L'uniforme de treball -suposem que ho és- d'en Mario és, probablement,
la roba més recognoscible de la història dels videojocs, una indumentària que ens acompanya des de fa dècades i que també ha protagonitzat disfresses que l'emulen al llarg del temps i el planeta, juntament amb bigotis, postissos o no.
El lampista italoamericà
s'ha vestit d'altres maneres al llarg de la seva història, quan ha protagonitzat videojocs de gèneres allunyats de les plataformes -i, tot i així, de vegades conserva la mateixa roba en aquests casos-, com ara la bata de metge de la saga
Dr. Mario, l'uniforme de cuiner del
Yoshi's Cookie o el de golfista del
NES Open Tournament Golf.
Podem veure aquests i molts altres exemples a la seva darrera aventura, el
Super Mario Odyssey de la Switch, on es fa un homenatge a la roba d'en Mario al llarg de la història.
Però no patiu, que aquesta no és una entrada sobre tota la roba que ha portat la mascota de Nintendo. Vull parlar d'
una curiositat sobre la seva indumentària habitual, la que veiem en aquesta imatge i que és la que associem al personatge des de sempre.
O no? Perquè aquesta icònica combinació de samarreta (o camisa, o calçotets llargs, no se sap) vermella i granota -o pantaló de peto- blava, amb gorra vermella, no sempre ha estat així.
A la primera aparició del personatge, al
Donkey Kong (1981), on es deia
Jumpman i era fuster, els colors estaven
invertits. Per tant, originalment anava amb granota vermella sobre samarreta -o camisa, o calçotets- blava.
És un detall que fàcilment passa desapercebut, i jo mateix no me n'havia adonat fins que a l'esmentat
Super Mario Odyssey vaig aconseguir l'uniforme anomenat "
clàssic", i tot i així no acabava de veure quina era la diferència respecte al normal. Al principi pensava que el teixit, el denim, era diferent. Però després vaig caure en què els colors estaven invertits respecte al que estava acostumat a veure i vaig fer una mica de recerca.
A la descripció de la roba se'ns diu que
a en Donkey Kong no li agrada gaire, i efectivament la pista era aquesta: al primer joc d'ambdós personatges els colors eren així, vermell per al pantaló de peto i blau per a la peça de sota, sigui el que sigui.
El mateix passava al
Donkey Kong Jr. (1982), en què en Mario era el dolent i se situava a la part superior de la pantalla. La gorra, per altra banda, sempre ha estat vermella. Sempre?
No, sempre no.
Al
Mario Bros. (1983), primera aparició d'en Luigi i tots dos ja lampistes, veiem com en Mario duu la roba amb els colors actuals... però la gorra, en canvi, és
blava en aquesta ocasió.
Així com al
Donkey Kong sembla que el seu creador, en
Shigeru Miyamoto, afirma que va triar la granota vermella perquè destaqués més sobre el fons -a més de donar-li la gorra i el bigoti perquè per les limitacions tècniques de l'època no s'haurien vist ni la boca ni els moviments dels cabells correctament-, no sé per què es va decidir que al
Mario Bros. la cosa havia canviat, però encara més curiós em sembla que la gorra passés de ser vermella a blava, quan a més
es veu pitjor.
És possible que, com que al
Donkey Kong el pantaló feia joc amb la gorra, es decidís que aquí també havia de ser així, però llavors la pregunta és: per què al
Mario Bros. va passar a dur un pantaló de peto blau, si el fons també era negre com al primer joc on va sortir?
La primera aparició de la roba d'en Mario
tal com es va estandarditzar després es produïa el 1984, però veurem que va ser un tímid intent.
Era a les pantalles de bonificació del
Pinball de la NES (que va arribar als Estats Units el 1985, i a Europa el 1986), on en Mario sortia ja amb la granota blava i gorra i samarreta (o el que sigui) de color vermell.
Curiosament, a la portada -en què es mostrava la imatge de les pantalles de
bonus per una qüestió de màrqueting, encara que no representés en absolut el concepte de
pinball- els colors són els del
Mario Bros., és a dir els definitius
però amb la gorra blava.
Però l'error ve dels Estats Units, on hi havia l'única versió en què en Mario sortia a la portada, cosa que no passava al Japó ni a Europa.
I arribem al
Super Mario Bros. (1985), el títol més conegut del personatge i una autèntica revolució, tant pel canvi que suposava en comparació amb l'estil de joc en què l'havíem vist fins llavors com per a la història dels videojocs en si.
Si ens hi fixem, i l'amiibo pixelat d'en Mario que va sortir el 2015 ens ho recorda en la seva variant "colors clàssics",
torna a dur la granota vermella, però aquest cop la peça de sota i els cabells -bigoti inclòs- són
de color marró, sens dubte perquè el blau quedava descartat per possibles problemes de contrast amb el cel, encara que fos d'un altre to.
Resulta, però, que a la portada japonesa -a l'occidental porta l'uniforme de Mario de Foc- va amb els colors originals, però amb guants, tot i que
no surten al joc.
Això continuaria sent així al
Super Mario Bros. 2 original, el japonès, el de 1986, però el primer joc de plataformes on veuríem de manera definitiva la combinació que coneixem i estimem seria al
Super Mario Bros. 2 que ens va arribar als occidentals el 1988.
Que ja té nassos que hagués de ser en aquell
Mario impostor, en aquell
Yume Kôjô: Doki Doki Panic amb els
sprites canviats i que després sortiria al Japó com a
Super Mario USA, on s'establís de manera definitiva.
Fem un parèntesi amb els dos
Super Mario Land de la Game Boy, perquè la paleta de colors de la consola era molt més limitada -naturalment- i es van triar altres opcions, tot i que val a dir que al
Super Mario Land (1989) s'intueix que torna a portar el pantaló de peto vermell, cosa que veurem si el posem en una Game Boy Color o a l'accessori Super Game Boy. Pel que fa a la seva seqüela, de 1992, s'optaria per una combinació diferent, amb granota blava i la resta de peces blanques.
La del nostre
Super Mario Bros. 2 seria la indumentària definitiva, doncs,
sense comptar els guants, perquè al material promocional i a les portades dels jocs -també als
spin-offs- hi sortien des del principi, des del
Donkey Kong, però després vèiem el personatge amb les mans nues.
No seria fins al
Super Mario World (1990), a la Super Nintendo, que apareixeria amb els guants posats dins d'un joc, encara que en aquell cas la granota fos d'un color blau clar poc habitual.
També podem distingir-hi una mica
el cercle blanc de la gorra on se suposa que hi ha la inicial del seu nom, que ja havia sortit en diverses ocasions des de la portada japonesa del
Super Mario Bros., però no es veia mai dins dels jocs.
Doncs bé, s'havia pogut veure aquell cercle -no pas la lletra ema- per primer cop al joc per al Famicom Disk System
I Am a Teacher: Super Mario Sweater, de 1986 i exclusivament japonès. És de color carn, però, com els suposats guants que ja hi portava. Naturalment, es tractava de crear contrast amb el fons blanc.
On es podria llegir per primera vegada la inicial d'en Mario -i la d'en Luigi- a la gorra, sobre cercle blanc, seria a l'infame
Hotel Mario (1994) de la
CD-i de Philips, encara que això és una mica trampós perquè els seus gràfics, per més horribles que fossin, eren dibuixos animats.
Sense ser dibuixos animats, tenim de 1993 l'aparició no completa a la pantalla de títol del
Mario & Wario, joc de trencaclosques per a la Super Nintendo, i tot i que el joc es desenvolupava amb en Mario amb una galleda al cap, podem suposar que igualment no se li hauria vist, perquè a l'era de la 16 bits de la Gran N es feien servir
sprites normalment reciclats del
Super Mario World i no es va arribar a poder llegir l'ema a la gorra d'en Mario fora de pantalles de títol...
...Fins al
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars, de 1996. Es veia d'aquella manera i gràcies a uns gràfics prerenderitzats que feien els
sprites pseudotridimensionals. Ara sí, era la versió totalment definitiva, amb tots els elements, però era el mateix any en què sortiria el
Super Mario 64 a la Nintendo 64, en què per fi es va poder veure de manera clara la inicial d'en Mario a la seva gorra, i tot plegat amb els colors que es quedarien com a estàndard.
El que dona de si un detallet tan petit com el color de la roba d'un personatge de la història dels videojocs, oi? Però no deixa de ser una
curiositat de disseny que forma part de la biografia d'aquell fuster reconvertit en lampista que ens ha donat tantes alegries durant gairebé 37 anys.
