Tutorial realista per arreglar la Nintendo DS

Ja sabeu d'altres vegades que he publicat tutorials realistes que soc un sapastre, un maldestre que intenta coses que estan per sobre de les seves capacitats, perquè als tutorials en vídeo que es troben a internet tot sembla molt fàcil, però no ho és tant.

En aquestes entrades es mostra la cara menys amable d'algú que en altres moments pot semblar optimista i alegre, perquè quan parlo de jocs sempre sembla que m'agraden tots -i potser sí, que és així, perquè els agafo amb benevolència-. La veritat és que soc un rondinaire de fama nacional, i aquestes empreses en què m'emmerdo treuen el pitjor de mi. Perquè tot em costa més del que m'hauria de costar, i de vegades la cago ben cagada i tot.

Però la necessitat mana, i encara que em faci vergonya reconèixer-ho, feia 5 anys que tenia la Nintendo DS Lite pendent de canviar-li la pantalla superior, perquè un dia, sense cap explicació que sigui capaç de donar-li, perquè no em va caure ni res, a la tornada d'un viatge em va començar a mostrar una línia de píxels negres, com es pot apreciar a la imatge, i sí, vaig jugar unes desenes d'hores més al Dragon Quest IX perquè ja el tenia començat i sabia que la solució al problema trigaria, i al capdavall no era que no es veiés res, però no era qüestió de deixar la consola per sempre així.

Va anar passant el temps, em vaig animar a comprar a Aliexpress els materials que necessitava no fa gaire, al capdavall tinc moltes altres consoles a les quals dedicar el meu escàs temps lliure, i "només" vaig necessitar el moment que arribés una tarda lliure, sol a casa, i aplegar prou forces per no dedicar-la a jugar, que ja us dic que m'agrada més que trastejar, i finalment posar fil a l'agulla.

També he de dir que em feia una mandra al·lucinant, perquè m'havia mirat tutorials de YouTube i sabia que per canviar la pantalla havia de desmuntar la consola fins a l'últim cargol, i em feia por no saber tornar-la a muntar, però com que tenia ganes de reparar la meva DS Lite de tota la vida (bé, des que me la van regalar als 25 anys), encara que sabia que podia jugar als seus jocs a la 3DS, vaig fer el cor fort i vaig tirar endavant, tot fent fotos de diversos moments per tenir les referències per tornar-ho a posar tot a lloc.

Ja us dic que aquest no és un tutorial que us hagi de servir de gaire, perquè són tants passos, és tan laboriós, que us recomano que aneu directament a algun vídeo, com vaig fer jo. Fins i tot dos, vaig fer servir, perquè en un feien un trasplantament d'una DS a una altra i en l'altre, com en el meu cas, era una pantalla nova el que passava a la DS vella, però no estava tan ben explicat, així que vaig beure de dues fonts. Vídeos de 10-15 minuts, però vaig trigar més de 3 hores en fer-ho, jo. Amb interrupcions pròpies de la vida diària amb nens, és clar, perquè aquella "tarda sol" es va esfumar de seguida a causa de diverses complicacions.

És més aviat una entrada per compartir les meves pors i frustracions, així que m'agradaria que us la prenguéssiu així. En fi, desmuntar una consola, i encara més amb càrrega emocional d'aquest nivell, fa una certa por. Hi havia el perill de carregar-me alguna cosa, com per exemple aquest feix que hi ha a la cantonada dreta de la part inferior de la màquina, que s'ha de cargolar perquè passi per uns forats i, quan la tornes a muntar, fer el procés a la inversa. Alguna cosa podia sortir malament amb molta facilitat.

Però bé, vaig anar seguint els passos molt a poc a poc sense pretendre aprendre'm el procés de memòria. Val més no posar-se gallet.

I llavors va arribar la sorpresa: jo que me les prometia felices, perquè "només" era desmuntar, canviar una cosa i tornar a muntar, vaig trobar-me amb el meu enemic jurat. Calia dessoldar els altaveus de la pantalla antiga i soldar-los a la nova, que és la de l'esquerra de la imatge. En cas de trasplantament des d'una altra consola, aquest pas no és necessari.

Com sempre, van caldre tres setmanes senceres perquè el soldador es posés prou calent per desfer les merdes de gotetes d'estany que porta això, al contrari que als vídeos on la gent acosta el soldador i gairebé sense tocar l'estany aquest es desfà. Va sortir una cosa lletja i barroera, com sempre, i vaig haver de repetir el procés diverses vegades perquè un dels cables no se soldava bé i se separava quan manipulava les coses per tornar a muntar la màquina. Sembla mentida que fos aquest el punt més problemàtic de la primera part de la reparació...

Però encara me n'esperava un altre, que hi estava relacionat. La cosa més idiota del món: no era capaç d'encaixar la caràtula de la part superior de la màquina, que s'ha de posar una mica desplaçada i després fer lliscar amb els dits fins al lloc correcte, com els autors dels esmentats vídeos feien amb una facilitat extrema, i m'hi vaig estar ben bé mitja hora. Amb els esforços va ser quan se'm van separar els cables dels altaveus almenys un parell de cops, i sant tornem-hi. Al final ho vaig aconseguir, però forçant una mica les coses amb els cargols.

A partir d'aquí la cosa ja va anar força més rodada, i a dos quarts d'una de la matinada vaig tenir la consola tancada i llesta per provar si la cosa havia anat bé o no. Podia ser que no hagués servit de res, que m'hagués carregat algun cable important, que els altaveus al final no funcionessin... massa possibilitats nefastes.

Per sort, potser per justícia divina, per compensar el meu patiment, Nostru Senyor va voler que la cosa sortís bé i puc celebrar que ja torno a tenir una Nintendo DS completament funcional, i el so funciona perfectament. Amb un cargol que va sobrar, que em vaig descuidar de posar en alguna banda, però això ja és un clàssic.

Ara el que he de fer és tocar-la, que per això la tinc. Espero poder analitzar per a aquest blog algun joc de la consola en el que queda d'any.

 

 

Tutorial realista per a modificar la Mega Drive

Per internet trobem milers de tutorials de qualsevol cosa. Sempre hi ha algú que sap com es fa allò que nosaltres voldríem fer, sigui solucionar un problema o quelcom més creatiu, i té la bondat de compartir els seus coneixements per tal que tothom que hi estigui interessat se'n pugui beneficiar.

Això està molt bé, però tant si es tracta de temes de software com si parlem de manualitats, moltes vegades ens pot passar -a mi, de fet, em passa gairebé sempre- que, tot i seguir al peu de la lletra les indicacions, hi ha un punt en què alguna cosa va diferent del que estava previst i ja no podem tirar endavant. Una altra cosa ben típica és que per als autors dels tutorials tot és molt fàcil, tot són flors i violes. 

I és per això que faig una entrada sobre un tutorial per fer una cosa que han fet i compartit moltíssimes persones. La "gràcia" del meu és que presenta les coses com són, o com me les he trobat jo, sense la capa de bellesa amb què normalment s'expliquen. I tenint en compte que jo no sóc gens manetes, de manera que potser fa que algú s'animi a provar-ho i no es deixi vèncer per dificultats que segurament s'anirà trobant.

Doncs bé, el primer que cal és tenir una Mega Drive. Una de les meves consoles preferides, una de les tres que em van acompanyar durant la infantesa i l'adolescència, si no comptem l'MSX. Com li podia fer això? Com em podia arriscar a obrir-la i modificar-la i, potser, desgraciar-la per sempre?

No ho vaig fer: resulta que quan vam comprar el pis l'anterior propietari no es va endur algunes coses, i una d'elles era una Mega Drive. Sense cables ni res, però funcional. I és aquesta la que he obert.

Feta la introducció, es tracta de descargolar tot el que puguem per separar la carcassa, però amb compte, perquè les dues meitats estan unides per uns cables finets, que són els que permeten que s'encengui el pilotet vermell quan engeguem la Mega Drive.

Hi ha qui els separa per treballar amb més comoditat, i també existeix una modificació per fer que surti de dos colors diferents segons si corre a 50 o 60 Hz, però jo m'he estimat més deixar-ho estar. Potser per al futur. De moment, el que volia era canviar la freqüència i gaudir dels jocs a la velocitat amb què es van concebre, perquè a Europa, amb les consoles d'abans, ens tocava menjar-nos els videojocs a 50 hertzs.

Un cop tenim la placa a la vista s'han de trobar unes pistes, que són les que modifiquem per tal que ens surti l'invent.

Són aquestes, on posa JP1, JP2, JP3 i JP4. Compte, perquè ens les podem trobar amb l'ordre canviat, però el que importa és que s'ha de tallar la JP3, estigui on estigui.

I tallar vol dir això: anar rascant amb un cúter la línia que uneix els dos cercles, insistint perquè acabi quedant una marca més aviat profunda, de color gris. Si la veiem de color coure, continuem rascant. Tampoc no cal foradar la placa, però.

Que no us passi com a mi, que quan n'havia de rascar una a l'adaptador de jocs japonesos a la NES europea vaig fer un forat i vaig haver-ho d'arreglar. I, sobretot, compte amb tallar cap altra pista.

La part fàcil ha acabat. Ara toca apujar una mica el nivell. En el meu cas em vaig comprar un manyoc de cables fins -als tutorials recomanaven una mida que no tenien a la botiga on vaig anar, cosa que sol passar, i en vaig agafar uns de més fins del que volia, però no passa res-, un commutador de dues posicions i tres potes -me'l van donar de sis potes, altre cop perquè el que jo demanava els sonava a xinès, però no passa res perquè es fan servir les de dalt i prou-, i estany fi, a més d'un soldador d'electrònica senzillet del Leroy Merlin.

Així doncs, anem a la pista tallada i apliquem estany al cercle esquerre i l'unim al cercle just de sota. Ha de quedar uniforme i de color brillant, no pas gris apagat.

Més complicat és soldar els cables als punts. N'agafem tres, els pelem una mica i hi posem estany, que s'adaptarà perfectament als fils i ajudarà la conducció, i llavors els acostem a aquestes pistes i fem el següent:

Unir el cable negre, per exemple, a la petita massa que hem creat abans, que és un pont. En aplicar-hi calor tornarà a estar tova i permetrà que hi entri aquest cable. I ara unim els altres dos cables, amb una goteta d'estany, als punts drets de les pistes JP3 i JP4.  

L'altre extrem d'aquests cables ha d'anar al commutador o interruptor. Personalment tant me feia si el blau eren els 50 Hz i el vermell els 60 o viceversa, però és important que el negre, que és el que hem unit al pont, vagi a la pota del mig de les tres que hauria de tenir el commutador, o a la central de la filera de dalt si en té sis, com era el meu cas. 

Fet això, abans de posar-nos a tancar la consola, hauríem de provar que tot hagi sortit bé, i per tant col·locarem un joc a la consola i veurem com ha quedat.

 

Primer ho vaig intentar aprofitant que m'havia comprat el cable RGB de la Mega Drive, tot content, pensant que se'm veuria bé -o raonablement bé- a la tele LED, però com es pot veure al vídeo, la imatge queda com sobreposada i desplaçada. 

Me'l vaig comprar per això i ho he hagut de descartar, només el puc fer servir a la tele petita, de tub, de 14 polzades, on no s'aprecia diferència entre el cable RF de tota la vida i aquest, però també és cert que soluciona el problema de la meva Mega Drive, que un dia va deixar de transmetre so al televisor i, amb aquest cable, se soluciona. 

En fi, a la tele de tub la cosa millora, es pot apreciar que en comptes de franges a dalt i a baix la imatge ocupa tota la pantalla -que és com es veu als territoris NTSC i com s'ha de veure-, si bé un xic desplaçada a l'esquerra, però consultant en fòrums m'han dit que és normal, igual que és normal que es vegi tan malament a la tele plana.

Tanmateix, en tots dos casos em pujava la mosca al nas per un motiu: la gràcia d'aquesta modificació és que els jocs vagin a 60 Hz, per tant haurien d'anar més fluïds. I es nota, però al vídeo s'aprecia que almenys el Sonic the Hedgehog pateix alentiments. Això sí que em van dir que no era normal -suggerien que era millor no canviar la freqüència en calent, però ho provava en fred i em continuava passant-, però el cas és que el projecte va quedar a l'aire uns mesos, ho he tornat a provar i ara sí que em funciona bé. Va més fluïd, es nota en la música i en la velocitat, i en aquest joc és especialment important. 

Depèn del joc no es nota gaire. Per exemple, amb el Quackshot, en què l'ànec Donald camina. Sí que es veia la imatge a pantalla completa, és clar. Però necessitava provar-ho amb algun altre joc i vaig decidir posar-hi un cartutx japonès amb adaptador, cosa que normalment permet jugar, però els jocs van lents -és el que passa amb els Dragon Quest japonesos a la NES europea, com ja vaig explicar-. Al vídeo del Fatal Fury podem veure com comença a 60 Hz, canvia a 50 Hz i torna als 60 Hz, i en aquest cas es nota. 

Ja estava satisfet amb el resultat, però calia tancar la màquina. Abans de posar el projecte en pausa havia fet un forat per on es podria fer anar l'interruptor, i el vaig fer amb un trepant, aguantant la carcassa com podia i amb molt de compte de no carregar-me res de dins.

No em va quedar gaire polit, no hi havia manera de fer-lo rectangular, així que la propera vegada que hagi de foradar un plàstic faré servir, com recomanen alguns, la mateixa calor del soldador per fondre el plàstic. 

Per fixar-lo des de dins, aquesta pega per a plàstics rígids que vaig comprar per 90 cèntims en un basar xinès. Precisament com que em faltava això vaig aturar el projecte, per mandra no m'ho comprava -i desanimat pels mals resultats tampoc tenia pressa-, però per fi ho vaig fer. I casualment ja no hi havia alentiments. I, ara sí, a tancar-ho tot plegat amb compte, posant-ho tot on era, i a jugar.

I sobretot, abans de tancar i cargolar la consola, comproveu que podeu moure l'interruptor diverses vegades sense que es desenganxi. A mi em va passar i vaig haver de tornar-la a obrir, tornar a encolar (aquest cop amb més generositat) i tornar a esperar un dia sencer.

Hi ha modificacions per, a més a més, canviar la regió, però com que ja tinc un adaptador de cartutxos japonesos i els americans entren perfectament a la Mega Drive europea, no ho vaig considerar necessari. 

Com podeu veure és una modificació casolana, gens difícil, però per a un sapastre com jo sempre hi ha dificultats, i us les he anat explicant juntament amb els èxits, d'una manera planera i sense tecnicismes d'electrònica, que quan els llegeixo als tutorials tampoc els entenc. Només cal fer tot això que he explicat amb cura, poc a poc i sense cremar-se les mans amb el soldador. 

Solucionant errors amb estany

Sempre que veig gent que ha modificat consoles soldant per tal d'afegir cables i en general ampliar funcions i capacitats he sentit enveja. No sóc gens manetes, i fins ara descartava totes aquestes millores per als meus sistemes perquè, senzillament, no me'n veia capaç.

Fa molts anys vaig provar de canviar els condensadors d'una Game Gear sense so que m'havia comprat, i després d'intentar-ho amb l'ajuda de la meva mare allò no va funcionar i ho vaig deixar estar, i vaig vendre la consola per quatre duros, els mateixos que m'havia costat.

Fa uns mesos, però, em vaig comprar un adaptador de cartutxos de la Famicom, la NES japonesa, per a la meva NES europea, i... no va funcionar. Tot investigant i demanant ajuda en fòrums em van suggerir que el problema el donava una pista de l'adaptador. S'havia, doncs, de tallar. 

Primer vaig haver de fer molta palanca per carregar-me la carcassa de plàstic, que a més no permetia que l'adaptador entrés bé a la NES, ja que en teoria aquest adaptador concret no estava pensat per a la NES europea, sinó un model americà de càrrega superior. I un cop extreta la placa de dins d'aquella infernal -però visualment correcta- carcassa, tocava tallar l'esmentada pista.

Això és el que vaig fer, i quan em van dir que havia de fer un tall més profund... vaig acabar arribant a l'altra banda i tallant més del que tocava, i un altre usuari em va explicar que si aquella pista quedava tallada a l'altra banda de la placa llavors me l'havia carregat... 

Però es podia solucionar aplicant-hi estany, i és quan vaig decidir que per primer cop provaria aquesta petita aventura de soldar i, si em sortia bé, m'aniria animant a fer altres coses més complicades i beneficioses per a l'experiència jugable.

Doncs bé, em vaig comprar un soldador baratet i em van deixar estany, i després de diversos intents maldestres vaig aconseguir fer una línia que unia la pista i el foradet que quedava just per sobre.

Llavors va tocar fer proves de col·locació del cartutx i l'adaptador, que va resultar que havien d'estar, totes dues coses, amb la cara de darrere mirant cap amunt. 

Al vídeo em veieu barallar-me amb l'entrada de la consola, però és que cal ser molt precís perquè agafi bé l'adaptador, i amb una mà costa encara més. 

Així que voilà, ja puc fer servir els meus Dragon Quest japonesos (del primer al tercer no van sortir mai a Europa), per quan tingui temps i ganes de posar-me a jugar a aquests mítics RPG en la seva llengua original. 

Aquesta ha estat, doncs, la meva primera aventura amb èxit en l'apassionant món de la soldadura, tot i que com podeu veure era una cosa molt senzilleta i, en realitat, no necessària per a l'objectiu original de fer anar un joc japonès en una consola europea, però sí per a solucionar un error.