Portades: Sonic the Hedgehog

Benvingudes i benvinguts a una nova secció del blog, un naixement que com sempre dic va molt bé per mantenir viu aquest lloc on parlo de les coses que m'interessen sobre els videojocs sobretot retro, i que després de 12 anys i escaig necessita anar-se renovant perquè si no, a més d'a vosaltres, també m'avorrirà a mi. 

En fi, aquest nou tipus d'entrada estarà dedicat a comparar portades de videojocs segons la regió. Sempre hi ha diferències, encara que sigui amb els logos o els marcs emprats per segur un estil regional, però aquí el que veurem seran aquelles portades en què la il·lustració en si canvia més. 

Com no podia ser d'una altra manera, ja que ahir -respecte a la publicació d'aquesta entrada- se celebraven els 30 anys del llançament del Sonic the Hedgehog als Estats Units, un 23 de juny de 1991, inauguro la secció amb una comparativa de les portades d'un dels jocs més emblemàtics de la Mega Drive, i sens dubte revolucionari, a més d'un dels meus preferits.

Aquesta portada, però, és l'europea, que és la que vam conèixer tots nosaltres, i ja n'havia parlat quan li vaig dedicar una entrada al senyor que va fer-ne el disseny, l'Akira Watanabe. M'encanta la imatge d'en Sonic feta amb aerògraf, i també aquest fons amb el Dr. Robotnik, la Flicky i el conill Pocky, que tot i així no treuen gens de protagonisme a la mascota de Sega. 

No és, però, la que es va veure primer al món, ja que als territoris de l'estàndard PAL va sortir al juliol de 1991. 

La primera de totes, la que podien tocar per primer cop els usuaris estatunidencs de la Mega Drive, allà Genesis, al dia de la revetlla de Sant Joan de 1991, va ser aquesta altra, també icònica perquè, com a mínim, l'hem vist en pòsters, enganxina i tota mena de material promocional com a mínim una vegada.

Amb un posat més trapella i propi de la imatge que Sega of America volia donar a la nova mascota de la companyia, i elements de Green Hill Zone al fons, aquest disseny també té el seu encant i és obra de l'il·lustrador Greg Martin, que va morir fa uns anys, i que potser tindrà una entrada dedicada a la secció corresponent. 

Acabem amb la portada japonesa, per a un mercat on el joc va sortir el 26 de juliol de 1991, i on podem veure que la imatge d'en Sonic és la mateixa que l'europea, per tant obra d'Akira Watanabe, tot i que està desplaçat a la dreta i dona força protagonisme als rètols, en el que es coneix com a "estil MTV", molt cridaner i impactant.

Hi afegia, curiosament, text com "The most famous hedgehog in the world" (eren uns visionaris), i a la part de sota, al costat del logo de Sega, un interessant missatge: "Don't just sit there and waste your precious time. When you want to do something, do it right away. Do it when you can. It's the only way to live a life without regrets". Què té a veure això amb el tema del videojoc o les seves mecàniques? Ves a saber.

Quina és la vostra preferida? Sigui quina sigui, és d'aquelles portades que commouen, almenys a mi, pel que va representar i encara representa aquesta llegenda indiscutible dels videojocs.

El personatge: Flicky

Fa molts i molts anys, arribava a la meva col·lecció de la llavors encara comercialment viva Mega Drive un cartutx que contenia el meu estimat Altered Beast, el gran Gunstar Heroes, el curiós Alex Kidd in the Enchanted Castle i un joc "extra", menor, desconegut per a mi, que era el Flicky i que completava aquell cartutx anomenat Classics Collection. 

Una selecció d'allò més diversa, no pas formada per grans èxits del catàleg de la 16-bits de Sega, podríem dir que en tot cas n'hi havia dos, de grans èxits. Certament, el títol protagonitzat per l'ocelleta blava no ho era. 

Llançat el 1984 per a recreatives amb la intenció d'emular l'èxit del Mappy de Namco, Sega volia que esdevingués un referent del gènere, una evolució del concepte de recollir/menjar elements d'una pantalla mentre s'esquiven els enemics vista originalment al Pac-man, i també que la seva protagonista, una ocella que ha de rescatar els seus fills, els pollets Piopio (cosa que no té sentit perquè representa que ella és una pardala i els pollets són els fills de les gallines), fos la mascota de la companyia. 

El joc, dissenyat per Yôji Ishii i Yoshiki Kawasaki, va tenir un èxit moderat, i es va portar a múltiples sistemes de l'època, entre els quals la SG-1000, la primera consola de Sega, i la Mega Drive, que és la que tinc jo i la que apareix en molts dels recopilatoris de clàssics de Sega. 

Quan va sortir aquesta versió, el 1991, el joc ja tenia 7 anys i se li notava, perquè clarament no aprofitava la tecnologia d'una màquina que duia 3 anys al mercat, però és tremendament simpàtic i addictiu. 

L'any després del seu debut, el 1985, sortia el Teddy Boy Blues, un títol arcade similar, protagonitzat per un noi que dispara contra uns monstres, i amb versió per a Master System i Mega Drive (a través del servei japonès MegaNet).

El cas és que a la recreativa hi havia unes pantalles de bonificació que eren en forma de galeria de tir i, entre els objectius, incloïen la cara de la Flicky. Un cameo certament petit, com també ho és el del joc de naus SDI - Strategic Defense Initiative, de 1987, portat a microordinadors de l'època i a la Master System com a Global Defense a Occident, on apareixia a les pantalles de puntuació i també, amb un truc, podia substituir el satèl·lit protagonista, però malauradament no he trobat cap prova gràfica d'això.

Avancem un any per veure aquest Flash Point, un clon del Tetris de la mateixa Sega on la simpàtica ocelleta apareixia animant-nos al principi de cada ronda. 

El 1989, al Super Monaco G.P. de recreativa (a diferència de les conversions domèstiques posteriors) la trobàvem referenciada a les banderes que anàvem trobant durant la pista.

I si el 1988 Sega havia fet un clon del Tetris, el 1990 en va llançar un altre, el Bloxeed, on la Flicky sortia de tant en tant per ajudar-nos, però també apareixia a la marquesina, al costat del logo.  

En aquella època ja havia quedat clar que com a mascota no havia funcionat, ni tan sols l'Alex Kidd, que s'havia estrenat el 1986, havia tingut èxit en aquesta missió. Probablement, tot i que el cas del príncep de Radaxian va demostrar que no n'hi havia prou amb això, a la Flicky li van faltar jocs com a protagonista i li van sobrar cameos. 

Paradoxalment, el moment de l'arribada de l'autèntica i definitiva mascota de Sega, l'estrena del Sonic the Hedgehog, el 1991, per a la Mega Drive, la Master System i la Game Gear, va significar també l'aparició prominent de la nostra homenatjada, i és que va passar a formar part de l'espècie dels flickies, uns ocellets blaus (i d'altres colors) que són només una de les espècies que rescata en Sonic quan derrota els seus enemics robòtics.

D'aquesta manera, va esdevenir un dels elements secundaris, sí, però habituals, d'una de les sagues més importants de la companyia i de la història dels videojocs en general. 

Fins i tot es va acabar presentant la seva terra natal, Flickie's Island, que era el subtítol del criticat Sonic 3D (1996) a Europa, mentre que al Japó i els Estats Units era Sonic 3D Blast, i que va sortir per a la Mega Drive i la Saturn. 

El joc, encara ara, es considera mediocre, però almenys la Flicky (volem pensar que és una de les que apareixen, però no s'especifica) agafa rellevància perquè en Sonic ha de rescatar els flickies en cada nivell.

No m'entretindré a llistar tots els videojocs de la saga Sonic on apareix, però és pràcticament en tots i fins als nostres dies, incloent-hi -perquè la podem veure bé i amb aspecte tridimensional- el Sonic Lost World, de 2013, per a la Wii U, la Nintendo 3DS i Windows.

També la podem veure entre el públic a la saga de jocs olímpics Mario & Sonic, i fins i tot se li fa una referència al Shenmue, de la Dreamcast, en un pòster del saló recreatiu on va en Ryô, aquí marcada i ampliada.

En definitiva, és evident que no es va convertir en la mascota que Sega volia, però almenys el color sí que va coincidir amb el del personatge que sí que ho seria, i al llarg de la història de la companyia i de l'eriçó més famós de la història dels videojocs se li han fet homenatges en forma de cameos, àmbit en què està especialitzada, i amb aparicions en còmics i dibuixos animats d'en Sonic, des de fa més de 30 anys.

Amb aquesta entrada volia, doncs, retre-li un petit homenatge, i és que la Flicky és un personatge que ens ha acompanyat tota la vida, però sempre en segon pla, gairebé com a part del paisatge, i se li havia de fer una mica de justícia.