Els més fidels i més antics dels meus lectors ja deveu saber, o deveu haver notat, que no m'agrada gaire parlar d'actualitat videojoquística en aquest bloc, perquè intento donar un punt de vista diferent de l'habitual i em centro en coses que normalment altres blocs i portals (almenys en català) no tenen en compte. Però de vegades hi ha excepcions, i ara ha sortit un joc que es mereix ser tractat en aquesta humil bitàcola, i més encara considerant el meu amor per la companyia que va parir la llegendària saga.
De fet, ja en vaig parlar quan va saltar la notícia, però ara ha sortit, s'ha fet realitat, tot i que una mica més tard del que s'esperava, i ja és hora de parlar-ne amb més detall. És el Sonic the Hedgehog 4: Episode 1, la quarta entrega (o la primera part de la quarta entrega, vist que anirà sortint a trossets) de la línia iniciada amb el Sonic the Hedgehog, 16 anys després de la que era, a efectes pràctics, l'autèntica quarta entrega, Sonic the Hedgehog & Knuckles.
Durant aquest temps hem vist en Sonic protagonitzant desenes de videojocs, alguns de més fidels a l'estil plataformer original en 2D (de vegades amb elements 3D), alguns provant sort a les 3D, d'altres fent incursions en tota mena de gèneres... I també l'hem vist assistir a la defunció de Sega com a fabricant de consoles i adaptar-se per no morir, fent un antigament inimaginable salt a d'altres companyies, fins al punt que ha conegut en Mario i companyia i s'han fet bons amics.
Alguns d'aquests videojocs van ser especialment ben rebuts, com és el cas del Sonic Rush (Nintendo DS, 2005), perquè recordaven els dels vells temps. D'altres eren completament diferents, com els Sonic Adventure de la Dreamcast, però ens van meravellar. En canvi, molts altres, de diversos gèneres i per a diverses màquines, van decebre, potser perquè no eren a l'alçada però potser també perquè els fans del personatge érem extremadament exigents.
Sigui com sigui, sembla que l'espera ha valgut la pena, perquè per fi ha arribat un joc que continua allà on ens havíem quedat, un plataformes 2D sense experiments estranys ni transformacions licantròpiques, amb el regust dels clàssics de la Mega Drive.
Lògicament, han passat molts anys, les videoconsoles actuals són capaces de fer coses gràficament espectaculars i s'ha sabut combinar perfectament aquesta capacitat amb l'estil retro, no com amb el Megaman 9, que era directament estil NES, però d'una manera que crec que hauria de satisfer tota mena de públics.
De moment són 4 nivells, amb els seus clàssics tres actes cadascun, i "argumentalment" la història continua des d'on s'havia quedat. Això vol dir que tornarem a veure en Sonic transformant-se en Supersonic després d'aconseguir les maragdes del caos, i que la lluita contra el doctor Robotnik (ara doctor Eggman) continua. Hi trobarem els elements de sempre, les innovacions necessàries i l'acció frenètica que va deixar bocabadats els jugadors als anys noranta.
Per a quan el segon episodi? No ho sé pas, però de moment tenim disponible el primer per a la Xbox 360, la Wii, la Playstation 3 i l'iPhone, a través dels seus sistemes de descàrrega. Això és el que no m'agrada, perquè el joc complet acabarà sortint més car que si s'hagués venut a les botigues físiques, i a sobre no el tindrem amb capsa i instruccions, que és com m'agrada tenir-los. Però... al final sortirà en suport físic, com va passar amb els Episodes of Liberty City del Grand Theft Auto? Espero que sí, tot i que m'hauré d'esperar molt i molt temps.
L'article número 100 del meu bloc sobre videojocs, que vaig inaugurar al febrer i que he actualitzat cada dia llevat de 4 o 5 vegades per causes de força major, el volia dedicar a un personatge que ahir ja vaig insinuar. Els lectors més observadors us deveu haver adonat que fins ara havia evitat parlar, a la secció "El personatge", de les mascotes de les dues grans companyies de videojocs de tota la vida, en Mario i en Sonic. Doncs bé, per celebrar el centenari serà en Sonic l'homenatjat a l'entrega d'avui.
Com ja vaig explicar ahir en parlar del primer títol que va protagonitzar, en Sonic va ser creat per guanyar-se el públic americà, absolutament rendit a en Mario, i la seva aposta era un caràcter més aviat rebel, valent, fresc i unes habilitats diferents de les de la mascota de Nintendo. En Sonic corre com un dimoni, salta, es fa una bola i s'empipa si el deixem gaire estona sense córrer. Anteriorment Sega havia confiat en l'Alex Kidd com a emblema de la companyia, però no tenia prou caràcter i no va assolir, ni de lluny, la fama i la influència que aconseguiria després l'eriçó blau més conegut del món.
Abans que Service Games es decidís per en Sonic hi va haver altres propostes, algunes de les quals es van reciclar en jocs posteriors, però la que va triomfar va ser la del porc espí que ens ocupa, proposat per Naoto Ôshima com a Mr. Needlemouse.
Aquí veiem el creador tot orgullós, i no és per a menys.
Pel que fa a l'aspecte d'en Sonic, sembla ser que és blau perquè havia de coincidir amb el color del logo de Sega i les seves sabatilles estan inspirades en les d'en Michael Jackson. I quan ja el tenien dissenyat, els nois de Sega van invertir molts esforços en publicitar el primer joc que va protagonitzar, el Sonic the Hedgehog de la Mega Drive.
L'hem vist sortir en desenes de jocs, principalment de plataformes però també de minijocs, de velocitat, de lluita, de rol i d'esports, i l'hem vist evolucionar amb el temps, tant pel que fa a l'aspecte com en les seves habilitats (a partir del Sonic 2 podia rodolar sense necessitat d'anar corrent i al Sonic Adventure va aprendre a atacar des de l'aire). També n'hem sentit la veu quan els jocs de la saga van començar a incorporar actors de doblatge.
El SegaSonic the Hedgehog, de 1993, l'únic joc que no ha sortit en cap consola i que es va quedar a les recreatives. Allà la mascota de Sega feia sentir la seva veu per primera vegada.
També li sentíem la veu a les sèries d'animació que es van basar en el seu univers: Adventures of Sonic the Hedgehog va ser la primera de les sèries, amb 65 capítols, i qui li posava la veu era en Jaleel White, el mític Urkel de Family Matters.
Aquí veiem una mostra d'aquells primers dibuixos animats. Posteriorment es va fer una altra sèrie, Sonic the Hedgehog, amb 26 episodis i novament amb la veu de Jaleel White, però amb un to força més seriós. Després va venir Sonic Underground, amb 40 entregues i el mateix doblador, i llavors va arribar el primer OVA (episodi especial directament per a la venda, típic al Japó) produït al País del Sol Naixent.
Aquí podíem veure el primer tros d'aquell OVA.
I també al Japó es va fer la següent sèrie protagonitzada per en Sonic, Sonic X. Amb 78 episodis, s'ha emès en castellà al canal especialitzat Jetix, que té per costum traduir les sèries des de la versió americana.
Però no només s'ha dedicat a la televisió. El famós eriçó també s'ha deixat veure als còmics. Ha donat nom a diverses col·leccions: Sonic the Comic, de 223 números entre 1993 i 2002; Sonic the Hedgehog, també des de 1993 i encara tirant, havent arribat ja al número 200; Sonic X, de 2005 a 2008 amb 40 números. També se'n van fer un parell de sèries de manga, una d'elles recopilant històries curtes en dos toms i l'altra protagonitzada per un noi que es podia transformar en Sonic.
Aquesta és la portada del número 1 de la col·lecció principal dels còmics d'en Sonic. Però el que ens interessa principalment és en quins videojocs ha aparegut, de manera que enganxo aquí i modifico una mica la llista que vaig posar a l'article sobre l'etern enemic d'en Sonic, el Doctor Robotnik.
-Sonic the Hedgehog (Mega Drive, Master System, Game Gear, 1991)
-Sonic the Hedgehog 2 (Mega Drive, Master System, Game Gear, 1992)
-Sonic the Hedgehog Chaos (Master System, Game Gear, 1993)
-Sonic the Hedgehog Spinball (Mega Drive, Master System, Game Gear, 1993)
-Dr. Robotnik's Mean Bean Machine (Mega Drive, Master System, Game Gear, 1993)
-Sonic the Hedgehog CD (Mega-CD, 1993; PC, 1996)
-SegaSonic the Hedgehog (Arcade, 1993)
-Sonic the Hedgehog 3 (Mega Drive, 1994)
-Sonic & Knuckles (Mega Drive, 1994)
-Sonic Drift (Game Gear, 1994)
-Sonic Triple Trouble (Game Gear, 1994)
-Sonic Drift Racing (Sonic Drift 2 al Japó, Game Gear, 1995)
-Sonic Labyrinth (Game Gear, 1995)
-Sonic 3D (Mega Drive, 1996; Saturn i PC, 1997, subtitulat Flickie's Island o Blast segons la regió)
-Sonic the Fighters (Arcade, 1996, inclòs a Sonic Gems Collection per a Gamecube i Ps2)
-Sonic Blast (Game Gear, 1996; Master System (només Brasil), 1997)
-Sonic R (Saturn, 1997; 1998, PC)
-Sonic Jam (Saturn, 1997. A banda dels Sonics recopilats tenim el Sonic World)
-Sonic Adventure (Dreamcast, 1998-1999; Gamecube, 2003; PC, 2003-2004)
El Sonic Adventure va meravellar el sector en el seu moment, però ara se l'acostuma a infravalorar. Continuem...
El Sonic Rush de la Nintendo DS va rebre crítiques molt bones, era el primer en molts i molts anys que recuperava l'esperit dels primers títols. Però la cosa no acaba aquí...
-Sonic Riders (Gamecube, Ps2, Xbox i PC, 2006)
-Sonic the Hedgehog (Xbox 360 i Ps3, 2006)
-Sonic Rivals (PSP, 2006)
-Sonic Rush Adventure (Nintendo DS, 2007)
-Sonic Rivals 2 (PSP, 2007)
-Sonic & The Secret Rings (Wii, 2007)
-Mario & Sonic at the Olympic Games (Wii, 2007; Nintendo DS, 2008)
-Sonic Riders Zero Gravity (Ps2 i Wii, 2008)
-Sega Superstars Tennis (Ps2, Ps3, Xbox 360, Wii i Nintendo DS, 2008)
-Sonic Unleashed (P23, Ps3, Xbox 360 i Wii, 2008)
-Sonic Chronicles: The Dark Brotherhood (Nintendo DS, 2008)
-Super Smash Bros. Brawl (Wii, 2008)
-Sonic & The Black Knight (Wii, 2009)
A més, feia cameos a altres jocs del seu univers però no protagonitzats per ell, com el Dr. Robotnik's Mean Bean Machine (Mega Drive, Master System, Game Gear, 1993), el Knuckles Chaotix (32x, 1993), el Tails' Skypatrol (Game Gear, 1995), el Tails' Adventure (Game Gear, 1995) i el Shadow the Hedgehog (Gamecube, Xbox i Playstation 2, 2005).
Però també el podem veure fent cameos al Phantasy Star Universe (Ps2, PC, 2006) el dia 23 de juny, que es considera el del seu aniversari, al remake per a la Wii del Samba de Amigo (2008), al Christmas Nights into Dreams (Saturn, 1996), al Donkey Kong Country 2: Diddy's Kong Quest (al remake de la Gameboy Advance), a l'Art Alive de la Mega Drive (1991-1992), al Shining Force II (Mega Drive, 1993-1994), al Clockwork Knight 2 (Saturn, 1995), al Soleil (Mega Drive, 1993), a l'arcade Rad Mobile (només a la Saturn japonesa, en versió domèstica, 1994), al Tom & Jerry: The Movie (Game Gear, Master System, 1992-1993 ), al Beach Spikers (Gamecube, 2002), al Billy Hatcher and the Giant Egg (Gamecube, 2003), al Bug! (Saturn, 1995), al Super Monaco GP 2 (Mega Drive, Game Gear, Master System, 1992), al Daytona USA (Saturn, 1994), al Last Bronx (Saturn, 1996), al Le Mans 24 (arcade, 1998), a l'Out Runners (arcade, 1992), al Popful Mail (Mega-CD, 1994), al Sega 4-in-1 (Game Gear, 1992), al Shenmue (Dreamcast, 1999-2000), a l'Streets of Rage 3 (Mega Drive, 1994), al Toy Commander (Dreamcast, 1999), al Virtua Striker 3 (Gamecube, 2002), al Wacky Worlds (Mega Drive, 1994), a The Incredible Hulk (Nintendo DS, Ps2, Ps3, Xbox 360, Wii i PC, 2008), a The Simpsons Game (Nintendo DS, Ps2, Ps3, Xbox 360, Wii i PSP, 2007). En tots aquests títols el podem veure d'una manera o una altra, de vegades com a personatge jugable i d'altres com a pòster o estàtua que només veurem si ens hi fixem molt, però la llarguíssima llista només és una mostra de la importància del personatge.
Aquí el tenim, fent amics.
Quan Sega patrocinava l'equip Williams de Fórmula 1, el 1993. Mireu els cascs.
Rèplica del Williams Renault FW15C, on es veu "Sega" a l'aleró i el peu del Sonic com si fos ell qui pilotés el cotxe del que va ser campió aquella temporada 1992-93, l'Alain Prost. Gràcies al comentari de l'Enric, un altre Segòfil com jo, he pogut fer aquesta actualització.
Sempre rivalitzant en popularitat amb en Mario, al qual ha arribat a vèncer en algunes de les classificacions que s'han fet, fa un parell d'anys va començar a coincidir-hi en alguns videojocs (Mario & Sonic at the Olympic Games, Super Smash Bros. Brawl...) després de protagonitzar durant anys diversos jocs per a consoles de Nintendo en no existir ja Sega com a companyia fabricant de maquinària. I la tendència continua amb el proper Mario & Sonic at the Winter Olympics. En fi, que malgrat el trist comiat de Sega del món de la fabricació de consoles, la seva mascota ha continuat ben viva, si bé la majoria dels seus jocs han decebut, però encara n'hi ha que recuperen el gust dels clàssics. L'última notícia que tenim del porc espí blau és que serà un dels participants del Sonic & Sega Superstars Racing, previst per al 2010.
De debò, desitjo que sigui un grandíssim joc de curses com per desgràcia no ho han estat els Sonic Riders. En Sonic es mereix tornar a tenir la popularitat de la que gaudia fa tants anys, i que deixin de fer-lo servir com a reclam per a jocs mediocres. En Sonic és immortal.
