Especial musical Street Fighter

Continuem amb la celebració del missatge número 200 al bloc i ho fem amb el 201, curiosament. Avui vull posar-vos vídeos d'homenatges a la banda sonora de la saga Street Fighter, unes musiquetes que s'enganxen i que jo, personalment, taral·lejo o xiulo sovint. Però les clàssiques, les de l'Street Fighter II i derivats.

Primer de tot, la música de la pantalla d'en Ken, que amb els efectes de so de la lluita no se sent gaire bé, però amb una mica n'hi haurà prou per comparar-la amb una de les seves múltiples versions:

I ara el que deia, una altra versió. Es tracta del tema que obre el Super Street Fighter II Turbo HD Remix:

Déu n'hi do, eh? I ara la meva preferida, la de la pantalla d'en Ryû:

I una impressionant versió en balada:

Probablement, el tercer tema més conegut és el d'en Guile:

I en aquesta ocasió la comparo amb la versió d'aquesta mestra de la guitarra elèctrica:

I què dir de la música de la Chun Li? Una de les més enganxadisses del joc:

Per a aquesta he triat una versió maquinera dels noranta, i si no és d'aquella dècada n'imita perfectament l'estil:

I per acabar, la del Vega, plena de tòpics espanyols:

I una simpàtica versió en guitarra... espanyola, esclar:

Aquests eren, doncs, alguns exemples de la passió que desperta la música dels Street Fighter, especialment la segona entrega i les seves actualitzacions. Són cançons que s'enganxen fàcilment i que reconeixem de seguida quan les sentim, per molt que durant els combats ens concentrem tant en el que fan el nostre personatge i el seu enemic que ens pensem que no ens estem fixant en res més. Doncs sí, conscient o inconscientment, ho fem. I no som els únics.

Especial: melodies inoblidables

Avui continuo d'inauguració, però aquesta vegada d'una secció que, de fet, no és secció. Es tracta dels especials, temes que no donen prou material per a gaire entregues, de manera que apareixeran en forma d'especials. I si d'algun se n'ha de fer una segona part, es farà, sense cap problema.

L'especial que presento aquest vespre és sobre algunes de les melodies inoblidables de la història dels videojocs i com han evolucionat al llarg de les sagues o bé com han estat reinterpretades pels fans, ja que en tots els casos són cançons que se'ns enganxen i no hi ha manera de deixar de xiular-les o taral·lejar-les.

Per tal de poder-vos posar les músiques he hagut de fer ús de vídeos del Youtube, però no són vídeos, sinó música amb imatges estàtiques. Si us plau, veieu-los (o escolteu-los) sencers. Comencem amb la mítica saga Out Run, que aviat protagonitzarà un capítol de "Grans Sagues de la Història dels Videojocs" en aquest bloc:

Aquesta és la cançó Passing Breeze, que a la versió de l'OutRun 2006 Coast 2 Coast sona així:

Passem al tema de la Green Hill Zone, el primer món del Sonic the Hedgehog, en la versió de Mega Drive.

I ara una reinterpretació:

No oblidem una de les músiques més xiulades, la del Super Mario Land de la Gameboy: 

I una versió de la Mario Freaks Orchestra:



No podia faltar la mítica cançó del Tetris, en la seva versió de Gameboy que és, curiosament, més coneguda que la de la Nintendo, si més no pel que fa a la banda sonora:

I un remix canyer:

Passem al llegendari Street Fighter II i concretament la cançó d'en Ken: 

I el remix que se'n va fer per al Super Street Fighter II Turbo HD Remix: 

Anem a la mítica franquícia The Legend of Zelda, amb la seva versió primigènia, la de la NES: 

I una reinterpretació oficial, que podem trobar al Super Smash Bros. Brawl, de la Wii: 

Per anar acabant us demano paciència, perquè enllaço la música de la saga Dragon Quest. En primer lloc un repàs a la melodia principal al llarg de les vuit entregues que fins ara s'han fet del joc, sempre les versions originals (NES-SNES-Psx-Ps2). Us recomano que escolteu les cançons senceres i minimitzeu la finestra si no voleu estar quiets i plantats davant la pantalla sense fer res tota l'estona. 

I ara que hem vist de la primera a la cinquena entregues, passem al període VI-VIII:

Com que m'agrada tant, pleguem amb la reinterpretació de la Filharmònica de Londres del Dragon Quest IV, que es faria servir pràcticament sense retocs per al remake de la Nintendo DS: