Recomanació personal: Grand Theft Auto Chinatown Wars (Nintendo DS)

A la recomanació d'avui no parlaré d'un joc qualsevol de la saga Grand Theft Auto, que mereix el protagonisme dins la secció "Grans sagues de la història dels videojocs", sinó que defensaré un títol concret que malgrat la seva grandesa està envoltat per prejudicis fins i tot per part dels incondicionals de la franquícia: el Grand Theft Auto: Chinatown Wars de la Nintendo DS. No s'està venent com s'esperava i no és que Rockstar em pagui ni res d'això, però pels comentaris que he sentit de gent que és aficionada a la saga crec que és necessària la defensa d'un títol excel·lent però amb el llast dels prejudicis que associen la portàtil de Nintendo als jocs infantils, dolents i descafeïnats, una fama que s'ha de dir que Nintendo s'ha guanyat sola.

Ja he dit que no repassaria la franquícia, no és aquest el lloc per fer-ho, però sí que esmentaré que els seus jocs van suposar una revolució dins els videojocs i un gènere en sí mateixos molt imitat, amb títols per a diverses consoles. El primer Grand Theft Auto va sortir per a la Playstation, la Dreamcast, PC i posteriorment la Gameboy Color. Després va rebre una ampliació anomenada GTA: London 1969 per a Playstation i PC (en PC havia sortit també London 1961), i el mateix any, el 1999, apareixia la seva seqüela, Grand Theft Auto 2, per als mateixos sistemes que havien vist la primera part de la saga. El Grand Theft Auto III, el primer en 3D, faria el salt a Playstation 2, també sortiria en PC i posteriorment es convertiria a Xbox.



Però després no va arribar el IV, sinó el Grand Theft Auto: Vice City (Ps2, PC i Xbox), i la saga va tornar a una consola portàtil, la Gameboy Advance, amb l'exclusiu Grand Theft Auto Advance. El mateix any que passava això, el 2004, veia la llum el títol més complet de la franquícia, el Grand Theft Auto: San Andreas (Ps2, PC i Xbox). Resistint-se a fer servir el IV (cosa que també passaria amb els Street Fighter, que els va costar molt passar del II al III), els dos jocs següents, per a la PSP tots dos, serien Grand Theft Auto: Liberty City Stories i Grand Theft Auto: Vice City Stories. Però finalment el 2008 va sortir l'esperat Grand Theft Auto IV, el primer de la generació actual de consoles, per a la Xbox 360, la Playstation 3 i PC.



Exclusivament per a la Xbox 360 hi ha (amb 50 milions de dòlars pel mig), a través de la descàrrega, el Grand Theft Auto: The Lost & Damned, una ampliació del IV però amb una història i un personatge nous, i amb una durada prou respectable com per poder-se considerar un joc per sí mateix.

I finalment va arribar el títol que recomano a tothom que hagi gaudit de qualsevol dels jocs de la saga, el Grand Theft Auto: Chinatown Wars de la Nintendo DS, aquest 2009.



A causa de les limitacions tècniques de la consola, a l'hora de programar el joc es va haver de tornar a la vista aèria de les dues primeres entregues (i la de la Gameboy Advance), però els escenaris són en 3D i això dóna un aspecte modern al joc. D'altra banda s'ha fet un mapa de la ciutat de Nova Y... Liberty City, vull dir, que és exactament igual que el del GTA IV, però amb una illa menys, i com que temporalment se situa a la mateixa època hi reconeixerem espais que veiem contínuament al germà gran del joc. Aquesta gran extensió requeria un aprofitament del cartutx de la portàtil de Nintendo molt gran, de manera que tant els vídeos característics de la saga com les emissores de ràdio amb música real que defineixen els GTA han estat reconvertits en imatges fixes amb textos i música instrumental sintetitzada, respectivament. Tot i així riurem més d'una vegada amb segons quins diàlegs, encara que no siguin en moviment ni puguem gaudir dels excel·lents doblatges habituals de la saga.

Aquestes limitacions no fan perdre, però, ni una mica de valor a aquest gran joc de la Nintendo DS que representa el primer títol adult del catàleg de la consola, que ja era hora. Aquí, com en qualsevol altre GTA, robarem cotxes, matarem per encàrrec (o perquè sí), traïrem, fugirem de la policia, comprarem armes i les farem servir, ens saltarem els semàfors en vermell i tota una sèrie d'actes delictius que seran imprescindibles per tal d'avançar en l'aventura.


Una de les novetats d'aquesta versió és la necessitat de traficar amb drogues (res a veure amb els Nintendogs ni els Imagina ser mamá i companyia) per tal de poder guanyar diners ràpidament. També podem treballar honradament de taxistes o tatuadors, per exemple, però el sou és més baix.

Les transaccions amb els camells es fan amb el llapis tàctil, i això ens serveix per començar a veure que la Nintendo DS també ofereix avantatges sobre les altres consoles. A GTA: Chinatown Wars el stylus és molt important, i està implementat sempre d'una manera molt intel·ligent i justificada. Des de l'exemple que hem vist fins a fabricar còctels molotov en una benzinera, o robar un cotxe (de diferents maneres, segons el tipus de vehicle).


En definitiva, un joc molt recomanable perquè manté l'essència d'aquesta gran saga, però alhora aprofita la Nintendo DS com pocs jocs, malauradament, ho han fet. És llarg (però ni molt menys com el GTA IV o el San Andreas), divertit, es pren seriosament la consola com a màquina també per a adults i compensa el canvi d'aspecte visual amb una jugabilitat perfecta i, com és marca de la casa, una història que atrapa, en aquest cas la d'un xinès, en Huang Lee, que se submergeix al món de les Tríades, la màfia xinesa, per protegir l'honor del seu difunt pare.