop jugui de debò als The Legend of Zelda del seu catàleg o exploti més el Trauma Center: Under the Knife —que no ha entrat al Top 5 per molt poc— canviï d'opinió, però de moment aquesta seria la idea.
No em costa gaire dir que el Mario Kart DS, de 2005, és el meu videojoc preferit de la Nintendo DS, i segurament el meu preferit de la meva saga preferida, o sigui que és un dels meus videojocs preferits històricament parlant. Com que hi tinc pràctica (en algunes entregues més que en d'altres) puc dir que em defenso força, però és que el de la Nintendo DS, una autèntica meravella amb un munt de personatges i pistes, el tinc totalment dominat.
L'únic problema que té és que no podem triar en Koopa Troopa, que m'encanta, perquè per alguna raó inexplicable, tot i formar part de la plantilla del primer Super Mario Kart (Super Nintendo, 1992), ha estat absent en moltes entregues de la franquícia. Ara bé, al Mario Kart DS en tenim un succedani, la versió esquelètica coneguda com a Dry Bones, que és el personatge que escullo gairebé sempre.
El Mario Kart 7 (Nintendo 3DS, 2011) el supera en termes tècnics, nombre de personatges (torna en Koopa Troopa!) i pistes, però les hores que he passat amb el de la DS no les he passat amb cap altre títol de la saga.
Un imprescindible de la Nintendo DS que vaig trigar a aconseguir original és el New Super Mario Bros., de 2006, que és sense cap mena de dubte el Mario d'aquesta consola, tenint en compte que el Super Mario 64 DS és un remake.
La imprescindible línia de 4 videojocs que recuperen l'essència 2D dels Mario dels 80 i principis dels 90, a la qual també pertanyen el New Super Mario Bros. Wii (Wii, 2009), el New Super Mario Bros 2 (Nintendo 3DS, 2012) i el New Super Mario Bros. U (Wii U, 2012), va començar en aquesta proposta aclamada per crítica i públic.
Divertit com pocs, cal reconèixer que el nivell de dificultat és molt inferior al dels frustrants títols de la NES, perquè en aquest New Super Mario Bros. podem aconseguir fàcilment un fotimer de vides i cada poques pantalles podem desar el progrés. Tanmateix no es tracta d'un remake basat en una actualització gràfica i jugable, sinó que les pantalles són totalment originals i fa aportacions que esdevindrien part de l'Univers Mario en general i la saga NSMB en particular.
Parlant de remakes, un altre que trobo que val molt la pena és el Tetris DS, de 2006, que és l'únic de la llista que no tinc, però hi vaig jugar força amb una "còpia de seguretat" i encara el busco a bon preu per tal d'adquirir-lo i que formi part de la meva col·lecció.
De Tetris n'hi ha moltíssims, alguns de més propers a la fórmula original i d'altres més innovadors, i reconec que pràcticament no n'he provat cap, però el de la Nintendo DS és increïblement addictiu, divertit i amb interessants modalitats de joc.
En termes de presentació també és una passada. Com podem veure al vídeo, a la pantalla de dalt de la consola ens intenten distreure, i sovint ho aconsegueixen, amb imatges dels videojocs clàssics de Nintendo les músiques dels quals també sentim remesclades.
Per a acabar-ho d'adobar, amb un sol cartutx (i també amb una sola "còpia de seguretat") hi poden jugar fins a 10 jugadors. El joc en línia, actualment discontinuat, vaig trobar que funcionava prou bé i era entretingut.
El Dragon Quest: The Chapters of the Chosen, o Dragon Quest IV, de 2008, és un altre remake, però en aquest cas d'un títol de la NES de 1990 que no va arribar mai a Europa, per tant, i igual que ha passat amb les parts cinquena i sisena de la saga, vaig fer una excepció en la meva norma habitual de passar dels remakes.
No sóc gaire bo amb els RPG, ni tan sols amb els d'acció com és el cas del que ens ocupa, però la franquícia sempre m'havia cridat l'atenció —en part pels dissenys de personatges i monstres del mestre Akira Toriyama i en part també per la sèrie animada, no basada en cap videojoc concret, que va arribar al nostre país en forma de dibuixos animats com a Fly— i me'ls he anat comprant quan he pogut.
Vaig dedicar una entrada a Dragon Quest com una de les grans sagues de la història dels videojocs, però confesso que per diversos motius encara tinc videojocs per provar i fins i tot un parell per desprecintar. El Chapters of the Chosen, però, el vaig "acabar". Només em falta el capítol extra afegit en aquesta versió, que al seu torn ve del remake per a la Playstation, exclusivament japonès i de 2001, que és complicadet i repetitiu i requereix una dedicació immensa.
En qualsevol cas amb aquest joc vaig poder confirmar el meu amor per una saga que m'havia entrat per la vista i m'ho vaig passar molt bé, encara que en molts moments també em vaig arribar a desesperar perquè, com m'acostuma a passar amb aquest gènere, de vegades no és que no sàpiga com vèncer un enemic o com resoldre un trencaclosques, sinó que no sé què coi he de fer en general, on anar, etc. Ja tinc ganes de completar aquesta entrega al 100% i posar-me amb la següent, que en teoria seria el V.
Acabo amb un videojoc que sempre recomano de la Nintendo DS, el Grand Theft Auto: Chinatown Wars, de 2009, que mesos després va ser convertit a la PSP i, ja a partir de 2010, a dispositius iOS, a més dels Android el 2014.
Com a fan de la saga l'havia de provar, i trobo encertat que sigui un dels títols més ben puntuats de la portàtil més venuda de la història. A causa de les limitacions tècniques de la màquina presenta un aspecte diferent del dels videojocs que ha fet gran aquesta saga, però no ens hem de refiar de les aparences.
Ja veureu que en principi no s'assembla gens a, per exemple, el Grand Theft Auto IV, llançat el 2008, però té lloc a la mateixa ciutat, Liberty City, de la qual s'afirma que s'han respectat absolutament tots els carrers i indrets, llevat d'una illa sencera.
Hi podem fer el mateix que en qualsevol GTA modern: robar vehicles, matar, perseguir, dur a terme encàrrecs i missions, fer les coses amb força llibertat d'ordre, provocar el caos per diversió i en aquest cas fins i tot traficar amb drogues per tal de guanyar més diners.
D'acord, la ràdio dels vehicles té música instrumental i no hi ha diàlegs amb veus gravades ni escenes cinemàtiques (en aquest cas són estàtiques amb textos a sota), però manté de manera magistral l'esperit de la franquícia, el seu estil, el seu humor, i alhora aprofita al màxim les possibilitats tàctils de la consola a l'hora de dur a terme determinades accions. Després diuen que Nintendo és una companyia per a nens. No és del tot cert, i jocs com aquest ho demostren.
Acaba d'aquesta manera el repàs dels meus 5 videojocs preferits de la Nintendo DS. Són tots d'allò més comercials, no faig cap descobriment, i tot pot ser que un cop jugui de debò als The Legend of Zelda del seu catàleg o exploti més el Trauma Center: Under the Knife —que no ha entrat al Top 5 per molt poc— canviï d'opinió, però de moment aquesta seria la idea.
Gran llista de jocs per una gran consola.
ResponEliminaDels cinc jocs que poses tu coincidim en dos: el Tetris DS, joc junt el que em vaig comprar la DS, i el New Super Mario Bros. En canvi, el GTA Chinatown Wars me'l vaig comprar de sortida i al cap de dos setmanes me'l vaig vendre perquè no em va convèncer gens ni mica; no m'agradava la càmera de conducció i el tema de comercialització de les drogues tampoc m'acabava d'agradar, el trobava pesat.
Per acabar de completar la meva llista de cinc afegiria:
·Dragon Ball Origins 2; continuació de Dragon Ball Origins, seguint els canons d'aquest (aventura en vista isomètrica que rememora els pasos i combats de la sèrie original), però basant l'argument en la recerca de la bola de drac de quatre estrelles i revivint els gloriosos enfrontaments contra el Red Ribbon.
·Inazuma Eleven; joc que em va sorprendre molt quan el vaig jugar i que vaig gaudir moltíssim gràcies a la fusió de joc de rol i de joc d'estratègia de futbol amb personatges carismàtics.
·El Profesor Layton y la villa misteriosa; gran joc de Level5 que em va tornar a enganxar al gènere dels puzles amb un apartat gràfic magnífic. No és el que més m'agrada de la saga però sí el quin mi va enganxar.
No és que hagi jugat masses jocs de la DS, ja que té un catàleg inacabable, però sí són els jocs que més bon gust de boca em van deixar, fent un petit esmentat també als jocs de la saga The Legend of Zelda (Phantom Hourglass i Spirit Tracks), al 42 juegos de siempre i al Worms: Open Warfare 2.
Salut!
Dels que esmentes tinc pendents els Dragon Ball Origins i els Professor Layton, que en tinc 3 en total sense tocar :(
EliminaPerò el GTA, a banda del problema de la càmera, que és cert, tot això de les drogues per a mi és un al·licient. Descafeïnar-lo perquè era per a una consola de Nintendo m'hauria semblat un error.
El dels 42 jocs sempre havia pensat que no valia gens la pena, que era un de tantíssims jocs merdosos que també té la DS com a consola hiperpopular que era, igual que la PS2.
Del tema del GTA, estic completament d'acord que no el facin més descafeïnat, però el sistema en concret el trobava molt pesat.
EliminaEl 42 jocs de sempre te'l recomano molt, el vaig gaudir bastant al seu temps i poc o molt vaig donar-li a tots els jocs. Els DB Origins i els Layton també te'ls recomano molt fort :-)
Ostres! Juraria que m'havia fet una llista similar amb els meus preferits de Nintendo DS i la volia compartir, però ara mateix no la trobo.
ResponEliminaPrecisament crec que amb la DS em costaria molt aconseguir fer una llista de només 5. És de les últimes consoles amb les que he gaudit més i que disposa d'un catàleg brutalment extens.
dels que tens a la llista em quedo amb els 3 primers, però no se si els deixaria tots al top 5... a veure si tinc temps i penjo el meu top! :D
Precisament la DS és de les poquíssimes consoles que tinc que he tocat força, i em temo que la secció no continuarà gaire més. Per culpa dels meus hàbits no puc parlar d'un munt de consoles que tinc i que he tocat poquíssim, però de la DS només que jugui al màxim amb els que tinc n'hi ha per a tota la vida, i com ja vaig dir, llevat que algun Zelda hi acabi entrant crec que el Top 5 es quedarà així xD
EliminaHahahah! Acabo de trobar un esborrany al meu blog de 2012, amb aquesta llista ;) A veure si m'atreveixo a acabar-la i la comparteixo :D
ResponEliminaHas fet una bona seleccio eh?
ResponEliminaUff! Em costaria molt fer una, pero el que si que se segur es que el mario kart també seria el primer. Si. Estem dacord en que el 7 es superior en tot. O be. En quasi tot. Perque te el problema de les tortugues blaves que sempre apareixen quan vas el primer i estas a punt d'acavar la darrera volta. Sempre igual. I aixo ha lastrat el joc. Per sort al 8 no pasa aixo.
Vullc destacar també els layton. Son tots meravellosos, i per suposat, el remake del mario 64.
També voldria destacar dos joies semiocultes de la consola com son el speedracer un clon del fzero molt bon o el trackmania, que es una gran conversio.
M'hauria agradat més fer una llista de 5 joies ocultes, sempre és més interessant, però mira, amb la DS sóc bastant comercial. El cas és que els Layton, que em recomaneu, ja els conec i m'agraden, però els he tocat molt poc. En tinc dos per estrenar, de fet xD
EliminaPel que fa a l'Speed Racer, que és l'adaptació de la pel·lícula, al seu torn versió d'un clàssic del manga i l'anime, pel que he vist en un vídeo i per la crítica sembla que no estava del tot malament. El tindré en compte, gràcies.
Les critiques que he vist del joc el posen molt malament. Per sort el vaig provar molt abans de llegir sobre ell. Pero be, la peli tambe la posen molt mal, i a mi em va agradar força. Igual que la serie de Meteoro.
Elimina"Lo prometido es deuda"
ResponEliminaVaig trobar l'esborrany de la meva selecció de jocs de DS que vaig iniciar al 2013! per fi m'he atrevit a publicar-la :D
http://www.parufito.info/29042015/els-millors-de-nintendo-ds-els-meus/
Com diria moroboshi "El que és promès, sigui atès." jajajjajaja.
EliminaHahhaa! sabia que aquest moment arribaria ;)
EliminaÉs més juraria que ja em van rectificar precisament aquesta frase fa ben poc. Però no recordava la correcció
Em sembla curiós aquest off-topic, perquè precisament fa cosa d'un any vaig buscar com es deia en català, perquè més que corregir-te t'han traduït, Parufito. I sí, és com diu en Sito. En anglès, per si us interessa, es diu "a promise made is a debt unpaid". :)
EliminaMoroboshi, crec que no aproves tots els misatges i que algú s'et pasa per alt., perque moltes vegades juraria que he escrit i no s'han publicat. xddd
EliminaSito, això mai! Els aprovo tots, però Blogger falla bastant en els comentaris. Quan ha fallat, però, i per això m'estranya el que em dius, la persona que escriu se n'adona perquè no es publica o surt un missatge d'error. Sempre recomano copiar el text abans de publicar, per si de cas.
Eliminaaqui mateix vaig fer una altra resposta al teu comentari de speed racer, i va eixir lo de sempre "el missatge es publicara quan balblabla". XDD
EliminaTambé recorde haver deixat un comentari al de goofy.
Vaja, em sap greu... :( Però bé, t'asseguro que no els censuro. Tinc això de l'aprovació per tal d'evitar l'spam, que creu-me que arriba xD
EliminaNo home. Si a mes eren comentaris de lo mes inocents. T'ho dic per aixo. Per si se t'han passat per alt.
EliminaAh, i que em vas a explicar de l'espam. Jo també tinc un blog. Xdddd
EliminaDoncs ho acabo de mirar i no, no m'han passat per alt. Senzillament no han arribat mai :(
EliminaOhhh, Moroboshi, què gran que és la Nintendo DS. COM pots decidir-te només per 5 jocs?!?! A mi em resulta massa difícil. Si de cas, 5 jocs de cada gènere, com el parufito, però un top 5... UFFF!
ResponEliminaNo coincidim en cap joc, per desgràcia (llàstima que no hagi entrar el Trauma Center, és un joc que he explotat MOLT, a nivells MOLT malaltissos, més del que voldría admètre). Com no sóc gaire Nintendera i tres dels jocs són molt nintenderos, és difícil (tot i que el Tetris DS sigui el meu Tetris preferit sens dubte, l'únic que no em va agradar és que no respectessin la música original del joc, però tota la resta era tant bo que ho compensava).
De jocs preferits meus de DS, sense cap ordre excepte The World Ends With You com a número u, et diria que m'encanten el Ghost Trick, els tres primers Phoenix Wright (sobretot el tercer), l'Hotel Dusk (la continuació no m'agrada tant, tot i que també està molt bé), el Shin Megami Tensei: Strange Journey (potser la millor banda sonora de DS, juntament amb TWEWY?), el Shin Megami Tensei: Devil Survivor (BESTIAL! ara me l'he comprat per a 3DS, que aquí no va arribar mai, tot i que l'Strange Journey m'agrada més), el Trauma Center juntament amb la seva continuació (que tot i arreglar moltes coses, no m'agrada tant per pèrdre el factor sorpresa però mereix molt la pena també), els Ouendans sens dubte fantàstics, i l'Advance Wars: Days of Ruin. El Dual Strike no em va agradar gens, però aquest joc em sembla la cúspide d'una saga que ja és genial en general, i finalment el gran 9 Hours 9 Persons 9 Doors com una de les aventures uqe més em van arribar a sorprèndre, i altra prova que "no tot a DS és per a nens".
I encara em deixaria coses maravelloses com el Pokémon Mundo Misterioso, el joc de Thor i el de Alien de Wayforward, i la gran saga Shiren the wanderer, però els de dalt són els meus preferits absoluts i si em poso a nomenar jocs que m'agradin de la DS, no acabaria mai. Una consola fantàstica que no sempre està en tant bona consideració com es mereix... :(
I això ho diu una que només juga amb consoles Sony a sobretaula, eh? Espero que li dediquis més entrades a la DS!!!
Ja vaig dir que serien molt comercials, i precisament vaig pensar que molaria més que fossin com les teves recomanacions, gairebé sempre de coses poc conegudes o d'importació. Què hi farem, no arribo a tant.
EliminaLa selecció de només 5 és senzillament com ho he fet les altres dues vegades, sóc conscient que em limito molt.
Em sorprèn la teva recomanació de Thor! No n'he llegit res, però si adapta la pel·lícula amb els precedents que hi ha no em cridaria mai l'atenció xD
Per acabar, la DS té més entrades, com ara la dedicada als seus títols de llançament o a videojocs que n'hagi comentat. No t'hi amoïnis, que és una de les meves preferides :)
Thor? a mi tampoc em sona! i mira que a la DS li vaig fotre canya! i comparteixo moltes de les recomanacions. Sobretot Ghost Trick! :D
EliminaÉs thor de la pel·lícula de debò?
Sí, és el joc de la pel·lícula però no té res a veure amb aquesta. A diferència del joc que va sortir per les consoles de sobretaula, Thor: God of thunder de DS es passa la peli pel forro i presenta un joc d'acció estil beat'em up sense profunditat amb molt bons gràfics i jugabilitat. Personalment no l'he jugat però n'he llegit molt bones coses sobre ell. Si algun dia el trobo a bon preu, segur que me´l compraré.
Elimina