Què estàs buscant?

dijous, 16 d’abril de 2009

Jocs de la meva infantesa: Road Fighter (MSX)

Konami és novament la creadora d'un dels jocs de la meva infantesa que considero prou important com per dedicar-li una entrega de la secció, el Road Fighter, segurament el meu primer joc de cotxes.


Publicat en MSX el 1985, és un joc que consisteix en seguir una cursa vigilant amb els cops, els ítems negatius de l'asfalt, com ara l'aigua o l'oli, i buscant els bons, les recàrregues de benzina, imprescindibles per anar tirant endavant.



Com es pot veure, la música no és de les millors que s'han fet a la història dels videojocs, i el so del cotxe, continu i monoton, fa recomanable jugar-hi sense so (és incomprensible que Konami descuidés tant aquest aspecte), però com tots els jocs del que parlo en aquesta secció, enganxa com pocs i ens ofereix el repte d'arribar fins al final, cosa que jo no he aconseguit mai.

Però d'on va sortir aquest títol? Com era habitual a l'època, primer va sortir a les recreatives, el 1984, després se'n va fer la conversió a MSX i a principis dels anys 90 va arribar a la NES.



A mi, igual que passava amb el Circus Charlie, em sembla que el de l'MSX té un aspecte millor. Posteriorment va ser lleugerament retocat de cara a la seva inclusió al Konami Arcade Classics, el 1999 per a la Playstation i el 2007 per a la Nintendo DS.

Però un any després de veure la llum a l'arcade va aparèixer la seva seqüela, el Konami GT, que mantenia l'esperit de l'original però amb "alguns" canvis.



Sembla mentida que només hi hagi un any de diferència entre les dues entregues, eh? Deu anys després, el 1995 (amb versió de 1997 per a la Playstation), Konami llançava una altra seqüela que no s'assemblava gens al primer joc, el Midnight Run: Road Fighter 2.



Finalment, el 1996 sortia l'última entrega de la "saga", molt entre cometes, anomenada Winding Heat.



Les imatges tenen poca qualitat, però el vídeo plasma una realitat: només hi és en versió recreativa. No va arribar a sortir per a cap consola. I és que cap de les seqüeles del Road Fighter no va tenir la repercussió de la primera entrega, i no m'estranya. Entre que el canvi a les 3D no els va anar gaire bé i va convertir els jocs en títols mediocres de conducció arcade i que la competència era per una banda de qualsevol proposta arcade de Sega i per l'altra els Ridge Racer a la Playstation...


2 comentaris:

  1. Hòstia, el Road Fighter el tenia jo a la Nasa (còpia pirata de la NES amb 42 jocs precarregats en una memòria ROM interna d'entre 2 i 4Mb. aproximàdament). Era un dels meus preferits.
    De petits, alguns jocs ens semblaven la hòstia santa de Déu, i amb el temps hem vist que eren una real merdassa. Però tanmateix, ho passaven de mort. Encara recordo el Circus, i els mítics Donkey Kong...
    Recentment he baixat un fantàstic emulador de NES i algunes roms que recordo com a mítiques.
    Gairebé ploro al sentir les melodies trístament sintetitzades i monòtones però que arrenquen melacolia (o es diu melaconia?).

    Salut.

    ResponElimina
  2. Tros de joc el Road Fighter...crec que el meu cosí gran me'l posava al MSX (encara que potser era el f1 Spirit, que encara és més gran!) i es partia perque anava més temps per fora que per la carretera...però jo era molt petit, jaja!

    Fa uns 10 anys que el vaig redescobrir emulant el MSX i desde llavors és dels meus jocs preferits del sistema, i encara que és una perspectiva diferent, té cosetes que em recorden a l'out run, sobretot els decorats amb platges i així...

    Salutacions!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...